Una setmana justa desprès del seu traspàs, la vida continua, i no
ho acabo d’entendre.
Des de fa una setmana no puc assumir la seva pèrdua. És
preguntarà “perquè”? Coneixent-me com em coneixia, sabrà que se’m fa molt dur
imaginar que no el podré veure mai més, ni parlar-li, ni estimar-lo ni cuidar-lo
i patir per vostè.
Tinc la sensació que mai no podré acabar de plorar perquè
seguirà als meus pensaments, sempre estarà amb mi. No podré deixar d’enyorar-lo
perquè em fa falta la seva rialla, el seu sentit de l’humor, la seva veu, els
seus consells sobre la vida. Ho trobo a faltar tant tot!
Fa no res, una setmana justament, parlàvem junts de la vida, del futur i ara això ja no passarà mai
més.
Papa, no puc fer posar en paraules tot el que ha significat i significa per
a mi. Em falten paraules, i no n’hi haurà mai prou per a explicar-ho!
A casa nostra ens vam dir sempre quant i com ens estimàvem, i ho fèiem sovint. Quan
parlo de vostè sempre dic que ens va estimar molt, ens va malcriar molt, ens va
ensenyar molt. Sé que ens costarà molt continuar endavant sense poder gaudir de
la seva companyia i del seu amor. Vostè ens estimava, ens exigia, ens
respectava, ens corregia, ens renyava quan calia, ens feia reflexions sobre la
vida i el món, l’estima i el respecte, el sacrifici i el gaudi i ens ensenyava a
aprendre tot el que encara no sabíem.
Però, Papa, a casa mai ens vau preparar per a quan la vostra mort es faria realitat. Tot i que crec que mai s’hi està
preparat per a quan això arriba.
En aquests moments m’acompanyen les seves paraules, el seu amor i els valors que em va inculcar.
Amb el temps estic
convençuda que podré posar-ho tot en ordre i fer honor a tot el que m’heu
transmès els pares.
Ara però, em toca ser forta i fer entendre al meu cor i al meu cap que ara hi és d’una altra forma, però hi és.
Sé que ens anirem retrobant en el record al llarg del temps i així mai ens haurem d’acomiadar. Aquesta és
l’única forma que tinc per entendre la seva partida i, d’aquesta manera,
convertir-la en tornada.
L’estimem, i l’estimarem fins els nostres darrers instants! Gràcies per haver estat un pare excel•lent i per haver-nos ensenyat
una molt bona lliçó de vida.
Fins sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada