Blog de Mònica

CANADIAN SHORT FICTION

2012-01-17T09:29:00.003+01:00

Canadian short fiction has always maintained close associations with the popular markets provided by newspapers and LITERARY MAGAZINES. A pattern of first publication in periodicals and subsequent collection in book form was established in the 19th century and has continued to the present day.
Portions of Susanna Moodie's ROUGHING IT IN THE BUSH were first published in The Literary Garland before appearing in book form in 1852. Stephen LEACOCK published SUNSHINE SKETCHES OF A LITTLE TOWN in The Montreal Daily Star (Feb-June 1912), then as a book later the same year.

Since the 1920s the connections between short fiction and newspapers or magazines have remained strong, as seen in the publication of work by Morley Callaghan, Mavis GALLANT, Alice MUNRO in periodicals. Several writers have also edited newspapers, magazines or anthologies.

Some critics define the sketch as "an apparently personal anecdote or memoir which focuses on one particular place, person, or experience, and is usually intended for magazine publication." Its colloquial tone and informal structure relate it to the epistolary form employed in several early Canadian works.
One common kind is the humorous or satirical sketch, as found in the works of Leacock.
A second kind is the autobiographical, descriptive or travel sketch, as practised by Archibald LAMPMAN and Duncan Campbell SCOTT.
The most distinctive early contribution by Canadians to short fiction was the animal stories of Roberts.

Scott's work looks back to 19th-century American gothic and romantic and local-colour writing, yet its ironic tone connects it with mid-20th-century writing, and his use of imagery anticipates the poetically conceived short stories written later in the century.
Morley Callaghan was "the first and most important of the modern short-story writers in Canada". Callaghan's stories were important for his choices of subject and situation; his modern, urban, even international outlook; his understanding of the importance and the difficulty of writing about everyday life; and the intimately human moral complexities that he explored. Furthermore, the stories created a strong feeling of immediacy because of his special and new way of using words plainly. Perhaps even more important to the succeeding generation of writers was the reputation that Callaghan had made for himself.
His short stories significantly influenced Canadian writers from the late 1940s to the early 1960s, including Margaret LAURENCE and Alice Munro, both major contributors to the history of short fiction in Canada. By the 1980s, Munro had the best popular and international reputation of Canadian short story writers. She emerged as the writer most often identified with the rebirth of the Canadian short story, and as the writer most prominently concerned with trying to shape short stories into coherent books or story cycles.
The most truly international of Canadian short-story writers, however, is Mavis Gallant. Her Stories of Paris (1985) brought a more intricate internationalism, a richly textured political awareness and exquisite craft to Canadian short fiction.
Where twenty years ago Canadian stories stressed content - what a story was about - the main emphasis now is on the story as verbal and rhetorical performance. " These differences can be perceived in the evolution of some writers' conceptions of the short story. Munro's stories, for example, move from her early narrative style towards a freer, more open, more dreamlike form evident in such collections as The Progress of Love.
Canadian writers of short fiction, like authors in other genres, are subject to fluctuations in popularity. As personal likes shift back and forth between plain style and verbal play or between realism and fantasy, individual writers' reputations rise and fall accordingly - regardless of their work's quality. Furthermore, attention is rarely given to a writer's literary development, to a writer's changing views of the form of the short story.

ROMANTICISM

2012-01-14T22:15:00.004+01:00

The changing landscape of Britain brought about by the steam engine has two major outcomes:
- the boom of industrialism with the expansion of the city,
- and the consequent depopulation of the countryside as a result of the enclosures, or privatisation of pastures. Most peasants poured into the city to work in the new factories.
This abrupt change is revealed by the change of meaning in five key words:
1. industry (once meaning "creativity"),
2. democracy (once disparagingly used as "mob rule"),
3. class (from now also used with a social connotation),
4. art (once just meaning "craft"),
5. culture (once only belonging to farming).
But the poor condition of workers, the new class-conflicts and the pollution of the environment causes a reaction to urbanism and industrialisation prompting poets to rediscover the beauty and value of nature:
- Mother earth is seen as the only source of wisdom, the only solution to the ugliness caused by machines.
The superiority of nature and instinct over civilisation had been preached by Jean Jacques Rousseau and his message was picked by almost all European poets.
The first in England were the Lake Poets.
- a small group of friends including.
· William Wordsworth
· and Samuel Taylor Coleridge.
- These early Romantic Poets brought a new emotionalism and introspection,
- and their emergence is marked by the first romantic Manifesto in English literature, the "Preface to the Lyrical Ballads":
· This collection was mostly contributed by Wordsworth, although Coleridge must be credited for his long and impressive Rime of the Ancient Mariner, a tragic ballad about the survival of one sailor through a series of supernatural events on his voyage through the south seas which involves the slaying of an albatross, the death of the rest of the crew, a visit from Death and his mate, Life-in-Death, and the eventual redemption of the Mariner.
· Coleridge and Wordsworth, however, understood romanticism in two entirely different ways:
1) while Coleridge sought to make the supernatural "real" (much like sci-fi movies use special effects to make unlikely plots believable),
2) Wordsworth sought to stir the imagination of readers through his down-to-earth characters taken from real life (for eg. in "The Idiot Boy"), or the beauty of the Lake District that largely inspired his production (as in "Lines Composed a Few Miles Above Tintern Abbey").
The "Second generation" of Romantic poets includes:
- Lord Byron,
- Percy Bysshe Shelley,
- Mary Shelley
- and John Keats.
- Byron, however, was still influenced by 18th-century satirists and was, perhaps the least 'romantic' of the three:
· His amours with a number of prominent but married ladies was also a way to voice his dissent on the hypocrisy of a high society that was only apparently religious but in fact largely libertine, the same that had derided him for being physically impaired.
· His first trip to Europe resulted in the first two cantos of Childe Harold's Pilgrimage, a mock-heroic epic of a young man's adventures in Europe but also a sharp satire against London society.
· Despite Childe Harold's success on his return to England, accompanied by the publication of The Giaour and The Corsair his alleged incestuous affair with his half-sister Augusta Leigh in 1816 actually forced him to leave England for good and seek asylum on the continent.
· Here he joined Percy Bysshe Shelley, his wife Mary, with his secretary Dr. John Polidori on the shores of Lake Geneva during the 'year without a summer' of 1816.
· Although his is just a short story, Polidori must be credited for introducing The Vampyre, conceived from the same competition which spawned Mary Shelley's Frankenstein, to English literature.
· Percy Shelley, like Mary, had much in common with Byron:
1) he was an aristocrat from a famous and ancient family, had embraced atheism and free-thinking and, like him, was fleeing from scandal in England.
2) Shelley had been expelled from college for openly declaring his atheism.
3) He had married a 16-year-old girl, Harriet Westbrook whom he had abandoned soon after for Mary (Harriet took her own life after that):
1- Harriet did not embrace his ideals of free love and anarchism, and was not as educated as to contribute to literary debate.
2- Mary was different: the daughter of philosopher and revolutionary William Godwin, she was intellectually more of an equal, shared some of his ideals and was a feminist like her late mother, Mary Wollstonecraft, author of Vindication of the Rights of Women.
· One of Percy Shelley's most prominent works is the Ode to the West Wind. Despite his apparent refusal to believe in God, this poem is considered a homage to pantheism, the recognition of a spiritual presence in nature.

ANY NOU, VIDA NOVA

2012-01-09T14:58:00.005+01:00

Ja fa uns dies que hem començat l'any nou, però fins avui no he tingut temps per escriure un podcast nou.
He de dir que, malgrat l'any tan "diferent" que vaig tenir al 2011, enguany els Nadals no han sigut gens dolents, més ben al contrari! Hem pogut gaudir dels dies de festa en família, amb la gent que realment ens estimen, els amics de casa i els de lluny.
Pel que fa a mi, he de dir que vaig tenir l'honor de poder passar el Cap d'Any amb un grup de gent fantàstica i molt, molt generosa, que els meus amics Ana i Félix me van presentar al seu poble "d'adopció", Ayerbe, a la província d'Osca. Aquest grup de gent me van fer sentir com a casa en tot moment i espero, algun dia, poder tornar-los tot el que me van oferir quan vaig ser amb ells. Així mateix, també desitjo tenir-los com a amics per molts, molts anys!

I, en tornar, encara ens quedava la festa de Reis! I quina xalera amb els menuts de la casa! I quantes emocions i rialles nervioses en obrir els regals, en jugar la primera partida del joc pertinent, quins ullets quan han vist la pilota de futbol, ... i tantes i tantes altres emocions més. Però la més gran de totes ha sigut que tot això ho hem pogut gaudir amb la mama. Per a ella sí que han sigut uns Nadals molt especials, i per a nosaltres tota una joia poder gaudir-ne amb ella!

Ara, primer dia de cole i de feina , ens estem preparant mentalment per poder fer front a un any que se'ns presenta molt complicat a nivell professional, però hem de tirar endavant i sempre amb la veritat, el coneixement al seu lloc, les ganes de fer coses, les ànsies per continuar aprenent i cultivant-nos, i sobre tot poder ser bones persones al costat de la gent que estimem i que ens estimen. Tot això ens ajudarà a tirar endavant quan sentim que les forces ens fallen, quan sentim que no l'hi trobem sentit a la vida, quan pensem que ... En fi, no ens posem melodramàtics! Deixem tot el dolent de la'ny 2011 enrera, esborrem dels nostres cors i dels nostres caps tot allò i tots aquells que ens van ferir tant, i encarem l'any nou amb ganes, amb moltes ganes, perquè, com diu en Pep, "si ens aixequem ben d'hora, ningú no ens pot parar!".

PER MOLTS ANYS, ORI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2011-12-23T08:02:00.002+01:00

Avui l'Oriol fa 14 anyets!!!!!!!!!!!!!! Va arribar en mig d'una gran ventada com la que hem tingut aquests dies, però la seva arribada va ser molt i molt esperada i celebrada!

Carinyet,

PER MOLTS ANYS!!!!!!!!!!!!!

T'ESTIMO MOOOOOOOOOOOLT!!!!!!!!!!

RESUM DE L’ANY

2011-12-22T21:56:00.002+01:00

Hauria de començar dient que aquest ha estat un any atípic totalment. La malaltia de la mama ha acaparat la meva atenció la major part de l’any i això ha comportat que li dediqui un percentatge força elevat del meu temps. Però, vull oblidar els moments durs i dolorosos d’abans, durant i desprès de l’operació també. Vull recordar tots els moments bonics viscuts amb ella i veure-la com dia a dia va guanyant, poc, realment poc, però més val poc que res! Veure-la a diari com té il·lusió per la vida malgrat les seves condicions físiques, il·lusió pels néts, il·lusió pels fills, il·lusió pel Barça! Un dels moments més bonics que hem viscuts enguany va ser quan el Barça va guanyar la seva quarta Champions League a Wembley. Ella, la mama, no va poder veure el partit perquè encara estava massa dèbil desprès de l’operació i ara ha d’evitar situacions nervioses com aquesta, nosaltres ho vam estar veient al poliesportiu del poble on es va reunir una gran part dels seus habitants però acte seguit d’acabar-se el partit, vam anar a casa la mama per celebrar-ho amb ella, i així ho vam fer. Un cop passats els nervis, va poder gaudir del triomf com ella volia, amb els seus i el seu Barça!
Un altre dels moments bonics per a ella va ser el dia de la primera comunió dels seus néts. Aquell va ser un dia molt esperat per tota la família perquè no sabíem si podríem celebrar-ho, però així va ser! I què guapa estava la mama! I què be s’ho va passar!
I això ha estat la seva vida fins ara, però ella està contenta amb el que li ha tocat viure i dona gràcies per poder continuar amb nosaltres.
Però, cada dia és un bon moment per a mi si la mama se troba be! I això és el que vull recordar d’aquest any que està a punt d’acabar!
Vaig començar l’any amb part de la família, la Marta, el Rodri i l’Oriol. Quan soc per les TTEE per Cap d’Any, sempre passo aquesta festa amb ells, però enguany ho faré amb una altra part de la gent que estimo, els meus amics Ana, Félix, Elisa, Maria i Àlvaro. Aquest estiu em van convidar a passar el Cap d’Any amb ells, no a Canàries com és l’habitual, sinó al pre-Pirineu d’Osca, on s’han comprat una casa. Així que enguany acabaré i començaré l’any a Ayerbe, amb una festa, pel que m’han dit, molt concorreguda i ball i molt, però molt fred! De totes maneres, encara que ens trobem lluny, sempre tenim al cor els que hem deixat a casa, però amb ells ens veurem a la tornada!
Pel que fa al tema professional, be, no cal ni dir com funciona Ensenyament al nostre país, o sigui que la feina per l’educació pública s’ha reduït a tres setmanes al mes de juny i no presenta bona cara, però hem de ser realistes i fer front al present. Ja vindran temps millors! De moment, he d’agrair al meu amic Mike Murphy que m’hagi contractat un parell de cops per cobrir baixes a la seva escola. Gràcies, Mike!
Pel que fa al tema d’esbarjo, hem continuat ballant la jota de les TTEE, i hem après força. Cada dia m’agrada més i m’encanta poder aprendre coses noves i intentar ballar les coreografies que anem aprenent. A més, hem començat a fer linedance i està agradant força a tot el grup. També formo part d’un grup de gent que es dedica a caminar i, si tot va be, podria intentar fer un tros del “Camí de Santiago” a l’estiu, però això ja són figues d’un altre paner.
Pel que fa a tema amics, què puc dir? Que tinc un grapat de gent que m’estima i pensa amb mi, que me recolza i em renya quan m’equivoco i que, especialment aquest any tan dur emocionalment, m’han demostrat que són bons amics, i que puc comptar amb ells quan els necessiti. I això és molt en els temps que corren avui en dia.
I ja vull acabar recordant les tres perles del meu cor, l’Ori, la Rosa i el Guillem. Saben que me tenen el cor robat i que si algun dia els renyo o els castigo ho faig perquè els estimo i vull que siguin personetes com cal. No cal ni dir que aprofito cada moment que puc per apretar-los i abraçar-los! Però mentre se deixen...
Doncs això ha estat el meu any. Coses bones i coses doloroses, però, oblidem el dolor i agafem-nos als bons records, perquè al final només les coses bones són les que valen la pena!

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!!!!!!!!!!!

Signs of Verbal Abuse

2011-11-06T15:23:00.011+01:00

This article is intended to help women and men to understand and identify the signs of verbal abuse. Because of events in my life, I have been wandering through life asking myself what is my purpose as I know we all have a purpose to let people know about verbal abuse and hopefully to help at least one person from its grips. I hope to help many but if I help only one then my idea has fulfilled its purpose.

I don’t claim to be an expert in this field but because of personal experiences I want to guide those that I can.

Verbal abuse can come from parent, spouse, boss, friend, child. It is a confusing situation to be in because, without the knowledge and understanding of this “violence”, you remain in an internal battle trying to decipher what is happening. What you need is knowledge, and as the saying goes, knowledge is power. And power is what you need to stop the verbal abuse.

I highly recommend reading every book by Patricia Evans on this topic such as "Controlling People", "The Verbally Abusive Relationship", "Abusive Survivors Speak Out".

If you are reading this article you are probably confused and needing some type of direction, or it may be just a fact of gossiping. Anyway, at least you'll take your time to decipher what I'm writing bout.

