AVUI LA MAMA FA 78 ANYS! És tota una xavaleta!
MAMA, T'ESTIMO!
MAMA, T'ESTIMO!
dijous, 29 d’abril del 2010
divendres, 23 d’abril del 2010
dimecres, 14 d’abril del 2010
14 d'abril, la República catalana
14 d'abril: Discurs de proclamació de la República catalana
Catalans:
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.Barcelona, 14 d'abril de 1931.
El President FRANCESC MACIÀ
També podem veure les següents imatges i escoltar la veu del president Macià, que proclamà la República catalana ara fa 69 anys. En un moment en què les retallades estatutàries han deixat l'autonomisme enterrat, la vigència de la República Catalana construeix la nostra Ítaka, els nostres anhels envers la independència de la nació catalana. Visca els Països Catalans lliures!!!
http://www.youtube.com/watch?v=sUu_7zqjBV8
(del bloc de l'Emigdi Subirats)
També podem veure les següents imatges i escoltar la veu del president Macià, que proclamà la República catalana ara fa 69 anys. En un moment en què les retallades estatutàries han deixat l'autonomisme enterrat, la vigència de la República Catalana construeix la nostra Ítaka, els nostres anhels envers la independència de la nació catalana. Visca els Països Catalans lliures!!!
http://www.youtube.com/watch?v=sUu_7zqjBV8
(del bloc de l'Emigdi Subirats)
diumenge, 11 d’abril del 2010
dijous, 1 d’abril del 2010
Més expressions ebrenques
A l'apunt d'avui, tornarem a reivindicar expressions ben característiques del català que parlem als pobles de la riba final de l'Ebre. Tinc per costum reivindicar, de tant en tant, tot un seguit d'expressions i paraules que usem en diversos indrets en particular de les comarques centrals dels Països Catalans. Cal remarcar que són usades en determinats llocs, atès que quan parlem de variants dialectals no ens estem referint, en absolut, a parlars uniformes de tota una comarca o comarques. Em diverteix redactar apunts que fan referència a aquestes expressions nostrades, ja que és la mostra més tangible de riquesa lingüística i que la llengua roman ben viva arreu. El nostre lèxic és variadíssim, com el de qualsevol altra variant de la nostra llengua. Paraules com granera (escombra, per als parlants del dialecte oriental) ens porten a la construcció de verbs com agranar, usat en expressions com agranar cap a casa, que té el seu significat equivalent en altres variants dialectals. Una de les paraules que més sobta a altres parlants és escurar, és a dir, rentar els plats; una acció derivada és fer l'escuranda. De fet, escuranda fa referència al conjunt d'estris que han de ser rentats.
També voldria fer esment de la pronunciació col·loquial de paraules com ando-siau enlloc d'adéu-siau, de la qual, persones de generacions més grans en fan un ús extensiu. Val a dir que evoluciona cap a ando-sien, al qual no podem trobar cap mena d'evolució fonètica.
Una de les expressions més nostrades és alego. No estic parlant de l'expressió Hasta lego, un evident castellanisme amb l'escursament de "luego". Per si sol, la paraula alego esdevé sinònim de prompte: Alego vindrà. Tot i que també pot significar en un futur: Alego no podrem sortir de casa, Alego en seran més que natros.
Crec que en altres apunts ja havia destacat el fet que usem una v en diminutius com peuet o pouet que esdevenen povet o pevet. Aquest fenomen també es produeix en poal (galleda), que en alguns pobles pronunciem poval; i en paraules derivades com una poalada d'aigua que pronunciem povalada. Personalment faig un ús particular de la paraula katiusques (botes d'aigua), ja que dic kataiusques. No sé explicar per què, sembla que sóc l'únic.
També voldria parlar de l'expressió mes que sigue, que usem enlloc de "encara que sigui només per": Vés al curset mes que sigue perquè te veiguen la cara; també pot significar tan de bo: Mes que sigue, jugue Messi. A Campredó la pronunciem mas.
Algunes expressions, en especial, sobten els parlants d'altres llocs del domini lingüístic comú. Concretament, la paraula gonia, que pren el sentit de pressa o d'angúnia. Porto gonia equival a tenir pressa. A la vegada, Tinc gonia que no ve vol dir Estic preocupat que no ve, ja que la situació em causa angúnia (preocupació). Aquesta és una expressió col·loquial que s'usa arreu de les poblacions ebrenques.
També és curiós l'ús de la paraula espai, com a sinònim de Vés en compte. També en ocasions agafa el sentit de lentament, com en les expressions: Parla més espai (a poc a poc) o Vés espaiet (condueix amb cura).
Una altra expressió ben nostra és fer avio, que vol dir enllestir feines amb rapidesa inusitada. Veiem com Has fet avio també vol dir has tornat ràpid o has acabat prompte. Moltes d'aquestes expressions agafen significats ben específics en determinades circumstàncies.
És una xamba disposar d'aquest lèxic tan ric en la llengua catalana. Quina xamba hem tingut avui en un partit de futbol, fa referència al fet que la sort ha estat al costat de l'equip al qual donem suport.
(del bloc de l'Emigdi Subirats)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)