Segons el Codi Penal de l'Estat Espanyol delictes informàtics comesos usualment pels ciberassetjadors són:
Delictes contra la intimitat: El descobriment i revelació de secrets o la vulneració de la intimitat de les persones, envaint per exemple els correus electrònics o interceptant l'enviament de documents.
Amenaces
L'alteració, destrucció o els danys en dades, programes o documents electrònics aliens. En aquest tipus delictiu s'inclourien conductes com, per exemple, els actes de sabotatge contra suports electrònics, o la introducció de virus electrònics per causar danys.
La pornografia infantil, que s'ha vist afavorida per l'anonimat que proporciona la xarxa.
Delictes contra l'honor: Les injúries i les calúmnies. Generalment es cometen en xarxes socials, fòrums o per correu electrònic.
Sobre atacs informàtics, el Govern d'Espanya va aprovar al novembre de 2009 el Projecte de Reforma del Codi Penal segons la qual, els atacs informàtics passarien a considerar-se un delicte que està tipificat fins a amb penes de presó.
Els perseguidors combinen habilitats pròpies del cracker, Script Kiddie o Lamer.
Malgrat l'aparent anonimat dels ciberperseguidors a causa de la lentitud del procés d'investigació, un dels avantatges de l'assetjament per internet respecte al físic és que les accions realitzades pels ciberperseguidors queden registrades. Això permet al seu torn, que es puguin realitzar investigacions sense que els testimonis hagin d'atestar o donar les seves dades. Est és el cas per exemple de les xarxes socials, on n'hi ha prou que la víctima sàpiga el compte des d'on s'estan cometent accions il·legals, i així la víctima pugui informar tant a la policia com a les xarxes socials.
Usurpar la seva clau de correu electrònic per a més de canviar-la de manera que el seu legítim propietari no ho pugui consultar, llegir els missatges que a la seva bústia li arriben violant la seva intimitat.
Robatori de fotos, vídeos, audios, dades personals, targetes de crèdit, contrasenyes, arxius, contactes de l'entorn de la víctima i dels seus familiars,etc. del seu ordinador.
Calúmnies i injúries
Accedir de forma il·legal al compte de correu electrònic, xarxa social, xarxa de missatgeria instantània, suplantant la identitat de la víctima i insultar als seus contactes.
Enviaments d'E-mail tant de forma anònima (fàcil amb els e-mail gratuïts, en els quals es pot falsejar la identitat), com manipulats per fer l'efecte que ho va enviar la mateixa persona assetjada i posar-la així en una difícil situació en la qual la seva credibilitat quedaria en dubte.
Deixar comentaris ofensius en fòrums o participar agressivament en xats fent-se passar per la víctima de manera que les reaccions vagin posteriorment dirigides a qui ha sofert la usurpació de personalitat.
La manipulació de fotografies de l'assetjat o assetjada és un altre mitjà, el perseguidor pot retocar-la i pujar-la a la Xarxa amb l'únic objectiu de ferir i espantar al seu mata.
Penjar a la Xarxa un lloc web dedicat a la persona assetjada, amb continguts personals ofensius, pornogràfics,..., per espantar i aconseguir de la mata el que desitja.
Penjar en Internet una imatge compromesa (real o efectuada mitjançant fotomuntatges) dades delicades, coses que poden perjudicar o avergonyir a la víctima i donar-ho a conèixer en el seu entorn de relacions. Sent aquestes fotos, vídeos, o àudios prèviament robades del seu ordinador.
Fer circular rumors en els quals a la víctima se li suposi un comportament reprotxable, ofensiu o deslleial, de manera que siguin uns altres els qui, sense posar en dubte el que llegeixen, exerceixin les seves pròpies formes de represàlia o assetjament.
Donar d'alta, amb foto inclosa, a la víctima en un web on es tracta de votar a la persona més lletja, a la menys intel·ligent...i carregar-li de “punts” o “vots” perquè aparegui en els primers llocs.
Crear un perfil o espai fals en nom de la víctima, on s'escriguin a manera de confessions en primera persona determinats esdeveniments personals, demandes explícites de contactes sexuals...
Generalment, la majoria de l'entorn de la víctima coneix el lloc creat i humilien a la víctima, que mai està al tant del que succeeix, malgrat ser el protagonista.
Amenaces
Enviar paraments amenaçadors per e-mail o SMS, perseguir i aguaitar a la víctima en els llocs d'Internet en els es relaciona de manera habitual provocant-li una sensació de complet aclaparament.
