dimecres, 12 d’octubre de 2011

Què se n’ha fet de la llibertat d’expressió?

Què se n’ha fet de la llibertat d’expressió, tant a la vida privada com a la pública? Perquè hi ha impresentables que se dediquen a escoltar el que fan i diuen els altres i no tenen el que s’ha de tenir per enfrontar-se cara a cara amb la persona en qüestió? Doncs senzillament perquè se tracta de gent que no valen res, gent que pretenen semblar bones persones quan realment només són uns covards i se pensen que usat el seu poder econòmic poden fer i desfer al seu gust. Algun d’aquest covards desprès difon el que ha sabut per mitjans il·legals però com és un covard i no vol que ningú sàpigue què ha fet i perquè, doncs s’inventa que algú altre li ha contat. I comença el cicle de “aquell m’ha dit que aquella això i allò” tergiversant la realitat com només els impresentables, i covards poden fer-ho.

Fins ara la gent teníem la possibilitat de dir i fer el que ens donés la gana a casa nostra i a moltes parts del món. Avui, malauradament, aquest projecte —neutralitat, llibertat i verificabilitat dels seus actes— estan en risc de veure's compromesos a Itàlia amb l'apartat 29 de l'anomenat DDL intercettazioni (projecte de llei sobre escoltes telefòniques).

L'esmentat projecte de llei, que està sent discutit en aquests dies pel Parlament italià, entre d'altres coses, obliga a tots els llocs de la Xarxa a publicar, dins de les 48 hores de que la sol·licitud hagi estat realitzada, i sense cap comentari, una rectificació sobre qualsevol contingut que el sol·licitant consideri perjudicial per a ell o la seva imatge.

Per desgràcia, l'avaluació de com de "perjudicials" siguin aquests continguts no estarà sotmesa a la decisió d'un jutge tercer i imparcial, sinó únicament a l'opinió i sensibilitat de la persona que es percep perjudicada.

Per tant, segons el que preveu l'apartat 29, (El Projecte de llei - "Norme in materia di intercettazioni telefoniche etc"., p. 24, el punt a) de l'apartat 29 diu literalment:

«Per a llocs informàtics, inclosos la premsa diària i els diaris difosos electrònicament, les declaracions o les rectificacions s'han de publicar dins de les 48 hores següents a quan aquestes van ser demanades, amb les mateixes característiques gràfiques, la mateixa metodologia d'accés al lloc i la mateixa visibilitat de la informació a què es refereixen.»)

aquell que se senti afectat per un contingut informatiu present en un bloc, un diari en línia, pot invocar el dret —independentment de la veracitat de la informació percebuda com a perjudicial— de demanar la publicació d'una "rectificació", que contradigui i desmenteixi aquests continguts, fins i tot prescindint de les referències proporcionades.

On hem d’arribar amb coses com aquesta? Com ens hem de veure en tot un segle 21? Però que no tenen dos dits de fronts els personatges aquests o què? Que se pensen que encara estem a l’edat mitjana i tenen dret de cuixa? Au va, senyors, si és que se’ls pot qualificar d’això, facin el favor de respectar les llibertats de la gent i de comportar-se com cal, colla d’impresentables! Només ens faria falta ara que per culpa d’uns intolerants, mafiosos i impresentables no puguéssem escriure als nostres blocs allò que volem, sempre i quan siguin fets verídics, evidentment. Però qui se pensen que són? I com poden sortir desprès a les fotos i no demostrar amb les seves cares de psicòpates que el que volen és prendre’ns la nostra llibertat. No reculem! No reculem! I si no els agrada el que tenen o el que veuen al seu abast, doncs pleguin, que de bona gent n’hi ha molta i a vostès no els trobarà a faltar ningú!