dijous, 7 de gener de 2010

COSES DEL CATALÀ DE L'EBRE


A l'apunt d'avui, tornarem a reivindicar expressions ben característiques del català que parlem als pobles de la riba final de l'Ebre. Tinc per costum reivindicar, de tant en tant, tot un seguit d'expressions i paraules que usem en diversos indrets en particular de les comarques centrals dels Països Catalans. Cal remarcar que són usades en determinats llocs, atès que quan parlem de variants dialectals no ens estem referint, en absolut, a parlars uniformes de tota una comarca o comarques. Em diverteix redactar apunts que fan referència a aquestes expressions nostrades, ja que és la mostra més tangible de riquesa lingüística i que la llengua roman ben viva arreu. El nostre lèxic és variadíssim, com el de qualsevol altra variant de la nostra llengua. Paraules com granera (escombra, per als parlants del dialecte oriental) ens porten a la construcció de verbs com agranar, usat en expressions com agranar cap a casa, que té el seu significat equivalent en altres variants dialectals. Una de les paraules que més sobta a altres parlants és escurar, és a dir, rentar els plats; una acció derivada és fer l'escuranda. De fet, escuranda fa referència al conjunt d'estris que han de ser rentats.
També voldria fer esment de la pronunciació col·loquial de paraules com ando-siau enlloc d'adéu-siau, de la qual, persones de generacions més grans en fan un ús extensiu. Val a dir que evoluciona cap a ando-sien, al qual no podem trobar cap mena d'evolució fonètica.
Una de les expressions més nostrades és alego. No estic parlant de l'expressió Hasta lego, un evident castellanisme amb l'escursament de "luego". Per si sol, la paraula alego esdevé sinònim de prompte: Alego vindrà. Tot i que també pot significar en un futur: Alego no podrem sortir de casa, Alego en seran més que natros.
Crec que en altres apunts ja havia destacat el fet que usem una v en diminutius com peuet o pouet que esdevenen povet o pevet. Aquest fenomen també es produeix en poal (galleda), que en alguns pobles pronunciem poval; i en paraules derivades com una poalada d'aigua que pronunciem povalada. Personalment faig un ús particular de la paraula katiusques (botes d'aigua), ja que dic kataiusques. No sé explicar per què, sembla que sóc l'únic.
També voldria parlar de l'expressió mes que sigue, que usem enlloc de "encara que sigui només per": Vés al curset mes que sigue perquè te veiguen la cara; també pot significar tan de bo: Mes que sigue, jugue Messi. A Campredó la pronunciem mas.
Algunes expressions, en especial, sobten els parlants d'altres llocs del domini lingüístic comú. Concretament, la paraula gonia, que pren el sentit de pressa o d'angúnia. Porto gonia equival a tenir pressa. A la vegada, Tinc gonia que no ve vol dir Estic preocupat que no ve, ja que la situació em causa angúnia (preocupació). Aquesta és una expressió col·loquial que s'usa arreu de les poblacions ebrenques.
També és curiós l'ús de la paraula espai, com a sinònim de Vés en compte. També en ocasions agafa el sentit de lentament, com en les expressions: Parla més espai (a poc a poc) o Vés espaiet (condueix amb cura).
Una altra expressió ben nostra és fer avio, que vol dir enllestir feines amb rapidesa inusitada. Veiem com Has fet avio també vol dir has tornat ràpid o has acabat prompte. Moltes d'aquestes expressions agafen significats ben específics en determinades circumstàncies.
És una xamba disposar d'aquest lèxic tan ric en la llengua catalana. Quina xamba hem tingut avui en un partit de futbol, fa referència al fet que la sort ha estat al costat de l'equip al qual donem suport.
(del bloc de l'Emigdi Subirats)