diumenge, 28 de febrer de 2010

Els Sheriffes de carnestoltes a Masdenverge!


Aquest ha sigut el darrer de tres intensos caps de setmana de carnaval per als Sheriffes. Ahir dissabte dia 27 de febrer vam anar de carnestoltes a Masdenverge, poble que ens acull setmanalment per fer les nostres classes de ball i que també ens proporciona el local per poder gaudir de les nostres festes de grup i sopars de germanor.
Malgrat que vam tenir la sospita que plouria, i de fet anava caient plugim mentre començàvem a ballar, la festa va anar molt bé i l'aigua no va aparéixer. Desprès d'haver ballat pels carrers de Masdenverge, vam tenir una festa per als petits al pavelló poliesportiu amb animació per als menuts i xocolatada! I finalment els Sheriffes vam poder tornar a ballar fins que els peus i les cames ja no van poder aguantar més.
Per a mi personalment, va ser un dia molt especial perquè els meus dos fillols, la Rosa i el Guillem també hi van assistir, i me van fer la padrina més feliç del món!
Avui, cansats però satisfets, pensem que enllorarem les festes del carnestoltes, però, evidentment, amb gent com nosaltres, la festa només acaba de començar i ja ens esperen a una altre lloc per dissabte que ve!
Així que ja tornem a tenir ganes de festa i de reunir-nos un altre cop per fer allò que més nes agrada: ballar!!!!!!!!!!!!!!!

dimecres, 24 de febrer de 2010

AVUI EL RAFA FA ANYS!!!!!!!!!!!!!!!


Avui Rafa fa anys, no direm quants perquè segur que no li fa gràcia! jajaja Però, Carinyo:







PER MOLTS ANYS!!!!!!!!!!!!!!!


T'ESTIMO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dilluns, 22 de febrer de 2010

ELS SHERIFFES DE CARNESTOLTES UN ALTRE COP


Dissabte passat, els Sheriffes vam unir-nos al carnestoltes d'Alcanar per la tarda i al de La Sénia per la nit. He de dir que vam ballar moltíssim, vam gaudir de les coreografies noves i de les que ja fa temps que fem, que la gent d'Alcanar ens va acompanyar en tot moment i ens van fer sentir com a casa, aplaudint-nos, animant-nos i demanant-nos que tornéssem a ballar. És d'agraïr un públic tan entregat! I desprès l'organització del carnestoltes ens va obsequiar amb un pica-pica molt bò i que ens va ajudar a carregar piles per continuar amb la festa.
Per la nit vam anar al ball de disfresses de La Sénia i també vam anar adaptant coreografies a la música que tocava l'orquestra i d'altres cops trobant-nos una parella per ballar. I el puntet final de la nit va ser el crêpe que ens vam menjar alguns abans de marxar cap a casa! Què bò! I com ho vam agraïr perquè havíem de trobar una forma de combatre el fred.
Desprès del cap de setmana intens estem cansats, molt cansats, però molt satisfets per la tasca feta, i esperant amb moltes ganes el carnestoltes de dissabte que ve a Masdenverge!

diumenge, 21 de febrer de 2010

Ha mort Don Joaquin


Aquest matí assistirem a l'enterrament de Joaquín Fuentes Labernia, al qual habitualment ens hem referit com a Don Joaquin. És l'única persona a la qual sempre anomenava amb l'encapçalament don, que es solia atribuir durant dècades als mestres de primària i als professors de secundària.
Don Joaquin va ser professor del col·legi de Campredó des de 1969. Va ser director durant més de tres dècades, i encara era professor titular malgrat que ja feia uns anys que havia superat els 65, tot i que estava de baixa a causa d'una llarga malaltia. Era igualment encara el director de la ZER Mestral, que agrupa els col·legis de Campredó, Lligallo del Gànguil i Vinallop.
Vaig ser alumne seu durant 3 anys, des de 1978-1981, els darrers de la primària, i també em va donar classes de comptabilitat. Vaig cursar amb ell, doncs, el cursos de 6è, 7è i 8è de l'antiga EGB, ja que a Campredó ens agrupaven tres cursos per professors llavors. Evidentment avui hem recuperat records d'infantesa, d'aquell professor sever que ens va marcar profundament, per les classes del qual hem passat generacions i generacions de campredonencs i campredonenques. Iaios més joves, pares i fills romanen units per la trajectòria escolar d'aquest històric professor del col·legi del nostre poble. L'escola primària ens marca profundament. Jo sortosament tinc els mateixos amics que vaig fer quan era un xiquet al nostre col·le. No he canviat de colla d'amics...
Recordo perfectament quan ens va explicar què havia passat en el fracassat intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Era el nostre darrer any a la primària, i don Joaquin, que no parlava mai de política, ens intentà conscienciar de la gravetat del moment. Quan mor una persona, sempre s'intenta recuperar el més positiu de la seua personalitat, però no m'agrada mai amagar allò que penso. Jo no compartia moltes coses amb l'històric professor, ho reconec. Ni he tingut una relació propera, malgrat que era un dels alumnes amb més bons resultats d'aquells anys. El seu mètode d'ensenyament s'allunyava de la meua formació docent. Érem d'èpoques diferents amb la consegüent diferenciació de mètodes educatius i de tarannà personal.
Quant al centre es deia Escuela Graduada nacional de Campredó. Ocupava uns locals molt vells i deteriorats, els quals va costar sang i suor i moltes llàgrimes canviar-los per un centre nou, l'actual. Ara, com a CEIP Port rodó, hi estudien els meus fills, Rosa i Guillem, amb uns 80 alumnes més. Don Joaquin forma part de la història del col·legi i també de Campredó, per la qual cosa l'he volgut recordar en aquest apunt. L'enterrament serà a l'església de Campredó, tot i que no ha viscut mai al poble ha estat un referent i se li donarà el darrer adéu.
Comiat per don Joaquín: Trobarem a faltar el teu somriure, diu que ens deixes te'n vas lluny d'aquí, però el record de la vall on vas viure no l'esborra la pols del camí....
(del bloc de l'Emigdi Subirats)

dilluns, 15 de febrer de 2010

CARNESTOLTES 2010 TÉ NOM DE SHERIFFES!

t



Cansats però molt contents per la recompensa, tots els THE COUNTRY SHERIFFES estem més que satisfets de la nostra carrossa i, per damunt de tot, lo que vam arribar a xalar! L'Ajuntament d'Amposta, des del departament de comissió de festes ens van concedir el segon premi.
Sorpresos vam sentir amb satisfació que guanyàvem el segon premi i és clar, com no, vam esclatar a cridar de joia.
La nostra finalitat no era la d'obtenir un premi, sinò com sempre la de xalar mentre ballem però d'aquesta manera es reconeix una feina que sempre hi ha darrera un muntatge d'aquestes característiques, així que la Dolors Cañellas, la nostra mestra, guia, gurú, i gran gran amiga de tots nosaltres, ha felicitat i donat les gràcies a TOTS els Sheriffes que han fet possible aquest dia de disbauxa.
Des de la creadora de la carrossa, a les cosidores, als balladors, als taxistes, als de l'equip de so, als que recolzen la idea, als que somriuen en pensar el què fem, als que ens acompanyen i ens fan fotos, als disfressats, als que ens venen a veure, etc... a tots la Dolors ens ha dit "Moltíssimes gràcies", però sóm nosaltres els que li hauríem d'agrair a ella tot el que ella fa pel grup, per tots i cadascun de nosaltres i perquè ha fet possible que un somni s'hagi fet veritat.
En reconeixement a aquesta feina ja ha penjat a la web les fotos i els preparatius de la carrossa i de les disfresses. A partir de dimarts podreu veure totes les fotos oficials del dia de carnestoltes a la web del grup thecountrysheriffes.blogspot.com

