Enguany si hagués de triar un adjectiu per descriure'l hauria de dir "agredolç".
Vaig començar l'any tal com l'havia acabat, feliç per estar amb unes persones que m'estimen molt i me cuiden molt, i trista per l'estat de salut de la mama. Malauradament, l'estat de la mama se va agreujar i a principis de març vam haver-la d'ingressar a l'hospital per problemes amb el cor. Dos setmanes desprès, i desprès de dos intents per una nova operació de cor, la mama ens va deixar precisament el dia que començava la primavera. Mentre les flors brotaven la mama ens deixava i es convertia en una flor immortal i un àngel que continuarà vetllant per tots nosaltres des d'allà on sigue ara. Com us podeu imaginar, la família ho vam sentir molt perquè ella era el nostre centre i el nostre motiu de ser, però en part, ens vam sentir alleugerits perquè ja s'havia acabat el seu patir. Veure-la com s'anava fonent durant el darrer any va ser molt dolorós per a tots i al final va morir en pau envoltada de pau i molt d'amor. Les coses no han estat fàcils per a la família des de la seva marxa, però anem fent i vivint i recordant-la i tenint-la als nostres cors i a la nostra memòria i les nostres vides cada dia fins que ens tornem a reunir amb ella. Mama, t'estimem molt!
He començat per la part més trista i agra de l'any, però també hi ha hagut moltes estones bones, amb amor, amistat, felicitat i alegria. Per sort tinc una família molt unida i uns amics que m'estimen i que m'acompanyen en els bons i en els mals moments. Dono gràcies a tots i cadascun dels que formen part de la meva vida, pública i privada. Tots vosaltres m'ajudeu amb el que podeu, quan podeu i com podeu. M'han sorprès algunes persones que han entrat a formar part de la meva vida sense esperar-m'ho i que m'han aportat molt i m'estan encara aportant molt! D'altres ja hi estàven i han continuat sent tan meravelloses com abans, fent-me costat en aquest any tan dur i estimant-me i dedicant-me tant de temps com poden. Realment no tinc paraules que puguin expressar tot l'amor i la gratitut que sento en aquests moments. Gràcies! Us estimo!
Costat feina, realment un any molt i molt bo! En un temps que la gent no troba feina, jo no me puc queixar en absolut i, ben al contrari, puc sentir-me molt i molt afortunada perquè la feina abunda i m'ho puc combinar força bé per tenir cura del papa i dels meus i encara tenir temps per gaudir dels amics i les persones que m'estimen. Si hagués de resumir-ho en una frase diria "Com a mínim que me quede com estic"! Crec que això també és símptoma de la meva experiència i dels anys que porto treballant i el bon nom que m'he llaurat. No se pot ser cap mediocre a cap nivell i no se pot parar d'aprendre i de preparar-se per molt que sabéssim com som de professionals. Sempre hem d'estar aprenent i treballant i treballant-nos per tal de continuar avançant i no quedar-nos estancats perquè llavors sí que seríem uns mediocres i no és el que volem.
Costat vacances, meravellós! Enguany he pogut tornar a viatjar desprès d'uns quants anys dedicada a la mama. He de donar les gràcies a algú meravellós que se va sacrificar perquè jo pugués tenir unes vacances de somni que recordaré per la resta de la meva vida i que li agrairé sempre! Gent com tu no abunda i molts haurien de tenir-te com a exemple! T'estimo i ho saps!
I això és tot. Tant de bo l'any que està per començar ens porti només alegries i satisfaccions, però entrem al joc i com a tal hem de continuar jugant!
BONES FESTES i FELIÇ ANY NOU!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada