Carta al meu pare

Estimat Papa, 

 Una setmana justa desprès del seu traspàs, la vida continua, i no ho acabo d’entendre. 

 Des de fa una setmana no puc assumir la seva pèrdua. És preguntarà “perquè”? Coneixent-me com em coneixia, sabrà que se’m fa molt dur imaginar que no el podré veure mai més, ni parlar-li, ni estimar-lo ni cuidar-lo i patir per vostè. 

 Tinc la sensació que mai no podré acabar de plorar perquè seguirà als meus pensaments, sempre estarà amb mi. No podré deixar d’enyorar-lo perquè em fa falta la seva rialla, el seu sentit de l’humor, la seva veu, els seus consells sobre la vida. Ho trobo a faltar tant tot! 

 Fa no res, una setmana justament, parlàvem junts de la vida, del futur i ara això ja no passarà mai més. 

 Papa, no puc fer posar en paraules tot el que ha significat i significa per a mi. Em falten paraules, i no n’hi haurà mai prou per a explicar-ho! 

 A casa nostra ens vam dir sempre quant i com ens estimàvem, i ho fèiem sovint. Quan parlo de vostè sempre dic que ens va estimar molt, ens va malcriar molt, ens va ensenyar molt. Sé que ens costarà molt continuar endavant sense poder gaudir de la seva companyia i del seu amor. Vostè ens estimava, ens exigia, ens respectava, ens corregia, ens renyava quan calia, ens feia reflexions sobre la vida i el món, l’estima i el respecte, el sacrifici i el gaudi i ens ensenyava a aprendre tot el que encara no sabíem. 

 Però, Papa, a casa mai ens vau preparar per a quan la vostra mort es faria realitat. Tot i que crec que mai s’hi està preparat per a quan això arriba. 

 En aquests moments m’acompanyen les seves paraules, el seu amor i els valors que em va inculcar. 

Amb el temps estic convençuda que podré posar-ho tot en ordre i fer honor a tot el que m’heu transmès els pares. Ara però, em toca ser forta i fer entendre al meu cor i al meu cap que ara hi és d’una altra forma, però hi és. 

Sé que ens anirem retrobant en el record al llarg del temps i així mai ens haurem d’acomiadar. Aquesta és l’única forma que tinc per entendre la seva partida i, d’aquesta manera, convertir-la en tornada.

 L’estimem, i l’estimarem fins els nostres darrers instants! Gràcies per haver estat un pare excel•lent i per haver-nos ensenyat una molt bona lliçó de vida. 

 Fins sempre.

ESTIU 2024, fem turisme humà i visitem la Catalunya Vella.

Van arribar les vacances i teníem tot l'estiu per endavant. Moltes ganes de descansar després d'un semestre ben esgotador a nivell laboral i familiar. Enguany, però, no sortiríem a l'estranger per la salut del pare. Vist el què vam haver de fer per cancel·lar un vol a la primavera per temes mèdics del pare, i com que la cosa no es veia massa tranquila, vaig decidir que enguany l'estiu seria per estar a casa, llegir, i, si podia ser, fer un tomb per algunes parts de Catalunya, en cotxe evidentment per poder sortir si hi hagués cap emergència a casa. Vam començar amb la presentació del mapa sonor de Campredó, Campredó via estreta, del Kilian i el Sàgar inaugurant el festival Eufònic i Fira Mestràlia al poble. Va ser molt emotiu veure la gent que hi va venir per poder gaudir dels sons del nostre poble juntament amb els testimonis d'alguna de la nostra gent gran de més de 90 anys i d'alguns més joves.

