dilluns, 31 de gener del 2011
Gossos - Corren
Aquesta cançó és per la meva "tulina", perquè la vam descobrir al País Basc i ens va agradar molt a les dues.
dissabte, 29 de gener del 2011
Alaska y Dinarama - A quien le importa
Uf, quants records de la dècada dels 80! A la gent, els alumnes de l'institut Joaquim Bau de Tortosa, que ens reunirem el dia 26 de ben segur que els portarà els mateixos records que a mi! Doncs ara per ara, a gaudir del video clip!
George Moustaki - Ma Liberté
Juani et Cinta, vous vous rappelez de cette chanson? Mais comme elle est jolie!
dimecres, 26 de gener del 2011
dimarts, 25 de gener del 2011
Article de la revista Sapiens sobre la Torre de Campredó
A la revista Sapiens nº 100 han publicat aquest petit article sobre la torre de Campredó. Espero que us agradi llegir alguna cosa sobre les nostres TTEE que se publica a una revista cultural de nivell nacional! Per a mi com a campredonenca, és un orgull!
dimecres, 19 de gener del 2011
le facteur de Georges Moustaki
Un chanson triste mais très jolie. Je suis en train de redécouvrir Moustaki et comme je l'adore!
dimarts, 18 de gener del 2011
dilluns, 17 de gener del 2011
Le Métèque Georges Moustaki
Aquest apunt va per les meves cosines, Cinta i Juani. Aquesta cançó els porta molts bons records de la nostra època adolescent. O sigue que, xiquetes, gaudiu de valent de la nostra cançó!
Molts besets, precioses, i mireu sempre endavant!!!!!!!!!!!!!!!
dissabte, 15 de gener del 2011
divendres, 14 de gener del 2011
Antics alumnes de l'institut Joaquim Bau de Tortosa
S’està organitzant un sopar d’antics alumnes de l’ institut Joaquim Bau de Tortosa. Exactament és una reunió dels alumnes que vam començar l’any 1980, indiferentment que acabessin o no, i ens han demanat si tenim fotos de l’època. En aquesta foto som a Tarragona a una excursió amb el departament de llatí l’any 1981 quan estàvem cursant segon de BUP.
No recordo el nom de tots aquests companys i companyes, i n’hi ha que no els he tornat a veure des de llavors! Però sí que recordo que vaig xalar molt aquell dia!
El dia 26 de febrer ens retrobarem molts i moltes i de ben segur que molts no ens reconeixerem, però que xalar, xalarem com fèiem sempre!
dimecres, 12 de gener del 2011
Torre de Font de Quinto, quin goig!!!
La Torre de Font de Quinto és un dels monuments templers més importants de les Terres de l'Ebre, a l'igual que la Casa del Prat. Són, a la vegada, els veritables emblemes de Campredó. Difícilment trobarem una altra població, on s'hagi arrelat tant la simbologia d'edificis medievals, que formen part de tots els escuts de les associacions locals, s'han convertit en lloc d'aplec ciutadà en dates emblemàtiques, i sobre els quals s'han anat difonent tota mena de llegendes populars amb el pas dels anys.
La reivindicació de la seua restauració va ser una tasca cívica ciutadana molt il·lustrativa que va durar diverses dècades. I és que era de denúncia tots els anys de desídia amb l'important patrimoni nostrat, que el van deixar en una situació veritablement vergonyosa. Justament, ens podem anar enrera fins a l'any 1906, moment en què el setmanari republicà i catalanista El Faro feia la següent referència a la nostra torre, en un article en què difonia l'esveltesa de la veïna torre de la Carrova:
Devant per devant n'hi há un'altra, al altre costat de riu, empero aquesta té la construcció més modesta y's troba en un estat de conservació tan deficient, que amenassa desaparéxer s'hi fa rés pera evitarlo (hem conservat la grafia original).
Més de cent anys després, una magnífica conferència, organitzada pel Grup de recerca històrica, a càrrec d'un dels grans especialistes en el món templer als Països Catalans, el Dr Joan Fuguet, fill del Montblanc, va provocar l'enuig immens d'un alt responsable polític tortosí, en veure com la ciutadania en ple s'entusiasmava amb la idea d'una restauració que se'ns negava des de les institucions. Novament es titllava de radicals i de destructors aquells que s'interessaven per la restauració patrimonial i demanaven eficiència en la gestió.
En canvi, s'ha capgirat la truita i de quina manera. Ara ens podem sentir més que orgullosos de les activitats que s'hi han fet, i de l'alta implicació institucional. Quin goig poder visitar l'àrea actualment, i comprovar el fruit de la dedicació i imaginació de tots plegats: des de Campredó, Tortosa o la Generalitat. Una restauració adequada, un ideal projecte d'interpretació, i finalment, una magnífica adequació dels terrenys circumdants, li estan donant un toc esplèndid a aquesta impressiva i històrica construcció templera.
Des de Soldevila, hem fet reivindicació durant anys, i hem treballat colze a colze amb les institucions (amb la traducció dels textos dels panels interpretatius, l'organització de visites guiades, la difusió escolar, etc.). També amb la creació de la marca Campredó Templer, com podeu trobar en el bloc http://campredotempler.blogspot.com/, que ens permet anar aplegant tota la informació sobre els monuments que s'ha anat recopilant al llarg dels anys. Recentment, una nova iniciativa popular ajudarà a difondre la identitat templera: la creació de capgrossos templers, que sortiran en activitats festives i populars.
Campredó, orgull templer...
(del bloc de l'Emigdi Subirats)
La reivindicació de la seua restauració va ser una tasca cívica ciutadana molt il·lustrativa que va durar diverses dècades. I és que era de denúncia tots els anys de desídia amb l'important patrimoni nostrat, que el van deixar en una situació veritablement vergonyosa. Justament, ens podem anar enrera fins a l'any 1906, moment en què el setmanari republicà i catalanista El Faro feia la següent referència a la nostra torre, en un article en què difonia l'esveltesa de la veïna torre de la Carrova:
Devant per devant n'hi há un'altra, al altre costat de riu, empero aquesta té la construcció més modesta y's troba en un estat de conservació tan deficient, que amenassa desaparéxer s'hi fa rés pera evitarlo (hem conservat la grafia original).
Més de cent anys després, una magnífica conferència, organitzada pel Grup de recerca històrica, a càrrec d'un dels grans especialistes en el món templer als Països Catalans, el Dr Joan Fuguet, fill del Montblanc, va provocar l'enuig immens d'un alt responsable polític tortosí, en veure com la ciutadania en ple s'entusiasmava amb la idea d'una restauració que se'ns negava des de les institucions. Novament es titllava de radicals i de destructors aquells que s'interessaven per la restauració patrimonial i demanaven eficiència en la gestió.
En canvi, s'ha capgirat la truita i de quina manera. Ara ens podem sentir més que orgullosos de les activitats que s'hi han fet, i de l'alta implicació institucional. Quin goig poder visitar l'àrea actualment, i comprovar el fruit de la dedicació i imaginació de tots plegats: des de Campredó, Tortosa o la Generalitat. Una restauració adequada, un ideal projecte d'interpretació, i finalment, una magnífica adequació dels terrenys circumdants, li estan donant un toc esplèndid a aquesta impressiva i històrica construcció templera.
Des de Soldevila, hem fet reivindicació durant anys, i hem treballat colze a colze amb les institucions (amb la traducció dels textos dels panels interpretatius, l'organització de visites guiades, la difusió escolar, etc.). També amb la creació de la marca Campredó Templer, com podeu trobar en el bloc http://campredotempler.blogspot.com/, que ens permet anar aplegant tota la informació sobre els monuments que s'ha anat recopilant al llarg dels anys. Recentment, una nova iniciativa popular ajudarà a difondre la identitat templera: la creació de capgrossos templers, que sortiran en activitats festives i populars.
Campredó, orgull templer...
(del bloc de l'Emigdi Subirats)
dimarts, 11 de gener del 2011
STEPHEN CRANE
In his brief career he produced an extensive body of work collected in 12 volumes.
In only 8 years he managed to bring out two volumes of poetry, five novels and over three hundred short stories, sketches and articles.
His well-known standing as a prolific journalist has supported the idea that he wrote fiction basically drawing on the events he witnessed and reported for the newspapers.
However, it has been noted that Crane often anticipated in his writings the circumstances in which he himself would later be involved.
For instance:
He sketched a novel about NY slum life before having any direct knowledge of the metropolis.
And published brilliant descriptions of battlefields before he had any real acquaintance with actual war.
It should not come as a surprise that the enormous imaginative appeal that disasters at sea and scenes of drowning had for him materialized in his own shipwreck off the coast of
What seems clear today is that his obsessive search for intense experience was both the result of his artistic concerns and the stimulus for his creative achievements.
