Cap d'any a Palma 2024

Enguany, el tercer any consecutiu, vam anar a passar el Cap d'Any amb els cosins, la Laura i el Rogelio, a Palma de Mallorca. Especialment enguany, després de l'any abominable i trist que havíem tingut per les dues parts de la família, ens venia molt i molt de gust poder compartir aquests dies amb unes persones tan meravelloses com els nostres cosins (Com diu la Laura jo no sóc cosina de sang, però com si ho fos, que ella m'estima molt i jo penso el mateix d'ella, d'ells dos! Els adoro, els adorem, simplement!)

Anem a pams. Desprès de passar les primeres festes sense el papa i veient com cada vegada la taula familiar estava més buida de gent, la idea de retrobar-nos amb la Laura i el Rogelio ens venia ben de gust. Poder passar hores xerrant, passejant, rient i fins i tot plorant era el que realment necessitava. I ho vam fer, dintre de les possibilitats que ens van brindar aquests dies. Val a dir que se'm va afegir un mal d'esquena i de cervicals de tota la tensió acumulada durant l'any que no me van permetre gaudir d'aquestes vacances com necessitava, però el cos passa factura i ens hem de cuidar per a evitar aquests mals, de l'edat segons mons fillols, dels problemes i les tristors a parer meu. No obstant, vam tenir uns dies força bonics i familiars. Fins i tot vam gaudir d'una gran part de la família dels cosins, uns fills encantadors que ens tenen el cor robat, i també de la Isabel, la mare de la Laura, una senyora que va tenir un mal final d'any però que, sortosament, ja se va recuperant amb les ganes i la vitalitat que la caracteritzen. I, com havíem quedat amb la Laura, vam gaudir d'unes caminades a trenc d'alba fantàstiques, bones per al cos i per l'esperit! (Tot i el mal d'esquena, eh?)

Problemes de salut i emocionals a banda, els dies amb la família van ser completament bonics, bonics!

Vam arribar dijous 27 i el Rogelio i la Laura ens van venir a buscar a l'aeroport. Passejada per Palma a s'horabaixa i estirada de cames després del vol i el dia per l'aeroport! 

La nit no va ser massa agradable pel mal d'esquena i les cervicals o sigui que l'endemà no vaig poder-me aixecar com volia i vaig haver de passar el matí estirada. El Sàgar, que sempre està pendent de mi, I love him!!!, es va quedar treballant i no va sortir amb els cosins i sa germana i cunyat que havien arribat de bon matí, i va quedar-se a cuidar-me. És meravellós! 

 

I ja estàvem al 28 de desembre, dia dels Sants Innocents (una innocentada va ser el dolorós mal d'esquena!!!). Després de dinar els boníssims macarrons del Rogelio, vam anar al concert del Roger, el fill gran dels cosins, gran tenor! El concert va tenir lloc a Algaida, un poble de l'illa on ell hi fa classes, bé, on en feia perquè l'han agafat per a cantar al Teatre de l'Òpera de Liège, Bèlgica, o sigui que l'anirem a veure i a sentir allí!!!! Feia fred, molt de fred, però va valdre la pena anar a sentir-lo, a ell i la seva companya cantant soprano. Un gust per a les oïdes i l'esperit!

Dissabte 29, visita a Alcúdia, passejada per les muralles i pels carrers antics, i fotos, fotos, fotos!!! En acabar, vam anar a dinar al Restaurant Puig de Santa Magdalena. Quin lloc més xulo! I quina brasa, per favor!!! Ens va tocar una cambrera molt eixerida que ens va fer el dinar molt agradable! (Val a dir que en acabar, un dels cambrers va fer un comentari força masclista sobre els homes i les dones, que els "hi sortíem barates" perquè no bevíem alcohol!!!) En fi, no ens va aixafar la festa, però sí que ho vam comentar! Com si les dones i els homes no fóssim capaços de pagar-nos els nostres propis dinars, vicis i lo que calgue!!!

 

Més tard, vam viatjar fins el Port de Pollença, lloc encisador i mereixedor d'un grapat de fotos de paisatges i en família! Us recomano que hi aneu, no a l'estiu que estarà a petar de gent, però ara s'hi podia passejar sense problemes i gaudir del paisatge amb deler!

Dissabte 30, esmorzar, passejada per Palma (Cort, la Seu, Call jueu, els Banys àrabs, etc). Clima agraït, ciutat bonica, poca gent i gran companyia! Es pot demanar res més? I tant! Un esmorzar com cal a Ca'n Joan de Saigo, on es mengen les millors ensaïmades i "cuartos" del món mundial!

La tarda del 30 normalment la dediquem a assistir a la manifestació pel Dia de Mallorca. Ja s'ha convertit en tota una tradició que gaudim conjuntament amb la Laura, mentre el Rogelio ens prepara una bona truita de patates, com només ell les sap fer! Dona goig poder gaudir d'una manifestació a Mallorca, evidentment el públic assistent és molt inferior al de les manifestacions al Principat, però enguany feia goig i la mani estava força més plena que l'any anterior (bon senyal!). Sopar a casa, bona conversa, millor companyia i sobre tot, sobre tot, exquisida truita de patates del Rogelio!!!

Vam tornar al pis del Ferran, on ens allotjàvem enguany i vam poder descansar tota la nit, satisfets de tot el que havíem fet durant el dia, cansats, això sí perquè vam patejar-nos Palma pel matí i pel vespre, més de 30 mil passos vam fer! Bé ens mereixíem un bon descans, no trobeu?

Diumenge 31! Ja estàvem a les acaballes de l'any, i quin any! Quines ganes teníem per les dues parts de deixar enrere l'any de malson que havíem viscut!  Per tant, i com és costum ja, visita a Valldemossa per a "berenar" cóca de patates (jo prefereixo les ensaïmades i el "cuarto" de Ca'n Joan de S'aigo, però estaven bones!). Voldria explicar que vam tenir una mala experiència a un dels llocs on és típic anar a menjar cóca de patates, Ca'n Molinas. Ens van tractar amb menyspreu i vam decidir no quedar-nos-hi. Total, n'hi ha de cóques bones arreu a Valldemossa. Vam considerar que unes cambreres tan maleducades no ens les mereixíem (mal rotllo per acabar l'any, quines ganes que acabés, per favor!). No obstant, la resta de la visita va valdre la pena! (la Cartoixa, els carrers empedrats, el paisatge de l'entorn, ... Tot ben bonic i encisador!).  

 

En sortir de Valldemossa, vam dirigir-nos cap a Sa Foradada. Vistes impressionants! 

 

I en acabar vam tornar a casa a dinar tranquils! Per la tarda, vaig aprofitar que la cuina estava ocupada i vaig gaudir d'una migdiada de quasi 2 hores! Em feia falta, la veritat! El coll i l'esquena no em donaven treva i poder-me estirar era quasi un MUST.

La nit de Cap d'Any! Aix, la nit de Cap d'Any! Tothom semblem esperar-la perquè ens canvie el nostre món, i no deixa de ser una nit més! Vam sopar a casa, bé, jo vaig sopar només allò que pogués tolerar el meu estómac, que al final no ho va poder tolerar i em va fer passar una mala nit, però això ja ho contarem en una altra història! Però, rialles amb el Ferran, converses de gent d'edat ja, brindis i xocolata calenta amb ensaïmada després de les campanades, que enguany vam veure per la tele espanyola, ja que s'havia desfermat una batalla entre dues de les televisions estatals per comentaris grassofòbics envers una de les presentadores (Jo hauria preferit canviar d'any amb la televisió balear o la catalana, evidentment, però la majoria ho va preferir així, o sigui que, endavant!). 

Vam arribar al pis del Ferran tocades les 3 de la matinada, i, en vista de la mala nit que vaig passar, el matí del dia 1 no estava massa d'humor ni em trobava massa bé per fer cap visita, o sigui que em vaig posar les sabatilles esportives i me'n vaig anar fins la Seu escoltant música i gaudint de Palma al meu ritme i sola, que ja ho vaig agrair! Mentrestant, el Sàgar aprofitava per dormir perquè no li deixàvem fer la resta de dies, i ja li va agradar no haver de matinar un dia! hahaha

Després, dinar de família amb la Isabel, el Ferran i el Roger inclosos. Bones converses, rialles, bromes, confidències...Un dinar de Cap d'Any com cal! La Laura havia preparat un arròs brut, però vaig declinar menjar-ne i vaig optar per restes del dinar del dia anterior, que m'havien sentat bé i no calia temptar la sort! (El meu estómac no s'està portant massa bé i només li faltaven els antiinflamatoris que m'estava prenent per a millorar el mal d'esquena!)