There are signs that will help you identify if you are caught up in a verbal abusive situation. Such as:

• Do you spend your days with your spouse/person in your relationship wondering when the next little thing is going to cause them to “dump” on you?
• Do you tip toe around hoping to keep things calm?
• Do you constantly wonder what you are doing wrong to cause this person to act out to you in a way that is demeaning?
• Do you treat this person nicer and nicer in hopes that he/she will see you are a nice person and start treating you better?
• Do you find yourself emotionally troubled to the point of staying sick?
• Do you find this person picking fights with you over things that are insignificant?
• Does this person treat you wonderful in public, in front of family and friends, but once you are out of site of others you are verbally “attacked”?
• Does this person drive recklessly with you in the car when they have reached one of their anger moments?
• Is this person inconsiderate of your feelings, wants or desires?
• Do you feel like your self-esteem has been stolen?
• Is it your relationship getting you down?

7 signs you’re in a verbally abusive relationship. These are from Patricia Evan’s book: Verbal Abuse, "How to Save Yourself":

1. He seems irritated or angry with you several times a week. When you ask why he’s mad, he either denies it or tells you it’s in some way your fault.
2.When you feel hurt and try to talk to him, the issues never get resolved. He might refuse to discuss your upset feelings by saying “You’re just trying to start an argument!” or claiming he has no idea what you’re talking about.
3.You frequently feel frustrated because you can’t get him to understand your intentions.
4.You’re upset-not so much about concrete issues like how much time to spend together, but about communication: what he thinks you said and what you heard him say.
5.You sometimes think, “What’s wrong with me? I shouldn’t feel so bad.”
6.He seems to take the opposite view from you on almost everything, and his opinion isn’t stated as “I think” but as if you’re wrong and he’s right.
7.You can’t recall saying “Cut it out!” or “Stop it!”

And here, I'm providing you with some writings from the Bible, for those of you who are believers:
- Proverbs 23:9 Do not speak in the hearing of a fool, for he will despise the wisdom of your words. Have you tried to reason with your verbal abuser and got nowhere? That is because the abuser despises the wisdom of your words. Your abuser will not hear you or admit that you are correct in your observation of what is taking place. Your abuser lives in denial about their behavior. You CANNOT fix your abuser. They have to find help. Finding help means stating and admitting they have a problem with how they treat the person closest to them. And unless that happens, nothing will change.
- Proverbs 13:10 By pride comes nothing but strife, but with the well-advised is wisdom. - Proverbs 14:14 The backslider in heart will be filled with his own ways, but a good man will be satisfied from above.
- Proverbs 17:1 to paraphrase- a house full of sacrifices with strife is not pleasing to the Lord.

Love is action, what type of action is your abuser showing you, actions that show love? Don’t let that abuser convince you that it is your fault. IT IS NOT YOUR FAULT!!!! The abuser cannot and will not take responsibility for their actions. You are walking on a road that will stay full of strife. Your abuser will not take the steps to search for God’s power to enable them for what needs to be done

FRENEMIES

2011-10-20T09:29:00.006+02:00

Searching around I came across with this word and the explanation of its meaning, so I thought it'd be useful to some of my readers, for it also includes quotes and sayings, which I love so much.

"False friends, sometimes also called frenemies, are people who pretend to be a friend and then turn out to be just the opposite. They are individuals who get close to you for the specific reason to make fun of you behind your back, delight in the misery you endure, and find out about your life so they can gossip about it later.

Because we generally want to see the best in people, we may give false friends several chances to prove that they are more than an enemy in disguise. However, when you discover a false friend in your life, you should distance yourself from them. Life is too short to be surrounded with people who don't really care about you. To help you remember that sentiment, here are some quotes about false friends.

Christian Nestell Bovee

"False friends are like our shadow, keeping close to us while we walk in the sunshine, but leaving us the instant we cross into the shade."

Have you ever had friends who just couldn't be there for you when things turned dark? They want to hang out with you during the good times, but the minute things get hard they leave you behind. Often these types of people will wait until they think you're "over" your hardship, and then call you up wanting to be friends again as if nothing had happened.

Ralph Waldo Emerson

"To laugh often and much; to win the respect of intelligent people and the affection of children; to earn the appreciation of honest critics and to endure the betrayal of false friends; to appreciate beauty; to find the best in others; to leave the world a bit better whether by a healthy child, a garden patch or a redeemed social condition; to know even one life has breathed easier because you have lived. This is to have succeeded."

I like this quote because it helps put the "betrayal of false friends" in perspective when it comes to the whole of your life. When you recognize a false friend, you may feel a bevy of emotions ranging from hurt to shock. You might also wonder why you didn't see the way they really were sooner.

But this quote reminds me that if you open yourself up to friends, occasionally you may be burned. It's part of life, and if it happens to you, know that you aren't alone. Emerson suggests here that dealing with a false friend is even part of being a "success" in life. In other words, put it in perspective and move on. There are too many good people in the world to waste spending energy on the ones who aren't.

Scottish Proverb

"False friends are worse than bitter enemies."

This quote speaks to the fact that it is almost easier to deal with someone who you know from the start is not on your side than someone who you thought was a friend but is really not.

Oscar Wilde

"Always forgive your enemies -- nothing annoys them so much."

I adore this quote because it really sums up the best way to deal with a frenemy. You can confront them if you wish, but afterward you just have to move on. This can be difficult, to be sure, because when a friend betrays you the first thing you might want to do is figure out why. But rather than drive yourself crazy trying to figure out why someone who claimed to be your friend is trying to hurt you, you'd be better off just focusing your time on the real friends in your life."

GRÀCIES A TOTES I A TOTS!!!!!!!!!!!

2011-10-17T23:57:00.003+02:00

A punt perquè s'acabi el dia del meu aniversari, nomès us puc donar les gràcies a totes i a tots pels vostres auguris i les vostres paraules de carinyo i tendresa cap a mi. No us oblidaré mai i us estaré sempre molt i molt agraïda per tot el que me doneu dia a dia i especialment avui!

MOLTES GRÀCIES!!!!!!!! I MOLTS BESETS!!!!!!!!!!

Què se n’ha fet de la llibertat d’expressió?

2011-10-12T21:45:00.000+02:00

Què se n’ha fet de la llibertat d’expressió, tant a la vida privada com a la pública? Perquè hi ha impresentables que se dediquen a escoltar el que fan i diuen els altres i no tenen el que s’ha de tenir per enfrontar-se cara a cara amb la persona en qüestió? Doncs senzillament perquè se tracta de gent que no valen res, gent que pretenen semblar bones persones quan realment només són uns covards i se pensen que usat el seu poder econòmic poden fer i desfer al seu gust. Algun d’aquest covards desprès difon el que ha sabut per mitjans il·legals però com és un covard i no vol que ningú sàpigue què ha fet i perquè, doncs s’inventa que algú altre li ha contat. I comença el cicle de “aquell m’ha dit que aquella això i allò” tergiversant la realitat com només els impresentables, i covards poden fer-ho.

Fins ara la gent teníem la possibilitat de dir i fer el que ens donés la gana a casa nostra i a moltes parts del món. Avui, malauradament, aquest projecte —neutralitat, llibertat i verificabilitat dels seus actes— estan en risc de veure's compromesos a Itàlia amb l'apartat 29 de l'anomenat DDL intercettazioni (projecte de llei sobre escoltes telefòniques).

L'esmentat projecte de llei, que està sent discutit en aquests dies pel Parlament italià, entre d'altres coses, obliga a tots els llocs de la Xarxa a publicar, dins de les 48 hores de que la sol·licitud hagi estat realitzada, i sense cap comentari, una rectificació sobre qualsevol contingut que el sol·licitant consideri perjudicial per a ell o la seva imatge.

Per desgràcia, l'avaluació de com de "perjudicials" siguin aquests continguts no estarà sotmesa a la decisió d'un jutge tercer i imparcial, sinó únicament a l'opinió i sensibilitat de la persona que es percep perjudicada.

Per tant, segons el que preveu l'apartat 29, (El Projecte de llei - "Norme in materia di intercettazioni telefoniche etc"., p. 24, el punt a) de l'apartat 29 diu literalment:

«Per a llocs informàtics, inclosos la premsa diària i els diaris difosos electrònicament, les declaracions o les rectificacions s'han de publicar dins de les 48 hores següents a quan aquestes van ser demanades, amb les mateixes característiques gràfiques, la mateixa metodologia d'accés al lloc i la mateixa visibilitat de la informació a què es refereixen.»)

aquell que se senti afectat per un contingut informatiu present en un bloc, un diari en línia, pot invocar el dret —independentment de la veracitat de la informació percebuda com a perjudicial— de demanar la publicació d'una "rectificació", que contradigui i desmenteixi aquests continguts, fins i tot prescindint de les referències proporcionades.

On hem d’arribar amb coses com aquesta? Com ens hem de veure en tot un segle 21? Però que no tenen dos dits de fronts els personatges aquests o què? Que se pensen que encara estem a l’edat mitjana i tenen dret de cuixa? Au va, senyors, si és que se’ls pot qualificar d’això, facin el favor de respectar les llibertats de la gent i de comportar-se com cal, colla d’impresentables! Només ens faria falta ara que per culpa d’uns intolerants, mafiosos i impresentables no puguéssem escriure als nostres blocs allò que volem, sempre i quan siguin fets verídics, evidentment. Però qui se pensen que són? I com poden sortir desprès a les fotos i no demostrar amb les seves cares de psicòpates que el que volen és prendre’ns la nostra llibertat. No reculem! No reculem! I si no els agrada el que tenen o el que veuen al seu abast, doncs pleguin, que de bona gent n’hi ha molta i a vostès no els trobarà a faltar ningú!

AVUI FA UN ANY

2011-10-09T23:29:00.002+02:00

" Algú recorda on es trobava avui fa un any i no és precisament una data assenyalada ?

La memòria de vegades ens porta a la ment moments passats, no cal que sigui la data del nostre aniversari, o de l’aniversari d’algú en concret, ni d’un esdeveniment molt notori. No. Només ens cal que algú ens hagi dit alguna cosa en algun moment per a que en qualsevol fracción de temps ens torni a la ment. Què fa que ens passin coses d’aquest tipus? Doncs no ho sé. Però sí que puc dir que, per sort o per desgràcia, la meva memòria és molt bona, molt, i recordo amb vividesa moments, converses i paraules dites fa molt temps o poc, com és el cas d’ara. I no, ni estic boja, ni parlo sola, ni me conesto a mi mateixa, ni m'invento les coses.

Aquest any he hagut de viure moments força durs a nivell personal, i he hagut de congelar una gran part de la meva vida durant molt de temps. Ara, però, que la meva vida torna més o menys “a la normalitat” m’han vingut a la memòria moltes converses, i paraules dites per altres persones ara fa un any i que tenia com a “arxivades” en algun lloc de la meva ment.

Si jo parlés ara del que estava fent fa un any, o de les converses que vaig tenir, més com a oient que com a emissor, a certa gent li molestaria. Però no cal recordar a ningú el que fan veure que no han dit ni fet mai, però que volen oblidar costi el que costi. Allà cadascú amb la seva consciència si en tenen, cosa que poso en dubte que en tinguin. Però, com que la vida posa a tothom al seu lloc, més aviat o més tard la veritat surt a la superfície i amb les proves a la mà, a veure qui és el/la viu/viva que diu que tot és mentida.

Avui fa un any jo em trobava amb una gent lluny de casa, només un parell dels quals encara formen part de la meva vida i m’estimen molt, i d’altres, gràcies a la fortuna, ja no. Avui fa un any vaig servir de tapadora per a una d’aquestes persones. Avui fa un any aquesta persona semblava ser algú molt diferent de qui és avui. Avui fa un any me’n vaig adonar què volia de mi aquesta persona. Avui fa un any me va preparar pel que va venir unes setmanes més tard. Avui fa un any era lluny de casa i dels meus. Avui fa un any..."

Aquest és part d'un relat que forma part d'algun dels meus escrits personals. Si algú es sent identificat amb aquest troç de redacció, no cal que me calumnii ni s'ofengui, sinò que més aviat reflexioni, perquè quan te sents identificat amb alguna cosa que llegeixes, sigui bona o dolenta, alguna cosa tindrà de veritat, o no?

PER MOLTS ANYS, GUILLEM!!!!!!!!!!!!!!

2011-10-08T23:33:00.002+02:00

Avui Guillem fa 8 anys! Ja és tot un homenet!!!!!!!!!!!!!
Carinyo, PER MOOOOOOOOOOOOOLTS ANYS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! T'ESTIMO MOLT!!!!!!!!!!!

BANC DEL TEMPS

2011-10-02T19:31:00.004+02:00

Ahir me van dir el nom d'aquesta activitat, i la veritat és una cosa semblant al que ja fem al grup de balls de Campredó, a un nivell d'amics i coneguts, evidentment, però he considerat que seria interessant donar una mica d'informació i explicar en què consisteix aquest sistema que pot ser força interessant per molts de nosaltres.

Què és el Banc del Temps?
El Banc del Temps és el primer banc que funciona sense diners. En aquest banc únicament es pot dipositar temps que podràs intercanviar amb els altres a través de la prestació de serveis.
És un tipus de projecte que vol promoure l'intercanvi gratuït de serveis entre persones, fomentant l'oportunitat de conèixer i confiar en els altres per tal de resoldre necessitats de la vida quotidiana, o simplement proveir els socis amb moments de lleure, com és el nostre cas, mentre ballem i riem, sense que això ens costi diners a cap de nosaltres.

El funcionament d'un banc del temps sol ser molt simple, però pot variar en funció de les persones adscrites i/o el que vol cadascun dels membres
Cada persona ofereix uns serveis o activitats i, a canvi, pot demanar serveis d'altres socis i sòcies. Cada persona adscrita disposarà d'un llistat dels serveis que es poden intercanviar i d'un talonari de temps que utilitzarà en cada moment que usi el seu temps a favor d'una altra persona.

Quins serveis es poden intercanviar?
Al Banc del Temps els serveis que s'intercanvien els proposen els mateixos socis. Per exemple, es poden intercanviar serveis puntuals com: practicar idiomes, acompanyar gent gran a comprar, reparacions domèstiques, passejar gossos, passar textos a l'ordinador, tasques de jardineria, assessorament laboral, ensenyar diferent tipus de balls, etc.

En resum, El Banc del Temps és una iniciativa comunitària d'intercanvi de temps, que emula simbòlicament el funcionament d'un banc, però en el qual allò que es "presta" i es "rep" és temps dedicat a serveis a les persones. És un projecte de millora de la convivència entre les persones que viuen o treballen en un mateix indret, a través de l’intercanvi del seu temps, i ha assolit en aquests darrers anys un èxit de participació tant a nivell local, com a nivell estatal o internacional, molt per damunt del que era previsible. Els bancs del temps a Catalunya s’impulsen habitualment des dels ajuntaments en col·laboració amb la xarxa associativa i veïnal, sovint amb el suport de l’Associació Salut i Família que coordina la Xarxa Estatal de Bancs del Temps.

Feminisme, masclisme, hembrisme ... (5)

2011-09-19T17:00:00.006+02:00

El gènere és la forma en què les societats del món determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen a dones i homes. El sexe d'una persona és determinat per la naturalesa. El seu gènere l'elabora la societat.

La igualtat de gènere és la capacitat legal, social i política de les dones i homes per mobilitzar i gestionar tot tipus de recursos en condicions igualitàries."

No es tracta de considerar la igualtat de gènere com a sinònim d'"idèntic", o "igualtat a" els homes, ja que això significaria col·locar als homes com a mesura del que és desitjable, sinó com a "equitatiu". Es tracta d'assolir la igualtat mantenint el reconeixement de la diferència.