In his own time, his personal exploits became legendary. Perhaps too much attention was devoted to how preacher’s unruly son rejected Christianity and lived in scandal with his common-law wife, an ex -owner of a brothel in
His colourful life of excess resembled that of EA Poe and its treatment by an inaccurate first biographer had a deep impact on his literary reputation.
His biographical background has been properly researched and what emerges is a nonconformist and somewhat mysterious figure.
He pictured himself as such when he wrote, “I cannot help vanishing and disappearing and dissolving. It is my foremost trait”.
There is much in his best writings that is as original and remains as unexplained as his personality.
Many of his works elude simple definition or classification, for they reflect the various artistic trends of the end of the 19th c, especially naturalism, impressionism and symbolism.
Furthermore, some critics have seen Crane as a forerunner of the 20th-c movements of expressionism and existentialism.
He was born in
Brought up in an austere home, he soon rebelled against the interdictions and strict discipline under which he had spent his childhood.
He was not academically successful.
His literary ambitions took him to NY, where he supported himself as a freelance newspaperman and completed his first novel: Maggie, a girl of the streets.
He had sketched out a draft of Maggie while he was still a student at
His literary inspiration was stirred by listening to Hamlin Garland lecture on realism in fiction.
He was obsessed with learning more about the actual existence of the people he wrote about, thus he decided to study urban vice in one of the worst slums of NY, the Bowery.
The idea of a dangerous world bordering the genteel neighbourhoods had a peculiar attraction for him, and his journalistic activities allowed him to observe at close hand the shabby tenement districts and the city’s police court.
Maggie is one of the earliest examples of literary determinism in American fiction for “it tries to show that environment is a tremendous thing in the world and frequently shapes lives”.
Its protagonist is an innocent and abused slum girl who is seduced, driven to prostitution and eventually commits suicide.
After being rejected by a number of publishers, the novel was privately printed under a pseudonym, probably to spare embarrassment to Crane’s prominent Methodist family.
The novel was a commercial failure partly because the American public did not welcome this grim exponent of social realism that so authentically recreated sordid slum life.
In his brief career he produced an extensive body of work collected in 12 volumes.
In only 8 years he managed to bring out two volumes of poetry, five novels and over three hundred short stories, sketches and articles.
His well-known standing as a prolific journalist has supported the idea that he wrote fiction basically drawing on the events he witnessed and reported for the newspapers.
However, it has been noted that Crane often anticipated in his writings the circumstances in which he himself would later be involved.
For instance:
He sketched a novel about NY slum life before having any direct knowledge of the metropolis.
And published brilliant descriptions of battlefields before he had any real acquaintance with actual war.
It should not come as a surprise that the enormous imaginative appeal that disasters at sea and scenes of drowning had for him materialized in his own shipwreck off the coast of
What seems clear today is that his obsessive search for intense experience was both the result of his artistic concerns and the stimulus for his creative achievements.
In his own time, his personal exploits became legendary. Perhaps too much attention was devoted to how preacher’s unruly son rejected Christianity and lived in scandal with his common-law wife, an ex -owner of a brothel in
His colourful life of excess resembled that of EA Poe and its treatment by an inaccurate first biographer had a deep impact on his literary reputation.
His biographical background has been properly researched and what emerges is a nonconformist and somewhat mysterious figure.
He pictured himself as such when he wrote, “I cannot help vanishing and disappearing and dissolving. It is my foremost trait”.
There is much in his best writings that is as original and remains as unexplained as his personality.
Many of his works elude simple definition or classification, for they reflect the various artistic trends of the end of the 19th c, especially naturalism, impressionism and symbolism.
Furthermore, some critics have seen Crane as a forerunner of the 20th-c movements of expressionism and existentialism.
He was born in
Brought up in an austere home, he soon rebelled against the interdictions and strict discipline under which he had spent his childhood.
He was not academically successful.
His literary ambitions took him to NY, where he supported himself as a freelance newspaperman and completed his first novel: Maggie, a girl of the streets.
He had sketched out a draft of Maggie while he was still a student at
His literary inspiration was stirred by listening to Hamlin Garland lecture on realism in fiction.
He was obsessed with learning more about the actual existence of the people he wrote about, thus he decided to study urban vice in one of the worst slums of NY, the Bowery.
The idea of a dangerous world bordering the genteel neighbourhoods had a peculiar attraction for him, and his journalistic activities allowed him to observe at close hand the shabby tenement districts and the city’s police court.