Bombardeig de trucades
Ús del telèfon mòbil com a instrument d'assetjament: Les àmplies possibilitats que brinda l'actual telefonia mòbil, han sabut ser emprades perversament pels ciberperseguidors. La més tradicional és la de les trucades ocultes realitzades a horaris inoportuns. Poden anar des de trucades silencioses a amenaces greus que inclouen insults, crits o missatges intimidatoris.
Altres
Donant d'alta l'adreça de correu electrònic en determinats llocs perquè sigui víctima de spam, subscripcions, de contactes amb desconeguts...
Saturació de les bústies de mail mitjançant diferents tècniques com poden ser: el Mail Bombing que consisteix en un enviament massiu d'un missatge idèntic a una mateixa adreça, saturant així bústia de correu (mailbox) del destinatari, el Mail Spamming o bombardeig publicitari a milers d'usuaris, hagin aquests sol·licitat el missatge o no, o el Junk Mail o correu escombraries, molt semblat a l'anterior, és una propaganda indiscriminada i massiva a través del correu.
La majoria dels models explicatius del comportament psicopàtic del perseguidor tenen en comú la presència en l'arrel de la seva patologia de profunds i ocultats sentiments d'inadequació personal i professional procedents de diferents causes. Aquests sentiments, coneguts com vulgarment , són reprimits en el profund de l'inconscient i fan que el perseguidor reaccioni de manera violenta contra tot el que pugui recordar-los-hi o suggerir-los-hi. La solució del perseguidor consisteix en lloc d'elevar els seus propis nivells d'autoestima, a rebaixar els de els altres fins a aconseguir deixar-los per sota dels seus. Amb això obté la compensació de quedar per sobre d'ells mitjançant la ridiculització, la humiliació o la hipercrítica sistemàtica de tot quant fan o diuen les víctimes.
L'anàlisi transaccional explica que el perseguidor en sèrie presenta un tipus de posició vital que es podria denominar . Aquesta posició ve significada per la manca d'habilitats i destreses, així com pel sentiments d'inadequació del perseguidor. El comportament perseguidor representa una forma d'alliberar-se dels sentiments profunds de malestar que procedeixen del seu interior mitjançant l'eliminació d'una altra persona, la víctima, que sí està dins d'una posició vital correcta del tipus , però que ràpidament comença a passar a la posició de , fins a arribar al que el perseguidor vol, és a dir, a adoptar la seva mateixa posició malaltissa: .[9]
El perseguidor és un 'depredador moral' que planteja la seva relació amb els altres com un joc mortal, una partida d'escacs en la qual ell mou les peces dels dos jugadors, el primer que fa és lligar les mans de l'altre jugador.
El perseguidor sol anar perfeccionant 'la seva tècnica' amb cadascuna de les seves víctimes (assetja en sèrie i de forma múltiple), un perseguidor experimentat no comet errors, usa col·laboradors per al treball brut, no deixa proves, és brutal i segur en les seves actuacions, no dubta.
L'experiència que adquireix en els seus anys d'assetjament li fa perfeccionar la seva tècnica fins a convertir-ho en un mestre de la inducció al suïcidi. Se'ls considera assassins psíquics en sèrie. El perseguidor psicològic és un mort en vida que necessita la imatge de bona persona que els altres tenen d' ell per sobreviure, en la seva obsessió per mantenir aquesta imatge s'emmascara, es renta les mans, evita tacar les seves mans de sang i tira la seva responsabilitat a uns altres.
Les tres condicions imprescindibles, sense les quals un perseguidor no pot realitzar la seva macabra labor de destrucció psicològica de la persona que ha seleccionat com a objectiu són: el secret, la vergonya (culpa) de la víctima i els testimonis muts.
El perseguidor se sent en una posició de poder des de l'anonimat que es percep mentre s'està “en línia”; durant tot aquest temps va recopilant tota la informació possible sobre la seva víctima, fonamentalment en aquells aspectes que formen part de la seva vida privada i dels seus moviments a la Xarxa. La quantitat d'informació que recopili de la víctima dependrà principalment de la innocència de la víctima a l'hora de manejar les seves dades, com de l'habilitat del perseguidor i la seva obsessió per la víctima, ja que com més estigui obsessionat, major interès posarà a buscar en fòrums d'hackers i a aprendre els coneixements informàtics necessaris per aconseguir informació de la víctima. Si la víctima té internet buscarà la manera de connectar amb ella, ja sigui a través de les xarxes socials, de clients de missatgeria instantània, o a través de l'enviament de correus electrònics infectats. Una vegada aconsegueixi accedir al seu correu, procedirà al robatori de tots els seus contactes i tota la seva informació privada. Monitoritzarà el seu ordinador mitjançant l'ús de rootkits i registradors de tecles. Si desconeix la seva ubicació, anirà rastrejant la IP des d'on es connecta la víctima per trobar la seva ubicació.
Requereix destresa i coneixements sobre Internet. Aquesta informació l'obté principalment de fòrums informàtics.
Falsa acusació: La majoria dels perseguidors intenten danyar la reputació de la víctima manipulant a gent contra ell.
Publiquen d'informació falsa sobre les víctimes en llocs web. Poden crear els seus pròpies webs, pàgines de xarxes socials d'internet (pàgines de Facebook, etc.), blocs o fotologs per a aquest propòsit. Mentre el fòrum on s'allotja no sigui eliminat, pot perpetuar l'assetjament durant mesos o anys. I encara que s'elimini la web, tot el que es publica en Internet es queda a la xarxa.
Recopilació d'informació sobre la víctima: Els perseguidors poden espiar als amics de la víctima, la seva família i companys de treball per obtenir informació personal. D'aquesta forma saben el resultat dels correus difamatoris, i esbrinen quins són els rumors més creïbles dels quals no creen cap resultat.
Sovint monitoritzaran les activitats de la víctima i intentaran rastrejar la seva adreça d'IP en un intent d'obtenir més informació sobre aquesta.
Envien de forma periòdica correus difamatoris a l'entorn de la víctima per manipular-los.
Manipulen a uns altres perquè assetgin a la víctima. La majoria tracten d'implicar a tercers en la fustigació. Si aconsegueix aquest propòsit, i aconsegueix que uns altres facin el treball brut assetjant-lo, fent-li fotos o vídeos compromesos, és possible que usi la identitat d'aquests en les següents difamacions, incrementant així la credibilitat de les falses acusacions, i manipulant a l'entorn perquè creen que l'hi mereix. Sovint la víctima desconeix l'existència d'aquests fets, a causa del silenci dels testimonis. Fins i tot el perseguidor pot dir que la víctima ja coneix aquestes fotos/vídeos, per intentar evitar que algun testimoni li informi; incrementant així les sospites i creant una falsa paranoia en la víctima.
El perseguidor pot traslladar a Internet els seus insults i amenaces fent pública la identitat de la víctima en un fòrum determinat (blogs, websites), fins i tot facilitant en alguns casos els seus telèfons, de manera que gent estranya es pot adherir a l'agressió.
Potser acusament a la víctima d'haver-li ofès a ell o a la seva família d'alguna manera, o potser publiqui el seu nom i telèfon per animar a uns altres a la seva persecució.
Falsa victimització. El perseguidor pot al·legar que la víctima li està assetjant a ell.
Atacs sobre dades i equips informàtics. Ells poden tractar de danyar l'ordinador de la víctima enviant a virus.
Sense propòsit legítim: vol dir que l'assetjament no té un propòsit vàlid, sinó aterroritzar la víctima i alguns perseguidors estan persuadits que tenen una causa justa per assetjar-la, usualment a la base que la víctima mereix ser castigada per algun error que diuen que aquesta ha comès.
Repetició: vol dir que l'atac no és un només un incident aïllat. Repetició és la clau de l'assetjament en línia. Un atac en línia aïllat, encara quan pugui estressar, no pot ser definit com a assetjament cibernètic.
Desemparament legal d'aquestes formes d'assetjament, ja que encara que tanquin una Web amb contingut sobre la víctima, pot obrir-se una altra immediatament.
És una manera d'assetjament encobert.
És un acte de crueltat encoberta.
L'assetjament envaeix àmbits de privadesa i aparent seguretat com és la llar familiar, desenvolupant el sentiment de desprotecció total.
L'assetjament es fa públic, s'obre a més persones ràpidament.
No necessària la proximitat física amb la víctima. El 'ciberassetjament' és un tipus de assetjament psicològic que es pot perpetuar en qualsevol lloc i moment sense necessitat que el perseguidor i la víctima coincideixin ni en l'espai ni en el temps. Per exemple, qui abusa pot manar una amenaça des de centenars de quilòmetres a mitjanit i qui ho rep ho farà quan al matí següent obri el seu correu electrònic.
La omnipresència i difusió instantània d' internet provoca que el 'ciberassetjament' pugui arribar a ser tan o més traumàtic que l'assetjament físic.
D'altra banda, "la fàcil agrupació de perseguidors, a els qui es pot demanar la seva col·laboració de manera fàcil i econòmica, siguin persones conegudes o no i la còmoda reproducció i distribució de continguts de caràcter audiovisual són altres factors que en determinades circumstàncies resulten determinants perquè sorgeixi o es consolidi una situació de 'ciberassetjament'".
El 'ciberassetjament', en tractar-se d'una forma d'assetjament indirecte i no presencial, l'agressor no té contacte amb la víctima, no veu la seva cara, els seus ulls, el seu dolor, la seva pena, amb la qual cosa difícilment podrà arribar a sentir empatia o despertar la seva compassió per l'altre. El perseguidor obté satisfacció en l'elaboració de l'acte violent i d'imaginar el dany ocasionat en l'altre, ja que no pot viure-ho in situ.
M'han passat bastanta informació sobre el tema de l'assetjament i per diferenciar-ho del "bullying" us facilito la informació que m'han fet arribar. Us ho aniré posant en diversos articles perquè és una mica llarg, però de ben segur que a algú li és d'utilitat.
L'assetjament o stalking és una forma d'assetjament que consisteix en la persecució ininterrompuda i intrusiva d'un subjecte amb qui es pretén iniciar o restablir contacte personal contra la seva voluntat. Stalking és un mot anglosaxó que significa assetjar, perseguir i que es pot traduir per “assetjament” o “persecució”. El termes s'utilitza en els àmbits de la sociologia, psicologia i el dret.
En psicologia s'utilitza el terme stalking per referir-se a un trastorn que pateixen algunes persones i que els du a espiar la seva víctima, seguir-la pel carrer, trucar-la per telèfon, enviar-li cartes, missatges SMS, regals, escriure el seu nom a murs de zones molt visibles o fins i tot amenaçar-la i cometre actes violents contra aquesta persona. Aquest trastorn pot ser causa d'una "obsessió" cap a la víctima.
També s'ha de considerar que molts casos d'assetjament no necessàriament deriven d'una obsessió personal; la intenció de perseguir és, a més d'aconseguir informació de la víctima, un recurs de fer-li la vida difícil o impossible.
Hi ha governs, sobretot autoritaris i totalitaris, que han utilitzat l'stalking com una mesura per mantenir el control del seu país mitjançant una policia secreta capaç d'envair la vida personal de ciutadans sospitosos i buscar evidències que els puguin incriminar. Grups com la Schutzstaffel, la Gestapo, la Cheka, l'Agència Central d'Intel·ligència i la NKVD en són els millors exemples. També s'usa per grups insurreccionistes i revolucionaris com un mitjà per complir una agenda política.
Ciberassetjament és l'ús d'informacióelectrònica i mitjans de comunicació tals com a correu electrònic, xarxes socials, blocs, missatgeria instantània, missatges de text, telèfons mòbils, i websites difamatoris per assetjar a un individu o grup, mitjançant atacs personals o altres mitjans. Pot constituir un delicte penal. El ciberassetjament és voluntariós i implica un dany recurrent i repetitiu infligit a través del mitjà del text electrònic. Segons R.B. Standler l'assetjament pretén causar angoixa emocional, preocupació i no té propòsit legítim per a l'elecció de comunicacions. El ciber assetjament pot ser tan simple com continuar manant emails a algú que ha dit que no vol romandre en contacte amb el remitent. El ciberassetjament pot també incloure amenaces, connotacions sexuals o etiquetes pejoratives com per exemple discurs de l'odi.
L’assetjament moral és el "procés pel qual un individu o grup d'individus apliquen violència –psíquica o física– en petites dosis a un altre individu amb la intenció de desestabilitzar-ho i fer-ho dubtar dels seus propis pensaments i afectes. D'aquesta forma s'arrabassa a l'altre la seva identitat, es nega i elimina la diferència amb l'altre. L'objectiu d'aquesta conducta és paralitzar a la víctima per evitar que sorgeixi el conflicte, perquè no pugui pensar ni comprendre, mantenir-la a la disposició de l'agressor mentre sigui útil i adoctrinar-la. El procés pretén pervertir moralment a la víctima i destruir-la lentament per aconseguir un crim perfecte, s'elimina a la víctima per inducció al suïcidi o violència física.
Assetjament moral és tota conducta abusiva –verbal o no verbal– que atempta per la seva freqüència i repetició contra la dignitat o integritat psíquica o física d'una persona.
En ser un problema relativament recent, per a moltes víctimes el 'ciberassetjament' significa viure sota terror durant diversos mesos abans de decidir-se a buscar ajuda. El problema s'agreuja encara més quan, després de decidir-se a buscar-la, poques persones saben on acudir.
Per identificar l'assetjament, Heinz Leymann, un psicòleg nòrdic dels anys vuitanta, va establir tres elements diferenciadors: la freqüència, la continuïtat en el temps i la concurrència d'un o diversos dels fets enumerats.
