divendres, 23 de desembre de 2011

PER MOLTS ANYS, ORI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!



Avui l'Oriol fa 14 anyets!!!!!!!!!!!!!! Va arribar en mig d'una gran ventada com la que hem tingut aquests dies, però la seva arribada va ser molt i molt esperada i celebrada!



Carinyet,

PER MOLTS ANYS!!!!!!!!!!!!!





T'ESTIMO MOOOOOOOOOOOLT!!!!!!!!!!

dijous, 22 de desembre de 2011

RESUM DE L’ANY




Hauria de començar dient que aquest ha estat un any atípic totalment. La malaltia de la mama ha acaparat la meva atenció la major part de l’any i això ha comportat que li dediqui un percentatge força elevat del meu temps. Però, vull oblidar els moments durs i dolorosos d’abans, durant i desprès de l’operació també. Vull recordar tots els moments bonics viscuts amb ella i veure-la com dia a dia va guanyant, poc, realment poc, però més val poc que res! Veure-la a diari com té il·lusió per la vida malgrat les seves condicions físiques, il·lusió pels néts, il·lusió pels fills, il·lusió pel Barça! Un dels moments més bonics que hem viscuts enguany va ser quan el Barça va guanyar la seva quarta Champions League a Wembley. Ella, la mama, no va poder veure el partit perquè encara estava massa dèbil desprès de l’operació i ara ha d’evitar situacions nervioses com aquesta, nosaltres ho vam estar veient al poliesportiu del poble on es va reunir una gran part dels seus habitants però acte seguit d’acabar-se el partit, vam anar a casa la mama per celebrar-ho amb ella, i així ho vam fer. Un cop passats els nervis, va poder gaudir del triomf com ella volia, amb els seus i el seu Barça!
Un altre dels moments bonics per a ella va ser el dia de la primera comunió dels seus néts. Aquell va ser un dia molt esperat per tota la família perquè no sabíem si podríem celebrar-ho, però així va ser! I què guapa estava la mama! I què be s’ho va passar!
I això ha estat la seva vida fins ara, però ella està contenta amb el que li ha tocat viure i dona gràcies per poder continuar amb nosaltres.
Però, cada dia és un bon moment per a mi si la mama se troba be! I això és el que vull recordar d’aquest any que està a punt d’acabar!
Vaig començar l’any amb part de la família, la Marta, el Rodri i l’Oriol. Quan soc per les TTEE per Cap d’Any, sempre passo aquesta festa amb ells, però enguany ho faré amb una altra part de la gent que estimo, els meus amics Ana, Félix, Elisa, Maria i Àlvaro. Aquest estiu em van convidar a passar el Cap d’Any amb ells, no a Canàries com és l’habitual, sinó al pre-Pirineu d’Osca, on s’han comprat una casa. Així que enguany acabaré i començaré l’any a Ayerbe, amb una festa, pel que m’han dit, molt concorreguda i ball i molt, però molt fred! De totes maneres, encara que ens trobem lluny, sempre tenim al cor els que hem deixat a casa, però amb ells ens veurem a la tornada!
Pel que fa al tema professional, be, no cal ni dir com funciona Ensenyament al nostre país, o sigui que la feina per l’educació pública s’ha reduït a tres setmanes al mes de juny i no presenta bona cara, però hem de ser realistes i fer front al present. Ja vindran temps millors! De moment, he d’agrair al meu amic Mike Murphy que m’hagi contractat un parell de cops per cobrir baixes a la seva escola. Gràcies, Mike!
Pel que fa al tema d’esbarjo, hem continuat ballant la jota de les TTEE, i hem après força. Cada dia m’agrada més i m’encanta poder aprendre coses noves i intentar ballar les coreografies que anem aprenent. A més, hem començat a fer linedance i està agradant força a tot el grup. També formo part d’un grup de gent que es dedica a caminar i, si tot va be, podria intentar fer un tros del “Camí de Santiago” a l’estiu, però això ja són figues d’un altre paner.
Pel que fa a tema amics, què puc dir? Que tinc un grapat de gent que m’estima i pensa amb mi, que me recolza i em renya quan m’equivoco i que, especialment aquest any tan dur emocionalment, m’han demostrat que són bons amics, i que puc comptar amb ells quan els necessiti. I això és molt en els temps que corren avui en dia.
I ja vull acabar recordant les tres perles del meu cor, l’Ori, la Rosa i el Guillem. Saben que me tenen el cor robat i que si algun dia els renyo o els castigo ho faig perquè els estimo i vull que siguin personetes com cal. No cal ni dir que aprofito cada moment que puc per apretar-los i abraçar-los! Però mentre se deixen...
Doncs això ha estat el meu any. Coses bones i coses doloroses, però, oblidem el dolor i agafem-nos als bons records, perquè al final només les coses bones són les que valen la pena!

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!!!!!!!!!!!

diumenge, 6 de novembre de 2011

Signs of Verbal Abuse


This article is intended to help women and men to understand and identify the signs of verbal abuse. Because of events in my life, I have been wandering through life asking myself what is my purpose as I know we all have a purpose to let people know about verbal abuse and hopefully to help at least one person from its grips. I hope to help many but if I help only one then my idea has fulfilled its purpose.

I don’t claim to be an expert in this field but because of personal experiences I want to guide those that I can.