L'endemà començava Fira Mestràlia, però el Sàgar només en va poder gaudir un dia i una nit perquè marxava a Jordània per feina el dia següent. Jo sí que en vaig gaudir de la fira, però, eh? Aquella setmana següent la vaig dedicar a preparar situacions d'aprenentatge, part del curs següent i a diverses visites mèdiques que sempre poso a l'estiu per no entorpir la feina a l'institut. Deu dies després, vam poder anar a Mataró on ens vam reunir amb la Laura i el Rogelio, els cosins de Palma amb qui, en secret per molts mesos, havíem estat preparant la festa sorpresa de la Meritxell i el Pere que enguany n'han fet 60! Tota la preparatòria va ser molt divertida, el secretisme total, i les ganes de veure'ls les cares en veure aparèixer els cosins de Palma ens van fer arribar fins el dia assenyalat com si fóssim xiquets ben petits. Vam conduir fins Port de la Selva, on es trobaven els que havien fet anys i allçi vam donar-los la sorpresa! Crec que va ser el dia que he patit més calor d'aquest calorós estiu!!! Però vam xalar moltíssim i va valdre la pena! Vam passar el dia amb ells i la resta de la familieta i vam anar a dormir a un apartament llogat a LLançà, els preus del Port eren desorbitats per a passar-hi una nit! Més calor! Moltíssima calor!!!!!! L'endemà però es va girar una tramuntana tremenda i va caure una ploguda que Déu n'hi do! Jaquetes i tot ens vam haver de posar! (I encara hi ha gentola que diu que això del canvi climàtic és un invent!). Vam estar passejant per La Selva, un cop acabada la pluja, vam dinar a ca la Txell i el Pere i en acabar, els cosins van tornar cap a Barna per agafar el vaixell de tornada a ses illes i nosaltres vam fer cap a Sant Joan de les Abadesses, on havém quedat amb una amiga.

El dia següent, vam aprofitar per visitar el poble. Meravellós! Quin monestir més bonic joia del romànica català! Vam passar un dia molt agradable i fins i tot vam poder quedar amb una antiga companya d'universitat del Sàgar que feia més de 30 anys que no es veien i també vivia al poble. Va ser molt xulo tot plegat!

I continuem el viatge per terres nostres! Ara cap a Olot, capital de la Garrotxa! Allí havíem quedat amb la Sol i la Tena, dues amigues amb qui vam passar uns dies fantàstics caminant pel Bosc de le Pedres Encantades, per la Fageda d'en Jordà, pel volcà Cruscat, visitant Hostalets, gaudint de la companyia de la família de la Tena i l'entron meravellós on viu, compartint xerrades sobre art, teatre, llibres, amistats comunes i la vida en general. Van ser uns dies de molt de relax, de gaudi i de reencontre amb la natura i amb velles amistats. Simplement unes vacances memorables! Recordem que el turisme humà ens enriqueix si ens envoltem d'éssers tan bonics com elles dues!

Vam acabar la ruta per la Catalunya vella visitant Ripoll, el pòrtic del monestir veritable joia romànica exquisida!

I vam tornar a casa! Aquest cop una sortida més curta però que va valdre la pena. I el Sàgar va marxar al Paraguai per feina una setmaneta, temps que vaig aprofitar per a tenir cura del pare, per a pintar per casa i continuar la feina de l'institut. Tot i això, vam poder fer una visita a les Coves Meravelles de Benifallet, quin goig!

En tornar el Sàgar, vam pujar uns dies a Mataró per a visitar la seva mare, els tiets, i quedar amb amics que feia un any que jo no veia, bé, alguns sí que ens hem anat veient, sobre tot el Kilian i l'Ester! I amb ells vam anar un diumenge a passar-lo a Canyamars i Dosrius. Vam dinar amb la família de l'Ester, que són molt bonics, i vam gaudir d'uns paisatges al Maresme que no m'esperava gens ni mica. Fins i tot va ploure i vam haver de posar-nos jaquetes! Quin goig després de l'estiu tan dolent de calor que hem tingut!

