El gènere és la forma en què les societats del món determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen a dones i homes. El sexe d'una persona és determinat per la naturalesa. El seu gènere l'elabora la societat.
La igualtat de gènere és la capacitat legal, social i política de les dones i homes per mobilitzar i gestionar tot tipus de recursos en condicions igualitàries."
No es tracta de considerar la igualtat de gènere com a sinònim d'"idèntic", o "igualtat a" els homes, ja que això significaria col·locar als homes com a mesura del que és desitjable, sinó com a "equitatiu". 
Es tracta d'assolir la igualtat mantenint el reconeixement de la diferència.
Es freqüent la confusió de la reivindicació d'igualtat amb una identificació amb el sexe masculí. Creuen que igualtat significa identitat, mimetisme, ser "iguals" en sentit identitari, i no té res a veure. Igualtat d'oportunitats significa equivalència, equiparació, que les dones volen accedir a tots els llocs de la societat en "igualtat de condicions" i no "per ser iguals", la qual cosa és molt diferent. Les dones han de ser éssers humans de ple dret i, per tant, tenir accés a càrrecs de direcció, a la ciència, la cultura, etc. I, per això, necessiten que les oportunitats que se’ls ofereixen siguin les mateixes que a hores d'ara els homes gaudeixen, ja que estan considerats ciutadans de ple dret. Però, no per ser iguals que ells en el sentit de canviar la identitat femenina per la masculina sinó per ser iguals en el drets, en les possibilitats i en la presència a tots els llocs de la societat.
L’ Hembrisme al·ludeix a una actitud de prepotència de les dones respecte dels homes, o bé un parcialisme discriminatori clarament favorable a la dona en accions o opinions. La seva significació és en molts aspectes contraria a la del masclisme, però també pot incloure's dins del fenomen del sexisme i la discriminació sexual, només que amb aquest terme s'expressarien aquelles discriminacions i perjudicis que afavoreixen a les dones i danyen als homes.
El sexisme fa referència al conjunt de tots i cadascun dels costums que es fan servir en el si del patriarcat, entès aquest últim com la manifestació i la institucionalització del domini masculí sobre les dones, pel qual es concediesen privilegis o es practica discriminació contra una persona per raó de sexe, sense atendre a altres consideracions com el seu treball o les seues aptituds.
Així, el sexisme es manifesta com “un exercici discriminatori pel qual 
s’adscriuen característiques psicològiques i formes de comportament i s’assignen rols socials fixos a les persones, pel simple fet de pertànyer a un determinat sexe, restringint i condicionant, d’aquesta manera, la possibilitat d’un
desenvolupament ple per a tots els subjectes socials, siguen aquests homes o dones“.
En la seua forma extrema, el sexisme contra les dones és conegut com a misogínia, que significa ‘odi a les dones’
La misàndria és una tendència ideològica o psicològica relacionada amb l'odi, aversió o antipatia als homes de sexe masculí. La misandria fa dels homes varons l'origen de tots els mals de la humanitat mentre que les dones són les víctimes d'aquests mals i les responsables de tot allò bo. Seria l'equivalent a la misogínia envers les dones, tot i que la misàndria és molt menys freqüent. La misantropia és l'aversió als éssers humans, tant homes com dones.
L'any 1920, Sigmund Freud, en estudiar un cas concret d'homosexualitat (lesbianisme) va observar un moviment oposat a la misogínia, o una aplicació d'aquesta vers els homes en comptes de vers les dones, però encara no existia cap nom per a definir-lo. Alguns autors de finals del segle XX i del segle XXI han anat més enllà, considerant la misàndria no com a un fenomen psicològic individual sinó cultural.
Cal no confondre-la amb l'androfòbia. Sembla que la misàndria no és un trastorn psíquic, com seria el cas de l'androfòbia, sinó una ideologia apresa a la societat o la cultura.
La misogínia és la tendència ideològica o psicològica que consisteix en l'aversió cap a les dones.
Moltes feministes utilitzen la paraula «misogínia» per designar una forma de masclisme extrema; tanmateix, aquesta concepció és errada, ja que els misògins consideren les dones com un ens aberrant que rebutgen i detesten, pel qual fins i tot la concepció i la família són aspectes odiats pels misògins.
La misogínia ha estat considerada com un retard cultural arrelat al concepte de superioritat masculina, segons el qual el rol de la dona és dedicar-se exclusivament a la llar i a la reproducció; tanmateix, el misogin no es mostra partidari del masclisme i el predomini de l'home sobre el de la dona. Els misògins creuen que l'home s'ha d'alliberar totalment del gènere femení i per tant portar una vida generalment basada en celibat i gairebé en un estat d’ascesi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada