dijous, 29 de gener de 2009

WEB QUEST


I STILL HAVEN'T FOUND WHAT I'M LOOKING FOR
by U2

I have climbed the highest ..... (1)
I have run through the fields
Only to be with you
Only to be with .....(2)

I have run I have crawled
I have scaled these city .....(3),
these city walls
Only to be with you
But I still haven't found

What I'm looking for
.....(4) I still haven't found

What I'm looking for
I have kissed honey .....(5)
Felt the healing in her fingertips
It burned like fire
This burning desire
I have spoke with the tongue of .....(6)
I have held the hand of a devil
It was warm in the .....(7)
I was cold as a stone
But I still haven't found
What I'm looking for
.....(8) I still haven't found
What I'm looking for
I believe in the Kingdom Come

Then all the .....(9) will bleed into one
But yes I'm still running
You broke the bonds

You loosed the chains
You carried the .....(10)

And my shame
Oh my shame
You know I believe it
But I still haven't found
What I'm looking for

But I still haven't found
What I'm looking for


http://www.goear.com/listen.php?v=5641582

INTRODUCTION:

- You will work in groups of two (you can choose who you want as your group mate).
- You can also include some videos of their performances.
- The subject matter here is divided into three different tasks:

TASK 1:

- Fill in the gaps with the words you hear.
- Find out as much information as you can about the group who sings this song, and about the song itself.
- Try to find out the subject matter of this song.

TASK 2:

- Find and make a list of the different verbal tenses in this song, giving some examples and the verse they are in.

- Make a chart with their original infinitive forms, expliciting whether they are regular or irregular.
- Make a chart with synonyms and antonyms of the nouns appearing in this song (translation is not necessary).





TASK 3:
- Give your personal opinion about this song ( not only adding whether you liked it or you didn't, but a personal comment about what you think of the song, subject matter, the man's or woman's point of view, etc.)





PROCESS:

- Explain in detail how you have divided your work.
- Provide all the materials you have used in order to get all the information required.
- The language to use is English.





SOURCES:

- ON THE NET:
1) about the group U2:



2) about synonyms:

3) about verbs:


- DICTIONARIES:
- COLLINS COBUILD
- OXFORD
- ENGLISH LANGUAGE AND CULTURE, Longman



EVALUATION.

- What I will evaluate:
1) CONTENT: a good personal account about your opinions.
2) EXPRESSION: the way you use verbal tenses, connectors, vocabulary (especially new words).
3) GRAMMAR:
- the right use of English.

- the right answers for the grammar part of the web quest.

- As it is a group work, you all will be given a single mark.

París, New York... Campredó

CATALÀ
Roman Aixendri, un jove campredonenc afeccionat a l'elaboració de curtmetratges, ens ha fet saber que participa en la redacció de la revista "Y sin embargo", sobre temes relacionats amb l'àmbit musical i cinematogràfic. La curiositat de la notícia rau en el fet que es publiquen a portada les poblacions dels redactors. Llavors podem trobar el nom de Campredó al costat de París, Barcelona, Brussel·les, Toronto, Santiago de Xile o Nova York. Ens ve al cap la cèlebre dita "Reus, París, Londres"...

Sobretot, ens felicitem de la trajectòria que està portant Roman i altres campredonencs en l'àmbit cinematogràfic, que ens permetrà tirar endavant la segona edició del "Curt-redó", el festival documental que organitza "Soldevila" a Campredó durant el mes de juliol, que enguany s'espera poder-lo consolidar plenament. Ja l'estan preparant i tenen tot un seguit d'iniciatives que l'han de portar a ser tota una referència a les Terres de l'Ebre quant a la difusió de curtmetratges i documentals.


ESPAÑOL
Roman Aixendri, un joven campredonense aficionado a la elaboración de cortometrajes, nos ha hecho saber que participa en la redacción de la revista "Y sin embargo", sobre temas relacionados con el ámbito musical y cinematográfico. La curiosidad de la noticia radica en que se publican en portada las poblaciones de los redactores. Entonces podemos encontrar el nombre de Campredó al lado de París, Barcelona, Bruselas, Toronto, Santiago de Chile o Nueva York. Nos viene a la memoria la célebre frase "Reus, París, Londres" ...
Sobre todo, nos felicitamos por la trayectoria que está llevando Roman y otros campredonenses en el ámbito cinematográfico, que nos permitirá sacar adelante la segunda edición del "Curt-redó", el festival documental que organiza "Soldevila" a Campredó durante el mes de julio, que este año se espera poder consolidarlo plenamente. Ya lo están preparando y tienen una serie de iniciativas que la han de llevar a ser toda una referencia en las Terres de l'Ebre en cuanto a la difusión de cortometrajes y documentales.

