Anem a pams. Desprès de passar les primeres festes sense el papa i veient com cada vegada la taula familiar estava més buida de gent, la idea de retrobar-nos amb la Laura i el Rogelio ens venia ben de gust. Poder passar hores xerrant, passejant, rient i fins i tot plorant era el que realment necessitava. I ho vam fer, dintre de les possibilitats que ens van brindar aquests dies. Val a dir que se'm va afegir un mal d'esquena i de cervicals de tota la tensió acumulada durant l'any que no me van permetre gaudir d'aquestes vacances com necessitava, però el cos passa factura i ens hem de cuidar per a evitar aquests mals, de l'edat segons mons fillols, dels problemes i les tristors a parer meu. No obstant, vam tenir uns dies força bonics i familiars. Fins i tot vam gaudir d'una gran part de la família dels cosins, uns fills encantadors que ens tenen el cor robat, i també de la Isabel, la mare de la Laura, una senyora que va tenir un mal final d'any però que, sortosament, ja se va recuperant amb les ganes i la vitalitat que la caracteritzen. I, com havíem quedat amb la Laura, vam gaudir d'unes caminades a trenc d'alba fantàstiques, bones per al cos i per l'esperit! (Tot i el mal d'esquena, eh?)
Problemes de salut i emocionals a banda, els dies amb la família van ser completament bonics, bonics!
Vam arribar dijous 27 i el Rogelio i la Laura ens van venir a buscar a l'aeroport. Passejada per Palma a s'horabaixa i estirada de cames després del vol i el dia per l'aeroport!
La nit no va ser massa agradable pel mal d'esquena i les cervicals o sigui que l'endemà no vaig poder-me aixecar com volia i vaig haver de passar el matí estirada. El Sàgar, que sempre està pendent de mi, I love him!!!, es va quedar treballant i no va sortir amb els cosins i sa germana i cunyat que havien arribat de bon matí, i va quedar-se a cuidar-me. És meravellós!
I ja estàvem al 28 de desembre, dia dels Sants Innocents (una innocentada va ser el dolorós mal d'esquena!!!). Després de dinar els boníssims macarrons del Rogelio, vam anar al concert del Roger, el fill gran dels cosins, gran tenor! El concert va tenir lloc a Algaida, un poble de l'illa on ell hi fa classes, bé, on en feia perquè l'han agafat per a cantar al Teatre de l'Òpera de Liège, Bèlgica, o sigui que l'anirem a veure i a sentir allí!!!! Feia fred, molt de fred, però va valdre la pena anar a sentir-lo, a ell i la seva companya cantant soprano. Un gust per a les oïdes i l'esperit!
Dissabte 29, visita a Alcúdia, passejada per les muralles i pels carrers antics, i fotos, fotos, fotos!!! En acabar, vam anar a dinar al Restaurant Puig de Santa Magdalena. Quin lloc més xulo! I quina brasa, per favor!!! Ens va tocar una cambrera molt eixerida que ens va fer el dinar molt agradable! (Val a dir que en acabar, un dels cambrers va fer un comentari força masclista sobre els homes i les dones, que els "hi sortíem barates" perquè no bevíem alcohol!!!) En fi, no ens va aixafar la festa, però sí que ho vam comentar! Com si les dones i els homes no fóssim capaços de pagar-nos els nostres propis dinars, vicis i lo que calgue!!!
Més tard, vam viatjar fins el Port de Pollença, lloc encisador i mereixedor d'un grapat de fotos de paisatges i en família! Us recomano que hi aneu, no a l'estiu que estarà a petar de gent, però ara s'hi podia passejar sense problemes i gaudir del paisatge amb deler!
Dissabte 30, esmorzar, passejada per Palma (Cort, la Seu, Call jueu, els Banys àrabs, etc). Clima agraït, ciutat bonica, poca gent i gran companyia! Es pot demanar res més? I tant! Un esmorzar com cal a Ca'n Joan de Saigo, on es mengen les millors ensaïmades i "cuartos" del món mundial!
La tarda del 30 normalment la dediquem a assistir a la manifestació pel Dia de Mallorca. Ja s'ha convertit en tota una tradició que gaudim conjuntament amb la Laura, mentre el Rogelio ens prepara una bona truita de patates, com només ell les sap fer! Dona goig poder gaudir d'una manifestació a Mallorca, evidentment el públic assistent és molt inferior al de les manifestacions al Principat, però enguany feia goig i la mani estava força més plena que l'any anterior (bon senyal!). Sopar a casa, bona conversa, millor companyia i sobre tot, sobre tot, exquisida truita de patates del Rogelio!!!
Vam tornar al pis del Ferran, on ens allotjàvem enguany i vam poder descansar tota la nit, satisfets de tot el que havíem fet durant el dia, cansats, això sí perquè vam patejar-nos Palma pel matí i pel vespre, més de 30 mil passos vam fer! Bé ens mereixíem un bon descans, no trobeu?
Diumenge 31! Ja estàvem a les acaballes de l'any, i quin any! Quines ganes teníem per les dues parts de deixar enrere l'any de malson que havíem viscut! Per tant, i com és costum ja, visita a Valldemossa per a "berenar" cóca de patates (jo prefereixo les ensaïmades i el "cuarto" de Ca'n Joan de S'aigo, però estaven bones!). Voldria explicar que vam tenir una mala experiència a un dels llocs on és típic anar a menjar cóca de patates, Ca'n Molinas. Ens van tractar amb menyspreu i vam decidir no quedar-nos-hi. Total, n'hi ha de cóques bones arreu a Valldemossa. Vam considerar que unes cambreres tan maleducades no ens les mereixíem (mal rotllo per acabar l'any, quines ganes que acabés, per favor!). No obstant, la resta de la visita va valdre la pena! (la Cartoixa, els carrers empedrats, el paisatge de l'entorn, ... Tot ben bonic i encisador!).
En sortir de Valldemossa, vam dirigir-nos cap a Sa Foradada. Vistes impressionants!
I en acabar vam tornar a casa a dinar tranquils! Per la tarda, vaig aprofitar que la cuina estava ocupada i vaig gaudir d'una migdiada de quasi 2 hores! Em feia falta, la veritat! El coll i l'esquena no em donaven treva i poder-me estirar era quasi un MUST.
La nit de Cap d'Any! Aix, la nit de Cap d'Any! Tothom semblem esperar-la perquè ens canvie el nostre món, i no deixa de ser una nit més! Vam sopar a casa, bé, jo vaig sopar només allò que pogués tolerar el meu estómac, que al final no ho va poder tolerar i em va fer passar una mala nit, però això ja ho contarem en una altra història! Però, rialles amb el Ferran, converses de gent d'edat ja, brindis i xocolata calenta amb ensaïmada després de les campanades, que enguany vam veure per la tele espanyola, ja que s'havia desfermat una batalla entre dues de les televisions estatals per comentaris grassofòbics envers una de les presentadores (Jo hauria preferit canviar d'any amb la televisió balear o la catalana, evidentment, però la majoria ho va preferir així, o sigui que, endavant!).
Vam arribar al pis del Ferran tocades les 3 de la matinada, i, en vista de la mala nit que vaig passar, el matí del dia 1 no estava massa d'humor ni em trobava massa bé per fer cap visita, o sigui que em vaig posar les sabatilles esportives i me'n vaig anar fins la Seu escoltant música i gaudint de Palma al meu ritme i sola, que ja ho vaig agrair! Mentrestant, el Sàgar aprofitava per dormir perquè no li deixàvem fer la resta de dies, i ja li va agradar no haver de matinar un dia! hahaha
Després, dinar de família amb la Isabel, el Ferran i el Roger inclosos. Bones converses, rialles, bromes, confidències...Un dinar de Cap d'Any com cal! La Laura havia preparat un arròs brut, però vaig declinar menjar-ne i vaig optar per restes del dinar del dia anterior, que m'havien sentat bé i no calia temptar la sort! (El meu estómac no s'està portant massa bé i només li faltaven els antiinflamatoris que m'estava prenent per a millorar el mal d'esquena!)
Més tard, la germana i el cunyat del Sàgar van tornar a casa i nosaltres vam sortir a patejar per Palma i a gaudir del paisatge marí ple de llums de Nadal. Va ser una passejada llarga en companyia de la Laura, pobreta, quina creu haver-nos d'aguantar després de la feinada de la nit anterior i del dia de Cap d'Any! (Laura, t'estimem molt, ja ho saps, veritat?).
I va arribar el darrer dia amb els cosins estimats! La Laura tenia metge amb la mare i vam anar a caminar per Palma un altre cop, aquesta vegada a la recerca d'una església on hi ha enterrada Santa Catalina Thomas, una senyora molt antiga que té tot de rajoles protectores escampades per Valldemossa, i la curiositat ens va empènyer a buscar la seva tomba a Palma ciutat. La vam trobar a l'Ésglésia de Santa Magdalena. Però, i continuem amb la mala astruga, i la pobra santa estava darrera d'un pessebre enorme! O sigue que no la vam poder veure!
Però, com som gent animada, vam anar a fer un cafè. El Rogelio ens va portar a un forn/fleca/pastisseria anomenada Lluís Pérez om vam degustar el millor cafè que havíem pres en anys! I, evidentment, el Rogelio i el Sàgar el van acompanyar amb un bon croissant!!! Un lloc que us recomano d'anar, realment el tracte és molt bo i el cafè fantàstic!
.png)
I ja vam dinar tranquils a casa els cosins! Havíem de marxar a agafar l'avió, quina tristor! Però, sabem que ens veurem ben aviat i, evidentment, ens whatsapejarem sovint per a arranjar la seva visita ben prontet!
Visitar la Laura i el Rogelio és sempre un bàlsam, i esperem poder continuar-ho fent molt i molt de temps! No us els compartirem, però eh? Són un regal de la vida i, alguna cosa hem hagut de fer per a merèixer tenir-los a les nostres vides!
En tornar, vam gaudir de la companyia d'amics estimats a Mataró i després d'un dinar amb la meva família estimada, però això ja és una altra història!