Més tard, la germana i el cunyat del Sàgar van tornar a casa i nosaltres vam sortir a patejar per Palma i a gaudir del paisatge marí ple de llums de Nadal. Va ser una passejada llarga en companyia de la Laura, pobreta, quina creu haver-nos d'aguantar després de la feinada de la nit anterior i del dia de Cap d'Any! (Laura, t'estimem molt, ja ho saps, veritat?).

I va arribar el darrer dia amb els cosins estimats! La Laura tenia metge amb la mare i vam anar a caminar per Palma un altre cop, aquesta vegada a la recerca d'una església on hi ha enterrada Santa Catalina Thomas, una senyora molt antiga que té tot de rajoles protectores escampades per Valldemossa, i la curiositat ens va empènyer a buscar la seva tomba a Palma ciutat. La vam trobar a l'Ésglésia de Santa Magdalena. Però, i continuem amb la mala astruga, i la pobra santa estava darrera d'un pessebre enorme! O sigue que no la vam poder veure! 

                        

Però, com som gent animada, vam anar a  fer un cafè. El Rogelio ens va portar a un forn/fleca/pastisseria anomenada Lluís Pérez om vam degustar el millor cafè que havíem pres en anys! I, evidentment, el Rogelio i el Sàgar el van acompanyar amb un bon croissant!!! Un lloc que us recomano d'anar, realment el tracte és molt bo i el cafè fantàstic!

I ja vam dinar tranquils a casa els cosins! Havíem de marxar a agafar l'avió, quina tristor! Però, sabem que ens veurem ben aviat i, evidentment, ens whatsapejarem sovint per a arranjar la seva visita ben prontet!

Visitar la Laura i el Rogelio és sempre un bàlsam, i esperem poder continuar-ho fent molt i molt de temps! No us els compartirem, però eh? Són un regal de la vida i, alguna cosa hem hagut de fer per a merèixer tenir-los a les nostres vides!

En tornar, vam gaudir de la companyia d'amics estimats a Mataró i després d'un dinar amb la meva família estimada, però això ja és una altra història!

RESUM DE L'ANY QUE ESTÀ PER ACABAR (2024)

Un altre cop com fa quasi 10 anys, enguany si hagués de triar un adjectiu per descriure'l també hauria de dir "agredolç". 

L'any va començar molt feliç  amb unes persones que m'estimen molt i que m'estimo molt, el Sàgar,  la Laura i el Rogelio i amoïnada per l'estat de salut del papa, que s'estava fent molt gran a marxes forçades. Malauradament, l'estat del papa es va anar agreujant i vam haver d'entrar i sortir d'urgències alguns cops a l'hospital per problemes amb el cor. Tot i així, les seves ganes de viure i de gaudir de la vida el van acompanyar fins el 21 d'agost quan ens va deixar. Mentre la lluna ens il·luminava, el papa ens deixava i es convertia en un estel immortal i un àngel que continuarà vetllant per tots nosaltres des d'allà on sigue ara. Ja us ho podeu imaginar com ens vam sentir. La família el vam plorar molt perquè ell era la nostra llumeta i una il·lusió molt gran per a tots nosaltres, però en part, ens vam sentir alleugerits perquè no va patir. Va marxar en pau i sense dolor. Veure'l com s'anava esvaint durant els darrers mesos va ser molt dolorós per a tots i al final va morir en pau envoltat de pau i molt d'amor. Les coses no estan sent fàcils per a la família des de la seva marxa, però continuem vivint i recordant-lo i tenint-lo als nostres cors, a la nostra memòria i les nostres vides cada dia fins que ens tornem a reunir amb ell. Papa, t'estimem molt!

També tinc un record pels pares i mare d'amics estimats que també ens han deixat enguany, i seguidets just després del traspàs del papa. No és fàcil enfrontar-te a la mort d'éssers estimats i menys si són els nostres pares. Els mantindré en el meu record amb molt de carinyo. 