Verbal abuse can come from parent, spouse, boss, friend, child. It is a confusing situation to be in because, without the knowledge and understanding of this “violence”, you remain in an internal battle trying to decipher what is happening. What you need is knowledge, and as the saying goes, knowledge is power. And power is what you need to stop the verbal abuse.

I highly recommend reading every book by Patricia Evans on this topic such as "Controlling People", "The Verbally Abusive Relationship", "Abusive Survivors Speak Out".

If you are reading this article you are probably confused and needing some type of direction, or it may be just a fact of gossiping. Anyway, at least you'll take your time to decipher what I'm writing bout.

There are signs that will help you identify if you are caught up in a verbal abusive situation. Such as:

• Do you spend your days with your spouse/person in your relationship wondering when the next little thing is going to cause them to “dump” on you?
• Do you tip toe around hoping to keep things calm?
• Do you constantly wonder what you are doing wrong to cause this person to act out to you in a way that is demeaning?
• Do you treat this person nicer and nicer in hopes that he/she will see you are a nice person and start treating you better?
• Do you find yourself emotionally troubled to the point of staying sick?
• Do you find this person picking fights with you over things that are insignificant?
• Does this person treat you wonderful in public, in front of family and friends, but once you are out of site of others you are verbally “attacked”?
• Does this person drive recklessly with you in the car when they have reached one of their anger moments?
• Is this person inconsiderate of your feelings, wants or desires?
• Do you feel like your self-esteem has been stolen?
• Is it your relationship getting you down?

7 signs you’re in a verbally abusive relationship. These are from Patricia Evan’s book: Verbal Abuse, "How to Save Yourself":

1. He seems irritated or angry with you several times a week. When you ask why he’s mad, he either denies it or tells you it’s in some way your fault.
2.When you feel hurt and try to talk to him, the issues never get resolved. He might refuse to discuss your upset feelings by saying “You’re just trying to start an argument!” or claiming he has no idea what you’re talking about.
3.You frequently feel frustrated because you can’t get him to understand your intentions.
4.You’re upset-not so much about concrete issues like how much time to spend together, but about communication: what he thinks you said and what you heard him say.
5.You sometimes think, “What’s wrong with me? I shouldn’t feel so bad.”
6.He seems to take the opposite view from you on almost everything, and his opinion isn’t stated as “I think” but as if you’re wrong and he’s right.
7.You can’t recall saying “Cut it out!” or “Stop it!”

And here, I'm providing you with some writings from the Bible, for those of you who are believers:
- Proverbs 23:9 Do not speak in the hearing of a fool, for he will despise the wisdom of your words. Have you tried to reason with your verbal abuser and got nowhere? That is because the abuser despises the wisdom of your words. Your abuser will not hear you or admit that you are correct in your observation of what is taking place. Your abuser lives in denial about their behavior. You CANNOT fix your abuser. They have to find help. Finding help means stating and admitting they have a problem with how they treat the person closest to them. And unless that happens, nothing will change.
- Proverbs 13:10 By pride comes nothing but strife, but with the well-advised is wisdom. - Proverbs 14:14 The backslider in heart will be filled with his own ways, but a good man will be satisfied from above.
- Proverbs 17:1 to paraphrase- a house full of sacrifices with strife is not pleasing to the Lord.

Love is action, what type of action is your abuser showing you, actions that show love? Don’t let that abuser convince you that it is your fault. IT IS NOT YOUR FAULT!!!! The abuser cannot and will not take responsibility for their actions. You are walking on a road that will stay full of strife. Your abuser will not take the steps to search for God’s power to enable them for what needs to be done

dijous, 20 d’octubre de 2011

FRENEMIES


Searching around I came across with this word and the explanation of its meaning, so I thought it'd be useful to some of my readers, for it also includes quotes and sayings, which I love so much.

"False friends, sometimes also called frenemies, are people who pretend to be a friend and then turn out to be just the opposite. They are individuals who get close to you for the specific reason to make fun of you behind your back, delight in the misery you endure, and find out about your life so they can gossip about it later.

Because we generally want to see the best in people, we may give false friends several chances to prove that they are more than an enemy in disguise. However, when you discover a false friend in your life, you should distance yourself from them. Life is too short to be surrounded with people who don't really care about you. To help you remember that sentiment, here are some quotes about false friends.

Christian Nestell Bovee

"False friends are like our shadow, keeping close to us while we walk in the sunshine, but leaving us the instant we cross into the shade."

Have you ever had friends who just couldn't be there for you when things turned dark? They want to hang out with you during the good times, but the minute things get hard they leave you behind. Often these types of people will wait until they think you're "over" your hardship, and then call you up wanting to be friends again as if nothing had happened.

Ralph Waldo Emerson

"To laugh often and much; to win the respect of intelligent people and the affection of children; to earn the appreciation of honest critics and to endure the betrayal of false friends; to appreciate beauty; to find the best in others; to leave the world a bit better whether by a healthy child, a garden patch or a redeemed social condition; to know even one life has breathed easier because you have lived. This is to have succeeded."

I like this quote because it helps put the "betrayal of false friends" in perspective when it comes to the whole of your life. When you recognize a false friend, you may feel a bevy of emotions ranging from hurt to shock. You might also wonder why you didn't see the way they really were sooner.

