CAP D'ANY A PALMA, AL PARADÍS AMB ELS COSINS

Fa uns anys, el Sàgar em va portar a Palma un cap de setmana. Ell hi tenia una conferència i vam pensar que passar-hi un cap de setmana ens agradaria i aprofitaríem per trobar la cosina i el cosí del Sàgar, la Laura i el Rogelio. Val a dir que em van guanyar el coret des del moment zero! Quina parella més bonica i més propera! Va arribar la COVID, confinaments varis, canvis de lloc de feina, entre moltes altres situacions i no havíem tornat a Palma, així que l'any passat vam decidir tornar-hi i reunir-nos amb la parella bonica. Vam xalar tant, però tant que ells ens van venir a veure per les vacances de Setmana Santa i nosaltres hi vam tornar enguany per celebrar el Cap d'Any amb ells com cal, en família, amics i envoltats d'amor i bon rotllo! O sigue, un cop vosaltres lectores i lectors ja esteu posats en context, començaré el meu senzill relat de l'acabament i començament de l'Any nou a l'illa de Mallorca. Enguany vam decidir buscar un apartament més a prop del pis de la Laura i el Rogelio per a poder tornar a peu al vespre i no necessitar que ens portessen sempre ells. El pis es trobava a la zona antiga de Palma, no lluny de la Seu i molt molt cèntric, o sigue que començament immillorable! Trobar-nos amb la Laura i el Rogelio és sempre un gustasso. Com he dit abans, emanen tant d'amor i són tan bona gent que sempre que estem amb ells les risses no s'acaben, les converses s'allarguen fins altes hores de la nit, pategem molt, però molt, i gaudim dels llocs que ens porten a visitar amb la satisfacció de no fer-ho com a simples turistes, que Déu n'hi do el munt que n'hi ha a l'illa, sinó com a dos personetes més acompanyades pels nadius que ho coneixen tot de primera mà. La primera tarda vam anar passejant per Palma, vam gaudir dels llums de Nadal, i vam acabar sopant a casa la família.

La Laura s'havia demanat vacances, per tant l'endemà, mentre el Rogelio treballava, vam anar a visitar Artà, un lloc bastant amunt totalment recomanable per a visitar. Com a cosa curiosa, vam anar a fer un cafè, no es pot dir mai "No" a un cafè, i en vam trobar un de molt bonic i, oh sorpresa!, en entrar ens en vam adonar que tot estava escrit en alemany! OMG! Fins i tot els i les cambreres parlaven en alemany o un mal castellà. El cafè molt bo, per cert, a preu de turista, evidentment, el lloc molt boniquet, bones vistes, bon entorn... Això sí, en sortir vaig pensar, vaig a pagar i com que no parlo alemany els hi parlaré en anglès, total jo també sóc turista. Es veu que el meu anglès de Cambridge no els va agradar i em van contestar en un mal castellà, ni tan sols es van disculpar per no parlar mallorquí, directament se'm van dirigir en castellà, cosa que vaig trobar de mal gust, la veritat, però com no hi tornaré, doncs ja s'ho faran! A Artà vam patejar i pujar fins dalt de tot de la muralla. Vistes excepcionals i moments viscuts amb alegria.

Vam aprofitar per reunir-nos amb el Roger, el seu fill gran, professor de música i tenor dels bons. Ell ens va portar al Poblat de Ses Païses, un poblat d'origen talaiòtic que vam passejar i comentar amb ganes.

Aquella nit vam poder convidar-los a sopar fora de casa i ens van portar a un restaurant on ells hi van sovint.

L'endemà, evidentment, havíem d'anar a esmorzar a Ca'n Joan de S'Aigo, per a fer un esmorzar com cal amb ensaïmades, cóca, xocolata desfeta, cafès i tot allò que calgue per a començar bé el dia!

En acabar, havíem de digerir l'esmorzar i vam anar caminant fins la Seu. Vam poder visitar-la per dins i gaudir de les òsties típiques de l'illa.

Ja a s'horabaixa vam poder sortir i formar part de la manifestació per la Diada de Mallorca que enguany més que mai era ben reivindicativa. Vam caminar, vam cantar, vam cridar, vam aplaudir i la Laura fins i tot va ballar bolero mallorquí. Un vespre molt bonic i reafirmador on un dels càntics que es sentien era "Mallorca per qui l'habita i no per qui la visita!". Quanta raó tenen!

El matí següent, vam fer cap a Valldemossa, a ells els encanta i a nosaltres també. Així mateix, vam poder conéixer una parella d'amics seus, na Gràcia i en Miquel Àngel, que aquella nit passarien el Cap d'Any amb nosaltres tots plegats a casa la Laura i el Rogelio. I, evidentment, vam esmorzar!

Aquell dia vam dinar a casa, un dinar de família, amb la iaia Isabel, i els dos fills, el Roger i el Ferran (sóc fan del Ferran jo!)

I per la nit tocava el sopar de Cap d'Any, amb la parella d'amics del matí i una taula replena de coses bones i, com no, ensaïmades per a menjar a la matinada amb una bona xocolata calenta!

Vam fer una mica tard, però l'endemà teníem el dinar convidats a casa la germana de la Laura, la Yolanda i, en acabar, vam anar a passejar pels entorns del port, la Seu, el casc antic, etc. Bé havíem de cremar tot el que portàvem menjant des que havíem arribat! Les vistes de la Seu al vespre són espectaculars!

El matí següent, vam sortir cap al Port de Sa Calobra i també en vam gaudir a tope! Amb dinar inclòs!

No us penseu que tot el que vam fer a les vacances va ser menjar, que teniu raó, potser sí que vam menjar massa o no! L'important és que sempre que hi anem, ens semtim a casa. La Laura i el Rogelio són dos dels éssers més bons i més bonics que he conegut mai! No sóc família seva, però ja els he adoptat a la meva! Bonic i bonica, se us estima molt!