Ja fa temps que estic pensant en fer un post sobre les diferents postures que vaig trobant segons per on em moc. I casualitat de les casualitats, totes aquestes manifestacions pertanyen a alguna paraula que acaba en "-isme"! Serà casualitat? Doncs potser sí!
Comencem pel primer, "VICTIMISME". Aquest abunda i com! Vivim una època que considerem molt dura segons els estàndars que tenim a la societat "moderna", però realment estem fent alguna cosa per arreglar-ho? Des del meu punt de vista, la resposta és no! Tothom ens queixem de lo cara que està la vida, de la poca feina que hi ha, de lo baix dels sous, de lo malament que va la seguretat social, la política... i què fem? Res! Fer de víctima ja ens va bé, així fem llàstima a la gent que tenim pel voltant i ja ens va bé! dintre d'aquest block també hi vull afegir el "-isme" d'algunes persones pel que fa a les seves vides personals!!! N'hi ha, i moltes!, que sempre diuen que no volen parlar de la seva vida però sempre estàn queixant-se i usant el "pobret de mi". I, com la resta d'usuaris d'aquest "-isme" no fan res per solucionar-ho!
Vull continuar pel segon ja, el "DIVISME". Que sempre hi ha hagut gent que vol ser el centre d'atenció? Evidentment! Però hi ha casos i casos! Pots ser el centre d'atenció si ets algú que s'ho val, però si ets un més del grup de mediocres que abunda pel món, millor que et quedis a segon termini i no facis el ridícul! Fa uns anys, un "illuminato"( i li dic així perquè ell mateix me va dir que era Déu) va anar a un psiquiatra molt famós i va conseguir que li digués que ell era el marit perfecte, que ell se comportava bé, i que era la seva dona la que tenia el problema, i era aquest, que se sentia diva i com no tenia el reconeixement del públic per això patia de la depressió de l'artista. I un bé negre! Cert és que la dona aquesta també pateix de divisme, i com! Però tinc els meus dubtes sobre qui necessitava més l'ajut del professional, si ella o ell! Però al cap dels anys he tornat a ensopegar amb gent d'aquest tipus, i no un ni dos, noooooooooo, un bon grapat!!! I no cal pertànyer al món de la faràndula, en absolut! A totes les professions trobem gent que pateix d'un divisme exaggerat!! Què hem de fer amb aquest genre de gent? Doncs ignorar-los! Han de madurar i aprendre que el món no volta al seu entorn!
I anem pel tercer, el "MASCLISME". Aquest porta entre nosaltres ja tota una vida, però el que més m'aoïna és que veig que cada cop hi ha més dones que ho fomenten!!! I això, senyores, no pot ser!!! Recordo que també fa uns anys, una impresentable masclista feia comentaris tan idiotes com "aquestes eministes, quan ténen un mal dia sempre culpen a la regla", o "a mi ja me va bé que els homes facin la seva, és el que toca", o "les dones seiem aquí i ells que seguin al davant"... en fi, i no pararia! Però aquesta "dona" té una edat mental de persona del segle 14. El trist és que noies joves, molt joves, continuen fomentant els esterotips que són tan i tan freqüents dintre del patriarcat establer, i si volem avançar i evolucionar, això s'ha d'acabar!!!
Tenim un quart? Dons sí! "PROTAGONISME". Algú pot pensar que aquest podria anar inclòs dintre del divisme, però vull donar-li un tracte a part! Tots volem ser protagonistes de la nostra vida, i de fet, ho hem de ser, però deixant viure la resta de mortals! hi ha gent que vol acaparar tot el que pot i no delega i no deixa que ningú formi part d'allò que s'està preparant, i evidentment, tant de centrisme només porta a la imperfecció. Senyores i senyors, a veure si aprenem que vivim en societat i que un sol no pot abarcar-ho tot ni posar-se totes les medalles, perquè també s'està retratant!!!
I ja ho continuarem perquè ab tot això es podria escriure un llibre i riute'n tu del Tirant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada