LES PREPOSICIONS EN CATALÀ (1)

LES PREPOSICIONS

Són mots invariables que serveixen de nexe subordinant entre paraules. És remarcable el paper d’enllaç que fan entre el complement verbal y el verb.

Les principals preposicions en català són les següents:

PREPOSICIONS ÀTONES: a, amb, de, en, per

PREPOSICIONS TÒNIQUES: cap, contra, des, durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, mitjançant, pro, segons, sense, sobre, sota, ultra, vers

PREPOSICIONS COMPOSTES: per a, fins a, cap a, contra de, sobre de, sota de, des de

CONTRACCIONS: al, als, del, dels, pel, pels

LOCUCIONS PREPOSITIVES (grups de mots que, junts, fan la funció d’una preposició): a causa de, a excepció de, a força de, al costat de, amb vista a, en esguard de, en comptes de, a desgrat de, a favor de, a partir de, al llarg de, d’acord amb, en lloc de, en virtut de, a despit de, a fi de, a través de, al peu de, de por de, en contra de, per culpa de, no obstant

LOCUCIONS ADVERBIALS: arran de, davant de, lluny de, fora de, abans de, després de, enfora de, enfront de, enmig de, entorn de, prop de, dalt de, damunt de, dessota de, dins de, dintre de

Algunes locucions prepositives

a causa de: l’hem d’utilitzar per substituir l’expressió degut a, considerada un castellanisme. A causa de la pluja, no vam sortir de casa

en comptes de / en lloc de : indiquen substitució. Va venir el seu germà en comptes del meu

a l’abast de : locució que ha de ser utilitzada enlloc de la castellanitzant a l’alcanç de, que és inadmissible. Ho tenien tot a l’abast de la mà

no obstant : pel fet que sempre és una locució prepositiva, ha de dur algun complement o altre. No obstant això, no vindrem avui

a excepció de : Pot ser substituïda per les locucions o mots salvant (de), tret (de), excepte, llevat (de), fora de.

arran de : és la locució que cal emprar tant indicant una circumstància de lloc com una d’espai figurat. És inadmissible la locució arrel de, que és traducció literal del castellà. Arran d’aquell fet, quedaren renyits per sempre més

La preposició A

FUNCIÓ	EXEMPLES
CD	Escolta'm a mi
CI	Dóna això a la mare
C preposicional	Es dedicava molt a l’escola
CC lloc	Vaig anar al poble
CC temps	He de venir a la tarda
CC manera	Calamars fregits a la romana

a. Normalment, el CD va unit al verb sense preposició:

He conegut els teus amics

Van matar el president del país

Els casos excepcionals en què podem introduir el CD amb la preposició a són:

Quan és representat per un pronom personal fort: Mira’ns a nosaltres

O bé pels pronoms tothom, tots: Trobareu a tothom fora

En cas d’ambigüitat o confusió: He vist l’Àngel, al qual acompanyava la M

En oracions del tipus: L’escolta com al seu pare

b. En català introduïm amb la preposició a les designacions de lloc, tant si indiquen direcció de moviment com repòs:

Aneu a casa Veniu a l’escola

Són a la cuina Estudiava a Mallorca

Però davant de determinants començats per vocal (un, una, aquest, aquesta, aquell, aquella, algun, alguna,...), canviem a per en:

Llença-ho en algun racó

L’hem trobat en una casa de modes

I també en alguns complements que no són designacions de lloc, pròpiament, sinó en un sentit figurat, usem en davant de l’article definit:

Consulteu-ho en el diccionari

Ho poden veure en els casos següents

Té molta influència en els medis intel·lectuals

c. Hem de tenir en compte les expressions circumstancials de temps: al matí,

al migdia, a la tarda, al vespre, a la nit...

Berenarem a mitja tarda

Al vespre plegarem d’hora