Es freqüent la confusió de la reivindicació d'igualtat amb una identificació amb el sexe masculí. Creuen que igualtat significa identitat, mimetisme, ser "iguals" en sentit identitari, i no té res a veure. Igualtat d'oportunitats significa equivalència, equiparació, que les dones volen accedir a tots els llocs de la societat en "igualtat de condicions" i no "per ser iguals", la qual cosa és molt diferent. Les dones han de ser éssers humans de ple dret i, per tant, tenir accés a càrrecs de direcció, a la ciència, la cultura, etc. I, per això, necessiten que les oportunitats que se’ls ofereixen siguin les mateixes que a hores d'ara els homes gaudeixen, ja que estan considerats ciutadans de ple dret. Però, no per ser iguals que ells en el sentit de canviar la identitat femenina per la masculina sinó per ser iguals en el drets, en les possibilitats i en la presència a tots els llocs de la societat.

L’ Hembrisme al·ludeix a una actitud de prepotència de les dones respecte dels homes, o bé un parcialisme discriminatori clarament favorable a la dona en accions o opinions. La seva significació és en molts aspectes contraria a la del masclisme, però també pot incloure's dins del fenomen del sexisme i la discriminació sexual, només que amb aquest terme s'expressarien aquelles discriminacions i perjudicis que afavoreixen a les dones i danyen als homes.

El sexisme fa referència al conjunt de tots i cadascun dels costums que es fan servir en el si del patriarcat, entès aquest últim com la manifestació i la institucionalització del domini masculí sobre les dones, pel qual es concediesen privilegis o es practica discriminació contra una persona per raó de sexe, sense atendre a altres consideracions com el seu treball o les seues aptituds.

Així, el sexisme es manifesta com “un exercici discriminatori pel qual s’adscriuen característiques psicològiques i formes de comportament i s’assignen rols socials fixos a les persones, pel simple fet de pertànyer a un determinat sexe, restringint i condicionant, d’aquesta manera, la possibilitat d’un

desenvolupament ple per a tots els subjectes socials, siguen aquests homes o dones“.

En la seua forma extrema, el sexisme contra les dones és conegut com a misogínia, que significa ‘odi a les dones’

La misàndria és una tendència ideològica o psicològica relacionada amb l'odi, aversió o antipatia als homes de sexe masculí. La misandria fa dels homes varons l'origen de tots els mals de la humanitat mentre que les dones són les víctimes d'aquests mals i les responsables de tot allò bo. Seria l'equivalent a la misogínia envers les dones, tot i que la misàndria és molt menys freqüent. La misantropia és l'aversió als éssers humans, tant homes com dones.

L'any 1920, Sigmund Freud, en estudiar un cas concret d'homosexualitat (lesbianisme) va observar un moviment oposat a la misogínia, o una aplicació d'aquesta vers els homes en comptes de vers les dones, però encara no existia cap nom per a definir-lo. Alguns autors de finals del segle XX i del segle XXI han anat més enllà, considerant la misàndria no com a un fenomen psicològic individual sinó cultural.

Cal no confondre-la amb l'androfòbia. Sembla que la misàndria no és un trastorn psíquic, com seria el cas de l'androfòbia, sinó una ideologia apresa a la societat o la cultura.

La misogínia és la tendència ideològica o psicològica que consisteix en l'aversió cap a les dones.

Moltes feministes utilitzen la paraula «misogínia» per designar una forma de masclisme extrema; tanmateix, aquesta concepció és errada, ja que els misògins consideren les dones com un ens aberrant que rebutgen i detesten, pel qual fins i tot la concepció i la família són aspectes odiats pels misògins.

La misogínia ha estat considerada com un retard cultural arrelat al concepte de superioritat masculina, segons el qual el rol de la dona és dedicar-se exclusivament a la llar i a la reproducció; tanmateix, el misogin no es mostra partidari del masclisme i el predomini de l'home sobre el de la dona. Els misògins creuen que l'home s'ha d'alliberar totalment del gènere femení i per tant portar una vida generalment basada en celibat i gairebé en un estat d’ascesi.

Feminisme, masclisme, hembrisme ... (4)

2011-09-18T18:02:00.004+02:00

El novembre de 1793, tota associació política femenina és prohibida, però les dones continuaran tanmateix jugant un paper fins a l'insurrecció de la primavera de 1995, de la qual la paraula d'ordre és «pa i la Constitució de 93», abans que la repressió generalitzada que marca la fi de la Revolució posi un termini provisional en aquesta primera presa de paraula política, per a les dones com per als homes.

Els primers assaigs sobre "la cuestió de la dona" criticaven el rol restrictiu de la dona, però no assenyalaven culpables dels desavantatges de la dona ni sobre els homes. El treball de Mary Wollstonecraft Vindicació dels drets de la dona, és un dels pocs escrits abans del segle XIX que es pot anomenar feminista sense por a l'ambigüitat. Sota els estàndards moderns, la seva metàfora de la dona com a noblesa, elit de la societat, mimada, fràgil i propensa a la peresa intel·lectual i moral, sona com un argument masculí. Wollstonecrat creia que tots dos sexes havien contribuït a aquesta situació i donava per descomptat que la dona tenia un poder considerable sobre l'home.

Dins del feminisme es poden trobar diversos corrents teòrics:

El primer cronològicament és el feminisme socialista, que usa la teoria derivada del marxisme per justificar el seu moviment. Afirma que la dona està alienada respecte de l'home i que és la classe baixa de la societat, la que té menys drets i mitjans de producció.

El feminisme radical parteix dels mateixos supòsits però no creu possible el canvi social. Les estructures masclistes estan tan arrelades que cal començar de zero, per això aboguen per fundar noves comunitats separades per canviar les regles de relació entre les persones i promoure noves institucions. A vegades desemboca en un anarquisme femení.

Un altre corrent, el feminisme liberal, creu que el canvi ve amb la reforma política. El sufragisme va ser el seu inici. Busca lleis que afavoreixin les dones (incloent la discriminació positiva) i la paritat. Algunes de les qüestions bàsiques que volen incloure als programes dels partits són el dret a rebre remuneració per la feina domèstica, la repartició de la cura dels nens, els drets reproductius i la presència pública de les dones.

El feminisme postmodern se centra en la cultura i els símbols per eradicar la discriminació. Així, aplica crítica feminista a les arts, proposa una relectura del significat de la història i les institucions i es preocupa per l'ús del llenguatge, amb autores com Judith Butler.

El feminisme eurocèntric o feminisme colonial és vist pel feminisme global com una mena de feminisme que imposa la cultura dita "occidental" o dels antics imperis colonialistes a les altres cultures, afavorint la mirada paternalista i repressora envers les minories. Per exemple, el feminisme eurocèntric pot trobar indigne per a una dona tant el fet de portar un mocador al cap sota el sol a Dubai com el fet que mostri els pits en una comunitat on tots vesteixen amb tanga i adorns.

El feminisme lèsbic o separatisme lèsbic és un moviment cultural i una perspectiva crítica que es va fer popular en la dècada de 1970 i principis de 1980 (principalment a Amèrica del Nord i Europa occidental). Aquest moviment qüestiona la posició de les dones i els homosexuals en la societat. Algunes de les seves pensadores i activistes principals són Rita Mae Brown, Adrienne Rich, Audre Lorde, Marilyn Frye, Mary Daly, Sheila Jeffreys i Monique Wittig (tot i que aquesta última se l'associa més amb el sorgiment de la teoria queer).

Tot i que històricament el lesbianisme ha gaudit potser d'una relació íntima amb el feminisme i els projectes feministes (des de com a mínim la dècada de 1890), el feminisme lèsbic es contextualitza millor com un moviment que sorgeix de l'anterior arran de la insatisfacció amb la segona onada feminista i el moviment gai a principis de la dècada de 1970. A finals d'aquella dècada, el feminisme lèsbic constituia un camp d'investigació dins de l'àmbit acadèmic, encara que limitat en la seva major part a les disciplines feministes.

Igual que el feminisme, els estudis de lesbianes i gais i la teoria que el feminisme lèsbic es caracteritza per la revisió i debat. No obstant això, un element clau d'aquest és l'anàlisi de la heterosexualitat com una institució. Això part de, i mostra un, enfocament històric de la "homosexualitat" com a objectiu d'escrutini, especialment els seus orígens. Els textos feministes lèsbics intenten desnaturalitzar l'heterosexualitat, i un cop fet això, plantejar hipòtesis sobre les seves "arrels" en institucions com ara el patriarcat, el capitalisme i el colonialisme. A més, les feministes lèsbiques advoquen per el lesbianisme com un resultat racional de l'alienació i insatisfacció amb aquestes institucions.

A partir dels anys 2000, es visibilitza un corrent parcialment sorgit del feminisme lèsbic anomenada transfeminisme. Aquest és objecte de diferents definicions teòriques. Robert Hill el defineix com una categoria del feminisme coneguda per l'aplicació del discurs transgènere al discurs feminista i de creences feministes al discurs transgènere. Altres teòrics del transfeminisme com ara Emi Koyama o Tavia Nyong'o creuen que aquest transvasament d'idees no ha estat complet i focalitzen els seus escrits en el solapament de la teoria queer amb el feminisme antirracista.

La diferència sexual – l'existència de dos sexes en un mateix món- no és el mateix que la desigualtat entre sexes. El primer concepte indica diversitat i riquesa. El segon, injustícia i dominació d'un sexe sobre l'altre".

El sexe és un atribut innat i ve determinat per la naturalesa que estableix diferències físiques, biològiques i anatòmiques entre dones i homes. El sexe classifica les persones pel seu potencial en la reproducció sexual.

Feminisme, masclisme, hembrisme ... (3)

2011-09-13T19:35:00.002+02:00

El terme "feminisme", durant molt de temps atribuït erròniament atribuït a Fourier, en realitat data del 1874. Però va ser durant la Revolució Francesa que va néixer el moviment de reivindicació social i política que designa, nombroses dones que van participar en els debats i accions revolucionaries, i homes i dones reivindicant la igualtat de sexes de l'status polític i social.

Tot i la contribució de la dona a la redacció dels quaderns de queixes i el paper que juguen les dones del poble de París, en particular durant els esdeveniments d'octubre de 1789 per demanar pa i armes, les dones no són assignades a un determinat dret la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà i si el nou règim es reconeix la seva personalitat, que no drets de vot en aquell moment.

Nogensmenys continuen a investir l'espai públic, organitzades en clubs mixtos o femenins i en societats d'ajuda mútua i de beneficència, i participen amb passió, a semblança dels homes, a totes les lluites polítiques de l'època. Entre les personalitats femenines notòries dels començaments de la Revolució, cal retenir Olympe de Gouges qui publica el 1791 la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana i Théroigne de Méricourt que va cridar al poble a prendre les armes i participant en la presa de la Bastille, pel que serà recompensada amb el donació d'una espasa per l'Assemblea nacional. És per dones com Claire Lacombe, Louison Chabry o Renée Audou que va ser organitzada la marxa sobre Versalles que acaba portant Lluís XVI a la capital.

Totes dues properes dels Girondins, van conèixer una fi tràgica: Théroigne de Méricourt tornant-se boja després d'haver estat fuetejada nua per partidàries dels seus adversaris i Olympe de Gouges, guillotinada. Si les dones han estat privades del dret de vot, això no els ha evitat càstigs reservats als homes i nombroses van conèixer la presó o la forca en resposta a les seves accions públiques o polítiques.

A partir de 1792, l'entrada en guerra de França condueix algunes a barallar-se a les fronteres mentre que el 1793 es desenvolupa a París una militància femenina, portat per dones del poble parisenc properes de les sans-culottes. Les dues-centes dones del Club de les ciutadanes republicanes revolucionàries creat el 10 de maig de 1793 per Clara Lacombe i Pauline Léon, les «teixidores», ocupen les tribunes públiques de la Constituent i increpen els diputats, entenent representar el poble sobirà. Les seves crides vehements al Regnat del Terror i a l'Igualtat, la seva participació en la caiguda dels Girondins i les altres manifestacions espectaculars de les «furioses» els anaven a valer una imatge de fúries sanguinaries que alimentaria molt de temps les repulsions del poder masculí. Clara Lacombe proposa armar les dones.

Tanmateix, més que els excessos d'una violència àmpliament compartida en aquell temps, són en principi les reticències dels homes al poder que exclouen aquestes dones de l'esfera política. La majoria dels diputats comparteixen les concepcions exposades en l Émile de Rousseau d'un ideal femení restringit al paper de mares i d'esposes, rars són aquells que, com Condorcet, reivindiquen el dret de vot de les dones en virtut dels drets naturals inherents al gènere humà que a la mateixa època inspiren la lluita contra el despotisme i l'esclavatge.

Feminisme, masclisme, hembrisme ... (2)

2011-09-12T17:16:00.001+02:00

La dona sovint es limita a un deure de dona de fer feines domestiques com a mitjà de subsistència i la protecció de la casa era de la responsabilitat masculina (més o menys cert en la pràctica, perquè és l'ideal de "patriarcal" i la realitat, la tasca de les dones com un mitjà de subsistència i la protecció de la casa era essential per a la supervivència de la família). La dona, tradicionalment encarregada de la gestió de la llar, manteniment i recepció de convidats, però, continua depenent dels seus marits després d'estar amb els seus pares d'acord amb la ideologia patriarcal. De fet, la idea que les dones són mantingudes pels homes de la seva família és una típica inversió de la productivitat dels oprimits i de les oprimides. El patriarcats consisteixen essencialment en la llibertat de treball de la dona per al benefici dels homes (la condició de serventa, en l'agricultura, l'artesania, les professions independents i liberals ...), a més de les operacions nacionals (els treballs de neteja és proporcionat el 80% per les dones encara avui dia a França) i el suport a les persones amb discapacitat i la família (nens, ancians, discapacitats). Igual que qualsevol opressió, el patriarcat és un sistema d'explotació d'una classe per una altra: individualment (treball domèstic) i col·lectivament (la segregació horitzontal i vertical del mercat de treball) els dominadors depenen del treball dels oprimits.

En moltes societats, les dones en les mentalitats de l'època no produeix més que una descendència. D'aquesta manera, històricament, les dones es veuen privades, entre altres, del dret de vot, del dret a administrar els seus ingressos i els seus comptes, el dret al divorci i l'accés a certes zones reservades exclusivament per als homes.

Si un ampli consens en aquests temps - les dones i els homes en aquesta forma d'organització de gènere de l'empresa - es va establir, el seu desajust amb els costums i el canvi social es va convertir cada cop més evident . Alguns òrgans legislatius de les Religions abrahàmiques demostra el seu desenvolupament: la prohibició, proclamada per Jesús de Natzaret de repudiar-les i el dret al divorci i, a continuació, donant el protestantisme el sacerdoci a les dones.

Per tant, la contribució del feminisme en el segle XX es manifesta per la realització incondicional i universal dels drets de la dona, tenint en compte l'evolució de la societat, s'ha convertit en una de les principals expectatives.

L'organització de la societat pre-feminista en gran part basada en el gènere en un consens d'àmplia base, però que, a través de la història, ha estat un desafiament per aconseguir la supressió gradual en el segle XX, amb, per exemple, la Declaració Universal dels Drets Humans que s'aplicarà a les dones - i encara perfectament - gràcies a la lluita feminista. L'argument biològic, àmpliament explotats, i les diferències de gènere s'utilitzen per reduir les dones a la maternitat.

