dilluns, 29 d’agost de 2011

SOM CATALANS, I QUÈ?


Me n’acabo d’assabentar que estan criticant el Cesc pel Twitter per portar una estelada durant les celebracions de la supercopa!

De ben segur que qui ho fa és gent amb el cervell tancat i curt de mires perquè, si fos gent amb dos dits de front, no hi donarien importància perquè s’ha de separar l’esport de la política, però són precisament aquells que més ho criden els que primer ho fan! Senyors, deixem que la gent pensi el que vulgui, tothom té dret a expressar en públic el que sent i a defensar la bandera i els colors del seu cor, i si hi ha algú a qui no li agradi, doncs que s’hi posi fulles!

Que no se suposa que vivim en una democràcia? Que no se suposa que hi ha llibertat de premsa i opinió? Que no se suposa que cadascú pot fer el què li doni la gana? Doncs per això mateix!

Però la democràcia on és en aquest cas? Doncs enlloc! Enlloc perquè tot el que no sigui defensar l’espanyolisme ultradretà tan comú cap a la messeta i més enllà, tot, i repeteixo tot, tot està malament i no s’hauria de permetre.

Malauradament, a les nostres pròpies terres també ens trobem amb elements antidemocràtics, a tots els pobles ens trobem gent que fomenta la violència, gent xenòfoba, gent misògina, gent que fomenta els maltractaments, gent que parla sense saber de què parla però que, en teoria, i res més lluny de la realitat, tenen la solució als problemes del món i estan en poder de la veritat absoluta. I què n’hem de fer d’aquesta gent? Els hem de fer fora del nostre país, siguin o no ciutadans de Catalunya? Els hem de vetar la seva opinió? Els hem de fer claudicar a les nostres idees, siguin o no les realment bones i autèntiques? Allà cadascun amb la seva opinió, sempre i quan no formin part de cap d’aquestes lacres de la societat, perquè si volem continuar evolucionant, hem de desterrar de la nostra societat actual tots aquests pressupostos i males influències en els nostres fills, perquè estem formant el seu i el nostre futur i depèn de nosaltres el que els hi ensenyem, perquè de nosaltres depèn com evolucionin ells per ajudar-nos a evolucionar a nosaltres.

I a tots aquells que no ens volen com som, amb els nostres defectes i les nostres virtuts, doncs que ens deixin viure i cadascun a casa seva, que ens deixin marxar, perquè si no arribarà un dia en què marxarem i no els demanarem el seu parer, perquè simplement no s’ho hauran merescut!

dimecres, 24 d’agost de 2011

Constància i esforç

Abans de les vacances d'agost vaig tenir el plaer de compartir un dia de platja amb una estimada antiga alumna i ara amiga, la Nur. Núria té 25 anys i puc dir, sense cap dubte, que ha triomfat, ha triomfat de debò. I tot per mèrits propis. És un exemple clarificador del que representa l'esforç, les ganes i el saber estar i comportar-se per tot arreu. La Nur ha sigut capaç als seus 25 anyets de tenir un càrrec de molta importància a una multinacional irlandesa, a la base de la ciutat holandesa d'Amsterdam, i ha esdevingut una ciutadana més d'aquesta gran capital europea. I no contenta amb això, els plans que té, personals i de feina, m'omplen d'orgull, un orgull que molt poca gent pot sentir, perquè la Nur ha arribat molt i molt lluny a una edat molt curta, i continuarà pujant i tenint experiències meravelloses i molt gratificants i enriquidores perquè ella val molt, però molt! I jo continuaré estant molt orgullosa de tot el que ella obtindrà perquè realment s'ho mereix!
És més que palès avui en dia que l'esforç i la constància són necessaris per assolir uns objectius tan elevats com els que ella s'ha plantejat assolir. De fet, en tots els anys de docent que porto, n'hi ha hagut un grapat d'antics i antigues alumnes que han arribat molt lluny, i tot per l'esforç, la dedicació i la constància. Malauradament, tambè n'hi ha que ens han decebut molt perquè se consideraven més intel·ligents que els seus companys i a l'hora de la veritat, no han fet res de res amb les seves vides. Si això hagués sigut la seva opció personal, doncs ja ens estaria bé, però en un bon grapat de casos el que ha passat és que no han fet res per la seva inconstància i per la seva droperia, cosa que fa que la decepció sigui encara més gran.
El meu germà i jo, desprès de tants anys ensenyant idiomes i intentant ser un referent per als i les nostres alumnes, professionalment i personalment, podem dir que l'orgull ens omple de bat a bat amb molts i moltes dels i de les alumnes que han passat per la nostra acadèmia, però que tambè continuem parlant d'aquells i aquelles dels i de les qual esperàvem molt i que a l'hora d e la veritat no han obtingut res de res, i ens dol, però són coses de la vida i nosaltres ja els tenim fora del nostre abast, per això ja no els podem aconsellar ni intentar ajudar-los en els seus camins a seguir.
Però acabem amb el mateix tò que hem començat, l'alegria per la Nur! Moltes felicitats, xiqueta! no canviis mai i tira endavant amb toooooooooots els teus plans, perquè tu sí que pots fer-ho i ho faràs!