Disculpeu que he començat per la part més trista i dura de l'any, però també vull recordar que  hi ha hagut moltes estones bones, amb amor, amistat, gratitud i joia. Per sort la nostra família està molt unida i les meves amistats m'estimen i m'acompanyen a tota hora. 

Costat persones meravelloses a la meva vida, no tinc paraules per a descriure l'afecte, l'amor i l'amistat que m'han demostrat al llarg de l'any, i lo acompanyada que m'han fet sentir a tota hora abans, durant i desprès que el papa obtingués les seves ales. Dono gràcies a tots i cadascun dels que formen part de la meva vida, pública i privada, en especial a mon germà, ma cunyada, mons fillols, ma padrina... Tots vosaltres m'ajudeu amb el que podeu, quan podeu i com podeu. Vull agrair el costat que em fan  algunes persones que han entrat a formar part de la meva vida  i que m'han aportat molt i m'estan encara aportant molt! D'altres ja hi eren i han continuat sent tan meravelloses com abans, fent-me costat en aquest any tan dur i estimant-me i dedicant-me tant de temps com poden. Realment no tinc paraules que puguin expressar tot l'amor i la gratitud que sento en aquests moments. Gràcies! Us estimo!  No vull deixar-me a ningú, o sigui que no diré noms, però ja sabeu tots qui sou! Sí que em permetreu tenir unes paraules d'amor i agraïment per l'ésser humà més humà, i sant varó (ell ja ho entendrà) que pugueu conèixer, el Sàgar. Gràcies, amor, per tot el que has fet, fas i faràs per mi. Tenir-te amb mi aquest any, demostrant-me a tota hora com m'estimes i com has estimat el papa em reconforta tant, però tant, que fas que el dolor s'esvaeixi mica a mica i que et pugui gaudir com et mereixes. T'estimo molt!

Costat feina, realment un any amb molta de feina i molt bona! Amb unes companyes de 10! Si hagués de resumir-ho en una frase diria "Com a mínim que em quedi com estic"! Crec que això també és conseqüència de la meva experiència i dels anys que porto treballant. No es pot ser mediocre a cap nivell, i jo mediocre no me n'he considerat mai, ja ho sabeu. I no es pot parar d'aprendre i de preparar-se per molt que sabéssim com en som de professionals. Sempre hem d'estar aprenent  i treballant i treballant-nos per tal de continuar avançant i no quedar-nos estancats perquè llavors sí que seríem uns mediocres i no és el que volem. I parlant de companyes de  10, tu ja saps qui ets, veritat? Gràcies a la vida per creuar-nos i fer que ens entenguem tant, a nivell professional i també a nivell personal. Ets una meravella de companya i d'amiga! Gràcies per existir! Gràcies per tot el suport i carinyo que m'estàs brindant! Vals tot l'or del món i més, estimada Àngels!  

Costat vacances, sense queixes! Enguany no he pogut tornar a viatjar com ho solia fer per no apartar-me massa del papa, però he anat fent sortidetes per Catalunya fins l'estiu i ja a la tardor vam poder sortir a Itàlia, just quan la Dana estava assolant l'horta de València. Ens va tocar de retruc i ens va enterbolir el viatge de tornada, però això ja ho vaig explicar al post anterior. Ara esperant el viatge de Cap d'Any que, com en els darrers anys, tornarem a compartir amb la Laura i el Rogelio. els dos éssers més meravellosos del món mundial, desprès del Sàgar evidentment!

Val a dir que també ha sigut un any de tancar cercles i fer fora de la meva vida gent que no m'aportava res, i que en els moments necessaris que hem viscut enguany tampoc no hi van ser presents. Hi ha gent molt estimada que em diu que els faig por quan actuo així, però és que quan em toquen els meus mossego, i enguany he hagut de mossegar una mica. No tolero la mala educació, la falta de principis, el desagraïment, la manca de tacte i respecte en ningú i menys quan no es respecta la gent que estimo.  Ergo, a aquesta gent que he fet fora o he aparcat del meu entorn, els desitjo que tinguin bon viatge i que els vents al·lisis els siguin favorables, però no cal que tornin a varar en la meva Ítaca. 

I això és tot. Tant de bo l'any que està per començar ens porti només alegries i satisfaccions, però entrem al joc i com a tal hem de continuar jugant!

