La Puglia, che bella!

 Com sempre, a la tardor, vam fer una sortida de quatre dies amb el Kilian i l'Ester, i enguany se'ns va afegir la Pilar. Vam estar mirant diferents destinacions on poder gaudir de quatre dies d'excursions, xerrades, risses, cultura i satisfaccions personals que bona falta ens feien a tothom. Val a dir que el pont de novembre estava força demanat i diverses destinacions que vam consultar o resultaven massa cares o els horaris dels avions no ens convenien. Per la qual cosa, desprès de buscar i rebuscar, vam decidir fer una visita a la Puglia, regió desconeguda per a tots nosaltres però que pintava molt i molt interessant!

Així que un cop l'Ester ens va fer arribar el seu planning del viatge, vam començar a indagar i a informar-nos d'allò que veuríem i de com hi arribaríem. Estàvem ben il·lusionats per la visita i intrigats per tot allò que aniríem coneixent.

La matinada va ser grossa. A les 4.30 am del dia 1 de novembre ens recollien al Sàgar i a mi per anar cap a l'aeroport. Costa matinar quan tens mini vacances, eh? I sabíem que un cop arribats no podríem descansar sinó que començaríem les visites. I així ho vam fer! Vam arribar a l'aeroport de Bari a mig matí. Primera sorpresa de les vacances, el cotxe que havíem llogat no estava disponible i ens n'havien reservat un de gamma més alta. Mica male com a començament, eh? I vam començar l'aventura per terres de la Puglia. Direcció a la primera aturada: Bari!

BARI

Bari és la capital de la regió i està banyada pel Mar Adriàtic. Molt semblant a la llum que tenim nosaltres a la Mediterrània, només que es fa fosc prou abans! I què us he de dir de la llengua!El dialecte que es parla a Bari i la seva regió s'ha anat enriquint de les nombroses ocupacions d'estrangers al llarg dels segles, la qual cosa li ha aportat una peculiaritat a la parla que de vegades el fan difícil d'entendre fins i tot per als italians de fora d'allà. Com a professora d'italià, vaig gaudir de totes les varietats lingüístiques de les que me'n vaig adonar i que em van apassionar d'allò més!

Però, anem a pams, què ens va copsar molt de Bari? Doncs que a cada cinc metres ens trobàvem una església! No poden ser més catòlics aquesta colla! En fi, en vam visitar unes quantes i mica male! Vam aprofitar per anar caminant pels carrerons de la ciutat, gaudint dels indrets on hi podíem respirar l'aire de la Bella Puglia, els motorini contra direcció, el soroll continuat, la roba estesa a les finestres, balcons i en petits penjadors al costat de la porta al carrer... Un món ben bonic!

I, evidentment, vam poder contemplar com les dones preparaven les típiques "orecchiette" al carrer i les venien als turistes.

                              

I, com no, vam poder-les tastar més tard al dinar. Unes orecchiette all'assassina que estaven realment per assassinar!!!

                                  

Un dia per a recordar. Llargues passejades lungomare i postes de sol ben boniques.

I ens arribava la segona sorpresa del dia! Ens comuniquen que hi havia hagut un incendi a l'apartament de sota el que nosaltres havíem llogat! Però ens van reubicar al mateix poble, Acquaviva delle Fonti, a un palau al centre de la localitat i a distància passejada de tot arreu! 

I primer dia passat! L'endemà ens llevaríem ben aviat un altre cop per a continuar les visites. Aquest cop ens tocava Alberobello, un lloc que semblava adormit en el temps amb els seus trulli. Ens va encantar!

Vam continuar viatge fins a Locorotondo. Quin lloc més bonic!!! Totalment recomanable per a dinar a uns dels racons que trobeu a cada cantonada, per a passejar sense una destinació pensada, només deixar-se fluir i gaudir de cada aroma, de cada llogarret, de cada planta, de cada color que et trobes a cada passa. I, evidentment, vam dinar com calia! El lloc preciós, el menjar encara millor!

I no es va acabar aquí el dia! Encara vam visitar Polignano a Mare! Què bonica la localitat! Vora mar, amb un ambient fantàstic de dissabte la nit! Vam tornar a patejar els carrers, a gaudir d'una posta de sol ben bonica i d'uns cafès ben requetebons!

Vam tornar a Acquaviva delle Fonti i vam gaudir d'unes pizzes que havíem descobert la nit abans just a la plaça darrera del nostre Palazzo, la trattoria Cecenero. Mare meva quines olors sortien d'allà dintre! i Mare meva què bones les pizzes que vam encomanar! Un gust per les papil·les gustatives!