Maggie is one of the earliest examples of literary determinism in American fiction for “it tries to show that environment is a tremendous thing in the world and frequently shapes lives”.
Its protagonist is an innocent and abused slum girl who is seduced, driven to prostitution and eventually commits suicide.
After being rejected by a number of publishers, the novel was privately printed under a pseudonym, probably to spare embarrassment to Crane’s prominent Methodist family.
The novel was a commercial failure partly because the American public did not welcome this grim exponent of social realism that so authentically recreated sordid slum life.
divendres, 7 de gener del 2011
En record de la tia Maria
Ara que ja he endreçat la casa, tot és al seu lloc, se nota l'olor de net i se sent la tranquilitat del carrer a aquestes hores de la nit, he cregut oportú publicar aquest apunt.
Avui ha sigut un dia agredolç. Hem gaudit dels menuts de la casa obrint els seus regals i gaudint d'uns moments inoblidables amb ells, però també hem patit la mort d'una tieta molt propera i hem assistit al seu funeral i comiat.
La tia no ha tingut una vida fàcil en absolut, per dir-ho d'una manera suau. Val a dir que en la seva curta vida, només tenia 68 anys, ha patit molt, però molt. Va haver de patir maltractaments físics i psíquics per part del seu marit, es va veure allunyada de la seva família i reduïda al cercle de casa durant molts i molts anys. Nosaltres vivíem a la casa del costat i vam poder viure els maltractaments, les borratxeres, els insults, els crits, ... tot era tan desagradable i nosaltres ens l'estimàvem la tieta, però no podíem fer res. Estic parlant dels anys 70 i 80, la societat no era la d'avui, i nosaltres com a nens no podíem fer res ni teníem la força d'ajudar-la a sortir-se'n. I això ho va arrossegar tota la seva vida. Va ser una víctima més de la violència de gènere, però sempre que te la trobaves pel poble sempre et somreia i te feia una abraçada i una besada, i a tu se't trencava el cor de saber en què consistia la seva vida i que no se'n podria sortir mai.
Desprès d'una malaltia que l'ha portada a la mort el dia de Reis, el meu pensament quan el meu pare m'ha trucat a les 8 del matí ha sigut que els Reis finalment li havíen portat el millor regal, el més útil i del que ja feia anys que era mereixedora per poder descansar i gaudir de la pau que com tot ésser humà se mereixia.
I a l'hora del funeral, el capellà ha dit unes paraules que m'han colpit i molt: "Avui s'ha apagat una espelma al nostre món, però s'ha encès un estel allà dalt el cel" i això és el que vull pensar, que la tia és un dels estels que brillen allà dalt.
Tia, descansa en pau.
Avui ha sigut un dia agredolç. Hem gaudit dels menuts de la casa obrint els seus regals i gaudint d'uns moments inoblidables amb ells, però també hem patit la mort d'una tieta molt propera i hem assistit al seu funeral i comiat.
La tia no ha tingut una vida fàcil en absolut, per dir-ho d'una manera suau. Val a dir que en la seva curta vida, només tenia 68 anys, ha patit molt, però molt. Va haver de patir maltractaments físics i psíquics per part del seu marit, es va veure allunyada de la seva família i reduïda al cercle de casa durant molts i molts anys. Nosaltres vivíem a la casa del costat i vam poder viure els maltractaments, les borratxeres, els insults, els crits, ... tot era tan desagradable i nosaltres ens l'estimàvem la tieta, però no podíem fer res. Estic parlant dels anys 70 i 80, la societat no era la d'avui, i nosaltres com a nens no podíem fer res ni teníem la força d'ajudar-la a sortir-se'n. I això ho va arrossegar tota la seva vida. Va ser una víctima més de la violència de gènere, però sempre que te la trobaves pel poble sempre et somreia i te feia una abraçada i una besada, i a tu se't trencava el cor de saber en què consistia la seva vida i que no se'n podria sortir mai.
Desprès d'una malaltia que l'ha portada a la mort el dia de Reis, el meu pensament quan el meu pare m'ha trucat a les 8 del matí ha sigut que els Reis finalment li havíen portat el millor regal, el més útil i del que ja feia anys que era mereixedora per poder descansar i gaudir de la pau que com tot ésser humà se mereixia.
I a l'hora del funeral, el capellà ha dit unes paraules que m'han colpit i molt: "Avui s'ha apagat una espelma al nostre món, però s'ha encès un estel allà dalt el cel" i això és el que vull pensar, que la tia és un dels estels que brillen allà dalt.