FRANÇAIS
Roman Aixendri, un jeune homme de Campredó qui est amateur du développement des courts métrages, a communiqué qu'il participe à la rédaction du magazine "Y sin Embargo", sur des sujets liés à la musique et au cinéma. La curiosité de l'histoire réside dans le fait qu'on publie sur la couverture du magazine les endroits de procedence des écrivains. Ensuite, on peut trouver le nom de Campredó à côté de celui de Paris, ou de Barcelone, ou de Bruxelles, ou deToronto, ou de Santiago de Chile ou de New York. Il nous rentre à la mémoire alors le célèbre "Reus, Paris, Londres" ...
Avant tout, nous sommes heureux de voir que Roman et d'autres personnes de Campredó sont en train d'avoir du succès dans le monde cinématographique, ce qui nous permettra de bien mener la deuxième édition du "Curt-redó", le festival du documentaire organisé par "Soldevila" à Campredó au cours du mois de Juillet, lequel, cette année, on espère de consolider pleinement. On est déjà en train de le préparer avec une série d'initiatives qui devraient l'amener à devenir une référence pour les Terres de l'Ebre en termes de diffusion de documentaires et de courts métrages.

ITALIANO
Roman Aixendri, un giovane di Campredó è un afezzionato allo sviluppo dei Cortiometraggi ci ha resi consapevoli del fatto che partecipa alla redazione della rivista "Y Sin Embargo", su temi legati alla musica ed ai film. La curiosità della storia radicca nel fatto che il nome delle città e dei paesi degli scrittori appare sulla coperta della rivista. Così ci possiamo trovare il nome di Campredó accanto a quello di Parigi, di Barcellona, di Bruxelles, di Toronto, di Santiago de Chile o di New York. Ci viene dopo alla memoria la famosa frase "Reus, Parigi, Londra "...

Soprattutto, siamo lieti per il successo che Roman ed altri abitanti di Campredó hanno nel mondo dei film, che ci consentirà di effettuare la seconda edizione del "Curt-redó", un festivale di documentari organizzato da "Soldevila" a Campredó durante il mese di luglio, che quest'anno si spera di consolidarsi pienamente. E ci stanno già preparando una serie di iniziative che dovrebbero indurlo a diventare un riferimento per le Terres de l'Ebre, in termini di diffusione di documentari e cortometraggi.


ENGLISH
Roman Aixendri, a young man from Campredó an amateur of the development of short films, has made us aware that he is a member ofthe drafting of the magazine "Y Sin Embargo", on topics related to music and films. The curiosity of the story lies in the fact that the name of their home towns appears next to their names. Then we can find the name of Campredó next to that of Paris, of Barcelona, of Brussels, of Toronto, of Santiago de Chile or of New York. It comes to our memories the famous saying "Reus, Paris, London" ...

Above all, we are pleased about Roman and other people from Campredó's success in the film world, which will enable us to carry out the second edition of the "Curt-redó", a documentary festival organized by "Soldevila" in Campredó in the month of July, which, this year, is expected to be fully consolidated. They are already preparing a series of initiatives that should lead them to become a reference to the Terres de l'Ebre in terms of diffusion of documentaries and short films.

diumenge, 25 de gener de 2009

LLETRES EBRENQUES ENTREVISTA L' ERNEST BENACH


Lletres ebrenques talks to President Ernest Benach

Next Friday, 30th January, during the radio programme Lletres Ebrenques (Antena Caro Roquetes, 96.0 fm), Emigdi Subirats will interview Mr. Ernest Benach i Pasqual, President of the Parliament of Catalonia. It goes without saying that we feel very proud of having him in a programme like ours, which wants to promote our literature and the use of our language. With President Benach we are going to talk about literature, new technologies, and about his blog, which has become one of the most important political ones in the country.

Ernest Benach i Pasqual was born in Reus (Baix Camp). In 1980 he founded Nacionalistes d'esquerra (Left nationalists). During these years he showed great cívil commitment and he was one of the founders of the excursionist group La Mulassa, and got involved with the Catalan Boy Scouts and took part in the General Assembly of World Scout Parlamentary Union. He is also a passionate casteller. In 1991, he founded la Colla castellera Xiquets de Reus, and he has been the president and cap de colla (manager).
In 1987 he joined the campaign "Call To ERC" and joined the party. He also became councillor of his hometown.
In 1992 he was elected deputy to the Parliament of Catalonia. On December 5, 2003 he was elected President of the Catalan Parliament.


