diumenge, 6 de desembre de 2009

Exposició a Miravet sobre un camp d'extermini nazi


Aquest matí, a partir de les 12 del migdia, s'inaugurarà a l'Església vella de Miravet (Ribera d'Ebre) una exposició il·lustrativa sobre la vida al camp d'extermini nazi de Schasenhausen. Comptarà amb composicions fotogràfiques de la fotògrafa artística miravetana, Pepa Vives, que va visitar aquest camp de mort durant el passat estiu i va realitzar nombroses fotografies, les quals, com no podia ser d'altra manera, estaran acompanyades de textos del poeta Roc Llop i Convalia (Miravet 1908- París 1996).
En aquest bloc podeu trobar el cicle d'articles sobre la vida i obra de l'esmentat poeta miravetà (La Veu del poeta Roc Llop i Convalia), sobre el qual Josep M. Sàez (regidor de cultura de Miravet per ERC) i jo vàrem escriure una biografia (Roc Llop i convalia, l'exili d'un poeta miravetà).
Llop va ser una persona que va dedicar tota la seua vida al conreu de la literatura i que va combatre el franquisme amb totes les seues forces. Tota la seua obra literària és una reflexió profunda sobre la tragèdia que visquè al camp de concentració de Mauthausen-Gusen, a Austria.
Espero properament informar de l'aparició d'un nou estudi sobre la seua obra que estic preparant, i que pot ser una aportació important per a la literatura catalana en contenir textos narratius escrits pel propi autor mentre romania pres al camp d'extermini, que varen ser premiats als Jocs Florals celebrats a Amsterdam el 1974.
Avui alla a Espanya celebren el dia de la constitució espanyola, l'aprovació de la qual va tirar en orris moltes il·lusions de molts catalans i moltes catalanes durant la nefasta transició. No puc deixar d'acabar l'apunt amb un històric poema de Roc Llop, militant de la CNT durant tota la seua vida, que denuncia les renúncies polítiques d'aquells anys, justament amb l'estatut d'autonomia de 1979, que era un fruit coix a causa de les prohibicions que legalitzava aquesta constitució nacionalment espanyola:
Ja tenim estatut:
retallat, retallat.
Ja tenim parlament:
escursat, escursat,
mal comptat, mal comptat.
Ja tenim president,
mig lligat, mig lligat.
I senyeres al vent
amb llur cant ofegat.
I parlem català
controlat, controlat.
I el passiu ciutadà
a la terra arrelat.
I si ens manifestem
el garrot enlairat.
Perquè no hi manqui res
al pastís mal cuinat,
hi ha més d'un català
entre reixes tancat.
És que ens manca quelcom
dins del got emplenat?
Sí, fillets meus,
perdoneu, perdoneu!
Llibertat, llibertat!
Me n'havia oblidat!”
És fàcil de comprovar

(del bloc de l'Emigdi Subirats)