SANT JORDI A PARÍS, AMB EL SÀGAR!

 

De vegades la vida ens regala moments i persones que ens omplen tant, però tant, que són allò que atresorarem la resta de la nostra vida. Jo he tingut la gran sort de coincidir en aquest món amb un ésser meravellós que no para de fer-me viure moments que ni em podia imaginar. El Sàgar! Els que em coneixeu ja sabeu de qui parlo, de l'home més meravellós en aquest planeta, la persona que més m'estima d'aquest món, la que més es preocupa per mi i la que fa de tot per a que em senti feliç a tota hora!

El darrer cap de setmana de febrer estàvem a Mataró per a passar el pont junts amb la meva padrina. El Sàgar em va explicar que aquest any tenia una conferència a París justament el dia de Sant Jordi! Per a nosaltres és el millor dia de l'any! Però bé, ho podíem celebrar abans, no seria cap problema perquè la feina és la feina! Però, em va proposar d'anar-hi el cap de setmana després de Sant Jordi i compensar-me la seva absència en un dia tan bonic per a nosaltres. Evidentment que li vaig dir que sí, però que amb dos dies no en tindríem prou, o sigui que em vaig agafar uns dies sense remuneració a l'institut i cap a París que vam marxar!

Vam llogar un apartament a un barri super tranquil de París, on ens refugiàvem desprès de tot un dia patejant per la ciutat de la llum, i realment ho agraíem!

Va ser tot tan fàcil, però tan fàcil des que vam arribar a l'aeroport Charles De Gaulle. Tothom encantador, super amables i proporcionant-nos tota la informació per a poder-nos desplaçar per la capital sense cap dubte ni pagant una fortuna. 

Estàvem encantats de ser a una de les ciutats més boniques del món! Val a dir que per a mi París sempre ha significat la meva primera sortida a l'estranger quan era petita amb els pares que eren emigrants no gaire lluny de París. París representa un abans i un després a la meva vida i, cada cop que hi he anat ja de gran, m'he sentit a casa meva. Ara però feia 32 anys de l'últim cop que hi vaig anar. 32 anys! Això és molta part de la vida! O sigue que com diu la dita "París bé val una missa!" jo la canviaria per "París bé val una visita cada any!".

Comencem amb la ruta que vam fer? Vinga, som-hi!

Dimarts 22 d'abril: "Colors, contradiccions i cims: primeres passes a Montmartre"

Volia trobar les paraules més precises per evocar la diversitat que vull descriure (el barri com un "arc de Sant Martí humà"), les contradiccions simbòliques (com els candaus de l’amor) i el punt culminant físic i emocional de la visita: el Sacré Coeur al capdamunt del turó. Podria haver-ne usat d'altres com ara:

• "Montmartre: el barri que batega amb mil veus i un sol cor"

• "Un matí a Montmartre: entre l’art, l’amor i la ironia"

• "Pujant cap al Sacré Coeur, baixant cap als pensaments"

Montmarte! Aquest barri va ser la nostra primera destinació. Vam baixar a l'estació metro d'Abbesses. Va ser com aterrar a un món ple de color. Realment ens trobàvem a una ciutat multicultural sense cap dubte! Soroll, música d'arreu del món, miressis on miressis el que veies era un arc de Sant Martí humà. Em va encantar! Vam patejar pel barri, però la nostra destinació era visitar la Basílica del Sacré Coeur. Sempre m'ha fascinat aquella escalinata! I arribar-hi entre la barreja dels parisencs de mena i els milers de turistes que s'hi arreplegaven va ser realment curiós. La visita a la basílica ens va omplir de bons sentiments i d'alegria per ser-hi. No és que ens encantés el seu estil arquitectònic, realment no es troba entre els nostres preferits, però va valdre molt  la pena la visita! 

En sortir, El Sàgar es va deixar fer fotos i tot amb un garbuig de "candaus de l'amor" que rovellaven les valles a l'entorn dels jardins de la basílica. Quina cosa tan lletja, per favor! I en venien! No ho entenc. no ho entenem! L'amor no és lligar ningú, l'amor no és encadenar ningú. No s'entén que s'hagi agafat un candau com a símbol de l'amor, increïble! 

