dijous, 3 de febrer de 2011

LES PREPOSICIONS EN CATALÀ (2)


Les preposicions EN i AMB

PREPOSICIÓ

FUNCIÓ

EXEMPLES

EN

C preposicional

Tot consisteix en unes breus preguntes

CC temps

T’ho faré en una setmana

CC lloc

Vaig anar amb bicicleta en aquell poble

AMB

C preposicional

Compto amb tu

CC manera

Treballa amb molta cura

CC instrument

Fes-ho amb retolador

1. Cal parar atenció de no confondre en i amb a causa de la semblança fonètica d’ambdós mots: Pensa en la Maria. Pensa amb sinceritat

2. La indicació del temps dins el qual o durant el qual s’acompleix una acció s’introdueix per la preposició en: T’ho faré en un moment

3. Per indicar els anys, podem usar en o l’article el o el grup l’any:

L’any / En / El 1914 va començar la Primera Guerra Mundial

En Lluís va néixer en / el / l’any

4. La indicació del complement circumstancial que designa un sistema de locomoció es pot fer per mitjà de en o amb: Venien cada dia en/amb tren

5. La preposició en introdueix diverses locucions adverbials o expressions fetes:

en general, en resum, en canvi, en tot cas, en aparença

en veu baixa, en dejú, d’avui en vuit, de demà en quinze, ...

La preposició DE

FUNCIÓ

EXEMPLES

Complement Nom: origen

Vi de l’Empordà

CN matèria

Porta de fusta

CN contingut

Llibre de mecànica

CN espècie

Un ramat de bens

CN destinació

Aula de diapositives

CN propietat

L’amo del cotxe

CN pertinença

Pinyol de pruna

CN aposició

El carrer de Balmes

Complement Adjectiu

Noia lliure de prejudicis

C preposicional

No t’oblidis de mi

CC lloc

Vinc de Girona

Altres CC

Vivia de renda

Anava seguit de la seva filla

C Agent

Era estimat per tothom

L’amplitud de funcions de la preposició de fa que sigui de les més usades. No hi ha que oblidar-la en els casos següents:

Quan volem indicar el nom d’un carrer, plaça o zona en aposició amb un nom comú:

El passeig de Gràcia

La plaça de Catalunya

La Catalunya del Nord

En funció partitiva:

He comprat tres flors vermelles i dues de grogues

De cigrons, posi-me’n mig quilo

Es veu que regalaven llibres, però no pas de catalans

Podem introduir amb de el subjecte d’una oració, quan és un infinitiu:

Li agrada d’anar a veure món

M’interessa de veure’l aviat

Així mateix, si l’infinitiu és el complement directe de verbs de voluntat o desig (aconsellar, acordar, buscar, decidir, desitjar, esperar, exigir, admetre, intentar, oferir, pensar, permetre, pretendre, procurar, prohibir, prometre, proposar, recomanar, resoldre, suggerir...) solem introduir-lo amb de:

Li aconsellarem d’anar-hi tot seguit

Desitjava d’acabar de seguida.

No admeten de els verbs voler, poder, saber, fer, escoltar

Expressions o locucions que cal construir amb de i no amb a:

gust de cremat olor de tabac

pudor de podrit color de sang

cuina de gas soroll de buit

no servir de res, de gran cosa

no tenir temps de res, de fer res

tenir ocasió de veure algú

Darrere d’alguns participis, la designació de l’acció és generalment introduïda per de. Es tracta de participis de verbs com: seguir, precedir, acompanyar, conèixer, reconèixer, respectar...

És un artista respectat de tothom

Sempre anava seguit de la seva gosseta