dimecres, 23 de desembre de 2009

BON NADAL A TOTHOM


Ara que s'està acostant la fi de l'any vell, si fem un resum de com ens ha anat l'any hi trobarem moments bons i d'altres de dolents, però hem de continuar tenint present que els bons moments sempre ens ajudaran a superar els dolents.
Com enguany no podré dedicar totes les hores que voldria a escriure al bloc durant les vacances de Nadal, us desitjo a tots i a totes un:



BON NADAL I FELIÇ 2010!
MERRY CHRISTMAS AND A HAPPY NEW YEAR 2010!
JOYEUX NOËL ET BON NOUVEL AN 2010!
TANTI AUGURI PER IL NATALE E FELICE ANNO 2010!
¡FELIZ NAVIDAD Y PRÓSPERO AÑO NUEVO 2010!

diumenge, 20 de desembre de 2009

Un xiquet de Campredó que és del Barça


Hi havia una vegada un xiquet al poble de Campredó que va viure amb el barcelonisme des de les mateixes entranyes. Son pare i sa mare, Daniel i Àngels, li varen ensenyar a estimar uns colors i uns valors. Als 6 anys, el 1974, des de la residència per motius laborals al xicotet poble de Soîsy sur école, a la regió parisenca, llegia cada dia l'antic periòdic Dicen i la RB, la revista barcelonista, sempre estirat al terra (costum que no ha abandonat), que els enviava un jove campredonenc periòdicament. Se sabia de memòria l'alineació i els resultats d'aquella gloriosa temporada, 1973-74, la d'aquell 0-5 allí dins a casa estranya, quan en Flandes se ha puesto el sol: Sadurní, Rifé, Torres, Gallego, De la Cruz, Asensi, Juan Carlos, Marcial, Cruyff, Rexach, Sotil...
Aquell xiquet va tenir una infantesa intensa tintada de blau i grana, i va gaudir d'allò més de la nit màgica de Basilea, allà pel 1979. Els Asensi, Rexach, Heredia, Carrasco, Zuviria, Krankl, Artola... eren els seus ídols, en una nit en què la senyera recuperava esplendor després d'anys de reclusió dramàtica. Inoblidable!!! Després... els anys d'institut, al Bau de Tortosa. I aquella amistat entranyable amb l'Àlex Castells (ara amb una malaltia irreversible, el qual sempre té en la memòria quan hi ha una victòria històrica en blau i grana). I estimava els Simonsen, Schuster, Julio Alberto, Alexanko i Calderé... després Archibald i Lineker. I un altre magnífic 1985, el de l'Urruti t'estimo, amb un entrenador-escriptor a la banqueta que parlava un anglès excel·lent i escrivia novel·la negra.
Aquell xiquet, ja adolescent, va sofrir la gran decepció l'any següent, però no cal recordar-la gaire... Perquè poc després arribaria el somni, l'equip del somni. I en aquell gloriós 20 de maig de 1992, el xiquet de Campredó, ja passada l'adolescència, era present al mític estadi de Wembley!!! Un moment màgic, inoblidable!!! El sentiment en blau i grana li marcava tota la vida. Havia conreat un profund amor a uns colors, un profund amor a un club... d'una terra, d'una gent...
I continuarien arribant noms d'or, també altres figures que desertaren i l'entristiren d'allò més... Es guanyaren molts títols i va consolidar-se l'equip entre els millors del món. I a la memòria s'han conservat gols gloriosos!!! El de Romario (el seu jugador favorit, únic...) en aquell 5-0 pletòric de 1994, mentre Alkorta encara busca el seu peu i Buyo es mostra impotent... Ronaldo a Compostel·la, Rivaldo contra el València i a la Champions... Encara mancava Ronaldinho, quin gran jugador que admirà i estimà!!! Ell era el motor d'un altre equip magnífic que es coronà al Parc dels prínceps de París, ciutat de les flors, ciutat de l'art, ciutat de la història blaugrana. I el gran Samuel Eto'o, un motor d'acceleració provinent de l'Àfrica negra.
I arriba Pep, aquell que estimàrem tant com a jugador i encara conserva cara de xiquet, i el somni es multiplica. I es construeix un equip de casa, l'admiració del món. I es guanya tot... sí, tot. Els pronuncia a la mitja part del partit on es juguen el títol mundial una frase cèlebre a Abu Dabhi: si perdeu, continuareu sent el millor equip del món; si guanyeu, us guanyareu l'eternitat!!! Europa i el món sencer s'empetiteix, s'agenollen davant d'un equip tan gran!!! I un menut argentí s'introdueix dintre el cor, i un menut canari ens enlaira als estels. I al que té cara d'infant de Santpedor li cauen les llàgrimes, i a aquell xiquet de Campredó, ara amb més de 40 anys, no el pot abandonar l'emoció: una dolcesa al cor, i les llàgrimes són ben presents mentre redacta al seu diari personal on line, on escriu sempre tots els seus sentiments, que avui són de glòria pura, que vol compartir amb els lectors i les lectores. I plora amb alegria immensa... pel Barça, per la seua gent, pels catalans i les catalanes, per un club que és d'allò més gran. I celebra el títol més grans dels que es fan i es desfan amb els seus fills, la Rosa i el Guillem, uns altres xiquets de Campredó que estan vivint el barcelonisme intensament des del dia que van arribar al món.
I va recordant poemes i cançons... versos cèlebres... Basora, Cèsar, Kubala, Moreno i Manchon... I rememora noms de la història: Alcàntara, Samitier, la saga dels Gonzalvo, Czibor, Kocsis, el gran Ladislao Kubala (temps era temps...), Luisito Suárez, Fusté, Eulogio Martínez, Benítez, Migueli... Entre tots han construït un equip que travessa fronteres, que és l'ambaixador d'una gent, de nosaltres... el nostre passaport cap a la universalitat.
Mentrestant, la Rosa i el Guillem salten i s'abracen al seu pare, a aquell xiquet de Campredó dels anys 1970... i és que hi ha alguna cosa més bonica que ser del Barça??? D'un equip que porta el nom d'Unicef a la camiseta!!! Amb un jugador argentí, fet a la Masia, que regala els milions d'euros que ha guanyat com a millor jugador del torneig mundial perquè es continuï fent realitat el somni esportiu de La Masia... I una llàgrima torna a aparèixer a la cara... I pronuncia amb veu no gaire clara: VISCA EL BARÇA I LA NACIÓ CATALANA!!!!

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

dimecres, 16 de desembre de 2009

MANOLO I EMILIETA SÓN IAIOS!


Manolo i Emilieta són iaios d'una xiqueta!!

Aquest dos Sheriffes estan contentíssims de l'arribada de la seva primera neta que va nèixer dimecres a les 16h., pesant 2.500kg. La petita de la família es diu Nayade.
Així que com aquesta setmana segurament faran "campana" a les classes de country per a poder gaudir de la petita, no els podrem felicitar en persona però de part meva:
Moltes Felicitats!!!

diumenge, 13 de desembre de 2009

El dia de la independència


Una pàtria és la parenta
que m'hi van casar per força
i no em deixa divorciar,
és una dona dolenta
que m'esbronca i m'estomaca
i que em parla en castellà.


Avui, 13 de desembre de 2009, és un dia veritablement històric per a la nació catalana, en celebrar-se una llarga quantitat de referèndums en nombroses ciutats del Principat per tal de preguntar la ciutadania si estan a favor de la independència del país. El dret d'autodeterminació és irrenunciable per a tot poble. Cal felicitar molt especialment la gent de les comarques del Pla de l'Estany i d'Osona, que han fet un esforç grandíssim i han demostrat una gran estima al país. Espanya ens nega aquest dret perquè és un estat amb nul·la tradició democràtica i amb nombrosos tics totalitaris provinents de dreta i esquerra de l'hemicicle parlamentari i de la societat civil espanyola, bona part de la qual profundament anticatalana i desconeixedora totalment de la cultura catalana. L'actitud que va tenir el govern espanyol del PSOE quant la primera consulta per la independència el passat 13 de setembre a Arenys de Munt (Maresme) va ser veritablement antidemocràtica i totalitària, fins i tot contractant un falangista com a advocat de l'estat!!! Aquesta gent no enten absolutament res... i sobra qualsevol acte de pedagogia amb ells.
Però en el dia d'avui cal parlar molt especialment del país i de les nostres il·lusions, i de la bona gent que les vol tirar endavant, i cal deixar de banda tots aquells que ens vol oprimir i deixar en no-res. Cal parlar dels centenars d'escriptors/es que conreen la nostra llengua i que aconsegueixen un menut miracle en situar la literatura catalana entre les 12 primeres del món; de totes les cobles sardanistes, colles de grallers i dolçainers, grups de jota ebrenca, grups de dimonis o de moros o cristians, colles castelleres... que mantenen viva la cultura popular; de la gent d'Acció Cultural del País Valencià, de l'Obra Cultural Balear, de l'Obra Cultural de l'Alguer, de l'Associació Cultural del Matarranya, d'Òmnium Cultural; dels dirigents i professors de les escoles Bressola i Arrels a la Catalunya del nord; de tants i de tantes agents culturals del país, de polítics compromesos amb la terra, de col·lectius i partits independentistes, de personalitats de la nostra societat que donen la cara (Joel Joan, Sergi López, Jan Laporta, Montserrat Carulla, Alfons López Tena, Oleguer Presas, Lloll Bertran, Rupert de Ventós, Lluís Llach, Miquel Calçada, Josep M. Terricabras... i tants i tantes altres); dels milers de voluntaris/àries que s'han mobilitzat perquè el dia d'avui, el de la il·lusió, sigui tot un èxit... de la gent de Calaceit, de València, del Carxe, de l'Alguer, de Manacor, d'Andorra la Vella, de Campredó, d'Elna... de tots i cadascun dels pobles i ciutats dels Països Catalans.
Nosaltres, els catalans i les catalanes, som els grans protagonistes del dia d'avui: aquells i aquelles que estimem el país, que defensem la nostra cultura i que n'estem tips de l'agenollament permanent davant d'Espanya.
Finalment, com a escriptor amateur no puc deixar de tenir un record per grans literats que somniaren amb la independència nacional i que varen escriure pàgines d'or de la nostra literatura i que sofriren les conseqüències de la implantació d'un règim feixista i nacionalista espanyol. Homenots i donasses de lletres que van ajudar a escriure el país: Joan Fuster (Sueca), Jaume Fuster (Barcelona), Xavier Romeu (Reus), Manel de Pedrolo, Pere Calders, Joan Oliver (Sabadell), Antoni Rovira i Virgili (Tarragona), Maria Mercè Marçal, Joan Corominas, així com els ebrencs Joan Cid i Mulet (Jesús), Trinitari Fabregat (Alcanar) i Artur Bladé i Desumvila (Benissanet).
En homenatge a tots aquells i aquelles que avui participaran en les consultes populars i en agraïments als i a les impulsorses, acabarem amb un vers històric del poeta miravetà Roc Llop, que va escriure durant els seus llargs anys d'exili a l'estat francès:

...ressec el llavi de dèria,
mil febres cremant-li el front.
Una fita: Catalunya
i la llibertat del món!

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

dijous, 10 de desembre de 2009

MUCHAS FELICIDADES, CONCHI!!!!!!!!!!!!!!!!


Hoy Conchi cumple años, poquitos, poquitos, y sigue tan guapa y dicharachera como siempre! Así que, guapísima,

diumenge, 6 de desembre de 2009

Exposició a Miravet sobre un camp d'extermini nazi


Aquest matí, a partir de les 12 del migdia, s'inaugurarà a l'Església vella de Miravet (Ribera d'Ebre) una exposició il·lustrativa sobre la vida al camp d'extermini nazi de Schasenhausen. Comptarà amb composicions fotogràfiques de la fotògrafa artística miravetana, Pepa Vives, que va visitar aquest camp de mort durant el passat estiu i va realitzar nombroses fotografies, les quals, com no podia ser d'altra manera, estaran acompanyades de textos del poeta Roc Llop i Convalia (Miravet 1908- París 1996).
En aquest bloc podeu trobar el cicle d'articles sobre la vida i obra de l'esmentat poeta miravetà (La Veu del poeta Roc Llop i Convalia), sobre el qual Josep M. Sàez (regidor de cultura de Miravet per ERC) i jo vàrem escriure una biografia (Roc Llop i convalia, l'exili d'un poeta miravetà).
Llop va ser una persona que va dedicar tota la seua vida al conreu de la literatura i que va combatre el franquisme amb totes les seues forces. Tota la seua obra literària és una reflexió profunda sobre la tragèdia que visquè al camp de concentració de Mauthausen-Gusen, a Austria.
Espero properament informar de l'aparició d'un nou estudi sobre la seua obra que estic preparant, i que pot ser una aportació important per a la literatura catalana en contenir textos narratius escrits pel propi autor mentre romania pres al camp d'extermini, que varen ser premiats als Jocs Florals celebrats a Amsterdam el 1974.
Avui alla a Espanya celebren el dia de la constitució espanyola, l'aprovació de la qual va tirar en orris moltes il·lusions de molts catalans i moltes catalanes durant la nefasta transició. No puc deixar d'acabar l'apunt amb un històric poema de Roc Llop, militant de la CNT durant tota la seua vida, que denuncia les renúncies polítiques d'aquells anys, justament amb l'estatut d'autonomia de 1979, que era un fruit coix a causa de les prohibicions que legalitzava aquesta constitució nacionalment espanyola:
Ja tenim estatut:
retallat, retallat.
Ja tenim parlament:
escursat, escursat,
mal comptat, mal comptat.
Ja tenim president,
mig lligat, mig lligat.
I senyeres al vent
amb llur cant ofegat.
I parlem català
controlat, controlat.
I el passiu ciutadà
a la terra arrelat.
I si ens manifestem
el garrot enlairat.
Perquè no hi manqui res
al pastís mal cuinat,
hi ha més d'un català
entre reixes tancat.
És que ens manca quelcom
dins del got emplenat?
Sí, fillets meus,
perdoneu, perdoneu!
Llibertat, llibertat!
Me n'havia oblidat!”
És fàcil de comprovar

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

dimarts, 1 de desembre de 2009

Entrevista a L'Eco de Sitges


A la contraportada del número d'aquesta setmana del setmanari L'Eco de Sitges, que correspon a la secció Perfils locals, s'ha publicat un extens resum de l'entrevista que em va fer el locutor Joan Tutusaus al programa magazine del matí de ràdio Maricel de Sitges (Garraf), sobre la qual ja vaig fer cinc cèntims aquí al bloc.
Repeteixo que em va fer molta il·lusió que em cridessin de l'emissora, així com també ara haver-la pogut llegir en format paper, ja que m'interessa moltíssim integrar-me a la població on treballo. En l'entrevista vaig poder parlar dels meus objectius i criteris professionals en l'àmbit educatiu, la qual cosa va marcar distàncies d'altres entrevistes a ràdios o diaris en els quals parlo habitualment de literatura o de política. Parlar de l'ensenyament em motiva moltíssim, més encara del centre on treballo, l'Institut Joan Ramon Benaprès, i dels meus alumnes en particular.
L'Eco de Sitges és un dels rotatius més antics de Catalunya que continuen publicant-se, amb una trajectòria de més de 130 anys. Entre les plomes que hi escriuen està la Vinyet Panyella, probablement l'autora i poeta sitgetana més coneguda en l'actualitat. S'hi troben les seccions habituals dels rotatius comarcals, que dediquen moltes pàgines a l'esport i també a la vida cultural. Tanmateix en aquest exemplar hi ha inclos el Butlleti del Centre d'estudis sitgetans que justament parla del sector educatiu a Sitges.
En aquest mateix número també m'han publicat un article sobre El Cau ferrat, que vàrem visitar la meua família durant aquest mes de novembre. De fet, és el mateix apunt que vaig publicar aquí al bloc fa uns dies.
M'havien cridat a l'entrevista per interessar-se pels apunts Vida d'institut que vaig escrivint periòdicament en aquest diari personal on line, i que estan tenint una magnífica acollida. Podem comprovar amb joia que els blocs ens ajuden a difondre moltíssim les nostres afeccions i activitats, i criden l'atenció dels mitjans de comunicació més tradicionals.
No podia deixar de compartir aquesta satisfacció amb tots els usuaris i les usuàries.

(del bloc de l'Emigdi Subirats)