I ja toca tornar a casa! Jo encara tinc dues setmanes de vacances, però el Sàgar havia de reincorporar-se a la feina. No descartem fer alguna sortideta d'un dia, si les coses van bé a tothom, i aprofitar el que queda d'estiu. Bronzejats no ens hi posarem perquè la platja l'hem xafada ben poc aquest estiu i no crec que ara hi anem gaire més. Ha estat un estiu diferent, amb molta feina i cures i la impossibilitat de sortir a l'estranger com m'agrada, però sempre dic que les coses venen així i hem d'aprofitar tot el que poguem del que se'ns ofereix. M'he enriquit, però, amb les experiències personals que hem vsicut i amb les relacions que hem recuperat i gaudit. Ara ens toca anar agafant forces pel curs que començarà en breu i que se'ns presenta amb força incògnites i ves a saber què ens portarà!

CAP D'ANY A PALMA, AL PARADÍS AMB ELS COSINS

Fa uns anys, el Sàgar em va portar a Palma un cap de setmana. Ell hi tenia una conferència i vam pensar que passar-hi un cap de setmana ens agradaria i aprofitaríem per trobar la cosina i el cosí del Sàgar, la Laura i el Rogelio. Val a dir que em van guanyar el coret des del moment zero! Quina parella més bonica i més propera! Va arribar la COVID, confinaments varis, canvis de lloc de feina, entre moltes altres situacions i no havíem tornat a Palma, així que l'any passat vam decidir tornar-hi i reunir-nos amb la parella bonica. Vam xalar tant, però tant que ells ens van venir a veure per les vacances de Setmana Santa i nosaltres hi vam tornar enguany per celebrar el Cap d'Any amb ells com cal, en família, amics i envoltats d'amor i bon rotllo! O sigue, un cop vosaltres lectores i lectors ja esteu posats en context, començaré el meu senzill relat de l'acabament i començament de l'Any nou a l'illa de Mallorca. Enguany vam decidir buscar un apartament més a prop del pis de la Laura i el Rogelio per a poder tornar a peu al vespre i no necessitar que ens portessen sempre ells. El pis es trobava a la zona antiga de Palma, no lluny de la Seu i molt molt cèntric, o sigue que començament immillorable! Trobar-nos amb la Laura i el Rogelio és sempre un gustasso. Com he dit abans, emanen tant d'amor i són tan bona gent que sempre que estem amb ells les risses no s'acaben, les converses s'allarguen fins altes hores de la nit, pategem molt, però molt, i gaudim dels llocs que ens porten a visitar amb la satisfacció de no fer-ho com a simples turistes, que Déu n'hi do el munt que n'hi ha a l'illa, sinó com a dos personetes més acompanyades pels nadius que ho coneixen tot de primera mà. La primera tarda vam anar passejant per Palma, vam gaudir dels llums de Nadal, i vam acabar sopant a casa la família.

La Laura s'havia demanat vacances, per tant l'endemà, mentre el Rogelio treballava, vam anar a visitar Artà, un lloc bastant amunt totalment recomanable per a visitar. Com a cosa curiosa, vam anar a fer un cafè, no es pot dir mai "No" a un cafè, i en vam trobar un de molt bonic i, oh sorpresa!, en entrar ens en vam adonar que tot estava escrit en alemany! OMG! Fins i tot els i les cambreres parlaven en alemany o un mal castellà. El cafè molt bo, per cert, a preu de turista, evidentment, el lloc molt boniquet, bones vistes, bon entorn... Això sí, en sortir vaig pensar, vaig a pagar i com que no parlo alemany els hi parlaré en anglès, total jo també sóc turista. Es veu que el meu anglès de Cambridge no els va agradar i em van contestar en un mal castellà, ni tan sols es van disculpar per no parlar mallorquí, directament se'm van dirigir en castellà, cosa que vaig trobar de mal gust, la veritat, però com no hi tornaré, doncs ja s'ho faran! A Artà vam patejar i pujar fins dalt de tot de la muralla. Vistes excepcionals i moments viscuts amb alegria.

Vam aprofitar per reunir-nos amb el Roger, el seu fill gran, professor de música i tenor dels bons. Ell ens va portar al Poblat de Ses Païses, un poblat d'origen talaiòtic que vam passejar i comentar amb ganes.

