diumenge, 29 d’abril de 2012

Avui la Mama fa 80 anys!

Un 29 d'abril de l932 va nèixer a Roquetes l'Angela Sebastià Miravalls, coneguda com a Angelita. És la meva mare i puc dir de tot cor que és la millor mare del món! Avui fa un any, ens van fer el millor regal d'aniversari. Dic "ens" perquè el regal va ser per tota la família. Desprès d'un llarg període d'hospitals amb moments molt greus i poques esperances de salvació, tal dia com avui li van donar l'alta i la van enviar cap a casa per a continuar la seva recuperació. Ja us podeu imaginar com se v aposar de contenta quan li van dir! I la seva careta, i la seva il·lusió quan va tornar a casa seva desprès de tants mesos!

Afortunadament, ha anat recuperant-se a poc a poc, dintre d'uns límits que ja coneixíem, però en veure-la cada dia, veure com està d'animada, com somriu a cada estona, com té la il·lusió per mon pare, pels néts i pels fills i la nora, veure-la així ens omple d'alegria a tota casa. Per la resta, anirem fent, que ja és molt!

PER MOLTS ANYS, MAMA! T'ESTIMEM MOLT!

dilluns, 9 d’abril de 2012

Ayerbe, un GRAN petit poble







Aquests han sigut uns dies molt intensos i molt bonics en companyia de bona gent i, com no, bons amics!

He tingut el plaer de tornar a visitar i compartir els meus dies d'esbarjo amb un grup d'amics arribats d'arreu de l'estat i tot, com ja ens esperàvem, ben regat pels amics del poble d'Ayerbe, a la província d'Osca.






Qui n'ha tingut la culpa? doncs els amics canaris, l'Ana i el Félix. La culpa és seva per haver-se comprat una casa a Ayerbe i haver fet amistat amb gent com el Six, l'Óscar, el Gabi, l'Ernesto, la Isabel, la Marisa, l'Alejandro, el Luís, l'Ana i tants d'altres que sempre ens reben tant i tant be! I què passa quan bona gent i xaladora coneix més gent bona i xaladora? Doncs que la madeixa creix i com! Així que ja ens veieu a un grupet de bascos, la Conchi, l'Alberto, l'Íñigo i la Nora, i com no, feia falta la catalana, jo, la Mònica que, tot i que algú d'aquests sempre li diu que és rareta, tots junts fent gresca i soroll, gaudint d'uns moments inoblidables que, de ben segur, repetirem aviat!
El poble és petit però molt actiu, molt a prop d'Osca ciutat i a l'abast hi ha un bon grapat d'indrets molt interessants per visitar, com per exemple els Mallos de Riglos, o el Castillo de Loarre, o el Santuario de la Virgen de Casbas, entre d'altres, molts d'altres. La gent que hi viu sónt gent molt sana i molt engrescadora, gent que fan que et sentis a casa encara que faci cinc minuts que els has conegut, gent que t'obre casa seva i et fa partícep de les seves vides, gent que plora quan s'acomiada de tu perquè són molt sensibles i perquè saben que han fet amics per sempre; gent que és generosa com ben poca al món, i que et reben amb els braços oberts i no els importa sacrificar-se pels bons amics. Què pot sortir doncs d'una relació d'aquesta mena? Doncs sempre coses bones, respecte, xalera, i bons amics, i, de fet, què importa més que la bona amistat?
Gràcies, amics Ayerbenses, canaris i bascos per haver-me fet passar uns dies d'allò més entretinguts i més il·lustratius d'allò que representa la vostra amistat! MOLTES GRÀCIES!!!!!!!


Estos han sido unos días muy intensos y muy bonitos en compañía de buena gente y, como no, ¡buenos amigos! He tenido el placer de volver a visitar y compartir mis días de vacaciones con un grupo de amigos llegados de diferentes partes del estado y todo, como ya nos esperábamos, muy regado por los amigos del pueblo de Ayerbe, en la provincia de Huesca. ¿Quién ha tenido la culpa? Pues los amigos canarios, Ana y Félix. La culpa es suya por haberse comprado una casa en Ayerbe y haber hecho amistad con gente como Six, Óscar, Gabi, Ernesto, Isabel, Marisa, Alejandro, Luís, Ana y tantos otros que siempre nos reciben tan y tan bien! ¿Y qué pasa cuando buena gente y divertida conoce más gente buena y divertida? ¡Pues que la madeja crece y cómo! Así que ya nos veis a un grupo de vascos, a Conchi, Alberto, Íñigo y Nora, y cómo no, hacía falta la catalana, yo, Mònica que, a pesar de que alguien de estos siempre le dice que es rarita, todos juntos haciendo fiesta y ruido, disfrutando de unos momentos inolvidables que, a buen seguro, repetiremos pronto.


El pueblo es pequeño pero muy activo, muy cerca de Huesca ciudad y al alcance hay un buen puñado de lugares muy interesantes para visitar, como por ejemplo los Mallos de Riglos, o Castillo de Loarre, o el Santuario de la Virgen de Casbas, entre otros, muchos otros. La gente que vive ahí son gente muy sana y muy alentadora, gente que hacen que te sientas en casa aunque haga cinco minutos que los has conocido, gente que te abre casa suya y te hace partícipe de sus vidas, gente que llora cuando se despide de tí porque son muy sensibles y porque saben que han hecho amigos por siempre jamás; gente que es generosa como muy poca en el mundo, y que te reciben con los brazos abiertos y no los importa sacrificarse por los buenos amigos. ¿Qué puede salir pues de una relación de este tipo? Pues siempre cosas buenas, respeto, diversión, y buenos amigos, y, de hecho, ¿Qué importa más que la buena amistad?

Gracias, amigos Ayerbenses, canarios y vascos por haberme hecho pasar unos días de lo más entretenidos y más ilustrativos de aquello que representa vuestra amistad! MUCHAS GRACIAS!!!!!!!