But this quote reminds me that if you open yourself up to friends, occasionally you may be burned. It's part of life, and if it happens to you, know that you aren't alone. Emerson suggests here that dealing with a false friend is even part of being a "success" in life. In other words, put it in perspective and move on. There are too many good people in the world to waste spending energy on the ones who aren't.

Scottish Proverb

"False friends are worse than bitter enemies."

This quote speaks to the fact that it is almost easier to deal with someone who you know from the start is not on your side than someone who you thought was a friend but is really not.

Oscar Wilde

"Always forgive your enemies -- nothing annoys them so much."

I adore this quote because it really sums up the best way to deal with a frenemy. You can confront them if you wish, but afterward you just have to move on. This can be difficult, to be sure, because when a friend betrays you the first thing you might want to do is figure out why. But rather than drive yourself crazy trying to figure out why someone who claimed to be your friend is trying to hurt you, you'd be better off just focusing your time on the real friends in your life."

dilluns, 17 d’octubre de 2011

GRÀCIES A TOTES I A TOTS!!!!!!!!!!!


A punt perquè s'acabi el dia del meu aniversari, nomès us puc donar les gràcies a totes i a tots pels vostres auguris i les vostres paraules de carinyo i tendresa cap a mi. No us oblidaré mai i us estaré sempre molt i molt agraïda per tot el que me doneu dia a dia i especialment avui!

MOLTES GRÀCIES!!!!!!!! I MOLTS BESETS!!!!!!!!!!

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Què se n’ha fet de la llibertat d’expressió?

Què se n’ha fet de la llibertat d’expressió, tant a la vida privada com a la pública? Perquè hi ha impresentables que se dediquen a escoltar el que fan i diuen els altres i no tenen el que s’ha de tenir per enfrontar-se cara a cara amb la persona en qüestió? Doncs senzillament perquè se tracta de gent que no valen res, gent que pretenen semblar bones persones quan realment només són uns covards i se pensen que usat el seu poder econòmic poden fer i desfer al seu gust. Algun d’aquest covards desprès difon el que ha sabut per mitjans il·legals però com és un covard i no vol que ningú sàpigue què ha fet i perquè, doncs s’inventa que algú altre li ha contat. I comença el cicle de “aquell m’ha dit que aquella això i allò” tergiversant la realitat com només els impresentables, i covards poden fer-ho.

Fins ara la gent teníem la possibilitat de dir i fer el que ens donés la gana a casa nostra i a moltes parts del món. Avui, malauradament, aquest projecte —neutralitat, llibertat i verificabilitat dels seus actes— estan en risc de veure's compromesos a Itàlia amb l'apartat 29 de l'anomenat DDL intercettazioni (projecte de llei sobre escoltes telefòniques).

L'esmentat projecte de llei, que està sent discutit en aquests dies pel Parlament italià, entre d'altres coses, obliga a tots els llocs de la Xarxa a publicar, dins de les 48 hores de que la sol·licitud hagi estat realitzada, i sense cap comentari, una rectificació sobre qualsevol contingut que el sol·licitant consideri perjudicial per a ell o la seva imatge.

Per desgràcia, l'avaluació de com de "perjudicials" siguin aquests continguts no estarà sotmesa a la decisió d'un jutge tercer i imparcial, sinó únicament a l'opinió i sensibilitat de la persona que es percep perjudicada.

Per tant, segons el que preveu l'apartat 29, (El Projecte de llei - "Norme in materia di intercettazioni telefoniche etc"., p. 24, el punt a) de l'apartat 29 diu literalment:

«Per a llocs informàtics, inclosos la premsa diària i els diaris difosos electrònicament, les declaracions o les rectificacions s'han de publicar dins de les 48 hores següents a quan aquestes van ser demanades, amb les mateixes característiques gràfiques, la mateixa metodologia d'accés al lloc i la mateixa visibilitat de la informació a què es refereixen.»)

aquell que se senti afectat per un contingut informatiu present en un bloc, un diari en línia, pot invocar el dret —independentment de la veracitat de la informació percebuda com a perjudicial— de demanar la publicació d'una "rectificació", que contradigui i desmenteixi aquests continguts, fins i tot prescindint de les referències proporcionades.

On hem d’arribar amb coses com aquesta? Com ens hem de veure en tot un segle 21? Però que no tenen dos dits de fronts els personatges aquests o què? Que se pensen que encara estem a l’edat mitjana i tenen dret de cuixa? Au va, senyors, si és que se’ls pot qualificar d’això, facin el favor de respectar les llibertats de la gent i de comportar-se com cal, colla d’impresentables! Només ens faria falta ara que per culpa d’uns intolerants, mafiosos i impresentables no puguéssem escriure als nostres blocs allò que volem, sempre i quan siguin fets verídics, evidentment. Però qui se pensen que són? I com poden sortir desprès a les fotos i no demostrar amb les seves cares de psicòpates que el que volen és prendre’ns la nostra llibertat. No reculem! No reculem! I si no els agrada el que tenen o el que veuen al seu abast, doncs pleguin, que de bona gent n’hi ha molta i a vostès no els trobarà a faltar ningú!

diumenge, 9 d’octubre de 2011

AVUI FA UN ANY

" Algú recorda on es trobava avui fa un any i no és precisament una data assenyalada ?

La memòria de vegades ens porta a la ment moments passats, no cal que sigui la data del nostre aniversari, o de l’aniversari d’algú en concret, ni d’un esdeveniment molt notori. No. Només ens cal que algú ens hagi dit alguna cosa en algun moment per a que en qualsevol fracción de temps ens torni a la ment. Què fa que ens passin coses d’aquest tipus? Doncs no ho sé. Però sí que puc dir que, per sort o per desgràcia, la meva memòria és molt bona, molt, i recordo amb vividesa moments, converses i paraules dites fa molt temps o poc, com és el cas d’ara. I no, ni estic boja, ni parlo sola, ni me conesto a mi mateixa, ni m'invento les coses.

Aquest any he hagut de viure moments força durs a nivell personal, i he hagut de congelar una gran part de la meva vida durant molt de temps. Ara, però, que la meva vida torna més o menys “a la normalitat” m’han vingut a la memòria moltes converses, i paraules dites per altres persones ara fa un any i que tenia com a “arxivades” en algun lloc de la meva ment.

Si jo parlés ara del que estava fent fa un any, o de les converses que vaig tenir, més com a oient que com a emissor, a certa gent li molestaria. Però no cal recordar a ningú el que fan veure que no han dit ni fet mai, però que volen oblidar costi el que costi. Allà cadascú amb la seva consciència si en tenen, cosa que poso en dubte que en tinguin. Però, com que la vida posa a tothom al seu lloc, més aviat o més tard la veritat surt a la superfície i amb les proves a la mà, a veure qui és el/la viu/viva que diu que tot és mentida.

Avui fa un any jo em trobava amb una gent lluny de casa, només un parell dels quals encara formen part de la meva vida i m’estimen molt, i d’altres, gràcies a la fortuna, ja no. Avui fa un any vaig servir de tapadora per a una d’aquestes persones. Avui fa un any aquesta persona semblava ser algú molt diferent de qui és avui. Avui fa un any me’n vaig adonar què volia de mi aquesta persona. Avui fa un any me va preparar pel que va venir unes setmanes més tard. Avui fa un any era lluny de casa i dels meus. Avui fa un any..."

Aquest és part d'un relat que forma part d'algun dels meus escrits personals. Si algú es sent identificat amb aquest troç de redacció, no cal que me calumnii ni s'ofengui, sinò que més aviat reflexioni, perquè quan te sents identificat amb alguna cosa que llegeixes, sigui bona o dolenta, alguna cosa tindrà de veritat, o no?

dissabte, 8 d’octubre de 2011

PER MOLTS ANYS, GUILLEM!!!!!!!!!!!!!!

Avui Guillem fa 8 anys! Ja és tot un homenet!!!!!!!!!!!!!
Carinyo, PER MOOOOOOOOOOOOOLTS ANYS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! T'ESTIMO MOLT!!!!!!!!!!!

diumenge, 2 d’octubre de 2011

BANC DEL TEMPS

Ahir me van dir el nom d'aquesta activitat, i la veritat és una cosa semblant al que ja fem al grup de balls de Campredó, a un nivell d'amics i coneguts, evidentment, però he considerat que seria interessant donar una mica d'informació i explicar en què consisteix aquest sistema que pot ser força interessant per molts de nosaltres.

Qu
è és el Banc del Temps?
El Banc del Temps és el primer banc que funciona sense diners. En aquest banc únicament es pot dipositar temps que podràs intercanviar amb els altres a través de la prestació de serveis.
És un tipus de projecte que vol promoure l'intercanvi gratuït de serveis entre persones, fomentant l'oportunitat de conèixer i confiar en els altres per tal de resoldre necessitats de la vida quotidiana, o simplement proveir els socis amb moments de lleure, com és el nostre cas, mentre ballem i riem, sense que això ens costi diners a cap de nosaltres.

El funcionament d'un banc del temps sol ser molt simple, però pot variar en funció de les persones adscrites i/o el que vol cadascun dels membres
Cada persona ofereix uns serveis o activitats i, a canvi, pot demanar serveis d'altres socis i sòcies. Cada persona adscrita disposarà d'un llistat dels serveis que es poden intercanviar i d'un talonari de temps que utilitzarà en cada moment que usi el seu temps a favor d'una altra persona.

Quins serveis es poden intercanviar?

Al Banc del Temps els serveis que s'intercanvien els proposen els mateixos socis. Per exemple, es poden intercanviar serveis puntuals com: practicar idiomes, acompanyar gent gran a comprar, reparacions domèstiques, passejar gossos, passar textos a l'ordinador, tasques de jardineria, assessorament laboral, ensenyar diferent tipus de balls, etc.

En resum, El Banc del Temps és una iniciativa comunitària d'intercanvi de temps, que emula simbòlicament el funcionament d'un banc, però en el qual allò que es "presta" i es "rep" és temps dedicat a serveis a les persones. És un projecte de millora de la convivència entre les persones que viuen o treballen en un mateix indret, a través de l’intercanvi del seu temps, i ha assolit en aquests darrers anys un èxit de participació tant a nivell local, com a nivell estatal o internacional, molt per damunt del que era previsible. Els bancs del temps a Catalunya s’impulsen habitualment des dels ajuntaments en col·laboració amb la xarxa associativa i veïnal, sovint amb el suport de l’Associació Salut i Família que coordina la Xarxa Estatal de Bancs del Temps.

dilluns, 19 de setembre de 2011

Feminisme, masclisme, hembrisme ... (5)


El gènere és la forma en què les societats del món determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen a dones i homes. El sexe d'una persona és determinat per la naturalesa. El seu gènere l'elabora la societat.

La igualtat de gènere és la capacitat legal, social i política de les dones i homes per mobilitzar i gestionar tot tipus de recursos en condicions igualitàries."

No es tracta de considerar la igualtat de gènere com a sinònim d'"idèntic", o "igualtat a" els homes, ja que això significaria col·locar als homes com a mesura del que és desitjable, sinó com a "equitatiu". Es tracta d'assolir la igualtat mantenint el reconeixement de la diferència.

Es freqüent la confusió de la reivindicació d'igualtat amb una identificació amb el sexe masculí. Creuen que igualtat significa identitat, mimetisme, ser "iguals" en sentit identitari, i no té res a veure. Igualtat d'oportunitats significa equivalència, equiparació, que les dones volen accedir a tots els llocs de la societat en "igualtat de condicions" i no "per ser iguals", la qual cosa és molt diferent. Les dones han de ser éssers humans de ple dret i, per tant, tenir accés a càrrecs de direcció, a la ciència, la cultura, etc. I, per això, necessiten que les oportunitats que se’ls ofereixen siguin les mateixes que a hores d'ara els homes gaudeixen, ja que estan considerats ciutadans de ple dret. Però, no per ser iguals que ells en el sentit de canviar la identitat femenina per la masculina sinó per ser iguals en el drets, en les possibilitats i en la presència a tots els llocs de la societat.

L’ Hembrisme al·ludeix a una actitud de prepotència de les dones respecte dels homes, o bé un parcialisme discriminatori clarament favorable a la dona en accions o opinions. La seva significació és en molts aspectes contraria a la del masclisme, però també pot incloure's dins del fenomen del sexisme i la discriminació sexual, només que amb aquest terme s'expressarien aquelles discriminacions i perjudicis que afavoreixen a les dones i danyen als homes.

El sexisme fa referència al conjunt de tots i cadascun dels costums que es fan servir en el si del patriarcat, entès aquest últim com la manifestació i la institucionalització del domini masculí sobre les dones, pel qual es concediesen privilegis o es practica discriminació contra una persona per raó de sexe, sense atendre a altres consideracions com el seu treball o les seues aptituds.

Així, el sexisme es manifesta com “un exercici discriminatori pel qual s’adscriuen característiques psicològiques i formes de comportament i s’assignen rols socials fixos a les persones, pel simple fet de pertànyer a un determinat sexe, restringint i condicionant, d’aquesta manera, la possibilitat d’un

desenvolupament ple per a tots els subjectes socials, siguen aquests homes o dones“.

En la seua forma extrema, el sexisme contra les dones és conegut com a misogínia, que significa ‘odi a les dones’

La misàndria és una tendència ideològica o psicològica relacionada amb l'odi, aversió o antipatia als homes de sexe masculí. La misandria fa dels homes varons l'origen de tots els mals de la humanitat mentre que les dones són les víctimes d'aquests mals i les responsables de tot allò bo. Seria l'equivalent a la misogínia envers les dones, tot i que la misàndria és molt menys freqüent. La misantropia és l'aversió als éssers humans, tant homes com dones.

L'any 1920, Sigmund Freud, en estudiar un cas concret d'homosexualitat (lesbianisme) va observar un moviment oposat a la misogínia, o una aplicació d'aquesta vers els homes en comptes de vers les dones, però encara no existia cap nom per a definir-lo. Alguns autors de finals del segle XX i del segle XXI han anat més enllà, considerant la misàndria no com a un fenomen psicològic individual sinó cultural.

Cal no confondre-la amb l'androfòbia. Sembla que la misàndria no és un trastorn psíquic, com seria el cas de l'androfòbia, sinó una ideologia apresa a la societat o la cultura.

La misogínia és la tendència ideològica o psicològica que consisteix en l'aversió cap a les dones.

Moltes feministes utilitzen la paraula «misogínia» per designar una forma de masclisme extrema; tanmateix, aquesta concepció és errada, ja que els misògins consideren les dones com un ens aberrant que rebutgen i detesten, pel qual fins i tot la concepció i la família són aspectes odiats pels misògins.

La misogínia ha estat considerada com un retard cultural arrelat al concepte de superioritat masculina, segons el qual el rol de la dona és dedicar-se exclusivament a la llar i a la reproducció; tanmateix, el misogin no es mostra partidari del masclisme i el predomini de l'home sobre el de la dona. Els misògins creuen que l'home s'ha d'alliberar totalment del gènere femení i per tant portar una vida generalment basada en celibat i gairebé en un estat d’ascesi.

diumenge, 18 de setembre de 2011

Feminisme, masclisme, hembrisme ... (4)


El novembre de 1793, tota associació política femenina és prohibida, però les dones continuaran tanmateix jugant un paper fins a l'insurrecció de la primavera de 1995, de la qual la paraula d'ordre és «pa i la Constitució de 93», abans que la repressió generalitzada que marca la fi de la Revolució posi un termini provisional en aquesta primera presa de paraula política, per a les dones com per als homes.

Els primers assaigs sobre "la cuestió de la dona" criticaven el rol restrictiu de la dona, però no assenyalaven culpables dels desavantatges de la dona ni sobre els homes. El treball de Mary Wollstonecraft Vindicació dels drets de la dona, és un dels pocs escrits abans del segle XIX que es pot anomenar feminista sense por a l'ambigüitat. Sota els estàndards moderns, la seva metàfora de la dona com a noblesa, elit de la societat, mimada, fràgil i propensa a la peresa intel·lectual i moral, sona com un argument masculí. Wollstonecrat creia que tots dos sexes havien contribuït a aquesta situació i donava per descomptat que la dona tenia un poder considerable sobre l'home.

Dins del feminisme es poden trobar diversos corrents teòrics:

El primer cronològicament és el feminisme socialista, que usa la teoria derivada del marxisme per justificar el seu moviment. Afirma que la dona està alienada respecte de l'home i que és la classe baixa de la societat, la que té menys drets i mitjans de producció.

El feminisme radical parteix dels mateixos supòsits però no creu possible el canvi social. Les estructures masclistes estan tan arrelades que cal començar de zero, per això aboguen per fundar noves comunitats separades per canviar les regles de relació entre les persones i promoure noves institucions. A vegades desemboca en un anarquisme femení.

Un altre corrent, el feminisme liberal, creu que el canvi ve amb la reforma política. El sufragisme va ser el seu inici. Busca lleis que afavoreixin les dones (incloent la discriminació positiva) i la paritat. Algunes de les qüestions bàsiques que volen incloure als programes dels partits són el dret a rebre remuneració per la feina domèstica, la repartició de la cura dels nens, els drets reproductius i la presència pública de les dones.

El feminisme postmodern se centra en la cultura i els símbols per eradicar la discriminació. Així, aplica crítica feminista a les arts, proposa una relectura del significat de la història i les institucions i es preocupa per l'ús del llenguatge, amb autores com Judith Butler.

El feminisme eurocèntric o feminisme colonial és vist pel feminisme global com una mena de feminisme que imposa la cultura dita "occidental" o dels antics imperis colonialistes a les altres cultures, afavorint la mirada paternalista i repressora envers les minories. Per exemple, el feminisme eurocèntric pot trobar indigne per a una dona tant el fet de portar un mocador al cap sota el sol a Dubai com el fet que mostri els pits en una comunitat on tots vesteixen amb tanga i adorns.

El feminisme lèsbic o separatisme lèsbic és un moviment cultural i una perspectiva crítica que es va fer popular en la dècada de 1970 i principis de 1980 (principalment a Amèrica del Nord i Europa occidental). Aquest moviment qüestiona la posició de les dones i els homosexuals en la societat. Algunes de les seves pensadores i activistes principals són Rita Mae Brown, Adrienne Rich, Audre Lorde, Marilyn Frye, Mary Daly, Sheila Jeffreys i Monique Wittig (tot i que aquesta última se l'associa més amb el sorgiment de la teoria queer).

Tot i que històricament el lesbianisme ha gaudit potser d'una relació íntima amb el feminisme i els projectes feministes (des de com a mínim la dècada de 1890), el feminisme lèsbic es contextualitza millor com un moviment que sorgeix de l'anterior arran de la insatisfacció amb la segona onada feminista i el moviment gai a principis de la dècada de 1970. A finals d'aquella dècada, el feminisme lèsbic constituia un camp d'investigació dins de l'àmbit acadèmic, encara que limitat en la seva major part a les disciplines feministes.

Igual que el feminisme, els estudis de lesbianes i gais i la teoria que el feminisme lèsbic es caracteritza per la revisió i debat. No obstant això, un element clau d'aquest és l'anàlisi de la heterosexualitat com una institució. Això part de, i mostra un, enfocament històric de la "homosexualitat" com a objectiu d'escrutini, especialment els seus orígens. Els textos feministes lèsbics intenten desnaturalitzar l'heterosexualitat, i un cop fet això, plantejar hipòtesis sobre les seves "arrels" en institucions com ara el patriarcat, el capitalisme i el colonialisme. A més, les feministes lèsbiques advoquen per el lesbianisme com un resultat racional de l'alienació i insatisfacció amb aquestes institucions.

A partir dels anys 2000, es visibilitza un corrent parcialment sorgit del feminisme lèsbic anomenada transfeminisme. Aquest és objecte de diferents definicions teòriques. Robert Hill el defineix com una categoria del feminisme coneguda per l'aplicació del discurs transgènere al discurs feminista i de creences feministes al discurs transgènere. Altres teòrics del transfeminisme com ara Emi Koyama o Tavia Nyong'o creuen que aquest transvasament d'idees no ha estat complet i focalitzen els seus escrits en el solapament de la teoria queer amb el feminisme antirracista.

La diferència sexual – l'existència de dos sexes en un mateix món- no és el mateix que la desigualtat entre sexes. El primer concepte indica diversitat i riquesa. El segon, injustícia i dominació d'un sexe sobre l'altre".