Però bé, ... Vam estar patejant per Montmartre, fent-nos fotos al Moulin de la Galette, després al Moulin Rouge... i vam tornar a casa molt cansats, però amb la il·lusió de ser a París, i junts!

Dimecres 23 d’abril: Entre llibres i pedres sagrades

Tot i que per a nosaltres el 23 d’abril és sinònim de roses, llibres i amor, aquest any el vam viure d’una manera ben diferent però igualment màgica: caminant per la Rive Gauche de París. La nostra primera parada va ser a la majestuosa Notre-Dame, que tot i les ferides visibles de l’incendi, continua sent imponent i plena d’història. Hi havia alguna cosa especial en aquella visita: potser era l’aire de renovació, potser l’espiritualitat que encara s’hi respira. Ens vam passar una estona davant la façana, deixant que el temps s'aturés.

Després, una parada obligada: la llibreria Shakespeare & Co.. Si alguna vegada heu estat allà, ja sabeu què vull dir quan dic que és molt més que una llibreria. És un petit santuari pels amants de la literatura, amb racons íntims, escales estretes, i aquell aroma de llibres vells que em fa sentir que el món té sentit. Just m'acabava de llegir la novel·la "La llibretera de París" de la Kerri Maher i que parla dels inicis d'aquesta joia llibretera.  Ens hi vam perdre (literalment!) durant una bona estona.

Després vam passejar pel quartier Latin, visitant l’església de Saint-Séverin, amb els seus vitralls que semblaven ballar amb la llum de la tarda. I com no, vam fer una visita cultural a una llibreria que ens encanta: L’Harmattan, especialitzada en ciències socials i literatures d’arreu del món, i després vam assistir a una conferència del Sàgar a l’Auditorium Le Monde sobre "Quand la crise climatique accentue les injustices sociales : quelles solidarités apporter ? " convidat per l'ONG francesa Secours Populaire Français. 

En acabar, vam tornar a casa satisfets d'una jornada tan atípica però tan interessant! Una diada de Sant Jordi ben parisenca! Els llibres ja ens els havíem regalat uns dies abans, però ens en vam fer algun altre aquell dia! 

Dijous 24 d’abril: De l’impressionisme als gratacels d’emocions

Aquest dia ens vam regalar una immersió artística. El matí el vam començar al Musée d’Orsay, un dels museus que més m’impressiona, tant pel seu contingut com per l’espai en si. Vam haver de fer cua una bona estona perquè tot i ser després de les vacances i en un dia entre setmana, París sempre està plena de gent que es vol nodrir de les belleses que s'hi troben. Vam veure obres de Van Gogh, Monet, Renoir, Gauguin o Degas en aquella antiga estació de tren reconvertida en temple de l’art, em va fer venir pell de gallina.

El Sàgar i jo no deixàvem de mirar-nos amb complicitat cada cop que una obra ens emocionava, sobre tot jo,  —que va ser pràcticament a cada sala!

A la tarda vam caminar fins la Tour Eiffel, un tòpic? Sí. Però quin tòpic tan bonic! La vam mirar des de lluny, des de prop, de costat... I no vam pujar-hi (les cues ens ho van posar fàcil per decidir, però sobre tot no hi vam pujar per la meva por a les altures!), però vam gaudir com nens fent-nos fotos al Champ de Mars i observant la gent. Heu llegit bé, fent-nos fotos i demanant altra gent que ens en fecin (cosa que el Sàgar va accedir a fer tot i que no li agraden les fotos ha ha ha, l'amor!) Fins i tot vam sortir a la premsa! 

Finalment, vam visitar el Musée Quai Branly, dedicat a les arts i civilitzacions d’Àfrica, Àsia, Oceaniai les Amèriques. Un lloc sorprenent, que et fa pensar en com d’ampli i divers és el món. No obstant, també ens fa pensar en l'espoli que les antigues nacions colonialistes i imperialistes han causat en el món sencer, però d'això ja en tractarem a una altra entrada.

Divendres 25 d’abril: Un dia per a pensar i sentir

Aquest dia el vam dedicar a llocs que ens fan reflexionar. Primer, tornada a Shakespeare & Co. —sí, repetim! És com quan trobes un cafè on et sents com a casa. Vam agafar un parell de llibres per portar a casa.

Després vam anar a l’Institut du Monde Arabe, un edifici espectacular tant per dins com per fora. L’exposició que hi havia sobre la memòria de la diàspora ens va emocionar molt i va donar peu a converses profundes sobre identitat, arrels i migració.

Tornada a L’Harmattan (sí, també repetim!) i després passeig pel Panthéon, on vam veure com els ciutadans de França volen retre homenatge als grans noms de la història francesa. Finalment, per tancar el dia, vam passar pel Centre Pompidou, on l’art contemporani ens va deixar entre sorpresos i meravellats. Vam poder visitar dues plantes solament perquè estaven a punt de tancar el centre per reformes que duraran 8 anys! Afortunats? I tant! París és això també: contrastos, estímuls, interrogants.

Dissabte 26 d’abril: Una cloenda de luxe

Per acabar la nostra estada, vam visitar la Bibliothèque Nationale de France. Un lloc imponent, tranquil i carregat de coneixement. Ens hi vam passar unes quantes hores, tafanejant col·leccions, respirant silenci i llegint. Va ser la manera perfecta de posar un punt i seguit a aquest viatge. No un punt final, perquè sabem que hi tornarem.

París, sempre París...

Tornar a París després de tants anys ha estat una experiència transformadora. No només per la ciutat en si, sinó pel fet de viure-la amb el Sàgar, amb qui cada petit detall es converteix en una celebració de vida. Hem rigut, hem reflexionat, hem caminat fins a fer-nos mal els peus, hem menjat croissants i formatges com si no hi hagués demà (ni de conya! Però quedava bé a l'article, eh?) i hem compartit mirades que no necessiten paraules.

Tinc clar que París ja no és només la ciutat on vaig anar per primer cop de petita. Ara és, també, la ciutat on he tornat a créixer, a estimar i a somiar.

Gràcies, París. I gràcies, Sàgar, per fer-me viure, per fer-me sentir, per fer-me escriure.

VACANCES DE SETMANA SANTA AMB ELS COSINS A TTEE

 Enguany Setmana Santa va caure força tard, amb la qual cosa el temps era realment bo, fins i tot massa calor, però vam preparar cada moment amb moltes ganes perquè la Laura i el Rogelio tornaven a visitar-nos a Terres de l'Ebre!

Van arribar dijous al vespre i el Sàgar els va anar a recollir a l'aeroport per a acompanyar-los amb el bus fins a casa. Això de disposar d'un bus a diferents hores del dia a la gent de TTEE ens va molt bé per anar i tornar de l'aeroport, tenint en compte que es podria allargar fins a més tard el darrer bus perquè si no podem agafar el de les 21.30h ja ens toca o fer nit a Barcelona o que algú ens vingui a recollir, i la veritat, són dos hores de cotxe o sigui que contiuo dient que la companyia de busos del territori potser ho hauria d'ampliar, i no solament en cap de setmana.

Bé, tornem al tema que ens importa ara, els dies de vacances amb els cosins de Palma! Aquests dos éssers meravellosos que estimem amb bogeria!

Van arribar cansats del viatge i un plateret de sopeta casolana els hi va semblar joia! Vam xerrar, vam riure i els vam posar al dia d'on aniríem divendres. I a dormir que el dia següent era llarg i cansat! Això sí, la Laura i jo vam planejar les nostres caminades matineres, les dues soles per xerrar i que els dos bonics que teníem a casa descansessin per a més tard.

PRIMERA ETAPA: TARRAGONA!

Caminada matinadora amb la Laura fins el Poet, lloc emblemàtic per a la gent del poble de Campredó i per on passàvem quan anàvem a plegar garrofes i olives de jovenets. Costa amunt tota l'estona, però les vistes ben be s'ho valen! Esmorzar i cap a la ciutat gran de Tarraco!

Cap dels dos havien visitat mai la ciutat i ben val una visita, ni que sigui d'un dia! Vam aparcar i vam pujar per la Rambla en busca d'un cafè per agafar forces i, en acabar, cap a l'Amfiteatre romà! Què bonic és! Els va encantar, i al Sàgar i a mi també. Jo feia molts d'anys que no hi havia estat i sempre és com veure un lloc nou! 

