Un altre cop com fa quasi 10 anys, enguany si hagués de triar un adjectiu per descriure'l també hauria de dir "agredolç". L'any va començar molt feliç amb unes persones que m'estimen molt i que m'estimo molt, el Sàgar, la Laura i el Rogelio i amoïnada per l'estat de salut del papa, que s'estava fent molt gran a marxes forçades. Malauradament, l'estat del papa es va anar agreujant i vam haver d'entrar i sortir d'urgències alguns cops a l'hospital per problemes amb el cor. Tot i així, les seves ganes de viure i de gaudir de la vida el van acompanyar fins el 21 d'agost quan ens va deixar. Mentre la lluna ens il·luminava, el papa ens deixava i es convertia en un estel immortal i un àngel que continuarà vetllant per tots nosaltres des d'allà on sigue ara. Ja us ho podeu imaginar com ens vam sentir. La família el vam plorar molt perquè ell era la nostra llumeta i una il·lusió molt gran per a tots nosaltres, però en part, ens vam sentir alleugerits perquè no va patir. Va marxar en pau i sense dolor. Veure'l com s'anava esvaint durant els darrers mesos va ser molt dolorós per a tots i al final va morir en pau envoltat de pau i molt d'amor. Les coses no estan sent fàcils per a la família des de la seva marxa, però continuem vivint i recordant-lo i tenint-lo als nostres cors, a la nostra memòria i les nostres vides cada dia fins que ens tornem a reunir amb ell. Papa, t'estimem molt!
També tinc un record pels pares i mare d'amics estimats que també ens han deixat enguany, i seguidets just després del traspàs del papa. No és fàcil enfrontar-te a la mort d'éssers estimats i menys si són els nostres pares. Els mantindré en el meu record amb molt de carinyo.
Disculpeu que he començat per la part més trista i dura de l'any, però també vull recordar que hi ha hagut moltes estones bones, amb amor, amistat, gratitud i joia. Per sort la nostra família està molt unida i les meves amistats m'estimen i m'acompanyen a tota hora.
Costat persones meravelloses a la meva vida, no tinc paraules per a descriure l'afecte, l'amor i l'amistat que m'han demostrat al llarg de l'any, i lo acompanyada que m'han fet sentir a tota hora abans, durant i desprès que el papa obtingués les seves ales. Dono gràcies a tots i cadascun dels que formen part de la meva vida, pública i privada, en especial a mon germà, ma cunyada, mons fillols, ma padrina... Tots vosaltres m'ajudeu amb el que podeu, quan podeu i com podeu. Vull agrair el costat que em fan algunes persones que han entrat a formar part de la meva vida i que m'han aportat molt i m'estan encara aportant molt! D'altres ja hi eren i han continuat sent tan meravelloses com abans, fent-me costat en aquest any tan dur i estimant-me i dedicant-me tant de temps com poden. Realment no tinc paraules que puguin expressar tot l'amor i la gratitud que sento en aquests moments. Gràcies! Us estimo! No vull deixar-me a ningú, o sigui que no diré noms, però ja sabeu tots qui sou! Sí que em permetreu tenir unes paraules d'amor i agraïment per l'ésser humà més humà, i sant varó (ell ja ho entendrà) que pugueu conèixer, el Sàgar. Gràcies, amor, per tot el que has fet, fas i faràs per mi. Tenir-te amb mi aquest any, demostrant-me a tota hora com m'estimes i com has estimat el papa em reconforta tant, però tant, que fas que el dolor s'esvaeixi mica a mica i que et pugui gaudir com et mereixes. T'estimo molt!
Costat feina, realment un any amb molta de feina i molt bona! Amb unes companyes de 10! Si hagués de resumir-ho en una frase diria "Com a mínim que em quedi com estic"! Crec que això també és conseqüència de la meva experiència i dels anys que porto treballant. No es pot ser mediocre a cap nivell, i jo mediocre no me n'he considerat mai, ja ho sabeu. I no es pot parar d'aprendre i de preparar-se per molt que sabéssim com en som de professionals. Sempre hem d'estar aprenent i treballant i treballant-nos per tal de continuar avançant i no quedar-nos estancats perquè llavors sí que seríem uns mediocres i no és el que volem. I parlant de companyes de 10, tu ja saps qui ets, veritat? Gràcies a la vida per creuar-nos i fer que ens entenguem tant, a nivell professional i també a nivell personal. Ets una meravella de companya i d'amiga! Gràcies per existir! Gràcies per tot el suport i carinyo que m'estàs brindant! Vals tot l'or del món i més, estimada Àngels!
Costat vacances, sense queixes! Enguany no he pogut tornar a viatjar com ho solia fer per no apartar-me massa del papa, però he anat fent sortidetes per Catalunya fins l'estiu i ja a la tardor vam poder sortir a Itàlia, just quan la Dana estava assolant l'horta de València. Ens va tocar de retruc i ens va enterbolir el viatge de tornada, però això ja ho vaig explicar al post anterior. Ara esperant el viatge de Cap d'Any que, com en els darrers anys, tornarem a compartir amb la Laura i el Rogelio. els dos éssers més meravellosos del món mundial, desprès del Sàgar evidentment!
Val a dir que també ha sigut un any de tancar cercles i fer fora de la meva vida gent que no m'aportava res, i que en els moments necessaris que hem viscut enguany tampoc no hi van ser presents. Hi ha gent molt estimada que em diu que els faig por quan actuo així, però és que quan em toquen els meus mossego, i enguany he hagut de mossegar una mica. No tolero la mala educació, la falta de principis, el desagraïment, la manca de tacte i respecte en ningú i menys quan no es respecta la gent que estimo. Ergo, a aquesta gent que he fet fora o he aparcat del meu entorn, els desitjo que tinguin bon viatge i que els vents al·lisis els siguin favorables, però no cal que tornin a varar en la meva Ítaca.
I això és tot. Tant de bo l'any que està per començar ens porti només alegries i satisfaccions, però entrem al joc i com a tal hem de continuar jugant!
BONES FESTES i FELIÇ ANY NOU!