El sexe és un atribut innat i ve determinat per la naturalesa que estableix diferències físiques, biològiques i anatòmiques entre dones i homes. El sexe classifica les persones pel seu potencial en la reproducció sexual.

dimarts, 13 de setembre de 2011

Feminisme, masclisme, hembrisme ... (3)


El terme "feminisme", durant molt de temps atribuït erròniament atribuït a Fourier, en realitat data del 1874. Però va ser durant la Revolució Francesa que va néixer el moviment de reivindicació social i política que designa, nombroses dones que van participar en els debats i accions revolucionaries, i homes i dones reivindicant la igualtat de sexes de l'status polític i social.

Tot i la contribució de la dona a la redacció dels quaderns de queixes i el paper que juguen les dones del poble de París, en particular durant els esdeveniments d'octubre de 1789 per demanar pa i armes, les dones no són assignades a un determinat dret la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà i si el nou règim es reconeix la seva personalitat, que no drets de vot en aquell moment.

Nogensmenys continuen a investir l'espai públic, organitzades en clubs mixtos o femenins i en societats d'ajuda mútua i de beneficència, i participen amb passió, a semblança dels homes, a totes les lluites polítiques de l'època. Entre les personalitats femenines notòries dels començaments de la Revolució, cal retenir Olympe de Gouges qui publica el 1791 la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana i Théroigne de Méricourt que va cridar al poble a prendre les armes i participant en la presa de la Bastille, pel que serà recompensada amb el donació d'una espasa per l'Assemblea nacional. És per dones com Claire Lacombe, Louison Chabry o Renée Audou que va ser organitzada la marxa sobre Versalles que acaba portant Lluís XVI a la capital.

Totes dues properes dels Girondins, van conèixer una fi tràgica: Théroigne de Méricourt tornant-se boja després d'haver estat fuetejada nua per partidàries dels seus adversaris i Olympe de Gouges, guillotinada. Si les dones han estat privades del dret de vot, això no els ha evitat càstigs reservats als homes i nombroses van conèixer la presó o la forca en resposta a les seves accions públiques o polítiques.

A partir de 1792, l'entrada en guerra de França condueix algunes a barallar-se a les fronteres mentre que el 1793 es desenvolupa a París una militància femenina, portat per dones del poble parisenc properes de les sans-culottes. Les dues-centes dones del Club de les ciutadanes republicanes revolucionàries creat el 10 de maig de 1793 per Clara Lacombe i Pauline Léon, les «teixidores», ocupen les tribunes públiques de la Constituent i increpen els diputats, entenent representar el poble sobirà. Les seves crides vehements al Regnat del Terror i a l'Igualtat, la seva participació en la caiguda dels Girondins i les altres manifestacions espectaculars de les «furioses» els anaven a valer una imatge de fúries sanguinaries que alimentaria molt de temps les repulsions del poder masculí. Clara Lacombe proposa armar les dones.

Tanmateix, més que els excessos d'una violència àmpliament compartida en aquell temps, són en principi les reticències dels homes al poder que exclouen aquestes dones de l'esfera política. La majoria dels diputats comparteixen les concepcions exposades en l Émile de Rousseau d'un ideal femení restringit al paper de mares i d'esposes, rars són aquells que, com Condorcet, reivindiquen el dret de vot de les dones en virtut dels drets naturals inherents al gènere humà que a la mateixa època inspiren la lluita contra el despotisme i l'esclavatge.

dilluns, 12 de setembre de 2011

Feminisme, masclisme, hembrisme ... (2)


La dona sovint es limita a un deure de dona de fer feines domestiques com a mitjà de subsistència i la protecció de la casa era de la responsabilitat masculina (més o menys cert en la pràctica, perquè és l'ideal de "patriarcal" i la realitat, la tasca de les dones com un mitjà de subsistència i la protecció de la casa era essential per a la supervivència de la família). La dona, tradicionalment encarregada de la gestió de la llar, manteniment i recepció de convidats, però, continua depenent dels seus marits després d'estar amb els seus pares d'acord amb la ideologia patriarcal. De fet, la idea que les dones són mantingudes pels homes de la seva família és una típica inversió de la productivitat dels oprimits i de les oprimides. El patriarcats consisteixen essencialment en la llibertat de treball de la dona per al benefici dels homes (la condició de serventa, en l'agricultura, l'artesania, les professions independents i liberals ...), a més de les operacions nacionals (els treballs de neteja és proporcionat el 80% per les dones encara avui dia a França) i el suport a les persones amb discapacitat i la família (nens, ancians, discapacitats). Igual que qualsevol opressió, el patriarcat és un sistema d'explotació d'una classe per una altra: individualment (treball domèstic) i col·lectivament (la segregació horitzontal i vertical del mercat de treball) els dominadors depenen del treball dels oprimits.

En moltes societats, les dones en les mentalitats de l'època no produeix més que una descendència. D'aquesta manera, històricament, les dones es veuen privades, entre altres, del dret de vot, del dret a administrar els seus ingressos i els seus comptes, el dret al divorci i l'accés a certes zones reservades exclusivament per als homes.

Si un ampli consens en aquests temps - les dones i els homes en aquesta forma d'organització de gènere de l'empresa - es va establir, el seu desajust amb els costums i el canvi social es va convertir cada cop més evident . Alguns òrgans legislatius de les Religions abrahàmiques demostra el seu desenvolupament: la prohibició, proclamada per Jesús de Natzaret de repudiar-les i el dret al divorci i, a continuació, donant el protestantisme el sacerdoci a les dones.