Tia, descansa en pau.
dimecres, 5 de gener del 2011
Nit de Reis, magica!!!!!!!!!!!!
Avui hem tingut la cavalcada de Reis a Campredó i ha estat com tots els anys, màgica! Màgica en veure les caretes dels petits mentre passaven els Reis, màgica en veure'ls-hi les caretes mentre esperaven el regal que no acabava d'arribar! Quins nervis! Però tota por s'esvaïa quan sentien els seus noms i corrien fins el lloc on eren els Reis per recollir els seus regals. Quina il·lusió! Quin munt de caramels! No hi ha res més bonic ni que t'ompli més que els infants a la nit de Reis.
La Rosa ha estat cridada un parell de cops i ha rebut dues coses que s'havia demanat, tot i que val a dir que amb nou anys i mig ella ja està al cas de com funciona aquesta història; i el Guillem, encara tot innocent, pobret, s'ha hagut d'esperar molta estona fins el primer cop que l'han cridat, i desprès, per arrodonir-ho, ha estat l'últim en ser cridat pel segon paquet! La seva careta ho deia tot! Pel seu capet passaven les imatges de quan s'ha portat malament i quan l'han castigat i el per què! Però, al final, ha tingut la seva recompensa! I això ha estat gloriós!
Ara estan sopant amb el pare, perquè la mare és a l'hospital amb la seva iaia de 99 anys que està molt malament, i no pot compartir aquesta nit de somni amb els seus fills; però el pare els està acompanyant, i ells, aliens a tot el que està passant a casa, estan gaudint d'aquesta nit i els seus regals d'allò més. Això és el que passa quan tens uns pares com cal, que t'eduquen i et cuiden i et donen tot el seu amor, i això ja és en sí mateix un regal dels Reis que se repeteix any rera any!
Aquest és un apunt dolç, plé de la tendresa i l'amor que em desperten els meus fillols, però no ho puc evitar! Ells són la meva vida i fan que tot el que és superflu i transitori al meu voltant desaparegui per portar-me al seu món d'amor autèntic i que no espera res a canvi.
Carinyets, aquesta nit també heu d'anar a dormir i descansar molt perquè demà segur que els Reis us deixaran més coses i haureu de tenir molta energia per poder jugar amb tot el que us portaran!
Us estimo molt!!!!!!!!!!!!!
La Rosa ha estat cridada un parell de cops i ha rebut dues coses que s'havia demanat, tot i que val a dir que amb nou anys i mig ella ja està al cas de com funciona aquesta història; i el Guillem, encara tot innocent, pobret, s'ha hagut d'esperar molta estona fins el primer cop que l'han cridat, i desprès, per arrodonir-ho, ha estat l'últim en ser cridat pel segon paquet! La seva careta ho deia tot! Pel seu capet passaven les imatges de quan s'ha portat malament i quan l'han castigat i el per què! Però, al final, ha tingut la seva recompensa! I això ha estat gloriós!
Ara estan sopant amb el pare, perquè la mare és a l'hospital amb la seva iaia de 99 anys que està molt malament, i no pot compartir aquesta nit de somni amb els seus fills; però el pare els està acompanyant, i ells, aliens a tot el que està passant a casa, estan gaudint d'aquesta nit i els seus regals d'allò més. Això és el que passa quan tens uns pares com cal, que t'eduquen i et cuiden i et donen tot el seu amor, i això ja és en sí mateix un regal dels Reis que se repeteix any rera any!
Aquest és un apunt dolç, plé de la tendresa i l'amor que em desperten els meus fillols, però no ho puc evitar! Ells són la meva vida i fan que tot el que és superflu i transitori al meu voltant desaparegui per portar-me al seu món d'amor autèntic i que no espera res a canvi.
Carinyets, aquesta nit també heu d'anar a dormir i descansar molt perquè demà segur que els Reis us deixaran més coses i haureu de tenir molta energia per poder jugar amb tot el que us portaran!