I l'endemà vam viatjar fins a Lecce, ciutat barroca. Potser no ens va apassionar tant com la resta de la Puglia, però va valdre la pena una visita! Vam trobar un restaurant fantàstic per a dinar i vam poder gaudir d'un àpat exquisit!

Val a dir que el viatge potser sembla una sortida gastronòmica, però, sigueu sincers i sinceres, quan aneu per Itàlia, qui no gaudeix de la seva gastronomia? Ens podeu culpar per això? Ben segur que no!

En acabar, i com havíem de païr el dinar que ens havíem cruspit, vam continuar viatge fins a Gallipoli, ciutat coneguda en el món del cinema per una pel·lícula del mateix nom i on va tenir lloc una batalla molt famosa durant la 1ª Guerra Mundial. Quan vam arribar a Gallipoli, vam tenir la sensació que potser no ens hauria calgut visitar Lecce i podríem haver passat el dia allí. Vam arribar que el sol es ponia. Vam poder gaudir d'un tramonto com cal a la Mediterrània! Els carrers de Gallipoli ens van enamorar! Hi tornarem de ben segur!

Fins ara, cap entrebanc tret del fet de l'incendi al pis de sota a l'inici del viatge. Estàvem gaudint d'uns paisatges, uns menjars, una companyia i una bona sintonia com sempre que estem amb aquesta gent tan bonica! 

I arriba el darrer dia. Havíem de ser a l'aeroport a les 13h, o sigui que si sortíem ben aviat podríem fer una altra visita a l'entorn. I el lloc triat va ser Trani! Quina meravella! L'església contè 3 esglésies romàniques a sota i l'església de dalt de tot! Envoltada per una llum mediterrània meravellosa! Hi heu d'anar! Ens va encantar! Vam patejar, vam fer fotos, vam veure com entraven les barques a port... Senzillament una visita que perdurarà en les nostres ments!

Però, evidentment, no podia ser que el viatge hagués sigut tan perfecte en tot moment! Quan arribàvem a l'aeroport de Bari per a tornar el cotxe, ens van enviar un email on se'ns comunicava que el nostre vol a Barcelona s'havia cancel·lat per les inclemències del temps (de fet l'aeroport de la ciutat es trobava inundat) i ens van dir que ens recol·locaven per al cap de 8 dies! No podíem tornar a casa fins l' 11 de novembre! I pensareu, doncs vaja bé! Una setmana més de vacances! Clar!!! Com si poguéssim triar-ho nosaltres això! La companyia de vols va dir que o ho acceptàvem o ens buscàvem la vida, així de freds! I es van quedar ben amples! 

Doncs bé, com ja sabeu qui ens coneixeu, ens vam treure COU a la primera, i alguns amb nota! Per tant, el nostre meravellós Kilian es va oferir a conduir i tornar-nos a casa en cotxe! Us ho podeu imaginar?  Al final, vam coincidir amb quatre persones meravelloses que es trobaven en la mateixa situació que nosaltres i ens vam embarcar tots 9 a una furgoneta i cap a casa que faltava gent! Aquestes persones van compartir volant i despeses amb tots nosaltres i ens van fer el viatge una mica menys feixuc. Aquestes parelles anaven a Sabadell i tampoc no disposaven de la possibilitat d'allargar les vacances una setmana més. O sigui que vam fer sort de poder-les trobar i gaudir de la seva companyia!

Al final vam arribar a bon port, 23h desprès d'haver sortit de l'aeroport de Bari, vam arribar a l'aeroport de Barcelona, esgotats, bruts, mal dormits, però al menys estàvem a casa, bé, jo encara no! A mi em quedaven encara dues hores i escaig per poder arribar a la meva de casa i resar perquè els aiguats no haguessin fet cap malifeta! Però això ja és una altra història!

Carta al meu pare

Estimat Papa, 

 Una setmana justa desprès del seu traspàs, la vida continua, i no ho acabo d’entendre. 

 Des de fa una setmana no puc assumir la seva pèrdua. És preguntarà “perquè”? Coneixent-me com em coneixia, sabrà que se’m fa molt dur imaginar que no el podré veure mai més, ni parlar-li, ni estimar-lo ni cuidar-lo i patir per vostè. 

 Tinc la sensació que mai no podré acabar de plorar perquè seguirà als meus pensaments, sempre estarà amb mi. No podré deixar d’enyorar-lo perquè em fa falta la seva rialla, el seu sentit de l’humor, la seva veu, els seus consells sobre la vida. Ho trobo a faltar tant tot! 

