Paraules i expressions ebrenques

Tinc per costum reivindicar, de tant en tant, tot un seguit d'expressions i paraules que usem en diversos indrets en particular de les comarques centrals dels Països Catalans. Cal remarcar que són usades en determinats llocs, atès que quan parlem de dialectes o de variants dialectals no ens estem referint, en absolut, a parlars uniformes de tota una comarca o comarques. Em diverteix redactar posts que fan referència a aquestes expressions nostrades, ja que és la mostra més tangible de riquesa lingüística i que la llengua roman ben viva arreu. En les darreres setmanes, molts col·legis del territori, tant de secundària com de primària, s'han apuntat a diverses campanyes adreçades a l'apadrinament de paraules en desús, les quals són molt necessàries ja que apropen els estudiants a la parla comarcal.
Avui voldria centrar-me en algunes expressions en especial, que, de ben segur, sobten els parlants d'altres llocs del domini lingüístic comú. Concretament, la paraula "gonia", que pren el sentit de pressa o d'angúnia. "Porto gonia" equival a tenir pressa. A la vegada, "Tinc gonia que no ve" vol dir "Estic preocupat que no ve", ja que la situació em causa angúnia (preocupació). Aquesta és una expressió col·loquial que s'usa arreu de les poblacions ebrenques.
També és curiós l'ús de la paraula "espai", com a sinònim de "Vés en compte". També en ocasions agafa el sentit de lentament, com en les expressions: "Parla més espai" (a poc a poc) o "Vés espaiet" (condueix amb cura).
Una altra expressió ben nostra és "fer avio", que vol dir enllestir feines amb rapidesa inusitada. Veiem com "Has fet avio" també vol dir "has tornat ràpid" o "has acabat prompte". Moltes d'aquestes expressions agafen significats ben específics en determinades circumstàncies.
És una "xamba" disposar d'aquest lèxic tan ric en la llengua catalana. "Quina xamba hem tingut avui" en un partit de futbol, fa referència al fet que la sort ha estat al costat de l'equip al qual donem suport.

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

Les tombes antropomorfes amenaçades pel traçat de l'autovia

Després del sotrac que vàrem tenir la setmana passada amb l'enderrocament de part del conjunt arquitectònic de l'estació de tren, continuem reivindicant el nostre patrimoni, part del qual està força amenaçat. Recuperem un apunt que ja havíem inclòs al bloc.
Campredó disposa d'un riquíssim patrimoni històric, amb edificis medievals i jaciments arqueològics d'importància. Les tombes antropomorfes es troben a la partida del Rodeo. De ben segur, que si l'indret on es troben fos objecte de prospeccions, se'n podrien descobrir de noves que permetrien donar a conèixer una important part de la nostra història. Aquest important jaciment està amenaçat pel projecte de traçat de l'autovia que ha d'unir La Jana amb El Perelló. El Departament de cultura de la Generalitat ha emès un informe en què aconsella a Foment que faci prospeccions arqueológiques a la zona, abans d'endegar aquestes polèmiques obres per no destruir possibles jaciments. Concretament, a l'apartat Conclusiones diu (usant la llengua dels veïns):

Teniendo en cuenta la extensión del área afectada, las características del proyecto y que el Inventario del Patrimonio Arqueológico no es fruto de una documentación exhaustiva de todo el territorio, sino que únicamente documenta el patrimonio que se conoce de manera escrita o a través de fuentes orales, es imprescindible realizar una prospección arqueológica sistemática en toda la zona afectada por el proyecto con el objetivo de documentar la posible existencia de yacimientos arqueológicos actualmente no conocidos ni documentados. La realización de esta prospección en la fase de estudio garantiza, en buena medida, la correcta implantación del proyecto. La situación contraria - localización de yacimientos arqueológicos - durante la fase de ejecución, puede comportar sin lugar a dudas importantes perjuicios a la parte promotora, dada las imprescindibles intervenciones arqueológicas que deberían realizarse y las probables modificaciones del proyecto que éstas comportarían. La prospección arqueológica también servirá para valorar detalladamente la afectación detectada que podría ocasionar el trazado a los bienes culturales documentados (tram de via romana del Perelló i Partida del Rodeo), y proponer las medidas preventivas y correctoras más adecuadas para cada bien.
La descripció d'aquestes tombes de l'arqueòleg tarragoní Joan-Vianney Arbeloa la trobem al llibre Campredó orígens i actualitat:
Un element interessant, que tant podria correspondre a l'època andalusina com al període immediatament anterior, és el conjunt format per dues tombes antropomorfes excavades a la roca que es troben en una finca particular a la partida del Rodeo, dins el territori de Campredó. Tot i que gairebé inèdites, va aparèixer una notícia a La veu de Catalunya del 6 de juliol de 1909, que recullen també Puig i Cadafalch i Falguera i Goday, però sense esmentar-ne cap característica. Un dels sepulcres pertanyia a una persona adulta, atès que amida 2.30 m de llargada per 0.75 d'amplada, amb orientació est-oest, amb un buidatge a la roca de 0.55 m. de profunditat, i amb els extrems longitudinals més petits, tot i que no es pot arribar a determinar amb seguretat quin dels extrems podria correspondre al lloc del cap (testera). El segon sepulcre, paral·lel a l'anterior i que devia correspondre a un infant, amida 1.1o m de llargada per 0.70 d'amplada, amb una profunditat excavada que oscil·la entre els 0.70 i els 0.40 m, i presenta una testera ben marcada a la roca a l'extrem oest. Aquestes dues tombes que s'haurien de situar d'una manera àmplia entre el Baix Imperi i l'època andalusina, correspondrien als enterraments de persones vinculades a un assentament rural, dins d'aquest marc cronològic, probablement proper a les tombes. Malgrat tot, desconeixem els punts concrets d'hàbitat de la societat andalusina al territori de Campredó, tot i que hi ha notícia de la seva presència.
Hem pogut comprovar que es tracta d'un jaciment de notable importància que hauria de ser protegit i que no pot quedar soterrat baix d'una carretera.

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

Atemptat patrimonial a l'estació de Campredó

Aquesta setmana el poble de Campredó ha rebut un nou cop fort contra el seu patrimoni històric. La il·lògica s'ha tornat a imposar, i de quina manera! ADIF ha enderrocat l'edifici que ocupaven els lavabos de l'estació. Sense previ avís a la ciutadania, ens els hem trobat senzillament a terra! A molts campredonencs i a moltes campredonenques ens ha causat indignació i molta pena. Indignació, a causa del menyspreu que ha demostrat l'esmentada empresa pels nostres valors patrimonials, per la riquesa arquitectònica; pena, perquè ha estat un comportament arbitrari i irracional, gens propi del nou segle XXI.
La història recordarà que l'estació de Campredó, fins al mes de març de 2010, estava composada per tres edificis que conservaven exteriorment l'estètica original que va caracteritzar aquestes construccions emblemàtiques, i alhora conformaven un conjunt arquitectònic d'interès artístic gens menyspreable. Quan es parla d'art, es pot parlar de construccions amb personalitat i importància social i històrica, aquí en teníem un claríssim exemple. La casella, l'estació i els lavabos eren un patrimoni que esperàvem poder recuperar en un futur. Hi teníem posades moltes esperances i molts anhels... tota mena de projectes viables, sense presses però sense pauses.
Per a vergonya de tots i de totes, s'ha actuat per via recta i s'ha fet un mal irreparable. La via de l'enderrocament ha tirat en orris les nostres esperances. Ja no podem parlar d'un conjunt arquitectònic a tres bandes, perquè una els feia nosa!!! I les altres dos, sembla que també els en fa!!! Un dels edificis ja no està, perquè uns senyors han decidit que no havia de romandre en peus per més temps. Ara bé, aquesta empresa té un abocador permanent als terrenys circumdants, el ferro i la runa forma part del paisatge de les seues possessions. Ells s'han cregut en dret d'enderrocar un patrimoni ciutadà, com tenen el dret d'embrutar la terra i deixar perdre uns edificis amb vàlua arquitectònica, que, en el seu estat actual, són un perill per a la població.
La cançó del Carrilet de Quico el Cèlio denuncia la manca de mires d'aquells que van decidir clausurar la línia que recorria l'històric trenet de via estreta en un moment en què podria ser un gran atractiu turístic. L'edifici dels lavabos era ben singular, únic quant a les estacions de ferrocarril de Catalunya. Calia conservar-lo, i en un futur s'hauria pogut restaurar. Fa uns anys ja vam lamentar que s'enderroqués la caseta que ocupava el guarda-agulles, ofici ja en vies d'extinció sinó totalment extingit, però que representava un d'aquells entranyables retrats d'un temps.
No sé si ADIF ens tornarà a sorprendre de nou i un dia ens trobem la casella a terra, ja que pot molestar el camí del costat. Han tallat els arbres de l'indret, han enderrocat un edifici amb valor artístic i patrimonial, quina nova malifeta ens cal esperar!!!
L'actual estat de preservació de l'estació de Campredó és una autèntica vergonya col·lectiva. No sabem si els que manen al municipi on ens obliguen a estar tenen alguna cosa a dir al respecte, o si reaccionaran davant d'aquesta actuació bàrbara patrimonialment parlant.
S'ha atemptat greument contra el patrimoni campredonenc...
(del bloc de l'Emigdi Subirats)