Us estimo molt!!!!!!!!!!!!!
dimarts, 4 de gener del 2011
Mites i tradicions per l'epifania (apunt recuperat de l'any passat)
CATALÀ
La Befana es celebra el 6 de gener a Itàlia, considerada una nit especial, plena de màgia. L'Epifania (un nom que deriva del terme grec "epi-Fane"), apareix en el cel en la dotzena nit, retrat d'una transfiguració de morir abans d'assolir la natura. Aquesta és la raó perla qual l'Epifania apareix en forma d'una anciana, o Vecchia com afectuosament se la coneix al nord d'Itàlia. La Befana és una figura arquetípica, que està vinculada amb un antic mite que retrata un ser generós prestador dels fruits de la terra. El mite de la Befana , va sorgir probablement a partir d'orígens pagans, tal vegada una senyora que vivia a prop d'una font de carbó de llenya a les zones muntanyoses remotes. Ella aportaria una mitja plena de fusta i carbó als nens que es potessin malament i regals com aliments cítrics, fruits secs, espècies i "Biscotti" amb sucre i pebre negre als que havien estat bons.
A Catalunya la tradició dels Reis Mags és encara molt popular. Aquesta antiga tradició dels nens consisteix a aconseguir regals i un pastís en forma de focaccia, amb una fava seca i altres fruits secs peculiars amagats en la barreja. Els convidats que tenen la sort de trobar les lleguminoses o fruits secs en els seus respectius talls, es converteixen en els reis de la nit. Recordo que nosaltres recollíem l'herba per als cavalls i ompliem un gran poal amb aigua perquè els cavalls puguessin beure, i per descomptat anàvem a dormir d'hora perquè els Reis Mags vinguessen abans! Avui en dia a Catalunya, els Reis Mags segueixen sent tan importants i, de fet, podria dir que es tracta del dia de l'anymés esperat pels nens, la qual cosa és important perquè significa que la tradició continuarà creixent malgrat els nous símbols americans.
ENGLISH
La Befana or Epiphany is celebrated on the 6th of January in Italy, considered a special night, filled with magic. The Epiphany (a name that derives from the Greek term “epi-fanea”), appears in the sky on the twelfth night, portraying a transfiguration of dying nature. This is the reason why Epiphany appears in the form of an old lady, or Vecchia as they affectionately address her in Northern Italy. La Befana is an archetypical figure that is linked with an ancient myth that portrays her to be a generous lender of the fruits of the earth. La Befana's myth was probably developed from pagan origins, perhaps a lady that lived near a charcoal source in remote mountainous areas. She would bring a stocking filled with dead wood and charcoal to misbehaving children and food gifts such as citrus, dry fruit, and spicy biscotti made with sugar and black pepper to those who had been good.
In Catalonia the tradition of the Three Wise Men is still very popular. This ancient tradition consists of children getting presents and a cake shaped like a focaccia, with a dry broad bean and other peculiar nuts hidden in the mixing. The invited guests fortunate enough to find the legume or nuts in their respective slices, become the kings of the night. I remember picking grass for the horses and filling up a big bucket with water so that the horses could drink, and of course going to bed early so that The Three Wise Men would come earlier! Nowadays in Catalonia, the Three Wise Men are still so important and in fact I could say that this is children's most expected day of the year,which is good for it means the tradition will continue despite the growing American new symbols.ITALIANO
La Befana o Epifania si celebra il 6 gennaio in Italia, considerata una notte speciale, piena di magia. L'Epifania (un nome che deriva dal termine greco "epi-fanea"), appare nel cielo sulla dodicesima notte, raffigura unA trasfigurazione della natura morente. Questo è il motivo per cui l'Epifania appare sotto forma di una vecchia signora, o Vecchia come è conosciuta nel Nord d'Italia. La Befana è una figura archetipale che è collegata con un antico mito che ritrae il suo essere un generoso finanziatore dei frutti della terra. Il mito della Befana probabilmente ebbe origini pagane, forse una donna che visse vicino a una fonte di carbone nelle aree montane. Lei si metteva una calza riempita di legno morto e carbone per i bambini e altri doni, come agrumi, frutta secca, biscotti speziati e realizzati con lo zucchero e pepe nero a coloro che erano stati buoni.In Catalogna la tradizione dei Tre Saggi è ancora molto popolare. Quest' antica tradizione è nota dai bambini e si ottiene una torta a forma di focaccia, con una fava secca e altri particolari nascosti nel mixing. La fortuna invitato gli ospiti a trovare il legume o noci nelle rispettive fette, e quello che li trova diventa il re della notte. Mi ricordo la raccolta di erba per i cavalli e il riempimento di un grande secchio con l'acqua in modo che i cavalli potevano bere e, naturalmente, andare a letto presto in modo che i Tre Saggi sarebbero venuti prima! Oggi, in Catalogna, i Tre Saggi sono ancora così importanti e, infatti, potrei dire che si tratta più atteso giorno dell 'anno dai bambini ,questo è positivo perche significa che la tradizione continuerà nonostante i crescenti nuovi simboli americani .