dissabte, 20 d’agost de 2011

ESKERRIK ASKÓ


Estic al tren, de tornada d’una semana fantástica al País Basc. La base d’operacions ha sigut la ciutat d’Errenteria, llar dels meus amics estimats la Conchi i l’Alberto. He pogut gaudir de la seva companyia així com de la dels seus fills i, de manera inesperada, la dels meus amics de Las Palmas, l’Ana i el Fèlix, que es van presentar per passar un parell de dies amb nosaltres i recordar velles experiències passades junts en altres llocs i en altres estius.

Si hagués de fer el resum d’aquestes vacances en una paraula aquesta seria FELICITAT, o pot ser JOIA o també MERAVELLA. Costa tant de creure que hi hagi gent tan desinteressada com ells? Per a mi no.

Vaig conèixer la Conchi i l’Alberto fa 12 anys a un tour per Itàlia, i allí també hi vaig trobar l’Ana, I posteriorment s’hi va afegir el Fèlix. I des de llavors ens hem vist com a mínim un cop l’any, bé sigui a les meves terres, o a les seves. Hem pogut gaudir del casament de l’Ana i el Fèlix a Las Palmas, i també de trobades a llocs buscats per poder-hi fer-hi cap tots a la vegada. I hi haurà gent que se preguntarà com és posible que un grup de gent que es troven per casualitat, que coincideixen de casualitat a un viatge organitzat, com pot aquesta gent formar un lligam tan fort com el que hem format nosaltres? Doncs amb amor i dedicació, que és com s’aconsegueix que l’amistat duri per sempre.

Aquests vuit dies passats amb ells van estar preparats per la Conchi i l’Alberto per ajudar-me a recuperar-me d’unes dolències i un cansament, físic i anímic, desprès de la temporada tan dolenta passada a la nostra familia. Però han aconseguit tot el que s’havien proposat! Ara em sento amb forces renovades i amb moltes ganes d’emprendre i continuar els projectes ajornats per la situación viscuda.

Ara sí que no me fa mal res, ara sí que m’he posat les piles, ara sí que torno a ser jo d’una vegada. No cal ni dir que les llargues caminades per zones urbanes així com per àrees rurals han ajudat molt. El País Basc és un indret meravellós per caminar, rumiar i prendre decisions trascendentals a les nostres vides. Només cal una mica de preparació física i bona disposició anímica, i a tirar endavant, perquè la vida és molt bonica, i hem d’aprendre a capejar el mal temps, a donar l’esquena a les persones negatives del nostre entorn, i a apreciar els que de debò ens estimen, que en són molts.

No cal fer una llista de tota la gent que m’estimo i m’estimen perquè ells i elles ja ho saben . Ara el que cal és tirar endavant i portar a terme tot el que havíem deixat aparcat fins ara. Tremola món perquè ja arribo!

Conchi i Alberto, mai us podré agrair prou tot el que heu fet per mi! ESKERRIK ASKÓ!