Les religions abrahàmiques són considerades per les feministes com esbiaixades contra les dones i se les acusa de relegar-les a una situació secundària en la societat. En abordar aquests sistemes religiosos, les feministes poden practicar amb més facilitat el repte d'opinions conservadores de la societat en general. Les dones sovint han estat figures clau en la història de les religions, mentre que al contrari les religions han participat en l'emancipació de la dona en la societat.

A nivell de cristianisme cal assenyalar que l'Església Catòlica exclou l'ordenació de dones, no reconeix el divorci (que l'equipara al adulteri com la separació) ni la sexualitat fora del matrimoni catòlic o l'avortament, o fins i tot els anticonceptius per mètodes no naturals. Tanmateix, des del principi, ha prohibit la poligàmia i el repudi, que eren una pràctica habitual en el món antic. En el cristianisme, al llarg de la història, s'ha anat desenvolupant la teologia feminista, especialment en el darrer segle, en paral·lel al desenvolupament dels moviments civils d'alliberament de les dones. Existeixen diverses organitzacions que treballen aquesta qüestió tant d'àmbit internacional com la Conferencia per l’Ordenació de les Dones (WOC, per les sigles en anglès), a nivell europeu com l'Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica (ESWTR, per les sigles en anglès). A nivell d'Estat Espanyol existeix Mujeres y Teologia i la Asociación de Teologas Española (ATE). A nivell català hi ha també Col•lectiu de Dones en l’Església, Creients i Feministes i Dones Creients. Entre aquestes destaca Teresa Forcades que va dedicar la tesi doctoral en teologia al concepte de persona, i la tesi de llicenciatura a la Trinitat, obra que s'ha publicat en el llibre La Trinitat, avui (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005). A més, ha publicat La teologia feminista en la història (Fragmenta Editorial, 2007). Forcades considera que la teologia feminista és una teologia crítica o de l'alliberament, que sorgeix quan es percep la contradicció entre el discurs teològic sobre les dones i l'experiència de Déu de cada dona. El tractament del paper de la dona, el celibat o l'avortament, des d'una perspectiva crítica feminista i religiosa, s'ha fet ressò en els mitjans de comunicació.
L'Islam no admet la confusió dels papers masculí i femení, ni la practica del sexe fora de la unió de la parella.Aquesta religió ofereix la possibilitat de divorci sota certes condicions. L'home musulmà té el deure de protegir la seva esposa i de deixar-li llibertat per triar les seves activitats. La dona té el dret de treballar o de divorciar-se sense el consentiment del seu espòs. La dona és percebuda com a impura en període de menstruació i per alleujar aquest fenomen biològic li és prohibida l'oració. L'Islam permet l'avortament en algunes situacions, per exemple, quan la conservació de la fetus posa la vida de la mare en perill. La poligàmia és permesa per l'Alcorà. L'Islam permet la poligàmia en certes condicions: l'home no hauria de centrar qualsevol de les seves esposes, s'ha de donar diners uniformament, només pot tenir quatre esposes i sota en el consentiment de la seva primera dona, etc.

El judaisme per assignar funcions específiques als homes i les dones, especialment en Jueus ortodoxos les dones tenen poc accés a la Rabinat i es perceben com "impures" durant el seu període menstrual. La practica sexual fora matrimoni esta prohibida i les parelles han de respectar les normes de la niddah "lleis de la puresa de la família". El divorci i el repudi, són permesos però desaconsellats. L'avortament es permet en els casos següents: si el fetus posa en perill la vida de la mare, el fetus és incorrecte, o que la mare és mentalment incapaç d'assumir l'embaràs. La contracepció està prohibida. La poligàmia tradicionalment permesa, està prohibida a partir del segle XI.

El protestantisme advoca pel sacerdoci universal i per tant el de les dones. No obstant això la llibertat o prohibicions en relació amb les dones decretats per la religió varien molt fortament segons els corrents protestants, del més liberal fins al més ortodox.

En el Budisme, les dones han exercit un paper molt important i el Buda Siddharta Gautama va donar plena coordinació. Tanmateix, amb el temps, el nombre de monges ha estat menys desenvolupat que el dels monjos budistes en els països. Així, en Tibet, és ((formatnum: 27000)) abans de la invasió xinesa de 1959 quan hi havia al voltant de ((formatnum: 592000)) monjos. Al voltant d'una associació internacional de la dona, Carola Roloff està involucrat en el desenvolupament de la dona en el budisme

Feminisme, masclisme, hembrisme ... (1)

2011-09-07T16:26:00.002+02:00

El post d'aquests dies és un resum de la informació trobada a la vikipèdia.

1. El feminisme o moviment feminista és el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.

El feminisme d'arrel il·lustrada reclama gaudir dels mateixos drets i deures de què gaudeix l'home. Amb tot, actualment, també s'hi revisen els continguts del concepte de ciutadania en tant que està bastit sobre els paràmetres de l'androcentrisme.

El corrent feminista anomenat pensament i política de la diferència sexual busca transformar l'ordre simbòlic del patriarcat a través de la recerca d'un significat propi i lliure del fet d'haver nascut en un cos sexuat en femení o en masculí. Alhora, vol modificar transversalment les definicions sobre les quals se sustenta el patriarcat en l'esfera familiar, social, cultural i política des d'una manera pròpia de dir el món.

El feminisme bastit sobre la teoria del discurs planteja que el sexe és també una categoria d'anàlisi, per tant, hi cap la redefinició de les possibilitats que planteja. També demana fixar l'atenció en la reproducció d'escenes que alimenten l'ordre simbòlic patriarcal a fi de no sostenir-lo.

La historiadora Gerda Lerner ubica el naixement del patriarcat com un esdeveniment històric en el qual es documenta el principi de la subordinació de les dones a través dels sistemes polítics, legals, culturals, religiosos i socials. També documenta les diverses evidències de l'existència d'una consciència feminista a través de mil·lennis en diferents societats del món i de la història. En recopilar aquests escrits arriba a la conclusió que el procés històric documentat i transmès com la història universal no afecta de la mateixa manera els homes i les dones. El coneixement desenvolupat a través de segles per dones amb consciència feminista va ser truncat una i una altra vegada. Les dones que reclamaven la subordinació o que es comportaven fora dels esquemes d'assignats al seu sexe, eren i van ser marginades. La falta d'ensenyament a les dones sobre els èxits d'aquelles que van ser reeixides a través de la història, és un dels factors que han contribuït a l'opressió de les mateixes. Així, va ser el segle XIX quan la consciència feminista es va començar a transmetre a altres dones i, s'inicia el feminisme com a moviment social i polític.

Sovint s'afirma que el feminisme va néixer a finals del segle XVIII i principis del XIX, quan la gent va començar a percebre que la dona era oprimida per una societat patriarcal. El moviment feminista té les seves arrels a Occident i especialment en el moviment de reforma del segle XIX. El moviment organitzat comença amb la primera convenció pels drets de la dona, a Nova York l'any 1848. Més d'un segle i mig més tard, el moviment ha crescut i ha adoptat diverses perspectives sobre el que constitueix la discriminació contra la dona. El primer moviment feminista és sovint anomenat la primera onada, i després de 1960, la segona onada.

Històricament en les societats pre-modernes, les dones en general han estat excloses de molts àmbits que estan disponibles en l'actualitat (política, econòmica, militars, etc.). A l'antiga ciutat grega, la dona no tenia dret a vot, si bé és lliure, ella no tenia dret a immiscuir-se en els assumptes econòmics de la ciutat degut a que pel dret al vot s'havien de pagar impost.

SOM CATALANS, I QUÈ?

2011-08-29T16:55:00.004+02:00

Me n’acabo d’assabentar que estan criticant el Cesc pel Twitter per portar una estelada durant les celebracions de la supercopa!

De ben segur que qui ho fa és gent amb el cervell tancat i curt de mires perquè, si fos gent amb dos dits de front, no hi donarien importància perquè s’ha de separar l’esport de la política, però són precisament aquells que més ho criden els que primer ho fan! Senyors, deixem que la gent pensi el que vulgui, tothom té dret a expressar en públic el que sent i a defensar la bandera i els colors del seu cor, i si hi ha algú a qui no li agradi, doncs que s’hi posi fulles!

Que no se suposa que vivim en una democràcia? Que no se suposa que hi ha llibertat de premsa i opinió? Que no se suposa que cadascú pot fer el què li doni la gana? Doncs per això mateix!

Però la democràcia on és en aquest cas? Doncs enlloc! Enlloc perquè tot el que no sigui defensar l’espanyolisme ultradretà tan comú cap a la messeta i més enllà, tot, i repeteixo tot, tot està malament i no s’hauria de permetre.

Malauradament, a les nostres pròpies terres també ens trobem amb elements antidemocràtics, a tots els pobles ens trobem gent que fomenta la violència, gent xenòfoba, gent misògina, gent que fomenta els maltractaments, gent que parla sense saber de què parla però que, en teoria, i res més lluny de la realitat, tenen la solució als problemes del món i estan en poder de la veritat absoluta. I què n’hem de fer d’aquesta gent? Els hem de fer fora del nostre país, siguin o no ciutadans de Catalunya? Els hem de vetar la seva opinió? Els hem de fer claudicar a les nostres idees, siguin o no les realment bones i autèntiques? Allà cadascun amb la seva opinió, sempre i quan no formin part de cap d’aquestes lacres de la societat, perquè si volem continuar evolucionant, hem de desterrar de la nostra societat actual tots aquests pressupostos i males influències en els nostres fills, perquè estem formant el seu i el nostre futur i depèn de nosaltres el que els hi ensenyem, perquè de nosaltres depèn com evolucionin ells per ajudar-nos a evolucionar a nosaltres.

I a tots aquells que no ens volen com som, amb els nostres defectes i les nostres virtuts, doncs que ens deixin viure i cadascun a casa seva, que ens deixin marxar, perquè si no arribarà un dia en què marxarem i no els demanarem el seu parer, perquè simplement no s’ho hauran merescut!

Constància i esforç

2011-08-24T21:07:00.003+02:00

Abans de les vacances d'agost vaig tenir el plaer de compartir un dia de platja amb una estimada antiga alumna i ara amiga, la Nur. Núria té 25 anys i puc dir, sense cap dubte, que ha triomfat, ha triomfat de debò. I tot per mèrits propis. És un exemple clarificador del que representa l'esforç, les ganes i el saber estar i comportar-se per tot arreu. La Nur ha sigut capaç als seus 25 anyets de tenir un càrrec de molta importància a una multinacional irlandesa, a la base de la ciutat holandesa d'Amsterdam, i ha esdevingut una ciutadana més d'aquesta gran capital europea. I no contenta amb això, els plans que té, personals i de feina, m'omplen d'orgull, un orgull que molt poca gent pot sentir, perquè la Nur ha arribat molt i molt lluny a una edat molt curta, i continuarà pujant i tenint experiències meravelloses i molt gratificants i enriquidores perquè ella val molt, però molt! I jo continuaré estant molt orgullosa de tot el que ella obtindrà perquè realment s'ho mereix!
És més que palès avui en dia que l'esforç i la constància són necessaris per assolir uns objectius tan elevats com els que ella s'ha plantejat assolir. De fet, en tots els anys de docent que porto, n'hi ha hagut un grapat d'antics i antigues alumnes que han arribat molt lluny, i tot per l'esforç, la dedicació i la constància. Malauradament, tambè n'hi ha que ens han decebut molt perquè se consideraven més intel·ligents que els seus companys i a l'hora de la veritat, no han fet res de res amb les seves vides. Si això hagués sigut la seva opció personal, doncs ja ens estaria bé, però en un bon grapat de casos el que ha passat és que no han fet res per la seva inconstància i per la seva droperia, cosa que fa que la decepció sigui encara més gran.
El meu germà i jo, desprès de tants anys ensenyant idiomes i intentant ser un referent per als i les nostres alumnes, professionalment i personalment, podem dir que l'orgull ens omple de bat a bat amb molts i moltes dels i de les alumnes que han passat per la nostra acadèmia, però que tambè continuem parlant d'aquells i aquelles dels i de les qual esperàvem molt i que a l'hora d e la veritat no han obtingut res de res, i ens dol, però són coses de la vida i nosaltres ja els tenim fora del nostre abast, per això ja no els podem aconsellar ni intentar ajudar-los en els seus camins a seguir.
Però acabem amb el mateix tò que hem començat, l'alegria per la Nur! Moltes felicitats, xiqueta! no canviis mai i tira endavant amb toooooooooots els teus plans, perquè tu sí que pots fer-ho i ho faràs!

ESKERRIK ASKÓ

2011-08-20T19:38:00.002+02:00

Estic al tren, de tornada d’una semana fantástica al País Basc. La base d’operacions ha sigut la ciutat d’Errenteria, llar dels meus amics estimats la Conchi i l’Alberto. He pogut gaudir de la seva companyia així com de la dels seus fills i, de manera inesperada, la dels meus amics de Las Palmas, l’Ana i el Fèlix, que es van presentar per passar un parell de dies amb nosaltres i recordar velles experiències passades junts en altres llocs i en altres estius.

Si hagués de fer el resum d’aquestes vacances en una paraula aquesta seria FELICITAT, o pot ser JOIA o també MERAVELLA. Costa tant de creure que hi hagi gent tan desinteressada com ells? Per a mi no.

Vaig conèixer la Conchi i l’Alberto fa 12 anys a un tour per Itàlia, i allí també hi vaig trobar l’Ana, I posteriorment s’hi va afegir el Fèlix. I des de llavors ens hem vist com a mínim un cop l’any, bé sigui a les meves terres, o a les seves. Hem pogut gaudir del casament de l’Ana i el Fèlix a Las Palmas, i també de trobades a llocs buscats per poder-hi fer-hi cap tots a la vegada. I hi haurà gent que se preguntarà com és posible que un grup de gent que es troven per casualitat, que coincideixen de casualitat a un viatge organitzat, com pot aquesta gent formar un lligam tan fort com el que hem format nosaltres? Doncs amb amor i dedicació, que és com s’aconsegueix que l’amistat duri per sempre.

Aquests vuit dies passats amb ells van estar preparats per la Conchi i l’Alberto per ajudar-me a recuperar-me d’unes dolències i un cansament, físic i anímic, desprès de la temporada tan dolenta passada a la nostra familia. Però han aconseguit tot el que s’havien proposat! Ara em sento amb forces renovades i amb moltes ganes d’emprendre i continuar els projectes ajornats per la situación viscuda.

Ara sí que no me fa mal res, ara sí que m’he posat les piles, ara sí que torno a ser jo d’una vegada. No cal ni dir que les llargues caminades per zones urbanes així com per àrees rurals han ajudat molt. El País Basc és un indret meravellós per caminar, rumiar i prendre decisions trascendentals a les nostres vides. Només cal una mica de preparació física i bona disposició anímica, i a tirar endavant, perquè la vida és molt bonica, i hem d’aprendre a capejar el mal temps, a donar l’esquena a les persones negatives del nostre entorn, i a apreciar els que de debò ens estimen, que en són molts.

No cal fer una llista de tota la gent que m’estimo i m’estimen perquè ells i elles ja ho saben . Ara el que cal és tirar endavant i portar a terme tot el que havíem deixat aparcat fins ara. Tremola món perquè ja arribo!

Conchi i Alberto, mai us podré agrair prou tot el que heu fet per mi! ESKERRIK ASKÓ!

Saps dir-ho en català?

2011-07-26T12:24:00.003+02:00

Saps dir-ho en català?

