Bon dia a tots aquells i aquelles que em llegeixen.
Avui, a diferència del que faig normalment, vull queixar-me. La meva queixa té a veure amb una sèrie de crits que m'ha tocat donar aquesta nit de la terrassa de casa meva per intentar dormir una mica i que la resta de veins del meu carrer també ho puguessen fer. Què ha passat? doncs que a la casa de costat hi viu un número desconegut de gent de fora, realment no sé d'on són perquè l'únic contacte que he tingut amb ells ha sigut un parell de cops de demanar-los que baixessen el volum de la música perquè no es podia dormir en tota la casa, i aquesta nit passada "celebraven un aniversari" i a les 4.30 del matí la música i els crits es podien sentir del carrer.
Per a una persona com jo que em llevo a les 6 del matí i treballo fins les 10 de la nit, no cal ni dir que un bon descans és el que necessito, i com jo, estic segura que tots els habitants de la resta del carrer.
Jo sóc la primera en renyar els meus alumnes quan fan comentaris racistes sobre companys seus o veins, etc., però cal que aquesta gent forastera entengui que la nit és per descansar, o si més no, per gaudir-la però sempre sense molestar els veins. Respecte és el que necessitem tots, i hem de ser solidaris amb els menys afortunats que nosaltres, però la solidaritat comença per un mateix!
Aquest estiu vaig haver de cridar la guàrdia urbana pel mateix motiu, però van arribar tard i ja no se sentia res. Què hem de fer? Hem de donar nosaltres la cara sempre? Jo, realment, porto força mesos aguantant festes i sorolls a hores que no toca, i que s'allarguen fins la matinada, avui mateix eren les 6 del matí quan han parat de fer soroll. Quina és la solució?
Uns veins em van dir que si volia se podien recollir firmes per fer-los fora, cosa que a mi no me sembla bé perquè tothom té dret a viure però l'únic que demano és una mica de decència i de respecte, perquè això ja fa massa temps que dura.
Gràcies per la vostra atenció i espero no haver-vos ofès ni ofuscat.
Salut,
Mònica
Avui, a diferència del que faig normalment, vull queixar-me. La meva queixa té a veure amb una sèrie de crits que m'ha tocat donar aquesta nit de la terrassa de casa meva per intentar dormir una mica i que la resta de veins del meu carrer també ho puguessen fer. Què ha passat? doncs que a la casa de costat hi viu un número desconegut de gent de fora, realment no sé d'on són perquè l'únic contacte que he tingut amb ells ha sigut un parell de cops de demanar-los que baixessen el volum de la música perquè no es podia dormir en tota la casa, i aquesta nit passada "celebraven un aniversari" i a les 4.30 del matí la música i els crits es podien sentir del carrer.
Per a una persona com jo que em llevo a les 6 del matí i treballo fins les 10 de la nit, no cal ni dir que un bon descans és el que necessito, i com jo, estic segura que tots els habitants de la resta del carrer.
Jo sóc la primera en renyar els meus alumnes quan fan comentaris racistes sobre companys seus o veins, etc., però cal que aquesta gent forastera entengui que la nit és per descansar, o si més no, per gaudir-la però sempre sense molestar els veins. Respecte és el que necessitem tots, i hem de ser solidaris amb els menys afortunats que nosaltres, però la solidaritat comença per un mateix!
Aquest estiu vaig haver de cridar la guàrdia urbana pel mateix motiu, però van arribar tard i ja no se sentia res. Què hem de fer? Hem de donar nosaltres la cara sempre? Jo, realment, porto força mesos aguantant festes i sorolls a hores que no toca, i que s'allarguen fins la matinada, avui mateix eren les 6 del matí quan han parat de fer soroll. Quina és la solució?
Uns veins em van dir que si volia se podien recollir firmes per fer-los fora, cosa que a mi no me sembla bé perquè tothom té dret a viure però l'únic que demano és una mica de decència i de respecte, perquè això ja fa massa temps que dura.
Gràcies per la vostra atenció i espero no haver-vos ofès ni ofuscat.
Salut,
Mònica
2 comentaris:
No hay que ser racistas, pero si ordenados. Cada uno a su pais y en paz!!!.
Home, benvinguts siguin si venen i respecten els costums i hàbits de la gent del país. Com a mestra et puc dir que no és solament amb els costums que alguns nouvinguts es mostren reticents, sinò que t'ataquen amb la llengua i molts es neguen a aprendre, i ja no diguem parlar, el català! I això és molt greu. Salut i gràcie sper participar al bloc.
Publica un comentari a l'entrada