The programme can be listened later in the web www.antenacaro.com.


Lletres ebrenques lädt den Präsidenten Ernest Benach ein

Freitag, 30. Januar, während des Radioprogrammes Lletres Ebrenques (Antena Caro Roquetes, 96.0 fm), Emigdi Subirats wird Herrn Ernest Benach i Pasqual interviewen, Präsident des Parlaments Kataloniens . Wir fühlen uns sehr stolz darauf , ihn in unserem Programm zu haben, der unsere Literatur und den Gebrauch unserer Sprache fördern will. Mit Präsidenten Benach werden wir über die Literatur, neuen Technologien, und über seinen Blog sprechen, der einer der wichtigsten politischen geworden ist.
Ernest Benach i Pasqual war in
Reus (Baix Camp) geboren. 1980 gründete er Nacionalistes d'esquerra (Linke Nationalisten). Während dieser Jahre zeigte er großes cívil Engagement, und er war einer der Gründer der Ausflügler-Gruppe La Mulassa, und wurde mit den katalanischen Boy Scouts beteiligt und nahm an der Generalversammlung der Weltvereinigung des Boys Scouts Parlamentary teil. Er ist auch ein leidenschaftlicher casteller. 1991 gründete er la Colla castellera Xiquets de Reus, und er ist der Präsident und der Cap de colla (Betriebsleiter) gewesen. 1987 schloss er sich der Kampagne "Anruf zu ERC" an und schloss sich der Partei an. Er wurde auch Stadtrat seiner Heimatstadt. 1992 wurde er zu Abgeordnetem zum Parlament Kataloniens gewählt. Am 5. Dezember 2003 wurde er zu Präsidenten des katalanischen Parlaments gewählt.


Das Programm kann später im Web www.antenacaro.com gehört werden.


Lletres ebrenques parle au Président Ernest Benach.

Le prochain vendredi, 30 janvier, pendant le programme radio Lletres Ebrenques (Antena Caro Roquetes, 96.0 de), Emigdi Subirats interviewera M. Ernest Benach i Pasqual, le Président du Parlement de la Catalogne. Il faut dire qu’on se sent très fiers du fait de l'avoir dans un programme comme le nôtre, qui veut promouvoir notre littérature et l'utilisation de notre langue. Avec le Président Benach on va parler des Technologies, de littérature, des nouvelles et de son blog, qui est devenu un des les plus importants politiques dans le pays.

Ernest Benach i Pasqual est né dans Reus (Baix Camp). En 1980 il a fondé Nacionalistes d'esquerra (les nationalistes de Gauche). Pendant ces années il a montré un grand engagement civil et lui fut l’un des fondateurs du groupe d'excursionniste La Mulassa et si est impliqué avec les Boys - scouts catalans et a pris partie à l'Assemblée Générale d'Union de Boy-scout Mondiale Parlamentary. Il est aussi un “casteller” passionné. En 1991, il a fondé la Colla castellera Xiquets de Reus et il a été le président et le bonnet de colla (le directeur).

En 1987 il a rejoint la campagne "Crida a ERC" et il a rejoint le parti. Il est aussi devenu le conseiller de sa ville natale.

En 1992 on l'a élu député au Parlement de la Catalogne. Le 5 décembre 2003 on l'a élu le Président du Parlement catalan.


On peut écouter le programme plus tard sur le web www.antenacaro.com.

Lletres ebrenques, colloquio con il Presidente Ernest Benach

Il prossimo Venerdì, 30 gennaio, durante il programma radiofonico Lletres Ebrenques (Antena Caro Roquetes, 96,0 fm), Emigdi Subirats intervista il Sig. Ernest Benach i Pasqual, il Presidente del Parlamento della Catalogna. Bisogna dire che ci sentiamo molto orgogliosi di averlo in un programma come il nostro, che vuole promuovere la nostra letteratura e l'uso della nostra lingua. Con il Presidente Benach stiamo per parlare di letteratura, le nuove tecnologie, e del suo blog, che è diventato uno dei più importanti politici del paese.

