Assetjament o Stalking (2)

Característiques del ciberassetjament

• Requereix destresa i coneixements sobre Internet. Aquesta informació l'obté principalment de fòrums informàtics.
• Falsa acusació: La majoria dels perseguidors intenten danyar la reputació de la víctima manipulant a gent contra ell.
• Publiquen d'informació falsa sobre les víctimes en llocs web. Poden crear els seus pròpies webs, pàgines de xarxes socials d'internet (pàgines de Facebook, etc.), blocs o fotologs per a aquest propòsit. Mentre el fòrum on s'allotja no sigui eliminat, pot perpetuar l'assetjament durant mesos o anys. I encara que s'elimini la web, tot el que es publica en Internet es queda a la xarxa.
• Recopilació d'informació sobre la víctima: Els perseguidors poden espiar als amics de la víctima, la seva família i companys de treball per obtenir informació personal. D'aquesta forma saben el resultat dels correus difamatoris, i esbrinen quins són els rumors més creïbles dels quals no creen cap resultat.
• Sovint monitoritzaran les activitats de la víctima i intentaran rastrejar la seva adreça d'IP en un intent d'obtenir més informació sobre aquesta.
• Envien de forma periòdica correus difamatoris a l'entorn de la víctima per manipular-los.
• Manipulen a uns altres perquè assetgin a la víctima. La majoria tracten d'implicar a tercers en la fustigació. Si aconsegueix aquest propòsit, i aconsegueix que uns altres facin el treball brut assetjant-lo, fent-li fotos o vídeos compromesos, és possible que usi la identitat d'aquests en les següents difamacions, incrementant així la credibilitat de les falses acusacions, i manipulant a l'entorn perquè creen que l'hi mereix. Sovint la víctima desconeix l'existència d'aquests fets, a causa del silenci dels testimonis. Fins i tot el perseguidor pot dir que la víctima ja coneix aquestes fotos/vídeos, per intentar evitar que algun testimoni li informi; incrementant així les sospites i creant una falsa paranoia en la víctima.
• El perseguidor pot traslladar a Internet els seus insults i amenaces fent pública la identitat de la víctima en un fòrum determinat (blogs, websites), fins i tot facilitant en alguns casos els seus telèfons, de manera que gent estranya es pot adherir a l'agressió.
• Potser acusament a la víctima d'haver-li ofès a ell o a la seva família d'alguna manera, o potser publiqui el seu nom i telèfon per animar a uns altres a la seva persecució.
• Falsa victimització. El perseguidor pot al·legar que la víctima li està assetjant a ell.
• Atacs sobre dades i equips informàtics. Ells poden tractar de danyar l'ordinador de la víctima enviant a virus.
• Sense propòsit legítim: vol dir que l'assetjament no té un propòsit vàlid, sinó aterroritzar la víctima i alguns perseguidors estan persuadits que tenen una causa justa per assetjar-la, usualment a la base que la víctima mereix ser castigada per algun error que diuen que aquesta ha comès.
• Repetició: vol dir que l'atac no és un només un incident aïllat. Repetició és la clau de l'assetjament en línia. Un atac en línia aïllat, encara quan pugui estressar, no pot ser definit com a assetjament cibernètic.
• Desemparament legal d'aquestes formes d'assetjament, ja que encara que tanquin una Web amb contingut sobre la víctima, pot obrir-se una altra immediatament.
• És una manera d'assetjament encobert.
• És un acte de crueltat encoberta.
• L'assetjament envaeix àmbits de privadesa i aparent seguretat com és la llar familiar, desenvolupant el sentiment de desprotecció total.
• L'assetjament es fa públic, s'obre a més persones ràpidament.
• No necessària la proximitat física amb la víctima. El 'ciberassetjament' és un tipus de assetjament psicològic que es pot perpetuar en qualsevol lloc i moment sense necessitat que el perseguidor i la víctima coincideixin ni en l'espai ni en el temps. Per exemple, qui abusa pot manar una amenaça des de centenars de quilòmetres a mitjanit i qui ho rep ho farà quan al matí següent obri el seu correu electrònic.

La omnipresència i difusió instantània d' internet provoca que el 'ciberassetjament' pugui arribar a ser tan o més traumàtic que l'assetjament físic.

D'altra banda, "la fàcil agrupació de perseguidors, a els qui es pot demanar la seva col·laboració de manera fàcil i econòmica, siguin persones conegudes o no i la còmoda reproducció i distribució de continguts de caràcter audiovisual són altres factors que en determinades circumstàncies resulten determinants perquè sorgeixi o es consolidi una situació de 'ciberassetjament'".

El 'ciberassetjament', en tractar-se d'una forma d'assetjament indirecte i no presencial, l'agressor no té contacte amb la víctima, no veu la seva cara, els seus ulls, el seu dolor, la seva pena, amb la qual cosa difícilment podrà arribar a sentir empatia o despertar la seva compassió per l'altre. El perseguidor obté satisfacció en l'elaboració de l'acte violent i d'imaginar el dany ocasionat en l'altre, ja que no pot viure-ho in situ.