La paraula retortijón, que es diu retortilló o torçó.. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera xaró, mequetrefe maneflai tirachinas tirador.. Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies o parlaries ens sonen estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s'hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui.. I res d'entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa.. Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada..

Un casamentero és un matrimonieri una alcahueta és una alcavota.. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada.. Armar la marimorena és armar un sagramental.. O bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.

Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada-en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant..

Txungu eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru, cuentus txinus(sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu (martingala o tripijoc), txulu, txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu.. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh! Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d'acord, desori, poca-soltadao desentendre's.. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets..

Com es diu pujar en una subhasta? Licitar.. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins.. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada..

No és que vulgui fer-me el setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment.. També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de 'ara que ho dius, sí que la sabia': Estribillo/tornada, atiborrarse/ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca..

No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya..

En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà el 'Déu n'hi do', que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.

Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim contaminar tant pel castellà, a Catalunya, li lluiria més el pèl (otro gallo cantaria)..

Aquesta última frase he estat a punt d’eliminar-la: prefereixo els encoratjaments als retrets, però finalment l’he deixada tal qual, pel valor informatiu de l’expressió final.

Pots fer-ho passar?

Gràcies pel teu suport al català !!!!

M'havia acomiadat dels meus lectors i lectores fins al setembre, però la meva amiga Marisé m'ha passat aquest mail i he pensat que seria de gran ajut compartir-lo amb vosaltres.
Ara sí, BON ESTIU!!!!!!!!!!!

CARTA ALS MEUS LECTORS I LECTORES

2011-07-19T20:56:00.004+02:00

Estimats lectors i lectores,
Desprès de rumiar-m'ho força he decidit que us posaria al dia del que m'han estat dient en els darrers temps sobre el meu bloc.
Així doncs, comencem!
No fa gaires dies algú me va estar dient que si no volia que certs éssers entressin a llegir què deia al meu bloc, i hi va incloure a més el meu facebook, que els esborrés perquè ells i elles hi continuarien entrant. I, com és que aquesta gent que estan tan encuriosits pel meu bloc i el meu facebook poden entrar al meu facebook si els hi tinc bloquejats? Doncs molt simple, per mig d'un facebook que se suposa que és una eina social i que han usat per a saber què faig i dic en el meu temps lliure, i ara, un cop els hi barres l'accès al meu mur te bloquegen fins i tot d'aquesta pàgina social de la qual se suposa que tu també n'ets sòcia. M'ha ofès aquest moviment? No, m'ha fet llàstima! M'ha sorprès aquest moviment? No, perquè ja me l'esperava. Són moviments de gent amb poca imaginació, molts complexes i sense gaire autoestima, per una part, i de gent amb un mal esperit per l'altra, però com diuen al meu poble, ells se busquen i ells se troben!
Pel que fa al meu bloc, no crec que hi puguin trobar res d'interès perquè no estan a la categoria ni al nivell d'intel·ligència de la resta dels meus lectors i lectores, i no, no me dona la gana de fer-lo privat i restringir-lo a un grup dels meus seguidors, quan gent de tot arreu del món el segueix. A més, si no els agrada el que hi poso, pel motiu que sigui, és tan fàcil com no entrar-hi! I molt menys que encara s'hi posin com a seguidors del bloc! Hi ha un munt de pàgines i blocs que ells i elles trobarien molt més adients amb els seus "principis morals" i la seva "visió particular" dels fets, o sigui que el que no haurien de fer és perdre el seu temps "tan preuat" amb el meu, tan simple com això!
I, i ja acabo, no, jo no poso TOT el que faig al meu facebook, i no ho faig perquè fins i tot tu, aquella persona que m'ho vas dir i que vas de progre però que en realitat estàs més reprimida que tots aquells a qui critiques pel darrera, t'escandalitzaries. Què més voldries tu que saber tot el que faig o que el que poso al meu facebook fos TOT el que jo faig! No ne tens ni idea, perquè simplement no tens ja manera de saber-ho! Tu continua amb la teva negació existencial, amb els teus miraments de cara al públic, però recorda que jo visc la vida, mentre que tu te limites a vegetar-la, però si a tu te va bé, a mi no m'importa! No continuis jutjant la meva existència si abans no saps ni com encaminar la teva. Tu parles d'intel·ligència? Deixa'm dir-te que jo continuo dubtant que l'hagis vista mai!
I per a la resta dels lectors, ja me disculpareu que no ho tradueixi a més llengües, però una lessió al colze no me permet escriure gaire estona, no obstant ho he escrit amb la llengua que la gent en qüestió entendrà.
Que tingueu un bon estiu i ens retrobem al setembre!
Mònica

Sabem què és un CRAE?

2011-07-10T19:08:00.001+02:00

Molts cops sentim a parlar de sigles que ja formen una part molt important a les postres vides quotidianes, però ben bé no sabem en què consistiesen.

En el meu cas, tinc una gran amiga, integradora social, que treballa a un CRAE, però, suposo que com a mi me va passar al principi, a molta gent li deu sonar el nom però realmente no deuen saber què és en realitat. Doncs intentaré donar-vos un resum del que és i per a què consisteix un CRAE.

El CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) és un servei que neix de la necessitat d’atendre infants i joves menors d’edat tutelats per la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància) i depenen del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i que cal separar del seu àmbit familiar de forma temporal. La seva estada al CRAE s’estendrà fins que deixin de concórrer els elements de risc que van provocar l’ingrés, bé fins que es trobi una família acollidora, bé perquè disposi de prou recursos personals per iniciar un projecte de vida autònom fora del CRAE.

El CRAE doncs, més enllà de garantir les necessitats bàsiques materials, ha de contribuir al procés de socialització i creixement dels infants que atén en tots els àmbits i fer-ho de forma individualitzada, promovent la seva autonomia de forma progressiva i adequada a les seves capacitats.

Els seus objectius estan marcats pel Projecte Educatiu de Centre (PEC), un reglament de règim intern i una programació anual. L’equip humà està format per educadores i educadors socials, i un director que assumeix les guardes i comanda el projecte juntament amb el personal de servei necessari.

Com a servei residencial està obert 24 hores al dia tot l’any.

La vida en aquests centres residencials no ha de ser fàcil, si bé compten amb professionals que dia i nit presten totes les atencions possibles als nens i joves. Moltes de les històries de les persones que conviuen als CRAE són desoladores: nens que han estat desatesos pel seu pares, joves amb famílies desestructurades i antecedents per possibles delictes, abandons… Aquests són alguns exemples d'aquestes vides trencades, que en els centres residencials d'acció educativa s'intenten reconduir. Aquesta tasca, sens dubte, és molt complicada i, fins i tot, en algunes ocasions pot arribar a ser fins a absorbent.

PER MOLTS ANYS, ROSA!!!!!!!!!!!!!!

2011-06-30T16:07:00.003+02:00

Avui la meva fillola, la Rosa, fa 10 ANYS!!!!!!!!!!!!
Carinyo, que ho acabes de passar moooooooolt bé, com tu te mereixes!
PER MOOOOOOOOOOOOOOOOLTS ANYS, TULINA!!!!!!!!!!!!
TI AMOOOOOOOOOOOOO!

Victorian poetry

2011-05-06T17:03:00.002+02:00

"Tears, Idle Tears" by Lord Alfred Tennyson

Tears, idle tears, I know not what they mean,
Tears from the depth of some divine despair
Rise in the heart, and gather to the eyes,
In looking on the happy autumn-fields,
And thinking of the days that are no more.

Fresh as the first beam glittering on a sail,
That brings our friends up from the underworld,
Sad as the last which reddens over one
That sinks with all we love below the verge;
So sad, so fresh, the days that are no more.

Ah, sad and strange as in dark summer dawns
The earliest pipe of half-awaken'd birds
To dying ears, when unto dying eyes
The casement slowly grows a glimmering square;
So sad, so strange, the days that are no more.

Dear as remembered kisses after death,
And sweet as those by hopeless fancy feign'd
On lips that are for others; deep as love,
Deep as first love, and wild with all regret;
O Death in Life, the days that are no more!

Assetjament o Stalking (5)

2011-04-18T10:05:00.005+02:00

Legislació contra el ciberassetjament

Segons el Codi Penal de l'Estat Espanyol delictes informàtics comesos usualment pels ciberassetjadors són:

Delictes contra la intimitat: El descobriment i revelació de secrets o la vulneració de la intimitat de les persones, envaint per exemple els correus electrònics o interceptant l'enviament de documents.
Amenaces
L'alteració, destrucció o els danys en dades, programes o documents electrònics aliens. En aquest tipus delictiu s'inclourien conductes com, per exemple, els actes de sabotatge contra suports electrònics, o la introducció de virus electrònics per causar danys.
La pornografia infantil, que s'ha vist afavorida per l'anonimat que proporciona la xarxa.
Delictes contra l'honor: Les injúries i les calúmnies. Generalment es cometen en xarxes socials, fòrums o per correu electrònic.

Sobre atacs informàtics, el Govern d'Espanya va aprovar al novembre de 2009 el Projecte de Reforma del Codi Penal segons la qual, els atacs informàtics passarien a considerar-se un delicte que està tipificat fins a amb penes de presó.

Els perseguidors combinen habilitats pròpies del cracker, Script Kiddie o Lamer .

Malgrat l'aparent anonimat dels ciberperseguidors a causa de la lentitud del procés d'investigació, un dels avantatges de l'assetjament per internet respecte al físic és que les accions realitzades pels ciberperseguidors queden registrades. Això permet al seu torn, que es puguin realitzar investigacions sense que els testimonis hagin d'atestar o donar les seves dades. Est és el cas per exemple de les xarxes socials, on n'hi ha prou que la víctima sàpiga el compte des d'on s'estan cometent accions il·legals, i així la víctima pugui informar tant a la policia com a les xarxes socials.

Assetjament o Stalking (4)

2011-04-17T22:45:00.005+02:00

Tipus d'accions del ciberperseguidor

Violació dret a la intimitat

Usurpar la seva clau de correu electrònic per a més de canviar-la de manera que el seu legítim propietari no ho pugui consultar, llegir els missatges que a la seva bústia li arriben violant la seva intimitat.
Robatori de fotos, vídeos, audios, dades personals, targetes de crèdit, contrasenyes, arxius, contactes de l'entorn de la víctima i dels seus familiars,etc. del seu ordinador.

Calúmnies i injúries

Accedir de forma il·legal al compte de correu electrònic, xarxa social, xarxa de missatgeria instantània, suplantant la identitat de la víctima i insultar als seus contactes.
Enviaments d'E-mail tant de forma anònima (fàcil amb els e-mail gratuïts, en els quals es pot falsejar la identitat), com manipulats per fer l'efecte que ho va enviar la mateixa persona assetjada i posar-la així en una difícil situació en la qual la seva credibilitat quedaria en dubte.
Deixar comentaris ofensius en fòrums o participar agressivament en xats fent-se passar per la víctima de manera que les reaccions vagin posteriorment dirigides a qui ha sofert la usurpació de personalitat.
La manipulació de fotografies de l'assetjat o assetjada és un altre mitjà, el perseguidor pot retocar-la i pujar-la a la Xarxa amb l'únic objectiu de ferir i espantar al seu mata.
Penjar a la Xarxa un lloc web dedicat a la persona assetjada, amb continguts personals ofensius, pornogràfics,..., per espantar i aconseguir de la mata el que desitja.
Penjar en Internet una imatge compromesa (real o efectuada mitjançant fotomuntatges) dades delicades, coses que poden perjudicar o avergonyir a la víctima i donar-ho a conèixer en el seu entorn de relacions. Sent aquestes fotos, vídeos, o àudios prèviament robades del seu ordinador.
Fer circular rumors en els quals a la víctima se li suposi un comportament reprotxable, ofensiu o deslleial, de manera que siguin uns altres els qui, sense posar en dubte el que llegeixen, exerceixin les seves pròpies formes de represàlia o assetjament.
Donar d'alta, amb foto inclosa, a la víctima en un web on es tracta de votar a la persona més lletja, a la menys intel·ligent...i carregar-li de “punts” o “vots” perquè aparegui en els primers llocs.
Crear un perfil o espai fals en nom de la víctima, on s'escriguin a manera de confessions en primera persona determinats esdeveniments personals, demandes explícites de contactes sexuals...

Generalment, la majoria de l'entorn de la víctima coneix el lloc creat i humilien a la víctima, que mai està al tant del que succeeix, malgrat ser el protagonista.

Amenaces

Enviar paraments amenaçadors per e-mail o SMS, perseguir i aguaitar a la víctima en els llocs d'Internet en els es relaciona de manera habitual provocant-li una sensació de complet aclaparament.

Bombardeig de trucades

Ús del telèfon mòbil com a instrument d'assetjament: Les àmplies possibilitats que brinda l'actual telefonia mòbil, han sabut ser emprades perversament pels ciberperseguidors. La més tradicional és la de les trucades ocultes realitzades a horaris inoportuns. Poden anar des de trucades silencioses a amenaces greus que inclouen insults, crits o missatges intimidatoris.

Altres

Donant d'alta l'adreça de correu electrònic en determinats llocs perquè sigui víctima de spam, subscripcions, de contactes amb desconeguts...
Saturació de les bústies de mail mitjançant diferents tècniques com poden ser: el Mail Bombing que consisteix en un enviament massiu d'un missatge idèntic a una mateixa adreça, saturant així bústia de correu (mailbox) del destinatari, el Mail Spamming o bombardeig publicitari a milers d'usuaris, hagin aquests sol·licitat el missatge o no, o el Junk Mail o correu escombraries, molt semblat a l'anterior, és una propaganda indiscriminada i massiva a través del correu.

Assetjament o Stalking (3)

2011-04-16T10:07:00.005+02:00

La majoria dels models explicatius del comportament psicopàtic del perseguidor tenen en comú la presència en l'arrel de la seva patologia de profunds i ocultats sentiments d'inadequació personal i professional procedents de diferents causes. Aquests sentiments, coneguts com vulgarment , són reprimits en el profund de l'inconscient i fan que el perseguidor reaccioni de manera violenta contra tot el que pugui recordar-los-hi o suggerir-los-hi. La solució del perseguidor consisteix en lloc d'elevar els seus propis nivells d'autoestima, a rebaixar els de els altres fins a aconseguir deixar-los per sota dels seus. Amb això obté la compensació de quedar per sobre d'ells mitjançant la ridiculització, la humiliació o la hipercrítica sistemàtica de tot quant fan o diuen les víctimes.

L'anàlisi transaccional explica que el perseguidor en sèrie presenta un tipus de posició vital que es podria denominar . Aquesta posició ve significada per la manca d'habilitats i destreses, així com pel sentiments d'inadequació del perseguidor. El comportament perseguidor representa una forma d'alliberar-se dels sentiments profunds de malestar que procedeixen del seu interior mitjançant l'eliminació d'una altra persona, la víctima, que sí està dins d'una posició vital correcta del tipus , però que ràpidament comença a passar a la posició de , fins a arribar al que el perseguidor vol, és a dir, a adoptar la seva mateixa posició malaltissa: .^[9]

El perseguidor és un 'depredador moral' que planteja la seva relació amb els altres com un joc mortal, una partida d'escacs en la qual ell mou les peces dels dos jugadors, el primer que fa és lligar les mans de l'altre jugador.

El perseguidor sol anar perfeccionant 'la seva tècnica' amb cadascuna de les seves víctimes (assetja en sèrie i de forma múltiple), un perseguidor experimentat no comet errors, usa col·laboradors per al treball brut, no deixa proves, és brutal i segur en les seves actuacions, no dubta.

