Feminisme, masclisme, hembrisme ... (2)

La dona sovint es limita a un deure de dona de fer feines domestiques com a mitjà de subsistència i la protecció de la casa era de la responsabilitat masculina (més o menys cert en la pràctica, perquè és l'ideal de "patriarcal" i la realitat, la tasca de les dones com un mitjà de subsistència i la protecció de la casa era essential per a la supervivència de la família). La dona, tradicionalment encarregada de la gestió de la llar, manteniment i recepció de convidats, però, continua depenent dels seus marits després d'estar amb els seus pares d'acord amb la ideologia patriarcal. De fet, la idea que les dones són mantingudes pels homes de la seva família és una típica inversió de la productivitat dels oprimits i de les oprimides. El patriarcats consisteixen essencialment en la llibertat de treball de la dona per al benefici dels homes (la condició de serventa, en l'agricultura, l'artesania, les professions independents i liberals ...), a més de les operacions nacionals (els treballs de neteja és proporcionat el 80% per les dones encara avui dia a França) i el suport a les persones amb discapacitat i la família (nens, ancians, discapacitats). Igual que qualsevol opressió, el patriarcat és un sistema d'explotació d'una classe per una altra: individualment (treball domèstic) i col·lectivament (la segregació horitzontal i vertical del mercat de treball) els dominadors depenen del treball dels oprimits.

En moltes societats, les dones en les mentalitats de l'època no produeix més que una descendència. D'aquesta manera, històricament, les dones es veuen privades, entre altres, del dret de vot, del dret a administrar els seus ingressos i els seus comptes, el dret al divorci i l'accés a certes zones reservades exclusivament per als homes.

Si un ampli consens en aquests temps - les dones i els homes en aquesta forma d'organització de gènere de l'empresa - es va establir, el seu desajust amb els costums i el canvi social es va convertir cada cop més evident . Alguns òrgans legislatius de les Religions abrahàmiques demostra el seu desenvolupament: la prohibició, proclamada per Jesús de Natzaret de repudiar-les i el dret al divorci i, a continuació, donant el protestantisme el sacerdoci a les dones.

Per tant, la contribució del feminisme en el segle XX es manifesta per la realització incondicional i universal dels drets de la dona, tenint en compte l'evolució de la societat, s'ha convertit en una de les principals expectatives.

L'organització de la societat pre-feminista en gran part basada en el gènere en un consens d'àmplia base, però que, a través de la història, ha estat un desafiament per aconseguir la supressió gradual en el segle XX, amb, per exemple, la Declaració Universal dels Drets Humans que s'aplicarà a les dones - i encara perfectament - gràcies a la lluita feminista. L'argument biològic, àmpliament explotats, i les diferències de gènere s'utilitzen per reduir les dones a la maternitat.

Les religions abrahàmiques són considerades per les feministes com esbiaixades contra les dones i se les acusa de relegar-les a una situació secundària en la societat. En abordar aquests sistemes religiosos, les feministes poden practicar amb més facilitat el repte d'opinions conservadores de la societat en general. Les dones sovint han estat figures clau en la història de les religions, mentre que al contrari les religions han participat en l'emancipació de la dona en la societat.

• A nivell de cristianisme cal assenyalar que l'Església Catòlica exclou l'ordenació de dones, no reconeix el divorci (que l'equipara al adulteri com la separació) ni la sexualitat fora del matrimoni catòlic o l'avortament, o fins i tot els anticonceptius per mètodes no naturals. Tanmateix, des del principi, ha prohibit la poligàmia i el repudi, que eren una pràctica habitual en el món antic. En el cristianisme, al llarg de la història, s'ha anat desenvolupant la teologia feminista, especialment en el darrer segle, en paral·lel al desenvolupament dels moviments civils d'alliberament de les dones. Existeixen diverses organitzacions que treballen aquesta qüestió tant d'àmbit internacional com la Conferencia per l’Ordenació de les Dones (WOC, per les sigles en anglès), a nivell europeu com l'Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica (ESWTR, per les sigles en anglès). A nivell d'Estat Espanyol existeix Mujeres y Teologia i la Asociación de Teologas Española (ATE). A nivell català hi ha també Col•lectiu de Dones en l’Església, Creients i Feministes i Dones Creients. Entre aquestes destaca Teresa Forcades que va dedicar la tesi doctoral en teologia al concepte de persona, i la tesi de llicenciatura a la Trinitat, obra que s'ha publicat en el llibre La Trinitat, avui (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005). A més, ha publicat La teologia feminista en la història (Fragmenta Editorial, 2007). Forcades considera que la teologia feminista és una teologia crítica o de l'alliberament, que sorgeix quan es percep la contradicció entre el discurs teològic sobre les dones i l'experiència de Déu de cada dona. El tractament del paper de la dona, el celibat o l'avortament, des d'una perspectiva crítica feminista i religiosa, s'ha fet ressò en els mitjans de comunicació.
• L'Islam no admet la confusió dels papers masculí i femení, ni la practica del sexe fora de la unió de la parella. Aquesta religió ofereix la possibilitat de divorci sota certes condicions. L'home musulmà té el deure de protegir la seva esposa i de deixar-li llibertat per triar les seves activitats. La dona té el dret de treballar o de divorciar-se sense el consentiment del seu espòs. La dona és percebuda com a impura en període de menstruació i per alleujar aquest fenomen biològic li és prohibida l'oració. L'Islam permet l'avortament en algunes situacions, per exemple, quan la conservació de la fetus posa la vida de la mare en perill. La poligàmia és permesa per l'Alcorà. L'Islam permet la poligàmia en certes condicions: l'home no hauria de centrar qualsevol de les seves esposes, s'ha de donar diners uniformament, només pot tenir quatre esposes i sota en el consentiment de la seva primera dona, etc.

• El judaisme per assignar funcions específiques als homes i les dones, especialment en Jueus ortodoxos les dones tenen poc accés a la Rabinat i es perceben com "impures" durant el seu període menstrual. La practica sexual fora matrimoni esta prohibida i les parelles han de respectar les normes de la niddah "lleis de la puresa de la família". El divorci i el repudi, són permesos però desaconsellats. L'avortament es permet en els casos següents: si el fetus posa en perill la vida de la mare, el fetus és incorrecte, o que la mare és mentalment incapaç d'assumir l'embaràs. La contracepció està prohibida. La poligàmia tradicionalment permesa, està prohibida a partir del segle XI.

• El protestantisme advoca pel sacerdoci universal i per tant el de les dones. No obstant això la llibertat o prohibicions en relació amb les dones decretats per la religió varien molt fortament segons els corrents protestants, del més liberal fins al més ortodox.

• En el Budisme, les dones han exercit un paper molt important i el Buda Siddharta Gautama va donar plena coordinació. Tanmateix, amb el temps, el nombre de monges ha estat menys desenvolupat que el dels monjos budistes en els països. Així, en Tibet, és ((formatnum: 27000)) abans de la invasió xinesa de 1959 quan hi havia al voltant de ((formatnum: 592000)) monjos. Al voltant d'una associació internacional de la dona, Carola Roloff està involucrat en el desenvolupament de la dona en el budisme