diumenge, 21 de febrer de 2010

Ha mort Don Joaquin


Aquest matí assistirem a l'enterrament de Joaquín Fuentes Labernia, al qual habitualment ens hem referit com a Don Joaquin. És l'única persona a la qual sempre anomenava amb l'encapçalament don, que es solia atribuir durant dècades als mestres de primària i als professors de secundària.
Don Joaquin va ser professor del col·legi de Campredó des de 1969. Va ser director durant més de tres dècades, i encara era professor titular malgrat que ja feia uns anys que havia superat els 65, tot i que estava de baixa a causa d'una llarga malaltia. Era igualment encara el director de la ZER Mestral, que agrupa els col·legis de Campredó, Lligallo del Gànguil i Vinallop.
Vaig ser alumne seu durant 3 anys, des de 1978-1981, els darrers de la primària, i també em va donar classes de comptabilitat. Vaig cursar amb ell, doncs, el cursos de 6è, 7è i 8è de l'antiga EGB, ja que a Campredó ens agrupaven tres cursos per professors llavors. Evidentment avui hem recuperat records d'infantesa, d'aquell professor sever que ens va marcar profundament, per les classes del qual hem passat generacions i generacions de campredonencs i campredonenques. Iaios més joves, pares i fills romanen units per la trajectòria escolar d'aquest històric professor del col·legi del nostre poble. L'escola primària ens marca profundament. Jo sortosament tinc els mateixos amics que vaig fer quan era un xiquet al nostre col·le. No he canviat de colla d'amics...
Recordo perfectament quan ens va explicar què havia passat en el fracassat intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Era el nostre darrer any a la primària, i don Joaquin, que no parlava mai de política, ens intentà conscienciar de la gravetat del moment. Quan mor una persona, sempre s'intenta recuperar el més positiu de la seua personalitat, però no m'agrada mai amagar allò que penso. Jo no compartia moltes coses amb l'històric professor, ho reconec. Ni he tingut una relació propera, malgrat que era un dels alumnes amb més bons resultats d'aquells anys. El seu mètode d'ensenyament s'allunyava de la meua formació docent. Érem d'èpoques diferents amb la consegüent diferenciació de mètodes educatius i de tarannà personal.
Quant al centre es deia Escuela Graduada nacional de Campredó. Ocupava uns locals molt vells i deteriorats, els quals va costar sang i suor i moltes llàgrimes canviar-los per un centre nou, l'actual. Ara, com a CEIP Port rodó, hi estudien els meus fills, Rosa i Guillem, amb uns 80 alumnes més. Don Joaquin forma part de la història del col·legi i també de Campredó, per la qual cosa l'he volgut recordar en aquest apunt. L'enterrament serà a l'església de Campredó, tot i que no ha viscut mai al poble ha estat un referent i se li donarà el darrer adéu.
Comiat per don Joaquín: Trobarem a faltar el teu somriure, diu que ens deixes te'n vas lluny d'aquí, però el record de la vall on vas viure no l'esborra la pols del camí....
(del bloc de l'Emigdi Subirats)