D'allí, vam continuar pel Foro romà i el Museu Arqueològic. No tinc paraules per descriure el que vam veure allí, tenint en compte que la torre del museu va ser presó durant la Guerra Civil Espanyola, i el lloc on van torturar i matar mon iaio Ramon, el pare de ma mare. Patejar per aquells túnels, veure totes aquelles coses et remou per dins.

Havíem reservat a dinar a un restaurant a la part alta de Tarragona, i el lloc va ser ben bonic, com el menjar, deliciós! Evidentment, havíem de patejar per cremar tota aquella teca i cap a la Catedral que vam anar, però era tancada perquè era divendres sant i sortien les confraries pels carrers de Tarragona. Doncs, vam continuar cap a les muralles de Tarragona, fotos, fotos, fotos... 

i després vam anar cap al barri del Serrallo, el barri mariner de la ciutat. Feia calor, i estàvem cansats, o sigui que a poc a poc vam tornar cap al parking de la Rambla on havíem deixat el cotxe. Vam pagar i vam tornar cap a casa amb tranquil·litat. Sopar, xerradeta, plans per l'endemà i a dormir!

SEGONA ETAPA: PENYÍSCOLA!

La Laura i jo ens vam tornar a llevar ben aviat per poder fer una segona caminada, aquest cop Via Verda direcció Tortosa. Vam caminar rapidet i vam arribar fins l'antiga fàbrica d'Anguera i vam tornar. És un goig poder fer aquestes caminades amb ella compartint tantes coses tant meues com seues!

Esmorzem i cap a Penyíscola! No vam tenir en compte que era dissabte i Penyíscola estava a petar de gent, la platja també i cap lloc, ni pagant, per poder deixar el cotxe! Ja em veia anat fins a Benicarló i tornant a peu ha ha ha. Però no! Vam trobar un foradet al passeig marítim i allí vam aparcar! Una bona caminada fins el castell, però era el que havíem anat a visitar, o sigui que cames endavant! 

Vam pujar fins dalt de tot del castell, i també feia molts d'anys que no hi havia anat, la qual cosa em va portar records dolços del darrer cop que vaig estar a Penyísola amb la Pauline, la meva mama anglesa que ja fa molt que ens va deixar. 

Un dia fantàstic amb els cosins i un dinar espectacular al restaurant Voramar, que també feia molt que no hi anava! Un restaurant als peus del castell que va ser creat pel padrí d ema cunyada fa moltíssim temps i que ara és portat pels cosins d'Araceli. Un tracte exquisit, unes vistes meravelloses i el menjar insuperable!

Com feia tanta calor després vam tornar cap a casa, que teníem un bon troç i ja havíem patejat tot lo que podíem.

Llavors, sopar a casa tranquil·lets, plans per l'endemà i a dormir!

TERCERA  ETAPA: AMPOSTA, LLACS DE CAMPREDÓ, VIA VERDA FINS AMPOSTA, ARRÒS DE "PATO" i La RÀPITA!

La Laura i jo vam fer la Via Verda fins a Amposta en una horeta i quart. Les vistes i el camí impressionants! I fins i tot vam travessar el pont penjant a peu! Els que em coneixeu, sabeu el problema que tinc amb les altures, i la Laura igual! Però com som dos dones valentes, allà que vam anar! I el Sàgar i el Rogelio ja ens esperaven a l'altra part de pont. 

Vam visitar la zona del castell i del Fosso, i els vam anar explicant cosetes de la ciutat. Volíem agafar el vaixell La Perla, però ens havíem errat de data quan vam fer la reserva i no teníem plaça, o sigui que vam tornar cap a Campredó. 

Però primer vam passar pels llacs del poble, que ells no coneixien, i després vam fer cap a casa i ens vam menjar un arròs de "pato" que sabia que els agradava molt!

Per la tarda, després de descansar, vam anar a La Ràpita i vam patejar una mica més. No podíem fer tard perquè la Laura i el Rogelio se'n tornaven cap a casa el matí següent i no fos cas que els canséssem massa!

Així que les vacances ja s'havien acabat amb els cosins, i , com sempre, una meravella de dies! Comptant el temps que ens queda per a reunir-nos un altre cop!

Va ser un goig poder gaudir de 5 dies i 4 nits amb els cosins de Palma. Com jo sempre dic, la família et toca i els amics te'ls tries, però en aquest cas, la Laura i el Rogelio ho són tot, els cosins bonics i els amics del cor! Us estimem!

Cap d'any a Palma 2024

Enguany, el tercer any consecutiu, vam anar a passar el Cap d'Any amb els cosins, la Laura i el Rogelio, a Palma de Mallorca. Especialment enguany, després de l'any abominable i trist que havíem tingut per les dues parts de la família, ens venia molt i molt de gust poder compartir aquests dies amb unes persones tan meravelloses com els nostres cosins (Com diu la Laura jo no sóc cosina de sang, però com si ho fos, que ella m'estima molt i jo penso el mateix d'ella, d'ells dos! Els adoro, els adorem, simplement!)

Anem a pams. Desprès de passar les primeres festes sense el papa i veient com cada vegada la taula familiar estava més buida de gent, la idea de retrobar-nos amb la Laura i el Rogelio ens venia ben de gust. Poder passar hores xerrant, passejant, rient i fins i tot plorant era el que realment necessitava. I ho vam fer, dintre de les possibilitats que ens van brindar aquests dies. Val a dir que se'm va afegir un mal d'esquena i de cervicals de tota la tensió acumulada durant l'any que no me van permetre gaudir d'aquestes vacances com necessitava, però el cos passa factura i ens hem de cuidar per a evitar aquests mals, de l'edat segons mons fillols, dels problemes i les tristors a parer meu. No obstant, vam tenir uns dies força bonics i familiars. Fins i tot vam gaudir d'una gran part de la família dels cosins, uns fills encantadors que ens tenen el cor robat, i també de la Isabel, la mare de la Laura, una senyora que va tenir un mal final d'any però que, sortosament, ja se va recuperant amb les ganes i la vitalitat que la caracteritzen. I, com havíem quedat amb la Laura, vam gaudir d'unes caminades a trenc d'alba fantàstiques, bones per al cos i per l'esperit! (Tot i el mal d'esquena, eh?)

Problemes de salut i emocionals a banda, els dies amb la família van ser completament bonics, bonics!

Vam arribar dijous 27 i el Rogelio i la Laura ens van venir a buscar a l'aeroport. Passejada per Palma a s'horabaixa i estirada de cames després del vol i el dia per l'aeroport! 

La nit no va ser massa agradable pel mal d'esquena i les cervicals o sigui que l'endemà no vaig poder-me aixecar com volia i vaig haver de passar el matí estirada. El Sàgar, que sempre està pendent de mi, I love him!!!, es va quedar treballant i no va sortir amb els cosins i sa germana i cunyat que havien arribat de bon matí, i va quedar-se a cuidar-me. És meravellós! 

 

I ja estàvem al 28 de desembre, dia dels Sants Innocents (una innocentada va ser el dolorós mal d'esquena!!!). Després de dinar els boníssims macarrons del Rogelio, vam anar al concert del Roger, el fill gran dels cosins, gran tenor! El concert va tenir lloc a Algaida, un poble de l'illa on ell hi fa classes, bé, on en feia perquè l'han agafat per a cantar al Teatre de l'Òpera de Liège, Bèlgica, o sigui que l'anirem a veure i a sentir allí!!!! Feia fred, molt de fred, però va valdre la pena anar a sentir-lo, a ell i la seva companya cantant soprano. Un gust per a les oïdes i l'esperit!

Dissabte 29, visita a Alcúdia, passejada per les muralles i pels carrers antics, i fotos, fotos, fotos!!! En acabar, vam anar a dinar al Restaurant Puig de Santa Magdalena. Quin lloc més xulo! I quina brasa, per favor!!! Ens va tocar una cambrera molt eixerida que ens va fer el dinar molt agradable! (Val a dir que en acabar, un dels cambrers va fer un comentari força masclista sobre els homes i les dones, que els "hi sortíem barates" perquè no bevíem alcohol!!!) En fi, no ens va aixafar la festa, però sí que ho vam comentar! Com si les dones i els homes no fóssim capaços de pagar-nos els nostres propis dinars, vicis i lo que calgue!!!

 

Més tard, vam viatjar fins el Port de Pollença, lloc encisador i mereixedor d'un grapat de fotos de paisatges i en família! Us recomano que hi aneu, no a l'estiu que estarà a petar de gent, però ara s'hi podia passejar sense problemes i gaudir del paisatge amb deler!

