Avui l'Oriol fa 14 anyets!!!!!!!!!!!!!! Va arribar en mig d'una gran ventada com la que hem tingut aquests dies, però la seva arribada va ser molt i molt esperada i celebrada!
Carinyet,
PER MOLTS ANYS!!!!!!!!!!!!!
T'ESTIMO MOOOOOOOOOOOLT!!!!!!!!!!
divendres, 23 de desembre del 2011
dijous, 22 de desembre del 2011
RESUM DE L’ANY
Hauria de començar dient que aquest ha estat un any atípic totalment. La malaltia de la mama ha acaparat la meva atenció la major part de l’any i això ha comportat que li dediqui un percentatge força elevat del meu temps. Però, vull oblidar els moments durs i dolorosos d’abans, durant i desprès de l’operació també. Vull recordar tots els moments bonics viscuts amb ella i veure-la com dia a dia va guanyant, poc, realment poc, però més val poc que res! Veure-la a diari com té il·lusió per la vida malgrat les seves condicions físiques, il·lusió pels néts, il·lusió pels fills, il·lusió pel Barça! Un dels moments més bonics que hem viscuts enguany va ser quan el Barça va guanyar la seva quarta Champions League a Wembley. Ella, la mama, no va poder veure el partit perquè encara estava massa dèbil desprès de l’operació i ara ha d’evitar situacions nervioses com aquesta, nosaltres ho vam estar veient al poliesportiu del poble on es va reunir una gran part dels seus habitants però acte seguit d’acabar-se el partit, vam anar a casa la mama per celebrar-ho amb ella, i així ho vam fer. Un cop passats els nervis, va poder gaudir del triomf com ella volia, amb els seus i el seu Barça!
Un altre dels moments bonics per a ella va ser el dia de la primera comunió dels seus néts. Aquell va ser un dia molt esperat per tota la família perquè no sabíem si podríem celebrar-ho, però així va ser! I què guapa estava la mama! I què be s’ho va passar!
I això ha estat la seva vida fins ara, però ella està contenta amb el que li ha tocat viure i dona gràcies per poder continuar amb nosaltres.
Però, cada dia és un bon moment per a mi si la mama se troba be! I això és el que vull recordar d’aquest any que està a punt d’acabar!
Vaig començar l’any amb part de la família, la Marta, el Rodri i l’Oriol. Quan soc per les TTEE per Cap d’Any, sempre passo aquesta festa amb ells, però enguany ho faré amb una altra part de la gent que estimo, els meus amics Ana, Félix, Elisa, Maria i Àlvaro. Aquest estiu em van convidar a passar el Cap d’Any amb ells, no a Canàries com és l’habitual, sinó al pre-Pirineu d’Osca, on s’han comprat una casa. Així que enguany acabaré i començaré l’any a Ayerbe, amb una festa, pel que m’han dit, molt concorreguda i ball i molt, però molt fred! De totes maneres, encara que ens trobem lluny, sempre tenim al cor els que hem deixat a casa, però amb ells ens veurem a la tornada!
Pel que fa al tema professional, be, no cal ni dir com funciona Ensenyament al nostre país, o sigui que la feina per l’educació pública s’ha reduït a tres setmanes al mes de juny i no presenta bona cara, però hem de ser realistes i fer front al present. Ja vindran temps millors! De moment, he d’agrair al meu amic Mike Murphy que m’hagi contractat un parell de cops per cobrir baixes a la seva escola. Gràcies, Mike!
Pel que fa al tema d’esbarjo, hem continuat ballant la jota de les TTEE, i hem après força. Cada dia m’agrada més i m’encanta poder aprendre coses noves i intentar ballar les coreografies que anem aprenent. A més, hem començat a fer linedance i està agradant força a tot el grup. També formo part d’un grup de gent que es dedica a caminar i, si tot va be, podria intentar fer un tros del “Camí de Santiago” a l’estiu, però això ja són figues d’un altre paner.