Ernest Benach i Pasqual è nato a Reus (Baix Camp). Nel 1980 ha fondato Nacionalistes d’Esquerra (nazionalisti di sinistra). Nel corso di questi anni ha dimostrato grande impegno civile e fu uno dei fondatori del gruppo di escursionisti La Mulassa, e ha partecipato con i boy scout catalani e ha anche preso parte alla Assemblea Generale del World Scout parlamentare europea. Egli è anche un appassionato “Casteller”. Nel 1991 ha fondato la Colla castellera Xiquets de Reus, e lui è stato il presidente e il tappo di colla (manager). Nel 1987 è entrato a far parte della campagna "Crida a ERC" e si è unito al partito. Egli è diventato anche consigliere comunale della sua città natale. Nel 1992 è stato eletto deputato al Parlamento della Catalogna. Il 5 dicembre 2003 è stato eletto Presidente del Parlamento catalano.


Il programma può essere ascoltato sulla web www.antenacaro.com.

Lletres ebrenques converses amb el President Ernest Benach

El proper divendres, 30 de gener, durant el programa de ràdio Ebrenques Lletres (Antena Caro Roquetes, 96.0 FM), l’Emigdi Subirats entrevista l’Honorable Ernest Benach i Pascual, President del Parlament de Catalunya. Vaga dir que ens sentim molt orgullosos de comptar amb ell en un programa com el nostre, que vol promoure la nostra literatura i l'ús de la nostra llengua. Amb el president Benach, anem a parlar de la literatura, les noves tecnologies, i sobre el seu bloc, que s'ha convertit en un dels polítics més importants al país.

Ernest Benach i Pascual va néixer a Reus (Baix Camp). El 1980 va fundar Nacionalistes d'Esquerra (Esquerra nacionalistes). Durant aquests anys ha demostrat gran compromís civil i va ser un dels fundadors del grup d'excursionistes La Mulassa, i es va involucrar amb el català i els Boy Scouts van participar en l'Assemblea General de Scout Mundial Parlamentary Union. També és un apassionat CASTELLER. El 1991, va fundar la Colla Castellera Xiquets de Reus, i ha estat el president i el cap de colla (director). El 1987 es va unir a la campanya "Crida a ERC" i es va unir a la festa. També es va convertir en regidor de la seva ciutat natal. El 1992 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya. El 5 de desembre de 2003 va ser elegit President del Parlament de Catalunya.


El programa pot ser escoltat més tard a la web www.antenacaro.com.

dimarts, 20 de gener de 2009

PER MOLTS ANYS, MARTA!




Avui la Marta fa anys! Segons ella diu, en fa 18, perque diu que un cop ja has arribat a la majoria d'edat perquè has de canviar de número cada any? Però, evidentment, els porta molt bé!

La Marta i jo ens vam conèixer ja fa molts anys, gairebé 30, a l'institut de Tortosa, on estudiàvem les dues. I, tot i que al principi no ens vam caure gens bé, aviat ens vam convertir en les millors amigues i ho continuem sent fins i tot avui en dia!

Ella per a mi és com una germana, el seu marit com el meu cunyat, i el seu fill com el meu nebot. I ens estimem tots moltíssim i ens veiem sempre que podem, que darrerament i per culpa meva no és gaire sovint, i sabem que sempre que ens necessitem hi sóm, per a fer costat, per a donar suport, per a consolar, per a plorar o per a riure, però sempre disposats els uns per als altres.

Quan l'Oriol, el seu fill, em pregunta quan ens vam conèixer la seva mare i jo, i com és que ell me diu "tia" si la seva mare i jo no sóm germanes, li explico sempre el mateix, que ella i jo ens estimem tant com si fóssim germanes i que, encara que no compartim la mateixa sang, sí que compartim els mateixos sentiments i això és el que ens ha unit tants d'anys i el que ens continuarà unint per tota la vida.

Així que, estimada Marta,

PER MOLTS ANYS I CONTINUA SENT COM ETS!

T'ESTIMO!

dilluns, 19 de gener de 2009

ANALYSIS OF THE POEM “THE RAVEN” BY EDGAR ALLAN POE.



Edgar Allan Poe was born today 200 years ago, and so I adhere to the campaign by Blog Hespèria and Tens un racó dalt del món in order to commemorate his birthday.


“THE RAVEN”

BY EDGAR ALLAN POE.

The narrative of the poem is a raven which has learnt by heart the only word “nevermore” and which has fled away from its master, and which has to fetch shelter due to a violent storm, so it knocks on a window lit by a lamp – the room of a student who is partly reading a book and partly dreaming of his beloved dead. On hearing its wings on the window, the student opens it widely and the raven flies to stop on the best place, far away from the student who, happy for the event and the presence of the intruder, asks it for its name without expecting an answer. The raven answers the question with its only word “nevermore”, a word which expresses for the student certain thoughts that the occasion suggests, and he feels again surprised for the continuous answer “nevermore”. Thus, about this situation, we can find the human need to torture oneself, and partly because of superstition, when questioning the bird which will give the lover the distress through the typical answer “nevermore”.