Dissabte 30, esmorzar, passejada per Palma (Cort, la Seu, Call jueu, els Banys àrabs, etc). Clima agraït, ciutat bonica, poca gent i gran companyia! Es pot demanar res més? I tant! Un esmorzar com cal a Ca'n Joan de Saigo, on es mengen les millors ensaïmades i "cuartos" del món mundial!

La tarda del 30 normalment la dediquem a assistir a la manifestació pel Dia de Mallorca. Ja s'ha convertit en tota una tradició que gaudim conjuntament amb la Laura, mentre el Rogelio ens prepara una bona truita de patates, com només ell les sap fer! Dona goig poder gaudir d'una manifestació a Mallorca, evidentment el públic assistent és molt inferior al de les manifestacions al Principat, però enguany feia goig i la mani estava força més plena que l'any anterior (bon senyal!). Sopar a casa, bona conversa, millor companyia i sobre tot, sobre tot, exquisida truita de patates del Rogelio!!!

Vam tornar al pis del Ferran, on ens allotjàvem enguany i vam poder descansar tota la nit, satisfets de tot el que havíem fet durant el dia, cansats, això sí perquè vam patejar-nos Palma pel matí i pel vespre, més de 30 mil passos vam fer! Bé ens mereixíem un bon descans, no trobeu?

Diumenge 31! Ja estàvem a les acaballes de l'any, i quin any! Quines ganes teníem per les dues parts de deixar enrere l'any de malson que havíem viscut!  Per tant, i com és costum ja, visita a Valldemossa per a "berenar" cóca de patates (jo prefereixo les ensaïmades i el "cuarto" de Ca'n Joan de S'aigo, però estaven bones!). Voldria explicar que vam tenir una mala experiència a un dels llocs on és típic anar a menjar cóca de patates, Ca'n Molinas. Ens van tractar amb menyspreu i vam decidir no quedar-nos-hi. Total, n'hi ha de cóques bones arreu a Valldemossa. Vam considerar que unes cambreres tan maleducades no ens les mereixíem (mal rotllo per acabar l'any, quines ganes que acabés, per favor!). No obstant, la resta de la visita va valdre la pena! (la Cartoixa, els carrers empedrats, el paisatge de l'entorn, ... Tot ben bonic i encisador!).  

 

En sortir de Valldemossa, vam dirigir-nos cap a Sa Foradada. Vistes impressionants! 

 

I en acabar vam tornar a casa a dinar tranquils! Per la tarda, vaig aprofitar que la cuina estava ocupada i vaig gaudir d'una migdiada de quasi 2 hores! Em feia falta, la veritat! El coll i l'esquena no em donaven treva i poder-me estirar era quasi un MUST.

La nit de Cap d'Any! Aix, la nit de Cap d'Any! Tothom semblem esperar-la perquè ens canvie el nostre món, i no deixa de ser una nit més! Vam sopar a casa, bé, jo vaig sopar només allò que pogués tolerar el meu estómac, que al final no ho va poder tolerar i em va fer passar una mala nit, però això ja ho contarem en una altra història! Però, rialles amb el Ferran, converses de gent d'edat ja, brindis i xocolata calenta amb ensaïmada després de les campanades, que enguany vam veure per la tele espanyola, ja que s'havia desfermat una batalla entre dues de les televisions estatals per comentaris grassofòbics envers una de les presentadores (Jo hauria preferit canviar d'any amb la televisió balear o la catalana, evidentment, però la majoria ho va preferir així, o sigui que, endavant!). 

Vam arribar al pis del Ferran tocades les 3 de la matinada, i, en vista de la mala nit que vaig passar, el matí del dia 1 no estava massa d'humor ni em trobava massa bé per fer cap visita, o sigui que em vaig posar les sabatilles esportives i me'n vaig anar fins la Seu escoltant música i gaudint de Palma al meu ritme i sola, que ja ho vaig agrair! Mentrestant, el Sàgar aprofitava per dormir perquè no li deixàvem fer la resta de dies, i ja li va agradar no haver de matinar un dia! hahaha

Després, dinar de família amb la Isabel, el Ferran i el Roger inclosos. Bones converses, rialles, bromes, confidències...Un dinar de Cap d'Any com cal! La Laura havia preparat un arròs brut, però vaig declinar menjar-ne i vaig optar per restes del dinar del dia anterior, que m'havien sentat bé i no calia temptar la sort! (El meu estómac no s'està portant massa bé i només li faltaven els antiinflamatoris que m'estava prenent per a millorar el mal d'esquena!)