BONES FESTES i FELIÇ ANY NOU!

La Puglia, che bella!

 Com sempre, a la tardor, vam fer una sortida de quatre dies amb el Kilian i l'Ester, i enguany se'ns va afegir la Pilar. Vam estar mirant diferents destinacions on poder gaudir de quatre dies d'excursions, xerrades, risses, cultura i satisfaccions personals que bona falta ens feien a tothom. Val a dir que el pont de novembre estava força demanat i diverses destinacions que vam consultar o resultaven massa cares o els horaris dels avions no ens convenien. Per la qual cosa, desprès de buscar i rebuscar, vam decidir fer una visita a la Puglia, regió desconeguda per a tots nosaltres però que pintava molt i molt interessant!

Així que un cop l'Ester ens va fer arribar el seu planning del viatge, vam començar a indagar i a informar-nos d'allò que veuríem i de com hi arribaríem. Estàvem ben il·lusionats per la visita i intrigats per tot allò que aniríem coneixent.

La matinada va ser grossa. A les 4.30 am del dia 1 de novembre ens recollien al Sàgar i a mi per anar cap a l'aeroport. Costa matinar quan tens mini vacances, eh? I sabíem que un cop arribats no podríem descansar sinó que començaríem les visites. I així ho vam fer! Vam arribar a l'aeroport de Bari a mig matí. Primera sorpresa de les vacances, el cotxe que havíem llogat no estava disponible i ens n'havien reservat un de gamma més alta. Mica male com a començament, eh? I vam començar l'aventura per terres de la Puglia. Direcció a la primera aturada: Bari!

BARI

Bari és la capital de la regió i està banyada pel Mar Adriàtic. Molt semblant a la llum que tenim nosaltres a la Mediterrània, només que es fa fosc prou abans! I què us he de dir de la llengua!El dialecte que es parla a Bari i la seva regió s'ha anat enriquint de les nombroses ocupacions d'estrangers al llarg dels segles, la qual cosa li ha aportat una peculiaritat a la parla que de vegades el fan difícil d'entendre fins i tot per als italians de fora d'allà. Com a professora d'italià, vaig gaudir de totes les varietats lingüístiques de les que me'n vaig adonar i que em van apassionar d'allò més!

Però, anem a pams, què ens va copsar molt de Bari? Doncs que a cada cinc metres ens trobàvem una església! No poden ser més catòlics aquesta colla! En fi, en vam visitar unes quantes i mica male! Vam aprofitar per anar caminant pels carrerons de la ciutat, gaudint dels indrets on hi podíem respirar l'aire de la Bella Puglia, els motorini contra direcció, el soroll continuat, la roba estesa a les finestres, balcons i en petits penjadors al costat de la porta al carrer... Un món ben bonic!

I, evidentment, vam poder contemplar com les dones preparaven les típiques "orecchiette" al carrer i les venien als turistes.

                              

I, com no, vam poder-les tastar més tard al dinar. Unes orecchiette all'assassina que estaven realment per assassinar!!!

                                  

Un dia per a recordar. Llargues passejades lungomare i postes de sol ben boniques.

I ens arribava la segona sorpresa del dia! Ens comuniquen que hi havia hagut un incendi a l'apartament de sota el que nosaltres havíem llogat! Però ens van reubicar al mateix poble, Acquaviva delle Fonti, a un palau al centre de la localitat i a distància passejada de tot arreu! 

I primer dia passat! L'endemà ens llevaríem ben aviat un altre cop per a continuar les visites. Aquest cop ens tocava Alberobello, un lloc que semblava adormit en el temps amb els seus trulli. Ens va encantar!

Vam continuar viatge fins a Locorotondo. Quin lloc més bonic!!! Totalment recomanable per a dinar a uns dels racons que trobeu a cada cantonada, per a passejar sense una destinació pensada, només deixar-se fluir i gaudir de cada aroma, de cada llogarret, de cada planta, de cada color que et trobes a cada passa. I, evidentment, vam dinar com calia! El lloc preciós, el menjar encara millor!

I no es va acabar aquí el dia! Encara vam visitar Polignano a Mare! Què bonica la localitat! Vora mar, amb un ambient fantàstic de dissabte la nit! Vam tornar a patejar els carrers, a gaudir d'una posta de sol ben bonica i d'uns cafès ben requetebons!

