Acabo de tornar d'un viatge realment fantàstic. He pogut gaudir d'una de les parts del món que sempre havia volgut visitar, Palestina i Israel.
No s'ha tractat només d'un viatge cultural amb referència pedres, arqueologia, història de les religions, etc. Més aviat s'ha tractat d'un conjunt d'experiències humanes que m'han permés el luxe de conèixer gents meravelloses de les quals he après moltíssim.
Palestina, Israel, tot són noms amb demarcacions polítiques instaurades per homes que no han tingut en compte més que els seus interessos partidistes i personals, sense tenir en compte com es feia mal a milers de persones i com se'ls hi continua fent.
He pogut gaudir de la diversitat i la riquesa cultural de Jerusalem, cada carrer, cada cantonada, cada racó de la ciutat, tant de Jerusalem Est com de l'Oest ens ofereix un nivell de cultura realment impressionant. Mai hauria pogut imaginar la quantitat de "fauna" humana, i disculpeu la meva expressió, però realment es tracta d'això. No podia creure tot el que veien els meus ulls arreu de la ciutat. Evidentment que la seva part cultural arquitectònica és impressionant per tots els tresors que conté, no obstant, em quedo amb els tresors humans!
Segona etapa del viatge, Jerichó a Cisjordània. El trajecte es va convertir en un paisatge realment bíblic. Els turons i voltants de la carretera realment desèrtics, tal i com apareixien a la Biblia i al Nou Testament. La part trista de l'entorn, el nombrós grup de campaments beduins que han estat expulsats dels seus assentaments per a afavorir l'ocupació dels seus terrenys per part dels colons jueus que, sense pietat, s'aprofiten del seu poder per fer-los fora i esborrar-los del mapa. La part bonica del viatge, la ciutat de Jerichó, una bellesa permanent desprès de tants i tants de segles. De fet és el poble habitat més antic del món i així ho demostren tots i cadascun dels edificis de la població. Menció especial va ser la visita al monestir a la Montanya de les Temptacions. Grans vistes, molta calor, molts sentiments enfrontats. Pel que fa a la qualitat humana, menció especial la vista que vam fer a la Haifa, una senyora palestina de solera, ciutadana de Jerusalem ciutat vella, i que forma part d'una familia palestina amb varis segles d'història vinculada a la ciutat. La Haifa ens va obsequiar amb un dinar molt agradable i encara millor conversa. Les seves vivències en referència a l'ocupació i la humiliació que el poble palestí ve patint des de fa dècades va ser colpidor de veritat.
Tercera etapa, Ramallah a Palestina. 
Ciutat caòtica, sorollosa, colorida, encantadora! El tràfic un malson, però si algo va ser dur de tragar va ser el pas pel famós check point a la sortida de Ramallah per accedir a Jerusalem. Humiliació a diari que pateixen els palestins. Situació militaritzada i d'abús que va minant els esperits i les ments d'un poble orgullós però vençut. Sort en vam tenir que pel simple fet de ser turistes estrangers se'ns va permetre no haver de creuar el check point apeu com els hi toca fer als palestins, aixó sí ara tenen una mica de deferència amb la gent gran palestina que no cal que ho hagi de fer a peu tampoc.
Continuem amb Tel Aviv i Jaffa. Ciutat moderna amb grans gratacels i molta modernitat. Visita turística de caire diferent, ni millor ni pitjor, però un altre món molt diferent del trobat fins ara.
Els dos darrers dies els vam passar a un kibbutz a uns 40 minuts de Tel Aviv. Allí vaig conèixer una gent meravellosa que es van desviure per a fer-nos sentir com a casa i als quals he adoptat com a nous membres d'amsitats de primera categoria. La Patricia y l'Àlex són dos argentins jueus que ens van obrir les portes de casa seva i es van portar com a les grans persones humanes que són. Realment els continuaré portant dintre del meu cor!
El meu estil a l'hora d'escriure no és florit ni pompós, però surt del cor i reflecteix com em sento d'agraïda per aquests dies tan meravellosos i enriquidors que he passat amb la millor companyia del món. Ho repetirem!
