dimecres, 24 d’agost de 2011

Constància i esforç

Abans de les vacances d'agost vaig tenir el plaer de compartir un dia de platja amb una estimada antiga alumna i ara amiga, la Nur. Núria té 25 anys i puc dir, sense cap dubte, que ha triomfat, ha triomfat de debò. I tot per mèrits propis. És un exemple clarificador del que representa l'esforç, les ganes i el saber estar i comportar-se per tot arreu. La Nur ha sigut capaç als seus 25 anyets de tenir un càrrec de molta importància a una multinacional irlandesa, a la base de la ciutat holandesa d'Amsterdam, i ha esdevingut una ciutadana més d'aquesta gran capital europea. I no contenta amb això, els plans que té, personals i de feina, m'omplen d'orgull, un orgull que molt poca gent pot sentir, perquè la Nur ha arribat molt i molt lluny a una edat molt curta, i continuarà pujant i tenint experiències meravelloses i molt gratificants i enriquidores perquè ella val molt, però molt! I jo continuaré estant molt orgullosa de tot el que ella obtindrà perquè realment s'ho mereix!
És més que palès avui en dia que l'esforç i la constància són necessaris per assolir uns objectius tan elevats com els que ella s'ha plantejat assolir. De fet, en tots els anys de docent que porto, n'hi ha hagut un grapat d'antics i antigues alumnes que han arribat molt lluny, i tot per l'esforç, la dedicació i la constància. Malauradament, tambè n'hi ha que ens han decebut molt perquè se consideraven més intel·ligents que els seus companys i a l'hora de la veritat, no han fet res de res amb les seves vides. Si això hagués sigut la seva opció personal, doncs ja ens estaria bé, però en un bon grapat de casos el que ha passat és que no han fet res per la seva inconstància i per la seva droperia, cosa que fa que la decepció sigui encara més gran.
El meu germà i jo, desprès de tants anys ensenyant idiomes i intentant ser un referent per als i les nostres alumnes, professionalment i personalment, podem dir que l'orgull ens omple de bat a bat amb molts i moltes dels i de les alumnes que han passat per la nostra acadèmia, però que tambè continuem parlant d'aquells i aquelles dels i de les qual esperàvem molt i que a l'hora d e la veritat no han obtingut res de res, i ens dol, però són coses de la vida i nosaltres ja els tenim fora del nostre abast, per això ja no els podem aconsellar ni intentar ajudar-los en els seus camins a seguir.
Però acabem amb el mateix tò que hem començat, l'alegria per la Nur! Moltes felicitats, xiqueta! no canviis mai i tira endavant amb toooooooooots els teus plans, perquè tu sí que pots fer-ho i ho faràs!