Aquella nit vam poder convidar-los a sopar fora de casa i ens van portar a un restaurant on ells hi van sovint.

L'endemà, evidentment, havíem d'anar a esmorzar a Ca'n Joan de S'Aigo, per a fer un esmorzar com cal amb ensaïmades, cóca, xocolata desfeta, cafès i tot allò que calgue per a començar bé el dia!

En acabar, havíem de digerir l'esmorzar i vam anar caminant fins la Seu. Vam poder visitar-la per dins i gaudir de les òsties típiques de l'illa.

Ja a s'horabaixa vam poder sortir i formar part de la manifestació per la Diada de Mallorca que enguany més que mai era ben reivindicativa. Vam caminar, vam cantar, vam cridar, vam aplaudir i la Laura fins i tot va ballar bolero mallorquí. Un vespre molt bonic i reafirmador on un dels càntics que es sentien era "Mallorca per qui l'habita i no per qui la visita!". Quanta raó tenen!

El matí següent, vam fer cap a Valldemossa, a ells els encanta i a nosaltres també. Així mateix, vam poder conéixer una parella d'amics seus, na Gràcia i en Miquel Àngel, que aquella nit passarien el Cap d'Any amb nosaltres tots plegats a casa la Laura i el Rogelio. I, evidentment, vam esmorzar!

Aquell dia vam dinar a casa, un dinar de família, amb la iaia Isabel, i els dos fills, el Roger i el Ferran (sóc fan del Ferran jo!)

I per la nit tocava el sopar de Cap d'Any, amb la parella d'amics del matí i una taula replena de coses bones i, com no, ensaïmades per a menjar a la matinada amb una bona xocolata calenta!

Vam fer una mica tard, però l'endemà teníem el dinar convidats a casa la germana de la Laura, la Yolanda i, en acabar, vam anar a passejar pels entorns del port, la Seu, el casc antic, etc. Bé havíem de cremar tot el que portàvem menjant des que havíem arribat! Les vistes de la Seu al vespre són espectaculars!

El matí següent, vam sortir cap al Port de Sa Calobra i també en vam gaudir a tope! Amb dinar inclòs!

No us penseu que tot el que vam fer a les vacances va ser menjar, que teniu raó, potser sí que vam menjar massa o no! L'important és que sempre que hi anem, ens semtim a casa. La Laura i el Rogelio són dos dels éssers més bons i més bonics que he conegut mai! No sóc família seva, però ja els he adoptat a la meva! Bonic i bonica, se us estima molt!

RESUM DE L'ANY QUE ESTÀ PER ACABAR

Fa uns anys vaig agafar el costum de fer balanç del que havia estat l’any que estava a punt d’acabar. Ho vaig deixar de fer durant algun temps però ara vull recuperar-ho! Així que voldria començar parlant de les coses que hem viscut aquest any, sempre a nivell personal evidentment, no m’agradaria posar-me a parlar de les barbaritats que s’han viscut al món i deixar-me’n alguna, això no seria just! Però sí tenir un pensament pel genocidi que està tenint lloc a Gaza, Palestina. Sempre en els nostres cors!

Vinga, som-hi! Vam començar l’any molt rebé amb els cosins del Sàgar a Palma de Mallorca (aquí entre nosaltres, digueu-me supersticiosa però l'any passat havíem tingut un any de "merda" a molts nivells i tant el Sàgar com jo necessitàvem envoltar-nos de persones meravelloses que desprenen molt bones vibracions i són l'extrem top de persones que emanen positivisme i boníssima energia per acabar un any desastrós i començar un any meravellós que havia de continuar tots 365 dies que ens esperaven a continuació. Val a dir que jo havia conegut la Laura i el Rogelio uns anys abans, un cap de setmana que vam anar a Palma i des del primer moment va haver-hi amor entre nosaltres! Són meravellosos! Ergo, qui millor que ells per a començar l'any?).

