Van arribar les vacances i teníem tot l'estiu per endavant. Moltes ganes de descansar després d'un semestre ben esgotador a nivell laboral i familiar. Enguany, però, no sortiríem a l'estranger per la salut del pare. Vist el què vam haver de fer per cancel·lar un vol a la primavera per temes mèdics del pare, i com que la cosa no es veia massa tranquila, vaig decidir que enguany l'estiu seria per estar a casa, llegir, i, si podia ser, fer un tomb per algunes parts de Catalunya, en cotxe evidentment per poder sortir si hi hagués cap emergència a casa.
Vam començar amb la presentació del mapa sonor de Campredó,
Campredó via estreta, del Kilian i el Sàgar inaugurant el festival Eufònic i Fira Mestràlia al poble. Va ser molt emotiu veure la gent que hi va venir per poder gaudir dels sons del nostre poble juntament amb els testimonis d'alguna de la nostra gent gran de més de 90 anys i d'alguns més joves.
L'endemà començava Fira Mestràlia, però el Sàgar només en va poder gaudir un dia i una nit perquè marxava a Jordània per feina el dia següent. Jo sí que en vaig gaudir de la fira, però, eh? Aquella setmana següent la vaig dedicar a preparar situacions d'aprenentatge, part del curs següent i a diverses visites mèdiques que sempre poso a l'estiu per no entorpir la feina a l'institut.
Deu dies després, vam poder anar a Mataró on ens vam reunir amb la Laura i el Rogelio, els cosins de Palma amb qui, en secret per molts mesos, havíem estat preparant la festa sorpresa de la Meritxell i el Pere que enguany n'han fet 60! Tota la preparatòria va ser molt divertida, el secretisme total, i les ganes de veure'ls les cares en veure aparèixer els cosins de Palma ens van fer arribar fins el dia assenyalat com si fóssim xiquets ben petits. Vam conduir fins Port de la Selva, on es trobaven els que havien fet anys i allçi vam donar-los la sorpresa! Crec que va ser el dia que he patit més calor d'aquest calorós estiu!!! Però vam xalar moltíssim i va valdre la pena! Vam passar el dia amb ells i la resta de la familieta i vam anar a dormir a un apartament llogat a LLançà, els preus del Port eren desorbitats per a passar-hi una nit! Més calor! Moltíssima calor!!!!!! L'endemà però es va girar una tramuntana tremenda i va caure una ploguda que Déu n'hi do! Jaquetes i tot ens vam haver de posar! (I encara hi ha gentola que diu que això del canvi climàtic és un invent!). Vam estar passejant per La Selva, un cop acabada la pluja, vam dinar a ca la Txell i el Pere i en acabar, els cosins van tornar cap a Barna per agafar el vaixell de tornada a ses illes i nosaltres vam fer cap a Sant Joan de les Abadesses, on havém quedat amb una amiga.
El dia següent, vam aprofitar per visitar el poble. Meravellós! Quin monestir més bonic joia del romànica català! Vam passar un dia molt agradable i fins i tot vam poder quedar amb una antiga companya d'universitat del Sàgar que feia més de 30 anys que no es veien i també vivia al poble. Va ser molt xulo tot plegat!
I continuem el viatge per terres nostres! Ara cap a Olot, capital de la Garrotxa! Allí havíem quedat amb la Sol i la Tena, dues amigues amb qui vam passar uns dies fantàstics caminant pel Bosc de le Pedres Encantades, per la Fageda d'en Jordà, pel volcà Cruscat, visitant Hostalets, gaudint de la companyia de la família de la Tena i l'entron meravellós on viu, compartint xerrades sobre art, teatre, llibres, amistats comunes i la vida en general. Van ser uns dies de molt de relax, de gaudi i de reencontre amb la natura i amb velles amistats. Simplement unes vacances memorables! Recordem que el turisme humà ens enriqueix si ens envoltem d'éssers tan bonics com elles dues!
Vam acabar la ruta per la Catalunya vella visitant Ripoll, el pòrtic del monestir veritable joia romànica exquisida!
I vam tornar a casa! Aquest cop una sortida més curta però que va valdre la pena. I el Sàgar va marxar al Paraguai per feina una setmaneta, temps que vaig aprofitar per a tenir cura del pare, per a pintar per casa i continuar la feina de l'institut. Tot i això, vam poder fer una visita a les Coves Meravelles de Benifallet, quin goig!
En tornar el Sàgar, vam pujar uns dies a Mataró per a visitar la seva mare, els tiets, i quedar amb amics que feia un any que jo no veia, bé, alguns sí que ens hem anat veient, sobre tot el Kilian i l'Ester! I amb ells vam anar un diumenge a passar-lo a Canyamars i Dosrius. Vam dinar amb la família de l'Ester, que són molt bonics, i vam gaudir d'uns paisatges al Maresme que no m'esperava gens ni mica. Fins i tot va ploure i vam haver de posar-nos jaquetes! Quin goig després de l'estiu tan dolent de calor que hem tingut!
I ja toca tornar a casa! Jo encara tinc dues setmanes de vacances, però el Sàgar havia de reincorporar-se a la feina.
No descartem fer alguna sortideta d'un dia, si les coses van bé a tothom, i aprofitar el que queda d'estiu. Bronzejats no ens hi posarem perquè la platja l'hem xafada ben poc aquest estiu i no crec que ara hi anem gaire més.
Ha estat un estiu diferent, amb molta feina i cures i la impossibilitat de sortir a l'estranger com m'agrada, però sempre dic que les coses venen així i hem d'aprofitar tot el que poguem del que se'ns ofereix. M'he enriquit, però, amb les experiències personals que hem vsicut i amb les relacions que hem recuperat i gaudit.
Ara ens toca anar agafant forces pel curs que començarà en breu i que se'ns presenta amb força incògnites i ves a saber què ens portarà!