Per tant, la contribució del feminisme en el segle XX es manifesta per la realització incondicional i universal dels drets de la dona, tenint en compte l'evolució de la societat, s'ha convertit en una de les principals expectatives.

L'organització de la societat pre-feminista en gran part basada en el gènere en un consens d'àmplia base, però que, a través de la història, ha estat un desafiament per aconseguir la supressió gradual en el segle XX, amb, per exemple, la Declaració Universal dels Drets Humans que s'aplicarà a les dones - i encara perfectament - gràcies a la lluita feminista. L'argument biològic, àmpliament explotats, i les diferències de gènere s'utilitzen per reduir les dones a la maternitat.

Les religions abrahàmiques són considerades per les feministes com esbiaixades contra les dones i se les acusa de relegar-les a una situació secundària en la societat. En abordar aquests sistemes religiosos, les feministes poden practicar amb més facilitat el repte d'opinions conservadores de la societat en general. Les dones sovint han estat figures clau en la història de les religions, mentre que al contrari les religions han participat en l'emancipació de la dona en la societat.

  • A nivell de cristianisme cal assenyalar que l'Església Catòlica exclou l'ordenació de dones, no reconeix el divorci (que l'equipara al adulteri com la separació) ni la sexualitat fora del matrimoni catòlic o l'avortament, o fins i tot els anticonceptius per mètodes no naturals. Tanmateix, des del principi, ha prohibit la poligàmia i el repudi, que eren una pràctica habitual en el món antic. En el cristianisme, al llarg de la història, s'ha anat desenvolupant la teologia feminista, especialment en el darrer segle, en paral·lel al desenvolupament dels moviments civils d'alliberament de les dones. Existeixen diverses organitzacions que treballen aquesta qüestió tant d'àmbit internacional com la Conferencia per l’Ordenació de les Dones (WOC, per les sigles en anglès), a nivell europeu com l'Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica (ESWTR, per les sigles en anglès). A nivell d'Estat Espanyol existeix Mujeres y Teologia i la Asociación de Teologas Española (ATE). A nivell català hi ha també Col•lectiu de Dones en l’Església, Creients i Feministes i Dones Creients. Entre aquestes destaca Teresa Forcades que va dedicar la tesi doctoral en teologia al concepte de persona, i la tesi de llicenciatura a la Trinitat, obra que s'ha publicat en el llibre La Trinitat, avui (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005). A més, ha publicat La teologia feminista en la història (Fragmenta Editorial, 2007). Forcades considera que la teologia feminista és una teologia crítica o de l'alliberament, que sorgeix quan es percep la contradicció entre el discurs teològic sobre les dones i l'experiència de Déu de cada dona. El tractament del paper de la dona, el celibat o l'avortament, des d'una perspectiva crítica feminista i religiosa, s'ha fet ressò en els mitjans de comunicació.
  • L'Islam no admet la confusió dels papers masculí i femení, ni la practica del sexe fora de la unió de la parella. Aquesta religió ofereix la possibilitat de divorci sota certes condicions. L'home musulmà té el deure de protegir la seva esposa i de deixar-li llibertat per triar les seves activitats. La dona té el dret de treballar o de divorciar-se sense el consentiment del seu espòs. La dona és percebuda com a impura en període de menstruació i per alleujar aquest fenomen biològic li és prohibida l'oració. L'Islam permet l'avortament en algunes situacions, per exemple, quan la conservació de la fetus posa la vida de la mare en perill. La poligàmia és permesa per l'Alcorà. L'Islam permet la poligàmia en certes condicions: l'home no hauria de centrar qualsevol de les seves esposes, s'ha de donar diners uniformament, només pot tenir quatre esposes i sota en el consentiment de la seva primera dona, etc.
  • El judaisme per assignar funcions específiques als homes i les dones, especialment en Jueus ortodoxos les dones tenen poc accés a la Rabinat i es perceben com "impures" durant el seu període menstrual. La practica sexual fora matrimoni esta prohibida i les parelles han de respectar les normes de la niddah "lleis de la puresa de la família". El divorci i el repudi, són permesos però desaconsellats. L'avortament es permet en els casos següents: si el fetus posa en perill la vida de la mare, el fetus és incorrecte, o que la mare és mentalment incapaç d'assumir l'embaràs. La contracepció està prohibida. La poligàmia tradicionalment permesa, està prohibida a partir del segle XI.
  • El protestantisme advoca pel sacerdoci universal i per tant el de les dones. No obstant això la llibertat o prohibicions en relació amb les dones decretats per la religió varien molt fortament segons els corrents protestants, del més liberal fins al més ortodox.
  • En el Budisme, les dones han exercit un paper molt important i el Buda Siddharta Gautama va donar plena coordinació. Tanmateix, amb el temps, el nombre de monges ha estat menys desenvolupat que el dels monjos budistes en els països. Així, en Tibet, és ((formatnum: 27000)) abans de la invasió xinesa de 1959 quan hi havia al voltant de ((formatnum: 592000)) monjos. Al voltant d'una associació internacional de la dona, Carola Roloff està involucrat en el desenvolupament de la dona en el budisme