FRANÇAIS
La Befana ou Epiphanie est célébrée le 6 janvier en Italie, et elle est considérée une nuit spéciale, remplie de magie. L'Epiphanie (un nom qui provient du terme grec "epi-fanea"), apparaît dans le ciel sur la douzième nuit, en décrivant une transfiguration de nature mourant. C'est la raison pour laquelle l'Epiphanie apparaît sous forme d'une vieille dame, ou Vecchia comme ils l'adressent affectueusement en Italie du Nord. La Befana est une figure archétypique qui est reliée à un mythe ancien qui la décrit comme un prêteur généreux des fruits de la terre. Le mythe de La Befana a été sans doute développé des origines païennes, peut-être une dame qui a vécu près d'une source de charbon de bois dans les régions montagneuses lointaines. Elle apporterait un stockage rempli du bois mort et du charbon de bois aux enfants se conduisant mal et aux cadeaux d'aliments comme des agrumes, des fruits secs et des "biscotti" épicés faits avec le sucre et le poivre noir à ceux qui avaient été bons.
En Catalogne la tradition des Trois Hommes Sages est toujours très populaire. Cette tradition ancienne s'agit des enfants recevant des présents et un gâteau formé comme un focaccia, avec une fève sèche et d'autres noix particulières cachées dans le mélange. Les invités assez fortunés pour trouver la légumineuse ou les noix dans leurs tranches respectives, deiennent les rois de la nuit. Je me souviens de choisir l'herbe pour les chevaux et remplir un grand seau d'eau pour que les chevaux puissent boire et évidemment nous coucher tôt pour que les Trois Hommes Sages vienissent plus tôt! De nos jours en Catalogne, les Trois Hommes Sages sont toujours si importants et en fait je pourrais dire que c'est le jour le plus attendu par les enfants de toute l'année, et tout ceci est bon parce que cela signifie que la tradition continuera malgré les nouveaux symboles américains grandissants.ESPAÑOL
La Befana o Epifanía se celebra el 6 de enero en Italia, considerada una noche especial, llena de la magia. La Epifanía (un nombre que se deriva del término griego "epi-fanea"), aparece en el cielo en la Noche de Reyes, retratando una transfiguración de la naturaleza agonizante. Este es la razón por la cual la Epifanía aparece en la forma de una vieja señora, o Vecchia como afectuosamente se la conoce en Italia del Norte. La Befana es una figura arquetípica unida a un mito antiguo que la retrata como un serprestamista generoso de las frutas de la tierra. El mito de La Befana se desarrolló probablemente a partir de orígenes paganos, quizás una señora que vivió cerca de una fuente de carbón en áreas montañosas remotas. Ella traería una media llena de madera y carbón de leña a los niños descarriados y regalos de alimento como cítricos, fruta seca, y "biscotti"hechos con azúcar y la pimienta negra a aquellos que se habían portado bien.
En Cataluña la tradición de los Reyes Magos es todavía muy popular. Esta tradición antigua consiste en que los niños reciben regalos y un pastel en forma de roscón, con una haba seca y otras peculiaridades escondidas en la mezcla. Los invitados han de ser bastante afortunados para encontrar la legumbre o las otras sorpresas en sus rebanadas respectivas, y entonces se convertirán en los reyes de la noche. ¡Me acuerdo de escoger la hierba para los caballos y llenar un cubo grande con el agua de modo que los caballos pudieran beber, y por supuesto recuerdo de acostarnos temprano de modo que los Reyes Magos vinieran antes! Hoy día en Cataluña, los Reyes Magos son todavía tan importantes y de hecho yo podría decir que este es el día más esperado del año por los niños , lo cual significa que la tradición seguirá a pesar de los nuevos símbolos americanos crecientes.diumenge, 2 de gener del 2011
Cançó que m'agrada
Molt bona la cançó, molt bona la lletra! Me la van recomanar l'altre dia i realment m'agrada i la vull compartir amb la gent que llegeix el meu bloc. Espero que us agradi.
dissabte, 1 de gener del 2011
Adéu 2010, Benvingut 2011!
Primer dia de l'Any 2011, balanç del dia: Excel.lent. I que continui així!
Però anem al balanç de l'any passat.
