divendres, 29 de gener de 2010

Opinió d'En Jordi Basté de RAC1 de les Terres de l'Ebre i dels ebrencs.



De tant en tant que algú de la capital ens defensi reconforta una mica.


Hi ha gent que no és de les nostres Terres però que ens entén i comparteix totalment els nostres sentiments.
Us recomano que ho escolteu, es breu però conté un clar missatge.



0126 08h (Dimarts 26-01-10) El davantal ( )



divendres, 22 de gener de 2010

No al cementiri nuclear a Ascó


Copieu aquesta carta, enganxeu-la en un correu electrònic i envieu-la a l'Alcalde d'Ascó (aj.asco@altanet.org), amb còpia a nocementerinuclear@yahoo.es

Senyor Rafael Vidal i Ibars,

El Parlament de Catalunya, igual que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del nostre territori (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) estant clarament en contra de que el cementeri nuclear s’instal·li ni a la Ribera d’Ebre, ni a les Terres de l’Ebre ni al Camp de Tarragona, i per extensió enlloc del territori de Catalunya.
Us volem recordar per tant, que fent compliment al mandat del Parlament, el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va fer arribar una carta al Ministeri d’Indústria demanant que el cementeri nuclear no s’instal·li enlloc de Catalunya.
A més, com els efectes i les repercussions del cementeri nuclear no són només locals (d’aquí que feu el repartiment de diners públics als ajuntaments del voltant), us demanem que no prengueu la decisió equivocada, i no acolliu el cementeri nuclear , respectant la voluntat de la majoria de la població, expressada pels seus representants polítics que van aprovar les mocions al Parlament, als ajuntaments i als consells comarcals.
L'Ajuntament d'Ascó, tot sol, no pot prendre una decisió d'aquest abast i hipotecar així el futur de les nostres comarques i de les nostres generacions futures. Sigueu conscients, que aquesta decisió que voleu prendre pot provocar una fractura social de greus conseqüències a la Ribera d'Ebre i al nostre territori.
No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!

dimecres, 20 de gener de 2010

PER MOLTS ANYS, MARTA!


Avui la Marta fa anys! No diré quants, però, evidentment, els porta molt bé!


Així que, estimada Marta,

PER MOLTS ANYS I CONTINUA SENT COM ETS!

T'ESTIMO!

dissabte, 9 de gener de 2010

El PSOE contra les vegueries


El Conseller de governació, el republicà Jordi Ausàs, no ho tindrà gens fàcil per poder portar al Parlament català la llei de vegueries, la qual era una prioritat d'aquesta legislatura per a ERC i portaven al programa electoral altres formacions polítiques. Malauradament, alguns dels principals dirigents municipals del PSOE regional s'hi han posicionat en contra, la qual cosa endarrerirà tot el procés o, senzillament, el tirarà en orris. D'aquesta manera el partit majoritari al govern català torna a imposar el seu criteri per interessos d'acumulació de poder econòmic i polític. Una distribució administrativa més equitativa de les comarques del Principat havia estat una reivindicació històrica en molts indrets del país, i molt especialment a les Terres de l'Ebre, territori cruïlla dels Països Catalans i històricament perjudicat per l'arbitrària distribució provincial de meitat del segle XIX, que va situar el territori ebrenc dintre de la demarcació de Tarragona. El poder polític acumulat per les quatre capitals de província impossibiliten qualsevol reestructuració més lògica i propera al ciutadà. Com es diu popularment, s'aferren a la mamella, aquest cop en format diputació... Haurem de comprovar com els interessos polítics i econòmics novament trepitjaran les Terres de l'Ebre, amb el vist-i-plau de formacions polítiques regionals majoritàries.
Han estat veritablement patètiques les declaracions d'alguns alcaldes psoecialistes, quan, ben sovint, aquesta gent pretén donar lliçons de maduresa política!!! Justament ells han demostrat estar molt verds i molt mal preparats per a exercir el seu càrrec. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, és un exemple claríssim de com no s'ha d'exercir el lideratge en un territori. No es pot entendre de cap de les maneres que es vulgui apoderar d'una nova vegueria negant el pa i l'aigua a la ciutat veïna, tradicionalment rival, senzillament perquè sí. El seu discurs no s'aguanta per enlloc, i ha accelerat les rivalitats veïnals deliberadament... No gaire millor ha estat l'alcalde de Lleida, el psociealista Camil Ros, que ha donat mostres d'un patetisme provincial escandalós. Estem al segle XXI com per a poder-se adonar que l'actual demarcació de Lleida és molt extensa i reuneix territoris geogràficament molt variats i amb necessitats molt diverses. Sembla que la seua aposta sigui allò de la Lérida una, grande y libre... De la mateixa manera que les reticències dels poderosos alcaldes de l'àrea metropolitana barcelonina porten el segell del poder econòmic que no volen perdre, a costes de continuar tenint desestructurades territoris del país com el Penedès o l'àrea central del Principat.
El PSOE mai no s'ha cregut les vegueries perquè trenquen amb l'estructura provincial espanyola. Poden posar totes les excuses que vulguin, però, al cap i a la fi, la seua intenció és garantir que l'estructura administrativa espanyola es mantingui. Són espanyols, què hi farem? Tenen sota el seu control la gran majoria de mitjans de comunicació públics del país, amb la qual cosa gaudeixen dels mecanismes necessaris per anar controlant la societat i que ningú se'ls reboti gaire... Hi ha hagut excepcions com el cas del transvasament de les aigües de l'Ebre, però saben perfectament que ningú sortirà al carrer per reivindicar les vegueries ni els suposarà cap cost electoral greu, i per això no els tremola el pols a l'hora de carregar-se-les..
Clar i català, podem estar davant de la darrera oportunitat de desfer-nos de l'estructura provincial espanyola i espanyolista i disposar d'una administració més racional i d'acord amb els interessos de cada territori. L'aposta del conseller Ausàs, amb els retocs que calgui, és ferma. No ens enganyem, només un conseller amb sensibilitat territorial pot tirar endavant aquesta reforma. Un conseller del Pirineu o de l'Ebre la forta identitat del qual el porti a fer una proposta valenta i racional, la qual causa hurticària a aquells que disposen de l'aixeta dels diners i del poder polític.
El PSOE és una màquina d'acumulació de poder que enfonsarà moltes esperances ebrenques i catalanes. Com ja he reivindicat en nombroses ocasions, el catalanisme polític no es pot permetre el luxe que el PSOE sigui l'amo i senyor de la política catalana. Amb aquesta gent, ni vegueries... ni cultura catalana... ni seleccions nacionals... ni nació...

