ESKERRIK ASKÓ

Estic al tren, de tornada d’una semana fantástica al País Basc. La base d’operacions ha sigut la ciutat d’Errenteria, llar dels meus amics estimats la Conchi i l’Alberto. He pogut gaudir de la seva companyia així com de la dels seus fills i, de manera inesperada, la dels meus amics de Las Palmas, l’Ana i el Fèlix, que es van presentar per passar un parell de dies amb nosaltres i recordar velles experiències passades junts en altres llocs i en altres estius.

Si hagués de fer el resum d’aquestes vacances en una paraula aquesta seria FELICITAT, o pot ser JOIA o també MERAVELLA. Costa tant de creure que hi hagi gent tan desinteressada com ells? Per a mi no.

Vaig conèixer la Conchi i l’Alberto fa 12 anys a un tour per Itàlia, i allí també hi vaig trobar l’Ana, I posteriorment s’hi va afegir el Fèlix. I des de llavors ens hem vist com a mínim un cop l’any, bé sigui a les meves terres, o a les seves. Hem pogut gaudir del casament de l’Ana i el Fèlix a Las Palmas, i també de trobades a llocs buscats per poder-hi fer-hi cap tots a la vegada. I hi haurà gent que se preguntarà com és posible que un grup de gent que es troven per casualitat, que coincideixen de casualitat a un viatge organitzat, com pot aquesta gent formar un lligam tan fort com el que hem format nosaltres? Doncs amb amor i dedicació, que és com s’aconsegueix que l’amistat duri per sempre.

Aquests vuit dies passats amb ells van estar preparats per la Conchi i l’Alberto per ajudar-me a recuperar-me d’unes dolències i un cansament, físic i anímic, desprès de la temporada tan dolenta passada a la nostra familia. Però han aconseguit tot el que s’havien proposat! Ara em sento amb forces renovades i amb moltes ganes d’emprendre i continuar els projectes ajornats per la situación viscuda.

Ara sí que no me fa mal res, ara sí que m’he posat les piles, ara sí que torno a ser jo d’una vegada. No cal ni dir que les llargues caminades per zones urbanes així com per àrees rurals han ajudat molt. El País Basc és un indret meravellós per caminar, rumiar i prendre decisions trascendentals a les nostres vides. Només cal una mica de preparació física i bona disposició anímica, i a tirar endavant, perquè la vida és molt bonica, i hem d’aprendre a capejar el mal temps, a donar l’esquena a les persones negatives del nostre entorn, i a apreciar els que de debò ens estimen, que en són molts.

No cal fer una llista de tota la gent que m’estimo i m’estimen perquè ells i elles ja ho saben . Ara el que cal és tirar endavant i portar a terme tot el que havíem deixat aparcat fins ara. Tremola món perquè ja arribo!

Conchi i Alberto, mai us podré agrair prou tot el que heu fet per mi! ESKERRIK ASKÓ!