A nivell de país, hem anat de sorpresa en sorpresa, i cada cop més i més dolenta. Hem sofert els atacs dels espanyols pel que fa a les nostres lleis, drets, cultura i llengua i se'ns presenta un 2011 molt combatiu. Ens hem de posar les piles per poder enfrontar-nos a tot el que ens espera i per poder sortir-ne victoriosos, que és el que ens mereixem.
A nivell personal, he de dir que tenia ganes, i moltes, que s'acabés aquest any. No cal ni dir que he tingut moltes sorpreses, moltes bones, moltes dolentes, però fent balanç, les bones són més nombroses que les dolentes i és amb això
amb el que em quedo. Deixem els mals records tancats, que no serveixen per a res, i centrem-nos en el present bonic que tenim, i el futur esperançador que ens arribarà molt aviat. Dono gràcies per les persones meravelloses que s'han creuat a la meva vida i que confio que hi romandran per sempre més. I dic adéu a aquells que ens han deixat, que allí on siguin puguin ser feliços i vetllar per nosaltres, pel nostre benestar i la nostra felicitat. Vull dir adéu als problemes de salut que s'han fet palesos durant aquest any i que ens han acompanyat fins l'any nou, però que esperem que aviat siguin només un mal record, com tants d'altres, i no ens emprenyin més.
A nivell professional, vull comentar l'experiència tan bonica que va significar per a mi treballar a l'Institut-escola Joan Miró de Miami-platja durant el curs passat, i com em va omplir de bons coneixements i com va enriquir la meva trajectòria en el món de l'ensenyament. I espero que enguany el meu premi sigui poder entrar amb bon peu al sistema educatiu, treballant aviat, si és possible, i entrant a les opos, que ja seria el meu somni d'aquest any fet realitat! Però, no avancem aconteixements.
A nivell de família, vull que enguany els meus tinguin molta salut, cap ensurt i tota la felicitat que se mereixen, i que els pugui donar tot el meu amor i cura com he fet fins ara.
A nivell d'amics, que els que m'estimen continuin al meu costat, estimant-me com fins ara i estimant-los com fins ara; i que els que no ho facin, que siguin feliços, vagin on vagin i facin el que facin.
Molt Bon Any a tots!
A nivell de país, hem anat de sorpresa en sorpresa, i cada cop més i més dolenta. Hem sofert els atacs dels espanyols pel que fa a les nostres lleis, drets, cultura i llengua i se'ns presenta un 2011 molt combatiu. Ens hem de posar les piles per poder enfrontar-nos a tot el que ens espera i per poder sortir-ne victoriosos, que és el que ens mereixem.
A nivell personal, he de dir que tenia ganes, i moltes, que s'acabés aquest any. No cal ni dir que he tingut moltes sorpreses, moltes bones, moltes dolentes, però fent balanç, les bones són més nombroses que les dolentes i és amb això
amb el que em quedo. Deixem els mals records tancats, que no serveixen per a res, i centrem-nos en el present bonic que tenim, i el futur esperançador que ens arribarà molt aviat. Dono gràcies per les persones meravelloses que s'han creuat a la meva vida i que confio que hi romandran per sempre més. I dic adéu a aquells que ens han deixat, que allí on siguin puguin ser feliços i vetllar per nosaltres, pel nostre benestar i la nostra felicitat. Vull dir adéu als problemes de salut que s'han fet palesos durant aquest any i que ens han acompanyat fins l'any nou, però que esperem que aviat siguin només un mal record, com tants d'altres, i no ens emprenyin més.A nivell professional, vull comentar l'experiència tan bonica que va significar per a mi treballar a l'Institut-escola Joan Miró de Miami-platja durant el curs passat, i com em va omplir de bons coneixements i com va enriquir la meva trajectòria en el món de l'ensenyament. I espero que enguany el meu premi sigui poder entrar amb bon peu al sistema educatiu, treballant aviat, si és possible, i entrant a les opos, que ja seria el meu somni d'aquest any fet realitat! Però, no avancem aconteixements.
A nivell de família, vull que enguany els meus tinguin molta salut, cap ensurt i tota la felicitat que se mereixen, i que els pugui donar tot el meu amor i cura com he fet fins ara.A nivell d'amics, que els que m'estimen continuin al meu costat, estimant-me com fins ara i estimant-los com fins ara; i que els que no ho facin, que siguin feliços, vagin on vagin i facin el que facin.
Molt Bon Any a tots!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)