Més tard, la germana i el cunyat del Sàgar van tornar a casa i nosaltres vam sortir a patejar per Palma i a gaudir del paisatge marí ple de llums de Nadal. Va ser una passejada llarga en companyia de la Laura, pobreta, quina creu haver-nos d'aguantar després de la feinada de la nit anterior i del dia de Cap d'Any! (Laura, t'estimem molt, ja ho saps, veritat?).

I va arribar el darrer dia amb els cosins estimats! La Laura tenia metge amb la mare i vam anar a caminar per Palma un altre cop, aquesta vegada a la recerca d'una església on hi ha enterrada Santa Catalina Thomas, una senyora molt antiga que té tot de rajoles protectores escampades per Valldemossa, i la curiositat ens va empènyer a buscar la seva tomba a Palma ciutat. La vam trobar a l'Ésglésia de Santa Magdalena. Però, i continuem amb la mala astruga, i la pobra santa estava darrera d'un pessebre enorme! O sigue que no la vam poder veure! 

                        

Però, com som gent animada, vam anar a  fer un cafè. El Rogelio ens va portar a un forn/fleca/pastisseria anomenada Lluís Pérez om vam degustar el millor cafè que havíem pres en anys! I, evidentment, el Rogelio i el Sàgar el van acompanyar amb un bon croissant!!! Un lloc que us recomano d'anar, realment el tracte és molt bo i el cafè fantàstic!

I ja vam dinar tranquils a casa els cosins! Havíem de marxar a agafar l'avió, quina tristor! Però, sabem que ens veurem ben aviat i, evidentment, ens whatsapejarem sovint per a arranjar la seva visita ben prontet!

Visitar la Laura i el Rogelio és sempre un bàlsam, i esperem poder continuar-ho fent molt i molt de temps! No us els compartirem, però eh? Són un regal de la vida i, alguna cosa hem hagut de fer per a merèixer tenir-los a les nostres vides!

En tornar, vam gaudir de la companyia d'amics estimats a Mataró i després d'un dinar amb la meva família estimada, però això ja és una altra història!

RESUM DE L'ANY QUE ESTÀ PER ACABAR (2024)

Un altre cop com fa quasi 10 anys, enguany si hagués de triar un adjectiu per descriure'l també hauria de dir "agredolç". 

L'any va començar molt feliç  amb unes persones que m'estimen molt i que m'estimo molt, el Sàgar,  la Laura i el Rogelio i amoïnada per l'estat de salut del papa, que s'estava fent molt gran a marxes forçades. Malauradament, l'estat del papa es va anar agreujant i vam haver d'entrar i sortir d'urgències alguns cops a l'hospital per problemes amb el cor. Tot i així, les seves ganes de viure i de gaudir de la vida el van acompanyar fins el 21 d'agost quan ens va deixar. Mentre la lluna ens il·luminava, el papa ens deixava i es convertia en un estel immortal i un àngel que continuarà vetllant per tots nosaltres des d'allà on sigue ara. Ja us ho podeu imaginar com ens vam sentir. La família el vam plorar molt perquè ell era la nostra llumeta i una il·lusió molt gran per a tots nosaltres, però en part, ens vam sentir alleugerits perquè no va patir. Va marxar en pau i sense dolor. Veure'l com s'anava esvaint durant els darrers mesos va ser molt dolorós per a tots i al final va morir en pau envoltat de pau i molt d'amor. Les coses no estan sent fàcils per a la família des de la seva marxa, però continuem vivint i recordant-lo i tenint-lo als nostres cors, a la nostra memòria i les nostres vides cada dia fins que ens tornem a reunir amb ell. Papa, t'estimem molt!

També tinc un record pels pares i mare d'amics estimats que també ens han deixat enguany, i seguidets just després del traspàs del papa. No és fàcil enfrontar-te a la mort d'éssers estimats i menys si són els nostres pares. Els mantindré en el meu record amb molt de carinyo. 

