Aquest apunt va per les meves cosines, Cinta i Juani. Aquesta cançó els porta molts bons records de la nostra època adolescent. O sigue que, xiquetes, gaudiu de valent de la nostra cançó!
Molts besets, precioses, i mireu sempre endavant!!!!!!!!!!!!!!!
Gràcies, merci, grazie mille!!!
ResponEliminaHe estat bona part del primer trimestre treballant la intel·ligència emocional amb els meus alumnes... I és ben veritat que el que mou l'ànima no és pas la raó sinó el sentiment, sentiment format per emocions primàries, bàsiques, irreflexives, espontànies i profundes.
Són aquestes emocions les que afloren en sentir de nou la dolça veu de Moustaki, l'embriagadora música grega, símbol d'un paradís perdut, la nostra Ítaca, la joventud perduda, i alhora retrobada amb la seva melodia.
Al fons del nostre cor sempre serem xiquetes de 15 anys!!!
T'estimo Mònica. Bona nit
Tota la raó excepte en un punt: nosaltres no l'hem perduda la joventut, encara som joves, de cos i d'ànima, i si no mira com ens comportem i com tractem els nostres alumnes!!!!!!!!!!
ResponEliminaEls 15 anys els portarem sempre amb nosaltres!
Jo també t'estimo. No canviis mai!