We find a certain degree of complexity or adaptation, and as well as this, some suggestion which is what gives the poem its wealth.

The last two stanzas of the poem contain the underground meaning which appears for the first time in these lines: “Take thy beak from out my heart, and take the form from off my door! Quote the Raven, “Nevermore!”.

See that the words “from out my heart” have the initial metaphorical expression of the poem. These, as well as the answer “nevermore”, prepare the mind to look for a moral sense in whatever has been previously told.

The Raven starts to be considered an emblem of what is gloomy and immortal record :


“And the Raven, never flitting, still is sitting, still is sitting

On the pallid bust of Pallas just above my chamber door;

And his eyes have all the seeming of a demon’s that is dreaming,

And the lamp-light o’er him streaming throws his shadow on the floor;

And my soul from out that shadow that lies floating on the floor

Shall be lifted – nevermore!”


This poem proceeded, step by step, to its completion with the precision and rigid consequence of a mathematical problem.

The raven, a bird which is assimilated to bad luck, repeats monotonously an only word (“nevermore”) at the end of each stanza in a poem of melancholical tone of over a hundred lines.

The originality of this poem is its combination of different meters inside the same stanza, as it had never before been used. The stanzas are formed by five rather lengthy lines of 16, 15, 16, 15 and 15 syllabes, that is, an alternation of octameters (lines of 8 feet) and heptameters (lines of 7 feet). The fifth line repeats a smaller or greater part of the fourth line. Then follows a very short sixth line of only 7 syllabes, that is, the 4 feet that form a tetrameter.

The rhyme scheme is also unusual, abcbbb, the b being identical throughout the whole poem.

He pretended not to be original with the trocaic rhythm (a metrical foot consisting of a stressed syllabe followed by an unstressed one).

Throughout the poem he employs a number of sound devices, most of which are in fact different kinds of repetition: alliteration (the repetition of sounds at the beginning of words), as in “weak” and “weary” in line 1, which produces a hypnotic effect, or “While I nodded, nearly napping” in line 3; assonance (the repetition of vowel sounds), as in “sorrow – sorrow for the lost Lenore” in line 10, which has a deep mournful effect; and internal rhyme (the rhyme which occurs within a single line) as in “Once upon a midnight dreary, while I pondered, weak and weary” in line 1. He also uses the sound device of onomatopoeia, that is, words whose natural sounds evoke the object or action involved, such as “tapping” and “rapping”, both associated with “knocking”.

The place where the lover and the raven meet is a limited space, his room, which is absolutely necessary to produce the impression of an isolated event, since it gives it the strength which the frame gives a painting: the subjective power of concentrating the attention and, of course, it shouldn’t be confused with the simple unit of place. The room which had turned into a holy room for the remembering of that woman who had been there so often and so many times. The room is magnificently furnished. The bird had to fly in through the window, of course. So the fact that the lover confuses at first the movement of the wings of the raven against the blind with the soft knocks on the door was used to increase the curiosity of the reader and to admit the incidental effect coming out of the fact that the lover, on opening the door and finding just darkness, gets involved in fantasies about who has called on the door, that it could have been her beloved’s soul.

The stormy night gives credibility to the presence of the raven which is looking for shelter and it contrasts with the real serenity of the room.

The raven on the bust of Pallas is a contrast between the marble and the black feathers.

The poet gave a fantastic ambience when the raven flew in. The bird arrives “with many a flirt and flutter”.

From the lines “But the Raven, sitting lonely on that placid bust, spoke only …”, the poet speaks about the bird as a terrible, spectral, old-fashioned bird, and feels its eyes burning him till the “bottom of his breast”. The poet wants the reader to feel a proper state getting ready for the denouement, as quickly and straight as possible.

When in the last question the lover wants to know if he will meet again his beloved one in an afterlife world, the poem reaches its culminating moment. Till now, everything has been inside the limits of what can be said and real.

dissabte, 17 de gener de 2009

TORNEM CAP AL FRED!

Desprès de molts dies de descans dels viatges en tren fins a la ciutat de Lleó, a Castilla-León, he de tornar a agafar el tren nocturn i viatjar durant nou hores i mitja fins arribar al meu destí.
Les imatges que he trobat de la ciutat fan goig però no deixen d'espantar-me perque un lloc tan fred representa força perills, especialment a algú que no està acostumat ni al fred ni a la neu!
De totes maneres, l'experiència pot resultar molt enriquidora pel fet que a les meves terres de neu ben poca, i que quatlli, encara menys!
No crec que m'entrin unes ganes boges de començar a anar a la neu ni res per l'estil, en absolut! Però tant de bò li trobi algun gustet a la neu perque, fins ara, només de pensar-hi ja em vénen calfreds! Brrr, els carrers nevats, els problemes per caminar i sortir a fer una mica d'esport, les poques ganes que queden per deixar l'hotel i anar de visita cultural o de rebaixes, les hores que m'hauré de passar tancada a l'hotel pel fred del carrer ...



Quatre dies, quatre dies és el que em queda fins acabar la part teòrica del curs, i ja no me caldrà pensar més en que he de marxar de casa meva, viatjar molts kilòmetres, i estar-me sola a un hotel i una ciutat on no conec gairebé ningú i on em trobaré amb una de les poques coses que em fan molt de respecte, el fred!
Els meus alumnes i la gent que em coneix ja saben que jo sóc "animalet de costa", que si algun dia no em poden trobar que em busquin per un lloc càlid amb mar, i amb això vull dir durant tot l'any!
No obstant, he d'acceptar que Lleó és una ciutat preciosa, que els seus habitants m'han tractat molt bé i que, malgrat el fred i la neu, en guardaré uns records força bonics.

dimecres, 7 de gener de 2009

S'HA DE TREURE LA FESTA DELS REIS?


Demà 8 de gener tornem a l'escola desprès de gairebé tres setmanes de vacances. Tornarem a la rutina de sempre, llevar-nos aviat al matí per anar a treballar i a estudiar, les presses habituals perque ens quedem un ratet més al llit perque ens fa mandra llevar-nos quan és encara fosc, la retrobada amb els companys, l'explicació dels regals que hem tingut, al Pare Noel i als Reis, evidentment, i a esperar les properes vacances, que enguany tardaran en arribar perque fins al mes d'abril no arribarà la setmana santa! Tot i que segurament molts d'estudiants de secundària i de batxillerat faran una setmaneta blanca a la neu d'aquí pocs dies. Ho trobem normal això? Doncs es veu que sí, que la cosa més normal del món per als estudiants d'avui en dia és agafar-se una setmaneta més de vacances sense escola quan s'acaba de tornar d'unes vacances força llargues. Increïble però cert!


La setmana passada vaig llegir un article que parlava sobre un "geni" que proposava treure la festa dels Reis i celebrar-la el dia 24 de desembre per fer més curtes les vacances nadalenques! On s'ha vist això? La diada dels Reis és una festa tradicional, deixant de banda el fet religiós, que tots els nens i nenes catalans gaudeixen cada any, i en canvi ens veiem imposats altres mites estrangers, com per exemple el Pare Noel, i ningú es queixa!


Jo sóc del parer que les tradicions s'han de mantenir, per això, com que la setmana a la neu dels estudiants no és un fet tradicional, més aviat importat de la resta d'Europa, no la mantindria, en primer lloc perque no és una tradició nostra i en segon lloc perque retarda l'estudi en molts estudiants, la qual cosa repercuteix en tota la classe evidentment.


En canvi, aprofito per donar el meu suport a la festa dels Reis perque en els meus records de petita és un dels dies més macos de l'any i ja és prou dura la vida com que a sobre ens treguin els petits bons moments que recordarem per la resta de les nostres vides.

diumenge, 4 de gener de 2009

FELIZ CUMPLEAÑOS, ANA!


Hoy mi amiga Ana, de Las Palmas de Gran Canaria, cumple años. No voy a decir cuántos, evidentemente, aunque reconozco que para ella no passan los años.
Conocí a Ana hace casi 10 años en un tour por Italia y desde entonces hemos continuado nuestra amistad. Hemos vivido momentos tristísimos, como la muerte de su padre, pero la mayoría han sido fantásticos, como el nacimiento de su hija María, su boda con Félix, su viaje a la península donde viajamos hasta el País Vasco en furgoneta para encontrar a nuestros amigos allí, Conchi y Alberto, que también conocimos en Italia, mis viajes a Las Palmas, y ahora estamos todos esperando el nacimiento de su segundo hijo, esta vez un niño, lo cual ha alegrado al padre porque rodeado de tanta mujer el pobre ... finalmente va a tener un aliado, o no, ¿Quién sabe? jajajaja
Supongo que ahora debe estar de lujo en el clima maravilloso de las Islas Afortunadas, ¡qué envidia sana!, disfrutando de su madre, de su marido, de su hija, y de todos los que la conocen y que la adoran porque realmente Ana es una persona que se hace querer.
Así pues, querida amiga:
"¡FELIZ CUMPLEAÑOS!"