Disculpeu que he començat per la part més trista i dura de l'any, però també vull recordar que  hi ha hagut moltes estones bones, amb amor, amistat, gratitud i joia. Per sort la nostra família està molt unida i les meves amistats m'estimen i m'acompanyen a tota hora. 

Costat persones meravelloses a la meva vida, no tinc paraules per a descriure l'afecte, l'amor i l'amistat que m'han demostrat al llarg de l'any, i lo acompanyada que m'han fet sentir a tota hora abans, durant i desprès que el papa obtingués les seves ales. Dono gràcies a tots i cadascun dels que formen part de la meva vida, pública i privada, en especial a mon germà, ma cunyada, mons fillols, ma padrina... Tots vosaltres m'ajudeu amb el que podeu, quan podeu i com podeu. Vull agrair el costat que em fan  algunes persones que han entrat a formar part de la meva vida  i que m'han aportat molt i m'estan encara aportant molt! D'altres ja hi eren i han continuat sent tan meravelloses com abans, fent-me costat en aquest any tan dur i estimant-me i dedicant-me tant de temps com poden. Realment no tinc paraules que puguin expressar tot l'amor i la gratitud que sento en aquests moments. Gràcies! Us estimo!  No vull deixar-me a ningú, o sigui que no diré noms, però ja sabeu tots qui sou! Sí que em permetreu tenir unes paraules d'amor i agraïment per l'ésser humà més humà, i sant varó (ell ja ho entendrà) que pugueu conèixer, el Sàgar. Gràcies, amor, per tot el que has fet, fas i faràs per mi. Tenir-te amb mi aquest any, demostrant-me a tota hora com m'estimes i com has estimat el papa em reconforta tant, però tant, que fas que el dolor s'esvaeixi mica a mica i que et pugui gaudir com et mereixes. T'estimo molt!

Costat feina, realment un any amb molta de feina i molt bona! Amb unes companyes de 10! Si hagués de resumir-ho en una frase diria "Com a mínim que em quedi com estic"! Crec que això també és conseqüència de la meva experiència i dels anys que porto treballant. No es pot ser mediocre a cap nivell, i jo mediocre no me n'he considerat mai, ja ho sabeu. I no es pot parar d'aprendre i de preparar-se per molt que sabéssim com en som de professionals. Sempre hem d'estar aprenent  i treballant i treballant-nos per tal de continuar avançant i no quedar-nos estancats perquè llavors sí que seríem uns mediocres i no és el que volem. I parlant de companyes de  10, tu ja saps qui ets, veritat? Gràcies a la vida per creuar-nos i fer que ens entenguem tant, a nivell professional i també a nivell personal. Ets una meravella de companya i d'amiga! Gràcies per existir! Gràcies per tot el suport i carinyo que m'estàs brindant! Vals tot l'or del món i més, estimada Àngels!  

Costat vacances, sense queixes! Enguany no he pogut tornar a viatjar com ho solia fer per no apartar-me massa del papa, però he anat fent sortidetes per Catalunya fins l'estiu i ja a la tardor vam poder sortir a Itàlia, just quan la Dana estava assolant l'horta de València. Ens va tocar de retruc i ens va enterbolir el viatge de tornada, però això ja ho vaig explicar al post anterior. Ara esperant el viatge de Cap d'Any que, com en els darrers anys, tornarem a compartir amb la Laura i el Rogelio. els dos éssers més meravellosos del món mundial, desprès del Sàgar evidentment!

Val a dir que també ha sigut un any de tancar cercles i fer fora de la meva vida gent que no m'aportava res, i que en els moments necessaris que hem viscut enguany tampoc no hi van ser presents. Hi ha gent molt estimada que em diu que els faig por quan actuo així, però és que quan em toquen els meus mossego, i enguany he hagut de mossegar una mica. No tolero la mala educació, la falta de principis, el desagraïment, la manca de tacte i respecte en ningú i menys quan no es respecta la gent que estimo.  Ergo, a aquesta gent que he fet fora o he aparcat del meu entorn, els desitjo que tinguin bon viatge i que els vents al·lisis els siguin favorables, però no cal que tornin a varar en la meva Ítaca. 

I això és tot. Tant de bo l'any que està per començar ens porti només alegries i satisfaccions, però entrem al joc i com a tal hem de continuar jugant!

BONES FESTES i FELIÇ ANY NOU!