L'experiència que adquireix en els seus anys d'assetjament li fa perfeccionar la seva tècnica fins a convertir-ho en un mestre de la inducció al suïcidi. Se'ls considera assassins psíquics en sèrie. El perseguidor psicològic és un mort en vida que necessita la imatge de bona persona que els altres tenen d' ell per sobreviure, en la seva obsessió per mantenir aquesta imatge s'emmascara, es renta les mans, evita tacar les seves mans de sang i tira la seva responsabilitat a uns altres.

Les tres condicions imprescindibles, sense les quals un perseguidor no pot realitzar la seva macabra labor de destrucció psicològica de la persona que ha seleccionat com a objectiu són: el secret, la vergonya (culpa) de la víctima i els testimonis muts.

El perseguidor se sent en una posició de poder des de l'anonimat que es percep mentre s'està “en línia”; durant tot aquest temps va recopilant tota la informació possible sobre la seva víctima, fonamentalment en aquells aspectes que formen part de la seva vida privada i dels seus moviments a la Xarxa. La quantitat d'informació que recopili de la víctima dependrà principalment de la innocència de la víctima a l'hora de manejar les seves dades, com de l'habilitat del perseguidor i la seva obsessió per la víctima, ja que com més estigui obsessionat, major interès posarà a buscar en fòrums d'hackers i a aprendre els coneixements informàtics necessaris per aconseguir informació de la víctima. Si la víctima té internet buscarà la manera de connectar amb ella, ja sigui a través de les xarxes socials, de clients de missatgeria instantània, o a través de l'enviament de correus electrònics infectats. Una vegada aconsegueixi accedir al seu correu, procedirà al robatori de tots els seus contactes i tota la seva informació privada. Monitoritzarà el seu ordinador mitjançant l'ús de rootkits i registradors de tecles. Si desconeix la seva ubicació, anirà rastrejant la IP des d'on es connecta la víctima per trobar la seva ubicació.

Assetjament o Stalking (2)

2011-04-11T07:37:00.003+02:00

Característiques del ciberassetjament

Requereix destresa i coneixements sobre Internet. Aquesta informació l'obté principalment de fòrums informàtics.
Falsa acusació: La majoria dels perseguidors intenten danyar la reputació de la víctima manipulant a gent contra ell.
Publiquen d'informació falsa sobre les víctimes en llocs web. Poden crear els seus pròpies webs, pàgines de xarxes socials d'internet (pàgines de Facebook, etc.), blocs o fotologs per a aquest propòsit. Mentre el fòrum on s'allotja no sigui eliminat, pot perpetuar l'assetjament durant mesos o anys. I encara que s'elimini la web, tot el que es publica en Internet es queda a la xarxa.
Recopilació d'informació sobre la víctima: Els perseguidors poden espiar als amics de la víctima, la seva família i companys de treball per obtenir informació personal. D'aquesta forma saben el resultat dels correus difamatoris, i esbrinen quins són els rumors més creïbles dels quals no creen cap resultat.
Sovint monitoritzaran les activitats de la víctima i intentaran rastrejar la seva adreça d'IP en un intent d'obtenir més informació sobre aquesta.
Envien de forma periòdica correus difamatoris a l'entorn de la víctima per manipular-los.
Manipulen a uns altres perquè assetgin a la víctima. La majoria tracten d'implicar a tercers en la fustigació. Si aconsegueix aquest propòsit, i aconsegueix que uns altres facin el treball brut assetjant-lo, fent-li fotos o vídeos compromesos, és possible que usi la identitat d'aquests en les següents difamacions, incrementant així la credibilitat de les falses acusacions, i manipulant a l'entorn perquè creen que l'hi mereix. Sovint la víctima desconeix l'existència d'aquests fets, a causa del silenci dels testimonis. Fins i tot el perseguidor pot dir que la víctima ja coneix aquestes fotos/vídeos, per intentar evitar que algun testimoni li informi; incrementant així les sospites i creant una falsa paranoia en la víctima.
El perseguidor pot traslladar a Internet els seus insults i amenaces fent pública la identitat de la víctima en un fòrum determinat (blogs, websites), fins i tot facilitant en alguns casos els seus telèfons, de manera que gent estranya es pot adherir a l'agressió.
Potser acusament a la víctima d'haver-li ofès a ell o a la seva família d'alguna manera, o potser publiqui el seu nom i telèfon per animar a uns altres a la seva persecució.
Falsa victimització. El perseguidor pot al·legar que la víctima li està assetjant a ell.
Atacs sobre dades i equips informàtics. Ells poden tractar de danyar l'ordinador de la víctima enviant a virus.
Sense propòsit legítim: vol dir que l'assetjament no té un propòsit vàlid, sinó aterroritzar la víctima i alguns perseguidors estan persuadits que tenen una causa justa per assetjar-la, usualment a la base que la víctima mereix ser castigada per algun error que diuen que aquesta ha comès.
Repetició: vol dir que l'atac no és un només un incident aïllat. Repetició és la clau de l'assetjament en línia. Un atac en línia aïllat, encara quan pugui estressar, no pot ser definit com a assetjament cibernètic.
Desemparament legal d'aquestes formes d'assetjament, ja que encara que tanquin una Web amb contingut sobre la víctima, pot obrir-se una altra immediatament.
És una manera d'assetjament encobert.
És un acte de crueltat encoberta.
L'assetjament envaeix àmbits de privadesa i aparent seguretat com és la llar familiar, desenvolupant el sentiment de desprotecció total.
L'assetjament es fa públic, s'obre a més persones ràpidament.
No necessària la proximitat física amb la víctima. El 'ciberassetjament' és un tipus de assetjament psicològic que es pot perpetuar en qualsevol lloc i moment sense necessitat que el perseguidor i la víctima coincideixin ni en l'espai ni en el temps. Per exemple, qui abusa pot manar una amenaça des de centenars de quilòmetres a mitjanit i qui ho rep ho farà quan al matí següent obri el seu correu electrònic.

La omnipresència i difusió instantània d' internet provoca que el 'ciberassetjament' pugui arribar a ser tan o més traumàtic que l'assetjament físic.

D'altra banda, "la fàcil agrupació de perseguidors, a els qui es pot demanar la seva col·laboració de manera fàcil i econòmica, siguin persones conegudes o no i la còmoda reproducció i distribució de continguts de caràcter audiovisual són altres factors que en determinades circumstàncies resulten determinants perquè sorgeixi o es consolidi una situació de 'ciberassetjament'".

El 'ciberassetjament', en tractar-se d'una forma d'assetjament indirecte i no presencial, l'agressor no té contacte amb la víctima, no veu la seva cara, els seus ulls, el seu dolor, la seva pena, amb la qual cosa difícilment podrà arribar a sentir empatia o despertar la seva compassió per l'altre. El perseguidor obté satisfacció en l'elaboració de l'acte violent i d'imaginar el dany ocasionat en l'altre, ja que no pot viure-ho in situ.

Assetjament o Stalking

2011-04-10T18:07:00.006+02:00

M'han passat bastanta informació sobre el tema de l'assetjament i per diferenciar-ho del "bullying" us facilito la informació que m'han fet arribar. Us ho aniré posant en diversos articles perquè és una mica llarg, però de ben segur que a algú li és d'utilitat.

L'assetjament o stalking és una forma d'assetjament que consisteix en la persecució ininterrompuda i intrusiva d'un subjecte amb qui es pretén iniciar o restablir contacte personal contra la seva voluntat. Stalking és un mot anglosaxó que significa assetjar, perseguir i que es pot traduir per “assetjament” o “persecució”. El termes s'utilitza en els àmbits de la sociologia, psicologia i el dret.

En psicologia s'utilitza el terme stalking per referir-se a un trastorn que pateixen algunes persones i que els du a espiar la seva víctima, seguir-la pel carrer, trucar-la per telèfon, enviar-li cartes, missatges SMS, regals, escriure el seu nom a murs de zones molt visibles o fins i tot amenaçar-la i cometre actes violents contra aquesta persona. Aquest trastorn pot ser causa d'una "obsessió" cap a la víctima.

També s'ha de considerar que molts casos d'assetjament no necessàriament deriven d'una obsessió personal; la intenció de perseguir és, a més d'aconseguir informació de la víctima, un recurs de fer-li la vida difícil o impossible.

Hi ha governs, sobretot autoritaris i totalitaris, que han utilitzat l'stalking com una mesura per mantenir el control del seu país mitjançant una policia secreta capaç d'envair la vida personal de ciutadans sospitosos i buscar evidències que els puguin incriminar. Grups com la Schutzstaffel, la Gestapo, la Cheka, l'Agència Central d'Intel·ligència i la NKVD en són els millors exemples. També s'usa per grups insurreccionistes i revolucionaris com un mitjà per complir una agenda política.

Ciberassetjament és l'ús d'informació electrònica i mitjans de comunicació tals com a correu electrònic, xarxes socials, blocs, missatgeria instantània, missatges de text, telèfons mòbils, i websites difamatoris per assetjar a un individu o grup, mitjançant atacs personals o altres mitjans. Pot constituir un delicte penal. El ciberassetjament és voluntariós i implica un dany recurrent i repetitiu infligit a través del mitjà del text electrònic. Segons R.B. Standler l'assetjament pretén causar angoixa emocional, preocupació i no té propòsit legítim per a l'elecció de comunicacions. El ciber assetjament pot ser tan simple com continuar manant emails a algú que ha dit que no vol romandre en contacte amb el remitent. El ciberassetjament pot també incloure amenaces, connotacions sexuals o etiquetes pejoratives com per exemple discurs de l'odi.

L’assetjament moral és el "procés pel qual un individu o grup d'individus apliquen violència –psíquica o física– en petites dosis a un altre individu amb la intenció de desestabilitzar-ho i fer-ho dubtar dels seus propis pensaments i afectes. D'aquesta forma s'arrabassa a l'altre la seva identitat, es nega i elimina la diferència amb l'altre. L'objectiu d'aquesta conducta és paralitzar a la víctima per evitar que sorgeixi el conflicte, perquè no pugui pensar ni comprendre, mantenir-la a la disposició de l'agressor mentre sigui útil i adoctrinar-la. El procés pretén pervertir moralment a la víctima i destruir-la lentament per aconseguir un crim perfecte, s'elimina a la víctima per inducció al suïcidi o violència física.

Assetjament moral és tota conducta abusiva –verbal o no verbal– que atempta per la seva freqüència i repetició contra la dignitat o integritat psíquica o física d'una persona.

En ser un problema relativament recent, per a moltes víctimes el 'ciberassetjament' significa viure sota terror durant diversos mesos abans de decidir-se a buscar ajuda. El problema s'agreuja encara més quan, després de decidir-se a buscar-la, poques persones saben on acudir.

Per identificar l'assetjament, Heinz Leymann, un psicòleg nòrdic dels anys vuitanta, va establir tres elements diferenciadors: la freqüència, la continuïtat en el temps i la concurrència d'un o diversos dels fets enumerats.

SIGNIFICAT DEL COLOR DE LES ESPELMES (2)

2011-03-30T23:42:00.006+02:00

Morat:

Aquesta espelma amb els seus vincles místics té influència sobre les qualitats
espirituals, Projectant-les cap a finalitats concretes. Simbolitza el cènit
de l'activitat docent i tot el relacionat amb la magistratura jurídica i
l'autoritat establerta.
Aquest color és la tonalitat cromàtica de l'aspecte àuric que ens permet
entrar en contacte amb les Forces Superiors. Representa l’ambició,
fomenta el progrés en els negocis i atreu el poder, ja sigui mundà,
psíquico o màgic. Crea tensió i enforteix la voluntat.
Aspectes positius:
Èxit, prestigi, prominència social, meditació, aspiració, govern, autoritat, fermesa.
Aspectes negatius:
Tirania, abús, ambició.

Blau clar:

Aquesta espelma i la rosa, van estretament unides en el plànol emotiu de l'ésser humà.

Signifiquen amor, sexe, amistat, afecte i tot el relacionat amb la dualitat. Així mateix simbolitzen la sensualitat i sexualitat atès que posseeixen estímuls afrodisíacs i les seves llums ens parlen de bellesa, estètica i harmonia.
Aquest color és varonil per excel·lència, però es relaciona en major intensitat amb la part mental. Ens dóna enteniment, salut, tranquil·litat, protecció, pau, felicitat en general, augmenta la capacitat de percebre l'espiritual i paciència.
Aspectes positius:
Fidelitat, inspiració, tranquil·litat, veritat, enteniment, serenitat, esperança, devoció, calma, sinceritat, intuïció, pietat.
Aspectes negatius:
Depressió, malenconia, frigidesa, reserva, plor, tristesa, apatia, pena.

Rosa:

Aquesta vela simbolitza la fraternitat, l'amor propi i la vanitat; sent

característiques principalment femenines. La tonalitat que posseeix encén la tendresa i els sentiments nobles, tendint a suavitzar l'agressivitat innata en l'home doncs frena la violència i els impulsos irreflexius i violents. Venç al mal, també significa honor, amor, moralitat, amistat i l'èxit en general. Aspectes positius: Romanç, bellesa, equilibri, suavitat, afecte, harmonia, vida sana. Aspectes negatius: La seva barreja del vermell i blanc ho fan menys destructiu i impetuós, menys centrat en ell mateix i menys estimulant.

SIGNIFICAT DEL COLOR DE LES ESPELMES

2011-03-29T22:24:00.008+02:00

Blanc:

Aquesta espelma s'utilitza per a tot el que tingui relació amb les facetes lunars,
és el símbol de la Lluna. Ajuda a fomentar la imaginació, potenciant l'aspecte
creatiu i la fertilitat. Aquest color és bàsic en la gamma cromàtica i
és el to representatiu de la feminitat. Incrementa la força espiritual.
Simbolitza la fe, la puresa, la veritat i la sinceritat i per això pot ajudar
a trencar malediccions o condicions adverses.
Aspectes positius:

Neteja, llum, modèstia, espiritualitat, sinceritat, veritat, sense pecat, innocència i esperances.
Aspectes negatius:Debilitat, delicadesa, covardia, malaltia, timidesa, falta de vigor, nerviosisme, impotència, impuresa i debilitat.

Vermell:

Aquesta espelma està íntimament relacionada amb tots els conceptes masculins.
Simbolitza les albors de la humanitat i és la més indicada per potenciar l'autoritat, la virilitat, la joventut i tots els impulsos creadors.
Aquest color és bàsic en les composicions cromàtiques ja que, en combinació amb el blau i el groc, és font creadora dels altres colors.
Representa amor, sexualitat, bona salut i vigor físic, és el color de la sang.

Aspectes positius: És el color de la calor, de la calidesa, del coratge, de l'amor, de la creació, del dinamisme, de l'entusiasme, del naixement i del triomf.
Aspectes negatius:
Representa l'odi, desig, còlera, rebel·lió, passió incontrolada, anarquia, perill, guerra, vessi de sang, violència, crueltat o venjança.

Groc:

Aquesta espelma es vincula amb les ones mentals de l'ésser humà i amb l'expressió material. Simbolitza el comerç, l'ordre, el raonament, el criteri, el sentit comú i la lògica. Aquest color és un altre dels bàsics en la gamma cromàtica i s'utilitza de preferència per ressaltar la resta de les tonalitats.
Representa la perfecció, riquesa, poder, glòria, goig i fe.

