dissabte, 9 de gener de 2010

El PSOE contra les vegueries


El Conseller de governació, el republicà Jordi Ausàs, no ho tindrà gens fàcil per poder portar al Parlament català la llei de vegueries, la qual era una prioritat d'aquesta legislatura per a ERC i portaven al programa electoral altres formacions polítiques. Malauradament, alguns dels principals dirigents municipals del PSOE regional s'hi han posicionat en contra, la qual cosa endarrerirà tot el procés o, senzillament, el tirarà en orris. D'aquesta manera el partit majoritari al govern català torna a imposar el seu criteri per interessos d'acumulació de poder econòmic i polític. Una distribució administrativa més equitativa de les comarques del Principat havia estat una reivindicació històrica en molts indrets del país, i molt especialment a les Terres de l'Ebre, territori cruïlla dels Països Catalans i històricament perjudicat per l'arbitrària distribució provincial de meitat del segle XIX, que va situar el territori ebrenc dintre de la demarcació de Tarragona. El poder polític acumulat per les quatre capitals de província impossibiliten qualsevol reestructuració més lògica i propera al ciutadà. Com es diu popularment, s'aferren a la mamella, aquest cop en format diputació... Haurem de comprovar com els interessos polítics i econòmics novament trepitjaran les Terres de l'Ebre, amb el vist-i-plau de formacions polítiques regionals majoritàries.
Han estat veritablement patètiques les declaracions d'alguns alcaldes psoecialistes, quan, ben sovint, aquesta gent pretén donar lliçons de maduresa política!!! Justament ells han demostrat estar molt verds i molt mal preparats per a exercir el seu càrrec. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, és un exemple claríssim de com no s'ha d'exercir el lideratge en un territori. No es pot entendre de cap de les maneres que es vulgui apoderar d'una nova vegueria negant el pa i l'aigua a la ciutat veïna, tradicionalment rival, senzillament perquè sí. El seu discurs no s'aguanta per enlloc, i ha accelerat les rivalitats veïnals deliberadament... No gaire millor ha estat l'alcalde de Lleida, el psociealista Camil Ros, que ha donat mostres d'un patetisme provincial escandalós. Estem al segle XXI com per a poder-se adonar que l'actual demarcació de Lleida és molt extensa i reuneix territoris geogràficament molt variats i amb necessitats molt diverses. Sembla que la seua aposta sigui allò de la Lérida una, grande y libre... De la mateixa manera que les reticències dels poderosos alcaldes de l'àrea metropolitana barcelonina porten el segell del poder econòmic que no volen perdre, a costes de continuar tenint desestructurades territoris del país com el Penedès o l'àrea central del Principat.
El PSOE mai no s'ha cregut les vegueries perquè trenquen amb l'estructura provincial espanyola. Poden posar totes les excuses que vulguin, però, al cap i a la fi, la seua intenció és garantir que l'estructura administrativa espanyola es mantingui. Són espanyols, què hi farem? Tenen sota el seu control la gran majoria de mitjans de comunicació públics del país, amb la qual cosa gaudeixen dels mecanismes necessaris per anar controlant la societat i que ningú se'ls reboti gaire... Hi ha hagut excepcions com el cas del transvasament de les aigües de l'Ebre, però saben perfectament que ningú sortirà al carrer per reivindicar les vegueries ni els suposarà cap cost electoral greu, i per això no els tremola el pols a l'hora de carregar-se-les..
Clar i català, podem estar davant de la darrera oportunitat de desfer-nos de l'estructura provincial espanyola i espanyolista i disposar d'una administració més racional i d'acord amb els interessos de cada territori. L'aposta del conseller Ausàs, amb els retocs que calgui, és ferma. No ens enganyem, només un conseller amb sensibilitat territorial pot tirar endavant aquesta reforma. Un conseller del Pirineu o de l'Ebre la forta identitat del qual el porti a fer una proposta valenta i racional, la qual causa hurticària a aquells que disposen de l'aixeta dels diners i del poder polític.
El PSOE és una màquina d'acumulació de poder que enfonsarà moltes esperances ebrenques i catalanes. Com ja he reivindicat en nombroses ocasions, el catalanisme polític no es pot permetre el luxe que el PSOE sigui l'amo i senyor de la política catalana. Amb aquesta gent, ni vegueries... ni cultura catalana... ni seleccions nacionals... ni nació...

(del bloc de l'Emigdi Subirats)


1 comentari:

happy ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.