dimecres, 28 de maig de 2014

Temps al temps

M'acaben de dir que és molt difícil quedar amb mi! Serà cert? Realment tenim una agenda que Déu n'hi dó! Però tot és posar-se i organitzar-se per trobar un raconet per xerrar, fer el cafè, plorar o estimar o el que vulguem!!!
Cert és que tots tenim unes prioritats o obligacions que molts cops ens impedeixen trobar-nos amb gent que voldríem veure i abraçar més sovint, però, és clar, amb això pel mig, les coses es dificulten molt més!
Jo no he pogut quedar amb la meva millor amiga a soles, i gairebé ni en grup tampoc, des de fa gairebé tres anys! Tant ella com jo tenim unes responsabilitats familiars que ens impedeixen reunir-nos o molts de cops ni tan sols parlar per telèfon! Però això no vol dir res perquè les dos sabem com ens estimem i que quan ens necessitem podem comptar amb el suport de l'altra. I això ho faig extensiu a la resta d'amics. Hem de fer incís, però, en distingir entre amics i coneguts! Coneguts, molts, amics molts menys!
No obstant, hem d'estar contents de poder comptar amb tothom perquè a o amb tothom tenim alguna cosa en comú, siguin aficions, amor per alguna cosa o gent, mals de caps,... tot el que ens envolta ens dirigeix cap a un sector de gent o cap a un altre i de vegades per molt de temps o d'altres només per un període curt.
El que hem de tenir clar és que aprenem de totes aquestes riqueses que ens proporciona la vida. Qui no està content d'haver conegut algú en algun moment? Fins i tot si aquest algú al final ha sortit de la nostra vida, sempre hem d'agafar allò que ens fa millors, més savis i més tolerants; i pel que fa als que ens deixen un mal sabor de boca, hauríem de ser capaços de valorar si en algun moment ens van proporcionar alguna cosa que ens ajude a evolucionar, perquè sigui el que sigui, de tothom s'aprèn, tot i el desencís, la malenconia, el dolor, la ràbia... que ens hagin provocat, hem d'aprendre del que ens han aportat, si més no per no caure en un abisme de repeticions de situacions que tornaran i tornaran fins que no aprenguem la llicó.
Donem-nos temps, el temps necessari per païr el que sigui i desprès anem fent!