dilluns, 8 de febrer de 2010

Conseller Ausàs, gràcies per la Vegueria de l'Ebre


L'aprovació de la llei que permetrà la instauració de set vegueries al Principat, entre les quals la Vegueria de l'Ebre, és de justícia històrica. Ha de ser un dia importantíssim per als ebrencs i les ebrenques en particular, i per a la resta de catalans i de catalanes. Com ja escrivia en un apunt anterior, només des del catalanisme es podia intentar acabar amb l'estructura espanyolista provincial, que havia estructurat el territori en quatre províncies arbitràries, que beneficiaven els interessos d'algunes ciutats en concret, i al seu redós havien creat una estructura burocràtica immobilista amb alts interessos econòmics, que han fet dificilíssim tirar endavant una nova estructuració més racional amb els interessos de la ciutadania de principis del segle XXI. A més, i ho torno a repetir, calia un Conseller intel·ligent i ben motivat, que cregués en la nació catalana en la seua totalitat, i que fos originari del Pirineu o de vora l'Ebre, territoris que necessitaven com l'aigua que beuen la vegueria. El conseller Ausàs ha fet història i ha aconseguit imposar-se en un projecte que tenia poders fàctics totalment en contra. També, partits fàctics... l'actitud dels quals ha fet veritablement fàstic... Calia perseverància i no decaure davant les incomprensions i els obstacles d'aquells que volen que res no canviï: convergents i psoecialistes. Mereix tot el nostre aplaudiment. Personalment, com crec en els Països Catalans i he fet de la catalanitat l'essència de la meua vida, considero que la Vegueria de l'Ebre hauria d'incloure l'antic territori ilercabò, al qual manquen les comarques del Sènia-Maestrat i del Matarranya, que pertanyen a dos comunitats autònomes diferents. Ja sé que avui per avui és somniar truites, però forma part implícita del meu ideari irrenunciable.
Cal reivindicar amb la boca plena aquest èxit de la conselleria dirigida per un independentista i d'ERC. Malgrat els duríssims atacs habituals i les ridiculitzacions de la feina feta per les conselleries de signe republicà per part dels dos principals rotatius barcelonins, rotatius de partit, el segell d'ERC porta el nom de cinema... de vegueria... d'internacionalització del català, la qual cosa, com a ebrenc i afeccionat a les lletres, em dóna una grandíssima satisfacció.
En canvi, durant aquests darrers mesos hem pogut comprovar un seguit d'actituds força negatives. Primerament, nefasta ha estat l'actitud dels alcaldes de Lleida i de Tarragona, també d'alguns poderosos de l'àrea metropolitana de la capital que han aixecat la bandera provincial. L'Àngel Ros ha lluitat ferotgement contra la llei de vegueries i s'ha convertit en l'home-província, que vetlla perquè el seu domini feudal arribi vora les muntanyes pirinenques. Realment, un polític que no passarà a la història pel seu mandat brillant, sinó per les seues idees feudals!!! Quant a Josep Fèlix Ballesteros, pitjor missatge no ha pogut donar. Tot i que, òbviament, considero lògica la seu reivindicació de la capitalitat per a la seua ciutat, no es pot construir mai un territori amb la dialèctica nefasta que ha usat. Tot per a mi i res pels del costat. Fins i tot el nom de l'aeroport els hem de furtar, i reusencs i reusenques pel tub han de passar!!! Després hem de llegir als diaris abans esmentats que la seriositat i la centralitat està a les files del PSOE de per aquí!!!
Quant a CiU, lamento de tot cor la seua actitud, perquè d'un partit d'obediència catalana s'hauria d'esperar alguna cosa diferent. Només la puc entendre en clau econòmica d'uns lobbies determinats. I el més lamentable és que les Diputacions han impossibilitat l'articulació real del Principat. Durant els darrers 30 anys Catalunya ha tingut un minvat poder polític autònom, mentre li instauraven un contrapoder econòmic de gran pes, en nom de diputacions espanyoles. Als dos partits majoritaris no els ha importat gaire que la Generalitat estigués coixa de diners i tingués l'ombra allargada de les diputacions sempre present. Ells controlaven les estructures espanyoles que tenien la bossa plena, que deixaven massa sovint amb minvats recursos el govern català. La preservació del poder econòmic provinent de les Diputacions ha estat el que ha impedit l'estructuració definitiva de les Terres de l'Ebre en un marc polític propi.
La Vegueria és un organisme històric a les comarques centrals dels Països Catalans. Lamento que no s'hagi donat solució a altres territoris catalans com el Penedès (on treballo actualment i hi estic força integrat, que també hauria estat molt just), o la polèmica amb l'Aran, la cultura i articulació política del qual sempre he defensat (tot i que tot no és culpa del govern nostrat...). És de justícia celebrar la seua recuperació, que ens ha omplert a moltes i a molts de joia. I també és de justícia reconèixer aquelles persones que han aconseguit fer el somni de tanta gent realitat. Normalment sóc molt crític amb la classe política en general, i no m'agrada llençar gaires floretes als poderosos. Deia Johan Cruyff que quan Romario marcava gols no calia felicitar-lo, ja que era la seua obligació que per això se li pagava. El mateix es pot aplicar a qualsevol polític, evidentment... Però aquest cop em deixo anar pels sentiments, per la trascendència de la llei en qüestió per al país: Conseller Jordi Ausàs, gràcies per la seua tasca política i per creure en cadascun dels territoris del país.

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

dimarts, 2 de febrer de 2010

Mail al Molt Honorable president nuclear Montilla


COPIEU AQUEST MAIL I ENGANXEU-LO EN UN CORREU ELECTRÒNIC I ENVIEU-LO A president.montilla@gencat.cat

ENVIEU CÒPIA TAMBÉ A nocementerinuclear@yahoo.es






Mail adreçat al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya.


President,

Quan ereu Ministre d’Indústria, vós i el vostre secretari general, ja vau iniciar aquest lamentable, injust i desafortunat procés per a implantar el Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Nuclears d’Alta Intensitat.

Malauradament per al nostre país, l’Ajuntament d’Ascó, sota la tutel•la cínica, fosca i manipuladora de l’Associació de Municipis d’Àrees Nuclears Espanyola, ha acabat presentant candidatura al Cementeri Nuclear.

El procès en si mateix, té grans mancances democràtiques i participatives, ja que no s’ha preguntat a la ciutadania de la zona, i en tot cas, s’ha obviat als representants de la ciutadania: bé sabeu que 10 Consells Comarcals de la zona d’Ascó, i més ja de 70 Ajuntaments s’hi han posicionat a través de mocions.

Com a president del nostre govern que sou, com a president del govern del nostre país, a més de tenir l’obligació de complir i fer complir el mandat del Parlament de Catalunya de 2008 en què geu de Sol·licitar al Govern de l’Estat una presa de posició clara i definitiva en el sentit de desestimar qualsevol ubicació del magatzem temporal centralitzat en el territori
de Catalunya.

Per tant President, us demanem que feu complir aquest mandat escrupulosament, i que utilitzeu la via política, administrativa i jurídica, com a president del Govern de Catalunya, per a defensar el territori, i evitar que finalment, el cementeri nuclear s’instal·li al nostre país.