Assetjament o Stalking (5)

Legislació contra el ciberassetjament

Segons el Codi Penal de l'Estat Espanyol delictes informàtics comesos usualment pels ciberassetjadors són:

1. Delictes contra la intimitat: El descobriment i revelació de secrets o la vulneració de la intimitat de les persones, envaint per exemple els correus electrònics o interceptant l'enviament de documents.
2. Amenaces
   
3. L'alteració, destrucció o els danys en dades, programes o documents electrònics aliens. En aquest tipus delictiu s'inclourien conductes com, per exemple, els actes de sabotatge contra suports electrònics, o la introducció de virus electrònics per causar danys.
4. La pornografia infantil, que s'ha vist afavorida per l'anonimat que proporciona la xarxa.
5. Delictes contra l'honor: Les injúries i les calúmnies. Generalment es cometen en xarxes socials, fòrums o per correu electrònic.

Sobre atacs informàtics, el Govern d'Espanya va aprovar al novembre de 2009 el Projecte de Reforma del Codi Penal segons la qual, els atacs informàtics passarien a considerar-se un delicte que està tipificat fins a amb penes de presó.

Els perseguidors combinen habilitats pròpies del cracker, Script Kiddie o Lamer.

Malgrat l'aparent anonimat dels ciberperseguidors a causa de la lentitud del procés d'investigació, un dels avantatges de l'assetjament per internet respecte al físic és que les accions realitzades pels ciberperseguidors queden registrades. Això permet al seu torn, que es puguin realitzar investigacions sense que els testimonis hagin d'atestar o donar les seves dades. Est és el cas per exemple de les xarxes socials, on n'hi ha prou que la víctima sàpiga el compte des d'on s'estan cometent accions il·legals, i així la víctima pugui informar tant a la policia com a les xarxes socials.