dijous, 1 de gener de 2009

MITES I TRADICIONS PER L'EPIFANIA

CATALÀ
La Befana es celebra el 6 de gener a Itàlia, considerada una nit especial, plena de màgia. L'Epifania (un nom que deriva del terme grec "epi-Fane"), apareix en el cel en la dotzena nit, retrat d'una transfiguració de morir abans d'assolir la natura. Aquesta és la raó perla qual l'Epifania apareix en forma d'una anciana, o Vecchia com afectuosament se la coneix al nord d'Itàlia. La Befana és una figura arquetípica, que està vinculada amb un antic mite que retrata un ser generós prestador dels fruits de la terra. El mite de la Befana , va sorgir probablement a partir d'orígens pagans, tal vegada una senyora que vivia a prop d'una font de carbó de llenya a les zones muntanyoses remotes. Ella aportaria una mitja plena de fusta i carbó als nens que es potessin malament i regals com aliments cítrics, fruits secs, espècies i "Biscotti" amb sucre i pebre negre als que havien estat bons.


A Catalunya la tradició dels Reis Mags és encara molt popular. Aquesta antiga tradició dels nens consisteix a aconseguir regals i un pastís en forma de focaccia, amb una fava seca i altres fruits secs peculiars amagats en la barreja. Els convidats que tenen la sort de trobar les lleguminoses o fruits secs en els seus respectius talls, es converteixen en els reis de la nit. Recordo que nosaltres recollíem l'herba per als cavalls i ompliem un gran poal amb aigua perquè els cavalls puguessin beure, i per descomptat anàvem a dormir d'hora perquè els Reis Mags vinguessen abans! Avui en dia a Catalunya, els Reis Mags segueixen sent tan importants i, de fet, podria dir que es tracta del dia de l'anymés esperat pels nens, la qual cosa és important perquè significa que la tradició continuarà creixent malgrat els nous símbols americans.

ENGLISH
La Befana or Epiphany is celebrated on the 6th of January in Italy, considered a special night, filled with magic. The Epiphany (a name that derives from the Greek term “epi-fanea”), appears in the sky on the twelfth night, portraying a transfiguration of dying nature. This is the reason why Epiphany appears in the form of an old lady, or Vecchia as they affectionately address her in Northern Italy. La Befana is an archetypical figure that is linked with an ancient myth that portrays her to be a generous lender of the fruits of the earth. La Befana's myth was probably developed from pagan origins, perhaps a lady that lived near a charcoal source in remote mountainous areas. She would bring a stocking filled with dead wood and charcoal to misbehaving children and food gifts such as citrus, dry fruit, and spicy biscotti made with sugar and black pepper to those who had been good.

In Catalonia the tradition of the Three Wise Men is still very popular. This ancient tradition consists of children getting presents and a cake shaped like a focaccia, with a dry broad bean and other peculiar nuts hidden in the mixing. The invited guests fortunate enough to find the legume or nuts in their respective slices, become the kings of the night. I remember picking grass for the horses and filling up a big bucket with water so that the horses could drink, and of course going to bed early so that The Three Wise Men would come earlier! Nowadays in Catalonia, the Three Wise Men are still so important and in fact I could say that this is children's most expected day of the year,which is good for it means the tradition will continue despite the growing American new symbols.

ITALIANO
La Befana o Epifania si celebra il 6 gennaio in Italia, considerata una notte speciale, piena di magia. L'Epifania (un nome che deriva dal termine greco "epi-fanea"), appare nel cielo sulla dodicesima notte, raffigura unA trasfigurazione della natura morente. Questo è il motivo per cui l'Epifania appare sotto forma di una vecchia signora, o Vecchia come è conosciuta nel Nord d'Italia. La Befana è una figura archetipale che è collegata con un antico mito che ritrae il suo essere un generoso finanziatore dei frutti della terra. Il mito della Befana probabilmente ebbe origini pagane, forse una donna che visse vicino a una fonte di carbone nelle aree montane. Lei si metteva una calza riempita di legno morto e carbone per i bambini e altri doni, come agrumi, frutta secca, biscotti speziati e realizzati con lo zucchero e pepe nero a coloro che erano stati buoni.

In Catalogna la tradizione dei Tre Saggi è ancora molto popolare. Quest' antica tradizione è nota dai bambini e si ottiene una torta a forma di focaccia, con una fava secca e altri particolari nascosti nel mixing. La fortuna invitato gli ospiti a trovare il legume o noci nelle rispettive fette, e quello che li trova diventa il re della notte. Mi ricordo la raccolta di erba per i cavalli e il riempimento di un grande secchio con l'acqua in modo che i cavalli potevano bere e, naturalmente, andare a letto presto in modo che i Tre Saggi sarebbero venuti prima! Oggi, in Catalogna, i Tre Saggi sono ancora così importanti e, infatti, potrei dire che si tratta più atteso giorno dell 'anno dai bambini ,questo è positivo perche significa che la tradizione continuerà nonostante i crescenti nuovi simboli americani .
FRANÇAIS
La Befana ou Epiphanie est célébrée le 6 janvier en Italie, et elle est considérée une nuit spéciale, remplie de magie. L'Epiphanie (un nom qui provient du terme grec "epi-fanea"), apparaît dans le ciel sur la douzième nuit, en décrivant une transfiguration de nature mourant. C'est la raison pour laquelle l'Epiphanie apparaît sous forme d'une vieille dame, ou Vecchia comme ils l'adressent affectueusement en Italie du Nord. La Befana est une figure archétypique qui est reliée à un mythe ancien qui la décrit comme un prêteur généreux des fruits de la terre. Le mythe de La Befana a été sans doute développé des origines païennes, peut-être une dame qui a vécu près d'une source de charbon de bois dans les régions montagneuses lointaines. Elle apporterait un stockage rempli du bois mort et du charbon de bois aux enfants se conduisant mal et aux cadeaux d'aliments comme des agrumes, des fruits secs et des "biscotti" épicés faits avec le sucre et le poivre noir à ceux qui avaient été bons.

En Catalogne la tradition des Trois Hommes Sages est toujours très populaire. Cette tradition ancienne s'agit des enfants recevant des présents et un gâteau formé comme un focaccia, avec une fève sèche et d'autres noix particulières cachées dans le mélange. Les invités assez fortunés pour trouver la légumineuse ou les noix dans leurs tranches respectives, deiennent les rois de la nuit. Je me souviens de choisir l'herbe pour les chevaux et remplir un grand seau d'eau pour que les chevaux puissent boire et évidemment nous coucher tôt pour que les Trois Hommes Sages vienissent plus tôt! De nos jours en Catalogne, les Trois Hommes Sages sont toujours si importants et en fait je pourrais dire que c'est le jour le plus attendu par les enfants de toute l'année, et tout ceci est bon parce que cela signifie que la tradition continuera malgré les nouveaux symboles américains grandissants.

ESPAÑOL
La Befana o Epifanía se celebra el 6 de enero en Italia, considerada una noche especial, llena de la magia. La Epifanía (un nombre que se deriva del término griego "epi-fanea"), aparece en el cielo en la Noche de Reyes, retratando una transfiguración de la naturaleza agonizante. Este es la razón por la cual la Epifanía aparece en la forma de una vieja señora, o Vecchia como afectuosamente se la conoce en Italia del Norte. La Befana es una figura arquetípica unida a un mito antiguo que la retrata como un serprestamista generoso de las frutas de la tierra. El mito de La Befana se desarrolló probablemente a partir de orígenes paganos, quizás una señora que vivió cerca de una fuente de carbón en áreas montañosas remotas. Ella traería una media llena de madera y carbón de leña a los niños descarriados y regalos de alimento como cítricos, fruta seca, y "biscotti"hechos con azúcar y la pimienta negra a aquellos que se habían portado bien.
En Cataluña la tradición de los Reyes Magos es todavía muy popular. Esta tradición antigua consiste en que los niños reciben regalos y un pastel en forma de roscón, con una haba seca y otras peculiaridades escondidas en la mezcla. Los invitados han de ser bastante afortunados para encontrar la legumbre o las otras sorpresas en sus rebanadas respectivas, y entonces se convertirán en los reyes de la noche. ¡Me acuerdo de escoger la hierba para los caballos y llenar un cubo grande con el agua de modo que los caballos pudieran beber, y por supuesto recuerdo de acostarnos temprano de modo que los Reyes Magos vinieran antes! Hoy día en Cataluña, los Reyes Magos son todavía tan importantes y de hecho yo podría decir que este es el día más esperado del año por los niños , lo cual significa que la tradición seguirá a pesar de los nuevos símbolos americanos crecientes.