Aspectes positius:
Alegria, vida, calidesa, força, lluminositat, llum, intel·lecte.
Aspecte negatiu:
Gelosia, malaltia, discussions, desacord, covardia, decadència, empipament, inconstància.

Steps to create a recipe/ Passi per creare una ricetta/ Pas pour créer une récette

2011-03-28T21:56:00.004+02:00

How to create a recipe

A recipe is a set of instructions that describe how to prepare or make something, especially a culinary dish.

Modern culinary recipes normally consist of several components:

The name (and often the locale or provenance) of the dish
How much time it will take to prepare the dish
The required ingredients along with their quantities or proportions
Equipment and environment needed to prepare the dish
An ordered list of preparation steps
The number of servings that the recipe will provide
The texture and flavour

Some recipes will note how long the dish will keep and its suitability for freezing. Nutritional information, such as calories per serving and grams of protein, fat, and carbohydrates per serving, may also be given.

Earlier recipes often included much less information, serving more as a reminder of ingredients and proportions for someone who already knew how to prepare the dish.

Recipe writers sometimes also list variations of a traditional dish, to give different tastes of the same recipes.

Come creare una ricetta

Una ricetta è un insieme di istruzioni che spiegano come preparare o fare qualcosa, soprattutto un piatto culinario.

Le ricette culinarie moderne sono normalmente costituite da diversi componenti:

• Il nome (e spesso il locale o la provenienza) del piatto

• Quanto tempo ci vorrà per preparare il piatto

• Gli ingredienti necessari con le loro quantità o proporzioni

• Attrezzature e dell'ambiente per preparare il piatto

• Una lista ordinata di fasi di preparazione

• Il numero di porzioni che la ricetta fornirà

• La consistenza e il sapore

Alcune ricette diranno per quanto tempo il piatto si terrà e la sua idoneità al congelamento.

Si possono anche somministrare delle informazioni nutrizionali, come le calorie per porzione e grammi di proteine, grassi e carboidrati per porzione.

Le ricette di tempo fa spesso includevano molte meno informazioni, e servivano più come un promemoria di ingredienti e le proporzioni per qualcuno che già sapeva come preparare il piatto.

Gli scrittori di ricette talvolta anche presentano delle variazioni di un piatto tradizionale, per dare gusti diversi delle stesse ricette.

Comment créer une recette

Une recette est un ensemble d'instructions qui décrivent comment préparer ou faire un plat gastronomique.

Les recettes gastronomiques modernes se composent normalement de plusieurs composantes:

• le nom (et souvent la scène ou la provenance) du plat

• Combien de temps il prendra pour préparer le plat

• les ingrédients voulus avec leurs quantités ou leurs dimensions

• l'Équipement et l'environnement pour préparer le plat

• une liste ordonnée des pas de préparation

• le nombre de portions que la recette fournira

• la texture et le goût

Quelques recettes noteront combien de temps le plat se conservera et sa conformité pour le fait de congeler. Les informations nutritives, comme les calories par portion et grammes de protéine, gras et hydrates de carbone par portion, peuvent aussi être données.

De plus, les recettes au temps jadis incluaient souvent beaucoup moins d'informations, en servant plus comme un mémento d'ingrédients et de dimensions pour quelqu'un qui savait déjà comment préparer le plat.

Les auteurs de recette énumèrent quelquefois aussi des variations d'un plat traditionnel, pour donner de différents goûts des mêmes recettes.

Bored people trying to put others down

2011-03-27T22:19:00.006+02:00

I know you may not even be interested in reading this article; however, spending few minutes reading it may help you understand this feeling of boredom so that you could prevent it in the future.

Boredom is like all other emotions, it’s a signal sent to you by your subconscious mind in order to motivate you to take a certain action. People usually misinterpret the signal and they think that they should do something new to feel good, but few days later they discover that they are bored again.

Boredom is nothing but a message from your subconscious mind telling you that this thing you are doing may not be important to you while interest is nothing more than a message telling you that this thing you are doing might be of importance to you one day.

If you want to stop feeling bored then you should do anything but online games or watching the television. These things will just help you escape your feelings of boredom for few moments or few hours (and they rarely succeed) but later the feelings of boredom will invade your mind again. It’s your life style that should be changed and not anything else, do you know why do you feel bored often? Because most of your surrounding doesn’t interest you, and do you know why aren’t you interested in anything?
Because you have no major goals to go after!! The more goals you have the more tools you will need to accomplish them and the more you will find these tools around you and so you will feel less bored. Boredom comes from within and not from your srroundings and that's way the only effective way to deal with boredom is to change yourself. Changing your srroundings is only a temproray fix but sooner or later boredom will return back again and i am sure you have experienced this before.Doing something new or playing an online game is not the solution for boredom, only responding to the signal being sent to you can help you get rid of your boredom.

People label others as boring when they can’t find anything that interests them in those people. So if someone considers you boring you can easily change this idea by proving to be interesting.

You should follow the majority when they are all happy, very successful and completely satisfied with their lives. But if the people who put you down all the time are feeling bad, are not successful and aren't happy with their lives then you should never give any weight to their words. I know that after some time you will start to feel tired because of people's continues attempts to put you down however what you must know is that the majority of people are living miserable lives and that following them makes no sense at all.

Why do people put others down?

A person might put you down because he fears getting out of his comfort zone and you reminded him of his fear with your enthusiasm.

A second group of people might put you down out of jealousy and because they don't want to see you succeeding while they find themselves left behind. A third group might put you down because of the limiting beliefs they have about life.

Another group of people might have learned to become sarcastic as a result of the way they were brought up. Because they are already tired of being put down by their parents they start to put others down in order to feel good about themselves.

If you are tired of people who put you down then you first must understand why they are doing so and this will certainly make you feel better.

How can we understand people's behaviour? Don't we sometimes meet people who behave in a weird way? How can we interpret the behaviour of those people?

When first meeting a sarcastic person who constantly criticizes everyone around him we will quickly assume that he/she is a mean person but if we knew that this person feels inferior and that the only way he/she found to feel superior is to criticize everyone else the picture becomes clearer.

In order to understand people's behaviour you must know that every behaviour serves a very important role in maintaining the psychological balance of the person even if the behaviour appears so odd.

Here’s a formula we can follow to understand people's behaviour:

1) Don't try to judge someone's behaviour without understanding his/her underlying reasons
2) The way a person behaves throughout different situations will provide a clue about his main intention.

3) You can't understand people's behaviour before you know about their psychological drives. These drives are formed in their early childhood and are usually kept secret but the good news is that by connecting the dots you can understand these drives.

How to deal with someone who puts you down?
And how to keep going forward if you are surrounded by negative people and critical ones?

Negativity is part of human nature and it’s the usual response you will find from most people especially when they are faced with something that forces them out of their comfort zone. Just tell your friends that you about to start something new and they will all start putting you down.

You might be thinking that dealing with a person who puts you down depends on the actions you are going to take with him but in fact it all depends on your own response to his actions.

In order to prevent people from putting you down you have to strengthen your belief in yourself and in your dreams. Negativity won't disappear, negative people won't stop and critical comments won’t run out that's why the best way to deal with them it to learn how to not let them affect you.

Dealing with someone who puts you down is all about not revealing your plans until your beliefs become strong enough so that his negative comments never manage to affect you.

Pigs' ear cake

2011-03-25T22:33:00.003+01:00

Pigs' ear cake

Ingredients

350 g pig's ears
1 tsp baking powder
125 g plain flour
60 g parmesan
50 g olive oil
25 g parsley, chopped
60 g softened butter, plus extra for frying
2 eggs
green salad, with mustard dressing, to serve

1. Preheat the oven to 170C/gas 3. Heat a large pan of salted water until boiling. Add the pigs’ ears and simmer for 45 minutes, or until cooked through. Remove with a slotted spoon and leave to cool.

2. Mix the baking powder with the flour, parmesan, olive oil and salt and freshly ground black pepper, to taste, in a bowl.

3. Cut the pigs’ ears into strips and add to the flour mixture. Sprinkle over the parsley, and stir in the butter and eggs. Tip the mixture into a cake tin. Cook the cake for about 25-30 minutes, or until a skewer inserted into the centre comes out clean.

4. Remove the cake from the oven and allow to cool.

5. Once cooled, slice the cake. Heat a large knob of butter in a pan, add slices of the cake to the pan and fry until golden-brown.

6. Serve the cake slices with a green salad with mustard dressing.

BULLYING

2011-03-25T09:16:00.006+01:00

(from wikipedia.org)

Bullying is a form of abuse. It involves repeated acts over time attempting to create or enforce one person's (or group's) power over another person (or group), thus an "imbalance of power". The "imbalance of power" may be social power and/or physical power. The victim of bullying is sometimes referred to as a target. Bullying types of behaviour are often rooted in a would-be bully's inability to empathize with those whom he or she would target.

Bullying is an act of repeated aggressive behaviour in order to intentionally hurt another person, physically or mentally. Bullying is characterized by an individual behaving in a certain way to gain power over another person.

Norwegian researcher Dan Olweus defines bullying as when a person is

"exposed, repeatedly and over time, to negative actions on the part of one or more other persons." He defines negative action as "when a person intentionally inflicts injury or discomfort upon another person, through physical contact, through words or in other ways".

Bullying consists of three basic types of abuse – emotional, verbal and physical. It typically involves subtle methods of coercion such as intimidation. Bullying can be defined in many different ways. Although the UK currently has no legal definition of bullying, some US states have laws against it.

Bullying ranges from simple one on one bullying to more complex bullying in which the bully may have one or more 'lieutenants' who may seem to be willing to assist the primary bully in his bullying activities. Bullying in school and the workplace is also referred to as peer abuse. Robert W. Fuller has analyzed bullying in the context of rankism.

Bullying can occur in any context in which human beings interact with each other. This includes school, church, family, the workplace, home and neighbourhoods. Bullying can exist between social groups, social classes and even between countries.

Bullying behaviour may include name calling, verbal or written abuse, exclusion from activities, exclusion from social situations, physical abuse, or coercion. Bullies may behave this way to be perceived as popular or tough or to get attention. They may bully out of jealousy or be acting out because they themselves are bullied.

USA National Center for Education Statistics suggests that bullying can be classified into two categories: Direct bullying, and indirect bullying which is also known as social aggression.

Ross states that direct bullying involves a great deal of physical aggression such as shoving and poking, throwing things, slapping, choking, punching and kicking, beating, stabbing, pulling hair, scratching, biting, scraping and pinching.

He also suggests that social aggression or indirect bullying is characterized by threatening the victim into social isolation. This isolation is achieved through a wide variety of techniques, including spreading gossip, refusing to socialize with the victim, bullying other people who wish to socialize with the victim, and criticizing the victim's manner of dress and other socially-significant markers (including the victim's race, religion, disability, etc.). Ross outlines other forms of indirect bullying which are more subtle and more likely to be verbal, such as name calling, the silent treatment, arguing others into submission, manipulation, gossip/false gossip, lies, rumours/false rumours, staring, giggling, laughing at the victim, saying certain words that trigger a reaction from a past event, and mocking.

Research indicates that adults who bully have personalities that are authoritarian, combined with a strong need to control or dominate. It has also been suggested that a prejudicial view of subordinates can be particular a risk factor.

Further studies have shown that envy and resentment may be motives for bullying. Research on the self-esteem of bullies has produced equivocal results. While some bullies are arrogant and narcissistic, others can use bullying as a tool to conceal shame or anxiety or to boost self esteem: by demeaning others, the abuser him/herself feels empowered.

Researchers have identified other risk factors such as depression and personality disorders, as well as quickness to anger and use of force, addiction to aggressive behaviours, mistaking others' actions as hostile, concern with preserving self image, and engaging in obsessive or rigid actions. A combination of these factors may also be cause of this behaviour.

It is often suggested that bullying behaviour has its origin in childhood. As a person who is inclined to act as a bully matures, his or her related behaviour patterns will often also mature. Schoolyard pranks and 'rough-housing' may mature into more subtle, yet equally effective adult level activities such as administrative end-runs, well planned and orchestrated attempts at character assassination, or other less obvious, yet equally forceful forms of coercion.

"If aggressive behaviour is not challenged in childhood, there is a danger that it may become habitual. Indeed, there is research evidence, to indicate that bullying during childhood puts children at risk of criminal behaviour and domestic violence in adulthood."

Bullies may bully because they themselves have been the victim of bullying. There is also evidence that bullies have a much higher likelihood to be incarcerated in the future.

Often bullying takes place in the presence of a large group of relatively uninvolved bystanders. In many cases, it is the bully's ability to create the illusion that he or she has the support of the majority present, that instills the fear of 'speaking out' in protestation of the bullying activities being observed by the group. Unless the 'bully mentality' is effectively challenged in any given group in its earlier stages, often the 'bully mentality' becomes an accepted norm within the group. In such groups where the 'bully mentality' has been allowed to become a dominant factor in the group environment, a steady stream of injustices and abuses often becomes a regular and predictable group experience. Such a toxic environment often remains as the status-quo of the group for an extended period of time, until somehow the bullying-cycle should eventually come to an end. Bystanders to bullying activities are often unable to recognize the true cost that silence regarding the bullying activities has to both the individual and to the group. A certain inability to fully empathize is also usually present in the typical bystander, but to a lesser degree than in the bully. The reversal of a 'bully mentality' within a group is usually an effort which requires much time, energy, careful planning, coordination with others, and usually the undertaking of a certain 'risk'.

Cyber-bullying is "the use of information and communication technologies to support deliberate, repeated, and hostile behaviour by an individual or group, that is intended to harm others". As it has become more common in society, particularly among young people, legislation and awareness campaigns have arisen to combat it.

Cyber-bullying can be as simple as continuing to send e-mail to someone who has said they want no further contact with the sender, but it may also include threats, sexual remarks, pejorative labels (i.e., hate speech), ganging up on victims by making them the subject of ridicule in forums, and posting false statements as fact aimed at humiliation.

Cyber-bullies may disclose victims' personal data (e.g. real name, address, or workplace/schools) at websites or forums or may pose as the identity of a victim for the purpose of publishing material in their name that defames or ridicules them. Some cyber-bullies may also send threatening and harassing emails and instant messages to the victims, while other post rumours or gossip and instigate others to dislike and gang up on the target.

Whether the bully is male or female, their purpose is to intentionally embarrass others, harass, intimidate, or make threats online to one another. This bullying occurs via email, text messaging, posts to blogs, and Web sites.

Unlike physical bullying, electronic bullies can remain virtually anonymous using temporary email accounts, pseudonyms in chat rooms, instant messaging programs, cell-phone text messaging, and other Internet venues to mask their identity; this perhaps frees them from normative and social constraints on their behaviour.

Sexual Health

2011-03-24T22:25:00.006+01:00

Sexual Health (from www.medicinenet.com)

When you're in the mood, it's a sure bet that the last thing on your mind is boosting your immune system or maintaining a healthy weight. Yet good sex offers those health benefits and more. That's a surprise to many people, says Joy Davidson, PhD, a New York psychologist and sex therapist. "Of course, sex is everywhere in the media," she says. "But the idea that we are vital, sexual creatures is still looked at in some cases with disgust or in other cases a bit of embarrassment. So to really take a look at how our sexuality adds to our life and enhances our life and our health, both physical and psychological, is eye-opening for many people."

Sex does a body good in a number of ways, according to Davidson and other experts. The benefits aren't just anecdotal or hearsay -- each of these 10 health benefits of sex is backed by scientific scrutiny.