Pinten bastos allí dins a la messeta

Aquesta ha estat una setmana molt mogudeta futbolísticament parlant, després d'un dimecres de glòria (abans en deien així al dilluns de pasqua...) que ha produït orgasmes anímics a molts catalans i moltes catalanes, i que ha callat moltes boques carregades d'arrogància i de menyspreu pels rivals en altres zones de la península ibèrica. Aquells d'allí dins a la messeta han rebut una clatellada de les que fan història!!! Com deia un dels simpàtics periòdics que es publiquen per la terra més estranya de les que es fan i es desfan: Catàstrofe!!! L'altre no menys simpàtic rotatiu d'aquella ciutat, en el seu format digital, poc més d'un minut després de la joia de sentir el xiulet final que classificava l'Olympique Lyonais, escrivia: Adéu Champions, Adéu Pellegrini!!! No malpenseu, ho escrivia en la llengua dels veïns de ponent, no en la nostra!!! Faltaria menys, hi ha crisi però no cal tantes rebaixes!!! És un estil periodístic molt característic per la seua agressivitat i manca de rigor: des de la premsa manar més que des de la pròpia directiva. Aquest club, suposadament carregat de señorío, ja va acomiadar Heynckes el 1997 després de guanyar una Champions, quan abans ho havien fet amb Antic mentre anaven líders a la lliga. Ara, altre cop anant en primer lloc (i es veu que porten una distància de 25 punts al segon, si hem de fer cas a tota la parafernàlia que van escriure la setmana passada), podrien tornar a fer el mateix!!! Es veu que això és una mostra de savoir faire i de necessària paciència, de construcció d'un equip amb futur que creï unes estructures de les quals sentir-te orgullós.
El fracàs ha estat d'una altra galàxia, de la qual sempre els agrada presumir. No ha estat una eliminació més, és més que una eliminació, agafant part d'aquella frase símbòlicament nostrada. Havien dissenyat la seua Champions, on havien de ser infalibles. I s'ho creien!!! I els ha tirat fora un equipet més d'Europa, ni de lluny el number one!!! I ho fa a vuitens... La roja solia caure habitualment a quarts de final de totes les competicions on s'arrossegava durant dècades arreu dels cinc continents, per la qual cosa es van formar molts d'acudits al respecte. Aquests de la messeta, mentre veuen com el Barça aconsegueix sis títols amb la màxima brillantor, han de sofrir com s'eliminen 6 cops a vuitens consecutivament.
L'equip de la cartera se n'ha anat cap a casa amb la cua entre cames (també les boles...). Quin goig! Un equip basat en la força dels milions, bona part dels quals els treuen a base d'endolls polítics i destruccions urbanístiques, alterant la legalitat si cal!!! La seua legalitat!!!
Com a afeccionat barcelonista no em val qualsevol model de club. Jo no m'identificava gens amb el Barça de Van Gaal, Bogarde i els germans De Boer, que no van tenir mals resultats. La força del Barça és la d'un equip montat amb magestuosos jugadors de casa: 3 dels 4 millors jugadors del món s'han format a la Masia!!! Poca broma. Aquest fet és millor que els resultats, com ho és llegir les cròniques dels més prestigiosos diaris esportius d'Europa com La Gazzeta dello Sport o L'Équippe, que mostren una admiració grandíssima per l'estructura de club del Barça .
Aquests de la messeta són candidats a guanyar la lliga, de ben segur. Apart persoalment no acostumo mai a menysprear cap rival, tàctica tan típica d'allí dins. Jo crec que no la guanyaran, però és que després de la catàstrofe esportiva (AS dixit) de dimecres, la paraula fracàs s'ha pintat de blanc, i ni la lliga pot maquillar una patinada tan estrepitosa. Se l'han ben guanyada, per la seua prepotència i per la seua agressivitat contra els rivals i en la manera d'adquirir jugadors. També cal celebrar aquesta humiliant eliminació per la premsa irrespectuosa que els dóna cobertura mediàtica d'una manera gens professional.
Merci beaucoup, Olympique Lyonais!!!

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

Il ne faut pas dire rien d'autre!

VIVE L'OLYMPIQUE LYONNAIS!!!!!!!!!!!!!!!!

Qüestió de consultes independentistes

Les consultes sobre la independència de la nació catalana van fent el seu camí després d'una nova data significativa com ha estat la del passat 28-F. La societat civil s'està organitzant en molts municipis d'arreu del país i està tirant endavant un procés força important que està influint notablement en la vida política catalana. Els menyspreus constants del PSOE a les consultes són una prova més del tarannà d'aquest partit tan nacionalment espanyol. Quant precisament la via autonomista, que ells suposadament defensen, la va tirar en orris el seu cap, Zapatero, quan va deixar el nou estatut, aprovat pel Parlament de Catalunya, en absolutament no-res, amb la col·laboració imprescindible de l'Artur Mas. L'esperpent que suposa l'actitud d'aquest Tribunal Constitucional (ni al Senegal seria legal una institució que funcionés així...) no deixa altra via possible, ja que amb l'Espanya de sempre no hi ha pedagogia possible perquè aquesta gent no entén absolutament res.
Un aspecte molt remarcable de les consultes és l'excel·lent capacitat organitzativa dels diversos col·lectius sobiranistes. Hi ha centenars de persones que treballen per tirar endavant un projecte transparent i amb un alta mostra de professionalitat. Aquesta és una demostració palpable que la societat civil aporta apostes constructives que han d'ajudar a encarar de la millor manera possible el futur d'una Catalunya lliure i sobirana.
Malauradament, hem de constatar que els principals mitjans de comunicació estan actuant d'una manera partidista. El PSOE ha aconseguit anul·lar el pluralisme als mitjans de comunicació públics nostrats. Les consultes independentistes han sofert el silenci. Aquesta ha estat la resposta del PSOE: no donar veu a un tema que sap que se li ha escapat de les mans. Els dirigents de TV3 han fet cas omís de l'existència de les consultes, les han ignorades completament. En canvi, quan sortirà qualsevol problemàtica de caire nacional en qualsevol altre indret del món, com més llunyà millor, li donaran molta més cobertura. El mateix podem dir dels dos periòdics amb més venda que es publiquen a Barcelona, de nul·la qualitat per cert, que varen ridiculitzar tots aquells que no estaven d'acord amb la retallada de l'estatut, i que ara es dediquen a ridiculitzar els anhels independentistes d'una part força important de la població. Són obedients a aquells que els donen el pa!!!
Aquesta mateixa premsa denuncia una escassa participació a les consultes. És obvi que les consultes del 28F no han tingut una participació massiva. No havien tingut cobertura mediàctica, però el nombre de catalans i de catalanes que van exercir el vot ha estat igualment important. Més encara si tenim en compte el poc percentatge de participació en la majoria d'eleccions que són vinculants. Si aquests diaris volen continuar amb aquesta propaganda, minoritzant la força independentista, ells mateixos es picaran els dits. A més, ni que hagués participat un 80% de la població, hauria canviat per a res la seua constant campanya contrària al dret d'opinar del nostre poble.
Cal tenir en compte, però, la dificultat que s'està tenint per atreure els més joves. La força del jovent havia enlairat l'independentisme durant els darrers 30 anys. Aquest és un fet significatiu, que mereix una anàlisi adequada i serena. Quan tens contacte directe amb els joves, t'adones de l'allunyament de molts ideals defensats durant les darreres dècades quant a la catalanitat. Tampoc podem parlar d'apropament a l'espanyolisme, sinó senzillament de passotisme generalitzat, la qual cosa perjudica la causa independentista notablement.
El 28F va ser un altre pas endavant en la lluita independentista. En un moment de fraccionament de l'independentisme sociològic, quan no hi ha cap força política que aconsegueixi aglutinar bona part de l'anhel independentista, i que es continuen creant recels entre els partits que volen dir adéu a Espanya, aquesta mena d'activitats serveix per encaminar la necessària creació de ponts d'unitat independentista, que permetin deixar enrera rivalitats i estupideses mútues i caminar tots plegats envers un mateix camí, que és el que ens cal de debò: perquè l'autonomia que ens cal és la de Portugal!!!!
Finalment, l'èxit de la consulta a Xerta ens ompli de joia a molts ebrencs i moltes ebrenques. Han obert el camí igualment per a fer consultes en altres poblacions de la contrada. Alcanar i Ulldecona ja estan preparades per a la històrica data d'un nou 25 d'abril, tot i que aquest cop esperem que amb final més feliç que el del 1707. Felicitem els companys i les companyes xertolins/es que han contribuït a enlairar el somni també vora l'Ebre. Ens han fet sentir orgullosos de la seua bona feina i del seu esplèndid resultat.

(del bloc de l'Emigdi Subirats)

Més sobre la vegueria de l'Ebre

L'aprovació de la Vegueria de l'Ebre serà, indubtablement, un dels grans esdeveniments polítics del 2010, un any que acabem d'endegar i que no sembla que ens hagi d'aportar precisament excessives alegries a nivell econòmic o polític. La distribució del país en vegueries ha de suposar un pas endavant molt important quant a l'estructuració més racional del territori català, que permeti donar veu i reforçar la identitat de nombroses regions històriques. Era una de les grans apostes d'ERC, la qual només s'ha pogut tirar endavant des de la fermesa i el convenciment, ja que d'obstacles n'hi ha hagut un cabàs per a vergonya de tots i de totes. Una excel·lent aportació de l'independentisme parlamentari a l'estructuració del país, malgrat que hi hagi punts millorables òbviament, com qualsevol altra llei que s'aprovi.
Resulta incomprensible l'actitud contrària de CiU. Ho sento profundament, perquè acabar amb les províncies i aconseguir una estructura territorial en vegueries ha estat una de les grans reivindicacions històriques del catalanisme polític, superant estratègies partidistes conservadores o esquerranoses. CiU novament ha preferit apostar perquè res no canviï i mirar envers les seues possibilitats de recuperar les Diputacions, que han estat el veritable contrapoder a l'autogovern català des de la seua re-instauració. Quant al PSOE regional, finalment s'hi han avingut, després que alguns dels seus prohoms s'hagin manifestat com a provincians i hagin tingut un comportament veritablement esperpèntic. Aquests dos partits s'omplen la boca de la centralitat política com a contraposició a la disbauxa. No es miren gaire a l'espill, perquè si podem parlar de radicalitat (amb un concepte negatiu) o de manca de seny, o de ser veritablement provincians, es vegin ells mateixos reflectits...
La mà ferma del conseller Jordi Ausàs ha aconseguit un bon final. Només un conseller independentista, que volgués trencar les estructures espanyolistes, que provingués del Pirineu o de les Terres de l'Ebre, tindria la valentia per encarar-se als poders econòmics i polítics centralistes, que volen preservar el seu estatus econòmic tothora i el seu poder polític. De la mà del Conseller Ausàs i d'ERC ha estat possible! Per suposat, la premsa de partit, els dos diaris més venuts a la capital catalana, han fet campanya anti-vegueria, pro-província, pro status quo de sempre. Malgrat tot això, la vegueria serà una realitat, per a joia dels ebrencs i de les ebrenques, i de la resta dels catalans i de les catalanes.
Per a les Terres de l'Ebre, s'obren moltíssimes possibilitats. No dependrem més de cap altre territori veí. El poder acumulat per les Diputacions ha estat abismal i difícil d'enderrocar. No serà un camí de roses a partir d'ara, tampoc. Els provincians estan forts i faran ús de les seues estratègies polítiques corrossives. Els alcaldes de Lleida i de Tarragona s'han complert de glòria. Representen els residus de l'Espanya de sempre, del PSOE de sempre. Ara cal tirar endavant aquest projecte de llei. La paraula consens serà molt difícil d'aplicar, a causa delsposicionaments anacrònics dels partits més poderosos del país. L'inefable ministre Chaves ja va anunciar que des de la Moncloa no s'està per aventures de vegueries sinó per la preservació de les províncies, la qual cosa ha fet contents Felip Puig i companyia i la saga regional psoecialista.
De moment, fins que no ens diguin el contrari, a gaudir de la il·lusió que suposa la Vegueria de l'Ebre Gràcies a l'independentisme polític, les províncies s'han pogut qüestionar legalment. I no es poca cosa, amb els vents que bufen...

(del bloc de l'Emigdi Subirats)