L'aprovació de la llei que permetrà la instauració de set vegueries al Principat, entre les quals la Vegueria de l'Ebre, és de justícia històrica. Ha de ser un dia importantíssim per als ebrencs i les ebrenques en particular, i per a la resta de catalans i de catalanes. Com ja escrivia en un apunt anterior, només des del catalanisme es podia intentar acabar amb l'estructura espanyolista provincial, que havia estructurat el territori en quatre províncies arbitràries, que beneficiaven els interessos d'algunes ciutats en concret, i al seu redós havien creat una estructura burocràtica immobilista amb alts interessos econòmics, que han fet dificilíssim tirar endavant una nova estructuració més racional amb els interessos de la ciutadania de principis del segle XXI. A més, i ho torno a repetir, calia un Conseller intel·ligent i ben motivat, que cregués en la nació catalana en la seua totalitat, i que fos originari del Pirineu o de vora l'Ebre, territoris que necessitaven com l'aigua que beuen la vegueria. El conseller Ausàs ha fet història i ha aconseguit imposar-se en un projecte que tenia poders fàctics totalment en contra. També, partits fàctics... l'actitud dels quals ha fet veritablement fàstic... Calia perseverància i no decaure davant les incomprensions i els obstacles d'aquells que volen que res no canviï: convergents i psoecialistes. Mereix tot el nostre aplaudiment. Personalment, com crec en els Països Catalans i he fet de la catalanitat l'essència de la meua vida, considero que la Vegueria de l'Ebre hauria d'incloure l'antic territori ilercabò, al qual manquen les comarques del Sènia-Maestrat i del Matarranya, que pertanyen a dos comunitats autònomes diferents. Ja sé que avui per avui és somniar truites, però forma part implícita del meu ideari irrenunciable.
Cal reivindicar amb la boca plena aquest èxit de la conselleria dirigida per un independentista i d'ERC. Malgrat els duríssims atacs habituals i les ridiculitzacions de la feina feta per les conselleries de signe republicà per part dels dos principals rotatius barcelonins, rotatius de partit, el segell d'ERC porta el nom de cinema... de vegueria... d'internacionalització del català, la qual cosa, com a ebrenc i afeccionat a les lletres, em dóna una grandíssima satisfacció.
En canvi, durant aquests darrers mesos hem pogut comprovar un seguit d'actituds força negatives. Primerament, nefasta ha estat l'actitud dels alcaldes de Lleida i de Tarragona, també d'alguns poderosos de l'àrea metropolitana de la capital que han aixecat la bandera provincial. L'Àngel Ros ha lluitat ferotgement contra la llei de vegueries i s'ha convertit en l'home-província, que vetlla perquè el seu domini feudal arribi vora les muntanyes pirinenques. Realment, un polític que no passarà a la història pel seu mandat brillant, sinó per les seues idees feudals!!! Quant a Josep Fèlix Ballesteros, pitjor missatge no ha pogut donar. Tot i que, òbviament, considero lògica la seu reivindicació de la capitalitat per a la seua ciutat, no es pot construir mai un territori amb la dialèctica nefasta que ha usat. Tot per a mi i res pels del costat. Fins i tot el nom de l'aeroport els hem de furtar, i reusencs i reusenques pel tub han de passar!!! Després hem de llegir als diaris abans esmentats que la seriositat i la centralitat està a les files del PSOE de per aquí!!!
Quant a CiU, lamento de tot cor la seua actitud, perquè d'un partit d'obediència catalana s'hauria d'esperar alguna cosa diferent. Només la puc entendre en clau econòmica d'uns lobbies determinats. I el més lamentable és que les Diputacions han impossibilitat l'articulació real del Principat. Durant els darrers 30 anys Catalunya ha tingut un minvat poder polític autònom, mentre li instauraven un contrapoder econòmic de gran pes, en nom de diputacions espanyoles. Als dos partits majoritaris no els ha importat gaire que la Generalitat estigués coixa de diners i tingués l'ombra allargada de les diputacions sempre present. Ells controlaven les estructures espanyoles que tenien la bossa plena, que deixaven massa sovint amb minvats recursos el govern català. La preservació del poder econòmic provinent de les Diputacions ha estat el que ha impedit l'estructuració definitiva de les Terres de l'Ebre en un marc polític propi.
La Vegueria és un organisme històric a les comarques centrals dels Països Catalans. Lamento que no s'hagi donat solució a altres territoris catalans com el Penedès (on treballo actualment i hi estic força integrat, que també hauria estat molt just), o la polèmica amb l'Aran, la cultura i articulació política del qual sempre he defensat (tot i que tot no és culpa del govern nostrat...). És de justícia celebrar la seua recuperació, que ens ha omplert a moltes i a molts de joia. I també és de justícia reconèixer aquelles persones que han aconseguit fer el somni de tanta gent realitat. Normalment sóc molt crític amb la classe política en general, i no m'agrada llençar gaires floretes als poderosos. Deia Johan Cruyff que quan Romario marcava gols no calia felicitar-lo, ja que era la seua obligació que per això se li pagava. El mateix es pot aplicar a qualsevol polític, evidentment... Però aquest cop em deixo anar pels sentiments, per la trascendència de la llei en qüestió per al país: Conseller Jordi Ausàs, gràcies per la seua tasca política i per creure en cadascun dels territoris del país.
(del bloc de l'Emigdi Subirats)
Cal reivindicar amb la boca plena aquest èxit de la conselleria dirigida per un independentista i d'ERC. Malgrat els duríssims atacs habituals i les ridiculitzacions de la feina feta per les conselleries de signe republicà per part dels dos principals rotatius barcelonins, rotatius de partit, el segell d'ERC porta el nom de cinema... de vegueria... d'internacionalització del català, la qual cosa, com a ebrenc i afeccionat a les lletres, em dóna una grandíssima satisfacció.
En canvi, durant aquests darrers mesos hem pogut comprovar un seguit d'actituds força negatives. Primerament, nefasta ha estat l'actitud dels alcaldes de Lleida i de Tarragona, també d'alguns poderosos de l'àrea metropolitana de la capital que han aixecat la bandera provincial. L'Àngel Ros ha lluitat ferotgement contra la llei de vegueries i s'ha convertit en l'home-província, que vetlla perquè el seu domini feudal arribi vora les muntanyes pirinenques. Realment, un polític que no passarà a la història pel seu mandat brillant, sinó per les seues idees feudals!!! Quant a Josep Fèlix Ballesteros, pitjor missatge no ha pogut donar. Tot i que, òbviament, considero lògica la seu reivindicació de la capitalitat per a la seua ciutat, no es pot construir mai un territori amb la dialèctica nefasta que ha usat. Tot per a mi i res pels del costat. Fins i tot el nom de l'aeroport els hem de furtar, i reusencs i reusenques pel tub han de passar!!! Després hem de llegir als diaris abans esmentats que la seriositat i la centralitat està a les files del PSOE de per aquí!!!
Quant a CiU, lamento de tot cor la seua actitud, perquè d'un partit d'obediència catalana s'hauria d'esperar alguna cosa diferent. Només la puc entendre en clau econòmica d'uns lobbies determinats. I el més lamentable és que les Diputacions han impossibilitat l'articulació real del Principat. Durant els darrers 30 anys Catalunya ha tingut un minvat poder polític autònom, mentre li instauraven un contrapoder econòmic de gran pes, en nom de diputacions espanyoles. Als dos partits majoritaris no els ha importat gaire que la Generalitat estigués coixa de diners i tingués l'ombra allargada de les diputacions sempre present. Ells controlaven les estructures espanyoles que tenien la bossa plena, que deixaven massa sovint amb minvats recursos el govern català. La preservació del poder econòmic provinent de les Diputacions ha estat el que ha impedit l'estructuració definitiva de les Terres de l'Ebre en un marc polític propi.
La Vegueria és un organisme històric a les comarques centrals dels Països Catalans. Lamento que no s'hagi donat solució a altres territoris catalans com el Penedès (on treballo actualment i hi estic força integrat, que també hauria estat molt just), o la polèmica amb l'Aran, la cultura i articulació política del qual sempre he defensat (tot i que tot no és culpa del govern nostrat...). És de justícia celebrar la seua recuperació, que ens ha omplert a moltes i a molts de joia. I també és de justícia reconèixer aquelles persones que han aconseguit fer el somni de tanta gent realitat. Normalment sóc molt crític amb la classe política en general, i no m'agrada llençar gaires floretes als poderosos. Deia Johan Cruyff que quan Romario marcava gols no calia felicitar-lo, ja que era la seua obligació que per això se li pagava. El mateix es pot aplicar a qualsevol polític, evidentment... Però aquest cop em deixo anar pels sentiments, per la trascendència de la llei en qüestió per al país: Conseller Jordi Ausàs, gràcies per la seua tasca política i per creure en cadascun dels territoris del país.
(del bloc de l'Emigdi Subirats)
2 comentaris:
lOS Paisos Catalans no existen ni hna existido nunca. En la Comunidad Valencina nadie se siente ni quiere ser catalán, ni ahora ni antes. La inmnesa mayoria nos sentimos españoles y si lo dejaramos de ser algún dia seríamos solo valencianos. La veguería solo valdrá para aumentar la burocracia y creará "capitalitas" provinciales en perjuicio de las capitales actuales. Ahora si es lo que quereis es lo que tendréis.
Vosté és molt lliure de pensar el que vulgue, per això se suposa que viu en democràcia, cosa que jo poso en dubte vist el que ens fan als catalans des d'Espanya. Com que vosté sembla saber el que volen tots i cadascun dels valencians, el que li queda fer és dedicar-se a explotar aquest dò per enriquir-se personalment tal i com fan, i s'ha demostrat, una gran quantitat de polítics al País Valencià, polítics que pertanyen a un partit al que vosté probablement deu votar. Que tingui una bona nit.
Publica un comentari a l'entrada