Cal dir que les vacances no es van acabar al gener en tornar, sinó que la Laura i el Rogelio van venir a casa meva per setmana santa i vam poder continuant gaudint de la seva companyia tan, tan fantàstica!

Però abans de l'estiu, vam tenir la pèrdua d'un bon amic, l'Octavi Rofes. Una pèrdua molt dolorosa que encara estem païnt. Allí on siguis, una abraçada ben gran, estimat Octavi!

L'estiu va ser una meravella! Vam poder viatjar a Anglaterra i reunir-nos amb uns amics meravellosos que feia molt que no veia i que ens van proporcionar uns dies de molta pau i molt amor! Pete, Jenny, Sean, Clare, Michelle, John, la meva estimada Madge, John Marshall i tota la resta, va ser realment preciós!

I en qüestió viatges, vam finalment poder sortir amb els estimats Kilian i Ester pel pont de l'octubre a La Provença (ja ho vaig posar en un altre post!). Meravellós! Meravellosos!

I per acabar l'any, vam poder reunir-nos amb la Conchi, la meva amiga estimada del País Basc (també en un altre post aquí al blog). Quins dies més bonics vam passar amb ella!

I com tenia raó, han passat coses molt bones, i n’han estat moltes i per les quals dono gràcies cada dia, com ara tenir salut per poder tirar endavant i ajudar a qui me necesita, malgrat l’esgotament físic i mental que pateixo de vegades, però que, sense saber com, sempre continuo endavant. Vull donar un llistat de gràcies al meu entorn meravellós, em sento molt afortunada per ser on sóc i per viure amb qui visc, fent el que faig. Així que començo:

1. Gràcies per tenir una familia com la nostra que fa pinya davant les dificultats i que en els moments bons i no tan bons, sempre hi és! 2. Gràcies a les amistats que també hi són sempre, tant hi fa si ens veiem sovint o no, si ens parlem sovint o no, perquè gràcies a elles podem desconnectar de tot allò que ens produeix angoixes i malhumors.

3. Gràcies per tenir una feina tan bonica com és poder ensenyar, no només idiomes, sinó temes importants per a la vida, per fer pensar i reflexionar l'alumnat perquè vagin aprenent preparant-se per al seu futur profesional.

4. Gràcies al Sàgar, aquella personeta tan especial que sempre tinc present a la meva vida, quan hi és i quan està fora, ell que m’ha fet costat des de la llunyania i no ha permès que me sentís sola en moments durs que he viscut al llarg d’aquest any. Algú tan especial que fa que tornes a creure en tu mateix amb el mínim esforç. T’estimo un munt, ja ho saps!

5. També vull dir com me sento d’orgullosa de mons fillols, la Rosa i el Guillem. Són unes grans personetes, a més de ser increíblement carinyosos i agraïts. Us estimo molt, carinyets!

6. Gràcies a mon germà. Vull també mencionar l’any fantàstic que hem viscut a nivell de premis seus. Els que el coneixeu sabeu que és un hiperactiu de la cultura dels Països Catalans, i enguany se li ha continuat reconeixent el seu treball per la cultura nacional catalana.

7. Gràcies a la meva cunyada, l'Araceli. Ella és el pal de paller de casa seva i mai li podré agrair prou tot el que fa per mon germà, mons fillols i per mon pare. És una persona que tothom adora, i no és d'estranyar!

8. Gràcies a la Rosita, la companya de mon pare. Res millor li hauria pogut passar al papa des que falta la mama. Amb ella no només té una cuidadora-infermera-cuinera-refunfunyona hahaha sinó que té la millor companya que li podia presentar la vida i que fa que ell sigui feliç cada un dels dies de l'any!

Ara venen dies de família i amics, festa i vacances; si tot va bé podré gaudir d’uns dies amb la Laura, el Rogelio i el Sàgar. Estem comptant els dies que falten fins a poder estar junts un altre cop! Desitjo que passeu unes bones festes i que acabeu i comenceu l’any nou amb molta felicitat per a vosaltres i la gent que estimeu i us estima.