Vam tornar a Acquaviva delle Fonti i vam gaudir d'unes pizzes que havíem descobert la nit abans just a la plaça darrera del nostre Palazzo, la trattoria Cecenero. Mare meva quines olors sortien d'allà dintre! i Mare meva què bones les pizzes que vam encomanar! Un gust per les papil·les gustatives!

I l'endemà vam viatjar fins a Lecce, ciutat barroca. Potser no ens va apassionar tant com la resta de la Puglia, però va valdre la pena una visita! Vam trobar un restaurant fantàstic per a dinar i vam poder gaudir d'un àpat exquisit!

Val a dir que el viatge potser sembla una sortida gastronòmica, però, sigueu sincers i sinceres, quan aneu per Itàlia, qui no gaudeix de la seva gastronomia? Ens podeu culpar per això? Ben segur que no!

En acabar, i com havíem de païr el dinar que ens havíem cruspit, vam continuar viatge fins a Gallipoli, ciutat coneguda en el món del cinema per una pel·lícula del mateix nom i on va tenir lloc una batalla molt famosa durant la 1ª Guerra Mundial. Quan vam arribar a Gallipoli, vam tenir la sensació que potser no ens hauria calgut visitar Lecce i podríem haver passat el dia allí. Vam arribar que el sol es ponia. Vam poder gaudir d'un tramonto com cal a la Mediterrània! Els carrers de Gallipoli ens van enamorar! Hi tornarem de ben segur!

Fins ara, cap entrebanc tret del fet de l'incendi al pis de sota a l'inici del viatge. Estàvem gaudint d'uns paisatges, uns menjars, una companyia i una bona sintonia com sempre que estem amb aquesta gent tan bonica! 

I arriba el darrer dia. Havíem de ser a l'aeroport a les 13h, o sigui que si sortíem ben aviat podríem fer una altra visita a l'entorn. I el lloc triat va ser Trani! Quina meravella! L'església contè 3 esglésies romàniques a sota i l'església de dalt de tot! Envoltada per una llum mediterrània meravellosa! Hi heu d'anar! Ens va encantar! Vam patejar, vam fer fotos, vam veure com entraven les barques a port... Senzillament una visita que perdurarà en les nostres ments!

Però, evidentment, no podia ser que el viatge hagués sigut tan perfecte en tot moment! Quan arribàvem a l'aeroport de Bari per a tornar el cotxe, ens van enviar un email on se'ns comunicava que el nostre vol a Barcelona s'havia cancel·lat per les inclemències del temps (de fet l'aeroport de la ciutat es trobava inundat) i ens van dir que ens recol·locaven per al cap de 8 dies! No podíem tornar a casa fins l' 11 de novembre! I pensareu, doncs vaja bé! Una setmana més de vacances! Clar!!! Com si poguéssim triar-ho nosaltres això! La companyia de vols va dir que o ho acceptàvem o ens buscàvem la vida, així de freds! I es van quedar ben amples! 

Doncs bé, com ja sabeu qui ens coneixeu, ens vam treure COU a la primera, i alguns amb nota! Per tant, el nostre meravellós Kilian es va oferir a conduir i tornar-nos a casa en cotxe! Us ho podeu imaginar?  Al final, vam coincidir amb quatre persones meravelloses que es trobaven en la mateixa situació que nosaltres i ens vam embarcar tots 9 a una furgoneta i cap a casa que faltava gent! Aquestes persones van compartir volant i despeses amb tots nosaltres i ens van fer el viatge una mica menys feixuc. Aquestes parelles anaven a Sabadell i tampoc no disposaven de la possibilitat d'allargar les vacances una setmana més. O sigui que vam fer sort de poder-les trobar i gaudir de la seva companyia!

Al final vam arribar a bon port, 23h desprès d'haver sortit de l'aeroport de Bari, vam arribar a l'aeroport de Barcelona, esgotats, bruts, mal dormits, però al menys estàvem a casa, bé, jo encara no! A mi em quedaven encara dues hores i escaig per poder arribar a la meva de casa i resar perquè els aiguats no haguessin fet cap malifeta! Però això ja és una altra història!