(del bloc de l'Emigdi Subirats)


dijous, 7 de gener de 2010

COSES DEL CATALÀ DE L'EBRE


A l'apunt d'avui, tornarem a reivindicar expressions ben característiques del català que parlem als pobles de la riba final de l'Ebre. Tinc per costum reivindicar, de tant en tant, tot un seguit d'expressions i paraules que usem en diversos indrets en particular de les comarques centrals dels Països Catalans. Cal remarcar que són usades en determinats llocs, atès que quan parlem de variants dialectals no ens estem referint, en absolut, a parlars uniformes de tota una comarca o comarques. Em diverteix redactar apunts que fan referència a aquestes expressions nostrades, ja que és la mostra més tangible de riquesa lingüística i que la llengua roman ben viva arreu. El nostre lèxic és variadíssim, com el de qualsevol altra variant de la nostra llengua. Paraules com granera (escombra, per als parlants del dialecte oriental) ens porten a la construcció de verbs com agranar, usat en expressions com agranar cap a casa, que té el seu significat equivalent en altres variants dialectals. Una de les paraules que més sobta a altres parlants és escurar, és a dir, rentar els plats; una acció derivada és fer l'escuranda. De fet, escuranda fa referència al conjunt d'estris que han de ser rentats.
També voldria fer esment de la pronunciació col·loquial de paraules com ando-siau enlloc d'adéu-siau, de la qual, persones de generacions més grans en fan un ús extensiu. Val a dir que evoluciona cap a ando-sien, al qual no podem trobar cap mena d'evolució fonètica.
Una de les expressions més nostrades és alego. No estic parlant de l'expressió Hasta lego, un evident castellanisme amb l'escursament de "luego". Per si sol, la paraula alego esdevé sinònim de prompte: Alego vindrà. Tot i que també pot significar en un futur: Alego no podrem sortir de casa, Alego en seran més que natros.
Crec que en altres apunts ja havia destacat el fet que usem una v en diminutius com peuet o pouet que esdevenen povet o pevet. Aquest fenomen també es produeix en poal (galleda), que en alguns pobles pronunciem poval; i en paraules derivades com una poalada d'aigua que pronunciem povalada. Personalment faig un ús particular de la paraula katiusques (botes d'aigua), ja que dic kataiusques. No sé explicar per què, sembla que sóc l'únic.
També voldria parlar de l'expressió mes que sigue, que usem enlloc de "encara que sigui només per": Vés al curset mes que sigue perquè te veiguen la cara; també pot significar tan de bo: Mes que sigue, jugue Messi. A Campredó la pronunciem mas.
Algunes expressions, en especial, sobten els parlants d'altres llocs del domini lingüístic comú. Concretament, la paraula gonia, que pren el sentit de pressa o d'angúnia. Porto gonia equival a tenir pressa. A la vegada, Tinc gonia que no ve vol dir Estic preocupat que no ve, ja que la situació em causa angúnia (preocupació). Aquesta és una expressió col·loquial que s'usa arreu de les poblacions ebrenques.
També és curiós l'ús de la paraula espai, com a sinònim de Vés en compte. També en ocasions agafa el sentit de lentament, com en les expressions: Parla més espai (a poc a poc) o Vés espaiet (condueix amb cura).
Una altra expressió ben nostra és fer avio, que vol dir enllestir feines amb rapidesa inusitada. Veiem com Has fet avio també vol dir has tornat ràpid o has acabat prompte. Moltes d'aquestes expressions agafen significats ben específics en determinades circumstàncies.
És una xamba disposar d'aquest lèxic tan ric en la llengua catalana. Quina xamba hem tingut avui en un partit de futbol, fa referència al fet que la sort ha estat al costat de l'equip al qual donem suport.
(del bloc de l'Emigdi Subirats)