1. Sex Relieves Stress

A big health benefit of sex is lower blood pressure and overall stress reduction, according to researchers from Scotland who reported their findings in the journal Biological Psychology. They studied 24 women and 22 men who kept records of their sexual activity. Then the researchers subjected them to stressful situations -- such as speaking in public and doing verbal arithmetic -- and noted their blood pressure response to stress.

Those who had intercourse had better responses to stress than those who engaged in other sexual behaviours or abstained.

Another study published in the same journal found that frequent intercourse was associated with lower diastolic blood pressure in cohabiting participants. Yet other research found a link between partner hugs and lower blood pressure in women.

2. Sex Boosts Immunity

Good sexual health may mean better physical health. Having sex once or twice a week has been linked with higher levels of an antibody called immunoglobulin A or IgA, which can protect you from getting colds and

other infections. Scientists at Wilkes University in Wilkes-Barre, Pa., took samples of saliva, which contain IgA, from 112 college students who reported the frequency of sex they had.

Those in the "frequent" group -- once or twice a week -- had higher levels of IgA than those in the other three groups -- who reported being abstinent, having sex less than once a week, or having it very often, three or more times weekly

3. Sex Burns Calories

Thirty minutes of sex burns 85 calories or more. It may not sound like much, but it adds up: 42 half-hour sessions will burn 3,570 calories, more than enough to lose a pound. Doubling up, you could drop that pound in 21 hour-long sessions.

"Sex is a great mode of exercise," says Patti Britton, PhD, a Los Angeles sexologist and president of the American Association of Sexuality Educators and Therapists. It takes work, from both a physical and psychological perspective, to do it well, she says.

4. Sex Improves Cardiovascular Health

While some older folks may worry that the efforts expended during sex could cause a stroke, that's not so, according to researchers from England. In a study published in the Journal of Epidemiology and Community Health, scientists found that the frequency of sex was not associated with stroke in the 914 men they followed for 20 years.

And the heart health benefits of sex don't end there. The researchers also found that having sex twice or more a week reduced the risk of fatal heart attack by half for the men, compared with those who had sex less than once a month.

5. Sex Boosts Self-Esteem

Boosting self-esteem was one of 237 reasons people have sex, collected by University of Texas researchers and published in the Archives of Sexual Behavior.

That finding makes sense to Gina Ogden, PhD, a sex therapist and marriage and family therapist in Cambridge, Mass., although she finds that those who already have self-esteem say they sometimes have sex to feel even better. "One of the reasons people say they have sex is to feel good about themselves," she tells WebMD. "Great sex begins with self-esteem, and it raises it. If the sex is loving, connected, and what you want, it raises it."

6. Sex Improves Intimacy

Having sex and orgasms increases levels of the hormone oxytocin, the so-called love hormone, which helps us bond and build trust. Researchers from the University of Pittsburgh and the University of North Carolina evaluated 59 premenopausal women before and after warm contact with their husbands and partners ending with hugs. They found that the more contact, the higher the oxytocin levels.

"Oxytocin allows us to feel the urge to nurture and to bond," Britton says.

Higher oxytocin has also been linked with a feeling of generosity. So if you're feeling suddenly more generous toward your partner than usual, credit the love hormone.

7. Sex Reduces Pain

As the hormone oxytocin surges, endorphins increase, and pain declines. So if your headache, arthritis pain, or PMS symptoms seem to improve after sex, you can thank those higher oxytocin levels.

In a study published in the Bulletin of Experimental Biology and Medicine, 48 volunteers who inhaled oxytocin vapor and then had their fingers pricked lowered their pain threshold by more than half.

8. Sex Reduces Prostate Cancer Risk

Frequent ejaculations, especially in 20-something men, may reduce the risk of prostate cancer later in life, Australian researchers reported in the British Journal of Urology International. When they followed men diagnosed with prostate cancer and those without, they found no association of prostate cancer with the number of sexual partners as the men reached their 30s, 40s, and 50s.

But they found men who had five or more ejaculations weekly while in their 20s reduced their risk of getting prostate cancer later by a third.

Another study, reported in the Journal of the American Medical Association, found that frequent ejaculations, 21 or more a month, were linked to lower prostate cancer risk in older men, as well, compared with less frequent ejaculations of four to seven monthly.

9. Sex Strengthens Pelvic Floor Muscles

For women, doing a few pelvic floor muscle exercises known as Kegel exercises during sex offers a couple of benefits. You will enjoy more pleasure, and you'll also strengthen the area and help to minimize the risk of incontinence later in life.

To do a basic Kegel exercise, tighten the muscles of your pelvic floor, as if you're trying to stop the flow of urine. Count to three,

then release.

10. Sex Helps You Sleep Better

The oxytocin released during orgasm also promotes sleep, according to research.

And getting enough sleep has been linked with a host of other good things, such as maintaining a healthy weight and blood pressure. Something to think about, especially if you've been wondering why your guy can be active one minute and snoring the next.

Summary

Take note that sex is good for you in ways you may never have imagined and that the health benefits extend well beyond the bedroom.

Italian Pigs Feet In Tomato Sauce

2011-03-24T18:17:00.002+01:00

Italian Pigs Feet In Tomato Sauce

Ingredients

6 or more pigs feet halved and quartered shopping list
(have butcher do this for you at store). shopping list
3 twelve ounce cans of hunts tomato sauce shopping list
1/2 white onion shopping list
2 cloves of garlic shopping list
1tsp. dried oregano shopping list
1/2 tsp. italian seasonings shopping list
extra virgin olive oil

How to make it

Pick nice pinkish white in color small pigs feet. Wash pigs feet well and pat dry with paper towels. In a large frying pan, put about three tbsp. of extra virgin olive oil. Brown pigs feet on both sides (be careful of oil splattering). In the meantime while those are browning, in a large pot, sauté thinly sliced onion and chopped garlic, in olive oil. Add tomato sauce, and four cans of water to the sauce. Add oregano, Italian seasonings and salt. Bring sauce to a boil, and reduce heat to a simmer. As the pigs feet are browned, drop in to sauce. Skim off any foam from sauce. Cook pigs feet in sauce for 4 hrs. or until they are very tender, and meat falls off bone easily.

Friend or foe?

2011-03-23T07:41:00.005+01:00

A few of my students have been telling me about their problems, and as I am not a professional psychologist I found these answers in the net (www.thesite.org)

Friend or foe?

When you were little, making and keeping friends was easy. You 'broke up' then 'made up' an hour later. But now you may not always know where you stand. We look at a few common scenarios and help you sift through the rubble.

The problem: I always listen to their problems, but they're too busy when I talk about mine.

Everyone needs someone to moan to, including you. So if your mate is never around, it may be time to reassess - but don't be too quick to write the friendship off. If your friend is generally a bit of a whinger, it's probably not just you that's experiencing this. If the friendship is otherwise good and you're worried about confronting them, you could try an alternative tactic. Next time you have a problem, say you value their opinion and would appreciate their point of view - there's nothing like mild flattery to get them listening. If you realise you're only their friend when things are going wrong for them and you're getting zilch back, it might be worth reminding them of the times you've needed a shoulder to cry on.

The problem: I feel if I don't go along with their ideas or plans that I'll be left out of things.

Good friends let you be you. Sometimes your mate will persuade you to join in with something so they've got some company, but if what they're suggesting doesn't appeal, it's your right to say no and their duty as a mate to be cool with that. If they're into skateboarding and are constantly pressuring you to come along, although you might feel 'uncool' for not wanting to go, they'll eventually get the message if you're firm and say "Thanks, but not thanks". On the other hand, if what they're involved in is petty crime or drugs, being left out can only be a good thing. The more confident you feel about what's right and wrong, the better judge of character you'll be.

The problem: They make negative comments on my clothes, body or lack of success with the opposite sex.

Is the green-eyed monster out? This could be classic behaviour from a mate who's feeling insecure and instead of admitting their problem they boost their self-esteem by knocking someone else's. It's not right, but it can give you an insight into what's going on in their head. Next time they make a negative comment, laugh it off and change the conversation. When they realise you're not bothered, they might stop. On the other hand, you may just have a so-called friend who's not a 'nice' person. When they're not being negative, do you have a laugh or a good chat? If all they make you feel is negative, you might want to let things drift apart.

The problem: My friend always tells me negative things other people have said about me.

Ask yourself this: Why didn't they defend you instead of relaying what was told? It's fine when a mate lets you know what others are saying if it's in your interests to know, but if it's to wind you up or make you feel bad, ask yourself why they're doing this. Are they insecure? Are they jealous? Are they making themselves feel important as the bearer of bad tidings? Do they have a mean streak that, to be honest, you could do without? Whatever the reason, you should speak to them. Ask them if they stood up for you. If not, why not? Say you don't care if people gossip harmlessly as everyone does it. And as long as it's not a friend who's doing the gossiping, it's not worth getting wound up about. When your mate hears this, they'll realise they're not getting the reaction they're expecting and will hopefully stop altogether.

It's pretty clear that friendships can be both confusing and great fun. As psychologist and life coach Sheila Panchal says: "Good friendships tend to be balanced, open and trusting. And remember to consider your needs. If you're not getting your needs met, either talk to them about it or look for other sources of support." Talking to friends about their behaviour is the first step to improving relations, but it might be reassuring to know that not all friendships are destined for long-term success either. And the ones that are, are the ones where you feel you can be yourself.

Pig cheeks in cider

2011-03-22T19:38:00.003+01:00

Pig cheeks in cider (serves 2)

Ingredients

4 - 6 pig cheeks

Large knob of butter

500ml cider

1 onion, diced

4 cloves garlic, crushed

1 tbsp herbes de provence

1 savoy cabbage, shredded

1) Preheat the oven to 160c.

2) Heat a pan, get the butter foaming and then brown the pig cheeks all over. Remove and put into a casserole dish.

3) In the same pan, cook the onion until soft, then add the garlic and herbes de provence. Cook until the garlic is just starting to colour (add more butter if necessary).

4) Pour the cider into the pan and gently scrape the bottom to get all the yummy porky bits off.

5) Add the cider mixture to the casserole.

6) Bung it in the oven for 1 and a half hours.

7) Throw the cabbage in for the last 10 minutes so that it wilts down into the cidery juices.

I served this up with a heap of lentils, a bit wintry perhaps but definitely an earthy and satisfying meal. It would probably be even nicer with a few slices of Bramley apple thrown in.

WELSH RAREBIT

2011-03-22T08:28:00.003+01:00

Saws sawrus ydy Welsh rarebit, Welsh rabbit, a gynhyrchir gyda caws wedi ei dodd a chynwysion eraill, a caiff ei weini'n boeth ar ben bara wedi ei dostio. Mae'r enw'n tarddu o'r 18fed ganrif gyda'r term Saesneg am Gymreig. Caiff Welsh rarebit ei gynhyrchu gan ddefnyddio Caws Cheddar fel rheol, sy'n wahanol fondue Ewropeaidd sy'n draddodiadol yn dibynnu ar gaws o'r Swistir; gellir cysidro fod Welsh rarebit yn amrywiaeth lleol ar y traddodiad hwn:

“

"Eighteenth-century English cookbooks reveal that it was then considered to be a luscious supper or tavern dish, based on the fine cheddar-type cheeses and the wheat breads […] . Surprisingly, it seems there was not only a Welsh Rabbit, but also an English Rabbit, an Irish and a Scotch Rabbit, but nary a rarebit."

”

Mae amryw o rysetiau gwahanol ar gyfer Welsh rarebit, sy'n cynnwys cwrw, mwstard, pupur cayenne neu paprika a Saws Swydd Gaerwrangon. Gellir hefyd cynhyrchu'r saws drwy gyfuno caws a mwstard i greu saws béchamel or Mornay sauce). Mae rhai rysetiau ar gyfer Welsh rarebit wedi dod yn gyffredin yn llawlyfrau Escoffier, Saulnier ac eraill, sy'n tueddu i ddefnyddio'r sillafiad rarebit yn hytrach na rabbit (sy'n golygu cwningen yn Saesneg), er mwyn pwysleisio nad yw'r bwyd yn cynnwys cig. Gellir prynu'r saws wedi ei rewi gan Stouffer's mewn archfarchnadoedd yn yr Unol Daleithiau.

Blog de Mònica

CANADIAN SHORT FICTION

ROMANTICISM

ANY NOU, VIDA NOVA

PER MOLTS ANYS, ORI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

RESUM DE L’ANY

Signs of Verbal Abuse

FRENEMIES

GRÀCIES A TOTES I A TOTS!!!!!!!!!!!

Què se n’ha fet de la llibertat d’expressió?

AVUI FA UN ANY

PER MOLTS ANYS, GUILLEM!!!!!!!!!!!!!!

BANC DEL TEMPS

Feminisme, masclisme, hembrisme ... (5)

Feminisme, masclisme, hembrisme ... (4)

Feminisme, masclisme, hembrisme ... (3)

Feminisme, masclisme, hembrisme ... (2)

Feminisme, masclisme, hembrisme ... (1)

SOM CATALANS, I QUÈ?

Constància i esforç

ESKERRIK ASKÓ

Saps dir-ho en català?

CARTA ALS MEUS LECTORS I LECTORES

Sabem què és un CRAE?

PER MOLTS ANYS, ROSA!!!!!!!!!!!!!!

Victorian poetry

Assetjament o Stalking (5)

Legislació contra el ciberassetjament

Assetjament o Stalking (4)

Violació dret a la intimitat

Calúmnies i injúries

Amenaces

Bombardeig de trucades

Altres

Assetjament o Stalking (3)

Assetjament o Stalking (2)

Assetjament o Stalking

SIGNIFICAT DEL COLOR DE LES ESPELMES (2)

Blau clar:

Aquesta espelma i la rosa, van estretament unides en el plànol emotiu de l'ésser humà.

Rosa:

Aquesta vela simbolitza la fraternitat, l'amor propi i la vanitat; sent

SIGNIFICAT DEL COLOR DE LES ESPELMES

Neteja, llum, modèstia, espiritualitat, sinceritat, veritat, sense pecat, innocència i esperances. Aspectes negatius:Debilitat, delicadesa, covardia, malaltia, timidesa, falta de vigor, nerviosisme, impotència, impuresa i debilitat.

Steps to create a recipe/ Passi per creare una ricetta/ Pas pour créer une récette

Bored people trying to put others down

Pigs' ear cake

BULLYING

Sexual Health

1. Sex Relieves Stress

2. Sex Boosts Immunity

3. Sex Burns Calories

4. Sex Improves Cardiovascular Health

5. Sex Boosts Self-Esteem

6. Sex Improves Intimacy

7. Sex Reduces Pain

8. Sex Reduces Prostate Cancer Risk

9. Sex Strengthens Pelvic Floor Muscles

10. Sex Helps You Sleep Better

Summary

Italian Pigs Feet In Tomato Sauce

Ingredients

How to make it

Friend or foe?

Friend or foe?

The problem: I always listen to their problems, but they're too busy when I talk about mine.

The problem: I feel if I don't go along with their ideas or plans that I'll be left out of things.

The problem: They make negative comments on my clothes, body or lack of success with the opposite sex.

The problem: My friend always tells me negative things other people have said about me.

Pig cheeks in cider

WELSH RAREBIT

Neteja, llum, modèstia, espiritualitat, sinceritat, veritat, sense pecat, innocència i esperances.
Aspectes negatius:Debilitat, delicadesa, covardia, malaltia, timidesa, falta de vigor, nerviosisme, impotència, impuresa i debilitat.