 Fa no res, una setmana justament, parlàvem junts de la vida, del futur i ara això ja no passarà mai més. 

 Papa, no puc fer posar en paraules tot el que ha significat i significa per a mi. Em falten paraules, i no n’hi haurà mai prou per a explicar-ho! 

 A casa nostra ens vam dir sempre quant i com ens estimàvem, i ho fèiem sovint. Quan parlo de vostè sempre dic que ens va estimar molt, ens va malcriar molt, ens va ensenyar molt. Sé que ens costarà molt continuar endavant sense poder gaudir de la seva companyia i del seu amor. Vostè ens estimava, ens exigia, ens respectava, ens corregia, ens renyava quan calia, ens feia reflexions sobre la vida i el món, l’estima i el respecte, el sacrifici i el gaudi i ens ensenyava a aprendre tot el que encara no sabíem. 

 Però, Papa, a casa mai ens vau preparar per a quan la vostra mort es faria realitat. Tot i que crec que mai s’hi està preparat per a quan això arriba. 

 En aquests moments m’acompanyen les seves paraules, el seu amor i els valors que em va inculcar. 

Amb el temps estic convençuda que podré posar-ho tot en ordre i fer honor a tot el que m’heu transmès els pares. Ara però, em toca ser forta i fer entendre al meu cor i al meu cap que ara hi és d’una altra forma, però hi és. 

Sé que ens anirem retrobant en el record al llarg del temps i així mai ens haurem d’acomiadar. Aquesta és l’única forma que tinc per entendre la seva partida i, d’aquesta manera, convertir-la en tornada.

 L’estimem, i l’estimarem fins els nostres darrers instants! Gràcies per haver estat un pare excel•lent i per haver-nos ensenyat una molt bona lliçó de vida. 

 Fins sempre.

ESTIU 2024, fem turisme humà i visitem la Catalunya Vella.

Van arribar les vacances i teníem tot l'estiu per endavant. Moltes ganes de descansar després d'un semestre ben esgotador a nivell laboral i familiar. Enguany, però, no sortiríem a l'estranger per la salut del pare. Vist el què vam haver de fer per cancel·lar un vol a la primavera per temes mèdics del pare, i com que la cosa no es veia massa tranquila, vaig decidir que enguany l'estiu seria per estar a casa, llegir, i, si podia ser, fer un tomb per algunes parts de Catalunya, en cotxe evidentment per poder sortir si hi hagués cap emergència a casa. Vam començar amb la presentació del mapa sonor de Campredó, Campredó via estreta, del Kilian i el Sàgar inaugurant el festival Eufònic i Fira Mestràlia al poble. Va ser molt emotiu veure la gent que hi va venir per poder gaudir dels sons del nostre poble juntament amb els testimonis d'alguna de la nostra gent gran de més de 90 anys i d'alguns més joves.

L'endemà començava Fira Mestràlia, però el Sàgar només en va poder gaudir un dia i una nit perquè marxava a Jordània per feina el dia següent. Jo sí que en vaig gaudir de la fira, però, eh? Aquella setmana següent la vaig dedicar a preparar situacions d'aprenentatge, part del curs següent i a diverses visites mèdiques que sempre poso a l'estiu per no entorpir la feina a l'institut. Deu dies després, vam poder anar a Mataró on ens vam reunir amb la Laura i el Rogelio, els cosins de Palma amb qui, en secret per molts mesos, havíem estat preparant la festa sorpresa de la Meritxell i el Pere que enguany n'han fet 60! Tota la preparatòria va ser molt divertida, el secretisme total, i les ganes de veure'ls les cares en veure aparèixer els cosins de Palma ens van fer arribar fins el dia assenyalat com si fóssim xiquets ben petits. Vam conduir fins Port de la Selva, on es trobaven els que havien fet anys i allçi vam donar-los la sorpresa! Crec que va ser el dia que he patit més calor d'aquest calorós estiu!!! Però vam xalar moltíssim i va valdre la pena! Vam passar el dia amb ells i la resta de la familieta i vam anar a dormir a un apartament llogat a LLançà, els preus del Port eren desorbitats per a passar-hi una nit! Més calor! Moltíssima calor!!!!!! L'endemà però es va girar una tramuntana tremenda i va caure una ploguda que Déu n'hi do! Jaquetes i tot ens vam haver de posar! (I encara hi ha gentola que diu que això del canvi climàtic és un invent!). Vam estar passejant per La Selva, un cop acabada la pluja, vam dinar a ca la Txell i el Pere i en acabar, els cosins van tornar cap a Barna per agafar el vaixell de tornada a ses illes i nosaltres vam fer cap a Sant Joan de les Abadesses, on havém quedat amb una amiga.

El dia següent, vam aprofitar per visitar el poble. Meravellós! Quin monestir més bonic joia del romànica català! Vam passar un dia molt agradable i fins i tot vam poder quedar amb una antiga companya d'universitat del Sàgar que feia més de 30 anys que no es veien i també vivia al poble. Va ser molt xulo tot plegat!

I continuem el viatge per terres nostres! Ara cap a Olot, capital de la Garrotxa! Allí havíem quedat amb la Sol i la Tena, dues amigues amb qui vam passar uns dies fantàstics caminant pel Bosc de le Pedres Encantades, per la Fageda d'en Jordà, pel volcà Cruscat, visitant Hostalets, gaudint de la companyia de la família de la Tena i l'entron meravellós on viu, compartint xerrades sobre art, teatre, llibres, amistats comunes i la vida en general. Van ser uns dies de molt de relax, de gaudi i de reencontre amb la natura i amb velles amistats. Simplement unes vacances memorables! Recordem que el turisme humà ens enriqueix si ens envoltem d'éssers tan bonics com elles dues!

Vam acabar la ruta per la Catalunya vella visitant Ripoll, el pòrtic del monestir veritable joia romànica exquisida!

I vam tornar a casa! Aquest cop una sortida més curta però que va valdre la pena. I el Sàgar va marxar al Paraguai per feina una setmaneta, temps que vaig aprofitar per a tenir cura del pare, per a pintar per casa i continuar la feina de l'institut. Tot i això, vam poder fer una visita a les Coves Meravelles de Benifallet, quin goig!

En tornar el Sàgar, vam pujar uns dies a Mataró per a visitar la seva mare, els tiets, i quedar amb amics que feia un any que jo no veia, bé, alguns sí que ens hem anat veient, sobre tot el Kilian i l'Ester! I amb ells vam anar un diumenge a passar-lo a Canyamars i Dosrius. Vam dinar amb la família de l'Ester, que són molt bonics, i vam gaudir d'uns paisatges al Maresme que no m'esperava gens ni mica. Fins i tot va ploure i vam haver de posar-nos jaquetes! Quin goig després de l'estiu tan dolent de calor que hem tingut!

I ja toca tornar a casa! Jo encara tinc dues setmanes de vacances, però el Sàgar havia de reincorporar-se a la feina. No descartem fer alguna sortideta d'un dia, si les coses van bé a tothom, i aprofitar el que queda d'estiu. Bronzejats no ens hi posarem perquè la platja l'hem xafada ben poc aquest estiu i no crec que ara hi anem gaire més. Ha estat un estiu diferent, amb molta feina i cures i la impossibilitat de sortir a l'estranger com m'agrada, però sempre dic que les coses venen així i hem d'aprofitar tot el que poguem del que se'ns ofereix. M'he enriquit, però, amb les experiències personals que hem vsicut i amb les relacions que hem recuperat i gaudit. Ara ens toca anar agafant forces pel curs que començarà en breu i que se'ns presenta amb força incògnites i ves a saber què ens portarà!

CAP D'ANY A PALMA, AL PARADÍS AMB ELS COSINS

Fa uns anys, el Sàgar em va portar a Palma un cap de setmana. Ell hi tenia una conferència i vam pensar que passar-hi un cap de setmana ens agradaria i aprofitaríem per trobar la cosina i el cosí del Sàgar, la Laura i el Rogelio. Val a dir que em van guanyar el coret des del moment zero! Quina parella més bonica i més propera! Va arribar la COVID, confinaments varis, canvis de lloc de feina, entre moltes altres situacions i no havíem tornat a Palma, així que l'any passat vam decidir tornar-hi i reunir-nos amb la parella bonica. Vam xalar tant, però tant que ells ens van venir a veure per les vacances de Setmana Santa i nosaltres hi vam tornar enguany per celebrar el Cap d'Any amb ells com cal, en família, amics i envoltats d'amor i bon rotllo! O sigue, un cop vosaltres lectores i lectors ja esteu posats en context, començaré el meu senzill relat de l'acabament i començament de l'Any nou a l'illa de Mallorca. Enguany vam decidir buscar un apartament més a prop del pis de la Laura i el Rogelio per a poder tornar a peu al vespre i no necessitar que ens portessen sempre ells. El pis es trobava a la zona antiga de Palma, no lluny de la Seu i molt molt cèntric, o sigue que començament immillorable! Trobar-nos amb la Laura i el Rogelio és sempre un gustasso. Com he dit abans, emanen tant d'amor i són tan bona gent que sempre que estem amb ells les risses no s'acaben, les converses s'allarguen fins altes hores de la nit, pategem molt, però molt, i gaudim dels llocs que ens porten a visitar amb la satisfacció de no fer-ho com a simples turistes, que Déu n'hi do el munt que n'hi ha a l'illa, sinó com a dos personetes més acompanyades pels nadius que ho coneixen tot de primera mà. La primera tarda vam anar passejant per Palma, vam gaudir dels llums de Nadal, i vam acabar sopant a casa la família.

La Laura s'havia demanat vacances, per tant l'endemà, mentre el Rogelio treballava, vam anar a visitar Artà, un lloc bastant amunt totalment recomanable per a visitar. Com a cosa curiosa, vam anar a fer un cafè, no es pot dir mai "No" a un cafè, i en vam trobar un de molt bonic i, oh sorpresa!, en entrar ens en vam adonar que tot estava escrit en alemany! OMG! Fins i tot els i les cambreres parlaven en alemany o un mal castellà. El cafè molt bo, per cert, a preu de turista, evidentment, el lloc molt boniquet, bones vistes, bon entorn... Això sí, en sortir vaig pensar, vaig a pagar i com que no parlo alemany els hi parlaré en anglès, total jo també sóc turista. Es veu que el meu anglès de Cambridge no els va agradar i em van contestar en un mal castellà, ni tan sols es van disculpar per no parlar mallorquí, directament se'm van dirigir en castellà, cosa que vaig trobar de mal gust, la veritat, però com no hi tornaré, doncs ja s'ho faran! A Artà vam patejar i pujar fins dalt de tot de la muralla. Vistes excepcionals i moments viscuts amb alegria.

Vam aprofitar per reunir-nos amb el Roger, el seu fill gran, professor de música i tenor dels bons. Ell ens va portar al Poblat de Ses Païses, un poblat d'origen talaiòtic que vam passejar i comentar amb ganes.

Aquella nit vam poder convidar-los a sopar fora de casa i ens van portar a un restaurant on ells hi van sovint.

L'endemà, evidentment, havíem d'anar a esmorzar a Ca'n Joan de S'Aigo, per a fer un esmorzar com cal amb ensaïmades, cóca, xocolata desfeta, cafès i tot allò que calgue per a començar bé el dia!

En acabar, havíem de digerir l'esmorzar i vam anar caminant fins la Seu. Vam poder visitar-la per dins i gaudir de les òsties típiques de l'illa.

Ja a s'horabaixa vam poder sortir i formar part de la manifestació per la Diada de Mallorca que enguany més que mai era ben reivindicativa. Vam caminar, vam cantar, vam cridar, vam aplaudir i la Laura fins i tot va ballar bolero mallorquí. Un vespre molt bonic i reafirmador on un dels càntics que es sentien era "Mallorca per qui l'habita i no per qui la visita!". Quanta raó tenen!

El matí següent, vam fer cap a Valldemossa, a ells els encanta i a nosaltres també. Així mateix, vam poder conéixer una parella d'amics seus, na Gràcia i en Miquel Àngel, que aquella nit passarien el Cap d'Any amb nosaltres tots plegats a casa la Laura i el Rogelio. I, evidentment, vam esmorzar!

Aquell dia vam dinar a casa, un dinar de família, amb la iaia Isabel, i els dos fills, el Roger i el Ferran (sóc fan del Ferran jo!)

I per la nit tocava el sopar de Cap d'Any, amb la parella d'amics del matí i una taula replena de coses bones i, com no, ensaïmades per a menjar a la matinada amb una bona xocolata calenta!

Vam fer una mica tard, però l'endemà teníem el dinar convidats a casa la germana de la Laura, la Yolanda i, en acabar, vam anar a passejar pels entorns del port, la Seu, el casc antic, etc. Bé havíem de cremar tot el que portàvem menjant des que havíem arribat! Les vistes de la Seu al vespre són espectaculars!

El matí següent, vam sortir cap al Port de Sa Calobra i també en vam gaudir a tope! Amb dinar inclòs!

No us penseu que tot el que vam fer a les vacances va ser menjar, que teniu raó, potser sí que vam menjar massa o no! L'important és que sempre que hi anem, ens semtim a casa. La Laura i el Rogelio són dos dels éssers més bons i més bonics que he conegut mai! No sóc família seva, però ja els he adoptat a la meva! Bonic i bonica, se us estima molt!