Pel que fa a tema amics, què puc dir? Que tinc un grapat de gent que m’estima i pensa amb mi, que me recolza i em renya quan m’equivoco i que, especialment aquest any tan dur emocionalment, m’han demostrat que són bons amics, i que puc comptar amb ells quan els necessiti. I això és molt en els temps que corren avui en dia.
I ja vull acabar recordant les tres perles del meu cor, l’Ori, la Rosa i el Guillem. Saben que me tenen el cor robat i que si algun dia els renyo o els castigo ho faig perquè els estimo i vull que siguin personetes com cal. No cal ni dir que aprofito cada moment que puc per apretar-los i abraçar-los! Però mentre se deixen...
Doncs això ha estat el meu any. Coses bones i coses doloroses, però, oblidem el dolor i agafem-nos als bons records, perquè al final només les coses bones són les que valen la pena!
Un altre dels moments bonics per a ella va ser el dia de la primera comunió dels seus néts. Aquell va ser un dia molt esperat per tota la família perquè no sabíem si podríem celebrar-ho, però així va ser! I què guapa estava la mama! I què be s’ho va passar!
I això ha estat la seva vida fins ara, però ella està contenta amb el que li ha tocat viure i dona gràcies per poder continuar amb nosaltres.
Però, cada dia és un bon moment per a mi si la mama se troba be! I això és el que vull recordar d’aquest any que està a punt d’acabar!
Vaig començar l’any amb part de la família, la Marta, el Rodri i l’Oriol. Quan soc per les TTEE per Cap d’Any, sempre passo aquesta festa amb ells, però enguany ho faré amb una altra part de la gent que estimo, els meus amics Ana, Félix, Elisa, Maria i Àlvaro. Aquest estiu em van convidar a passar el Cap d’Any amb ells, no a Canàries com és l’habitual, sinó al pre-Pirineu d’Osca, on s’han comprat una casa. Així que enguany acabaré i començaré l’any a Ayerbe, amb una festa, pel que m’han dit, molt concorreguda i ball i molt, però molt fred! De totes maneres, encara que ens trobem lluny, sempre tenim al cor els que hem deixat a casa, però amb ells ens veurem a la tornada!
Pel que fa al tema professional, be, no cal ni dir com funciona Ensenyament al nostre país, o sigui que la feina per l’educació pública s’ha reduït a tres setmanes al mes de juny i no presenta bona cara, però hem de ser realistes i fer front al present. Ja vindran temps millors! De moment, he d’agrair al meu amic Mike Murphy que m’hagi contractat un parell de cops per cobrir baixes a la seva escola. Gràcies, Mike!
Pel que fa al tema d’esbarjo, hem continuat ballant la jota de les TTEE, i hem après força. Cada dia m’agrada més i m’encanta poder aprendre coses noves i intentar ballar les coreografies que anem aprenent. A més, hem començat a fer linedance i està agradant força a tot el grup. També formo part d’un grup de gent que es dedica a caminar i, si tot va be, podria intentar fer un tros del “Camí de Santiago” a l’estiu, però això ja són figues d’un altre paner.
Pel que fa a tema amics, què puc dir? Que tinc un grapat de gent que m’estima i pensa amb mi, que me recolza i em renya quan m’equivoco i que, especialment aquest any tan dur emocionalment, m’han demostrat que són bons amics, i que puc comptar amb ells quan els necessiti. I això és molt en els temps que corren avui en dia.
I ja vull acabar recordant les tres perles del meu cor, l’Ori, la Rosa i el Guillem. Saben que me tenen el cor robat i que si algun dia els renyo o els castigo ho faig perquè els estimo i vull que siguin personetes com cal. No cal ni dir que aprofito cada moment que puc per apretar-los i abraçar-los! Però mentre se deixen...
Doncs això ha estat el meu any. Coses bones i coses doloroses, però, oblidem el dolor i agafem-nos als bons records, perquè al final només les coses bones són les que valen la pena!
BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)