dimarts, 15 de juliol del 2025

Cooperar per resistir: una setmana de vincles entre pagesia palestina i catalana



Durant una setmana intensa i enriquidora, un grup d'activistes i agricultors/es  de la Palestinian Farmers Union (PFU)—entre ells la Rula, la Suna, la Manal, l'Abbas, el Rafat, l'Alaa, la Shaben i la Rayan, procedents de poblacions com Ramllah, Jenin, Tammum, Kufr el-Labad i Jayyus— han visitat diverses cooperatives i iniciatives agrícoles arreu del territori català. Aquesta estada ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l'Associació Catalana per la PAU (ACP) i la Fundació Solidaritat UB (FSUB), amb l'objectiu de crear vincles, intercanviar coneixements i construir alternatives conjuntes des de l’agroecologia i l’economia solidària.

Els i les visitants, treballant en projectes d’agricultura hidropònica i iniciatives locals d’empoderament comunitari, han compartit les seves experiències de resistència i desenvolupament en un context marcat per l’ocupació i les restriccions. Han explicat com, tot i les dificultats, continuen lluitant per mantenir viu el teixit agrícola a Palestina i promoure la sobirania alimentària des de les arrels.

Al llarg de la seva estada, han pogut conèixer de prop diverses experiències cooperatives catalanes, entre elles la Cooperatia Tarpuna a Sant Feliu .




La visita s’ha emmarcat en el projecte ‘Innovació agrícola, canviclimàtic i drets camperols a Palestina a través de cooperatives de dones i l’aliança internacional entre universitats, impulsat per l'ACP i Solidaritat UB conjuntament amb la Palestinian Farmer Union (PFU) i la Universitat Tècnica Palestina Kadoorie (PTUK), de Tulkarem (Cisjordània). El projecte compta amb el suport de l'AECID dins del seu programa d’innovació. També han visitat L’Olivera, una cooperativa emblemàtica que combina agricultura, inclusió social i producció sostenible al cor de Vallbona de les Monges. També han passat per municipis com Tàrrega i Valls, on han intercanviat idees amb altres entitats vinculades a l’agricultura ecològica i l’economia social.

A Barcelona, han tingut espais de trobada amb col·lectius i moviments socials, reforçant aliances i construint ponts entre les lluites del sud global i els moviments transformadors d’aquí. Ha estat una setmana plena d’aprenentatges compartits, però també d’emocions, de relats de resistència i de propostes de futur.

Jo m’hi vaig afegir el dissabte, moguda per una emoció difícil d’explicar amb paraules. Conec algunes de les persones que formen aquest grup i les porto molt a prop, perquè estimen i cuiden el Sàgar, el meu company de vida. Compartir espai amb elles, escoltar-les, abraçar-les, va ser una manera de tornar a casa. Vam passejar per alguns racons de Barcelona i fins i tot vam fer plegats una sortida a Les Golondrines. El mar ens va rebre amb la seva immensitat oberta, com una promesa de llibertat.


Per a una de les pageses, era la primera vegada que el veia. I aquell moment —la mirada en silenci, la sorpresa, la tendresa— va quedar gravat a la pell. Perquè per a moltes persones palestines, el mar és a tocar però no hi poden arribar. Malgrat viure a pocs quilòmetres de la costa, l’ocupació els impedeix accedir-hi. El mar, aquest símbol universal de vida, d’amplitud, de fuga i d’horitzó, els ha estat negat. I per això veure’l, tocar-lo, sentir-ne l’olor i la brisa, es converteix en un acte profundament polític i emotiu. Aquella tarda, el mar no era només un paisatge: era un dret recuperat, una ferida oberta i, alhora, una esperança.

Aquesta visita no només ha estat un espai de formació i intercanvi, sinó també un gest de solidaritat activa entre pobles. Perquè la terra, la cooperació i la dignitat són llavors que creixen millor quan es cultiven col·lectivament.


نتعاون لنقاوم: أسبوع من الروابط بين الفلاحين الفلسطينيين والكتالونيين

خلال أسبوع مكثّف ومليء بالتجارب الغنية، زار وفد من الناشطات والنشطاء والمزارعين والمزارعات من اتحاد المزارعين الفلسطينيين (PFU) — من بينهم رولا، سُنى، منال، عبّاس، رفعت، علاء، شابن ورايان، من مدن وبلدات مثل رام الله، جنين، طمّون، كُفر اللبد وجيوس — العديد من التعاونيات والمبادرات الزراعية في أنحاء كتالونيا.

تمت هذه الزيارة بفضل التعاون بين الجمعية الكتالونية من أجل السلام (ACP) ومؤسسة التضامن مع جامعة برشلونة (FSUB)، بهدف بناء علاقات، وتبادل المعرفة، وبناء بدائل مشتركة من منظور الزراعة البيئية والاقتصاد التضامني.

شارك الزوّار، الذين يعملون في مشاريع الزراعة المائية ومبادرات تمكين مجتمعي محلي، تجاربهم في المقاومة والتنمية داخل سياق صعب تفرضه الاحتلالات والقيود. ورغم التحديات، عبّروا عن إصرارهم على الحفاظ على النسيج الزراعي الفلسطيني وتعزيز السيادة الغذائية من الجذور.

خلال إقامتهم، تعرفوا عن قرب على عدة تجارب تعاونية كتالونية، من ضمنها تعاونية تاربونا في سانت فيليو.

وقد جاءت هذه الزيارة ضمن مشروع "الابتكار الزراعي، تغيّر المناخ وحقوق الفلاحين في فلسطين من خلال تعاونيات النساء والتحالف الدولي بين الجامعات"، الذي تنفذه جمعية ACP ومؤسسة FSUB بالتعاون مع اتحاد المزارعين الفلسطينيين (PFU) وجامعة فلسطين التقنية خضوري (PTUK) في طولكرم. ويحظى المشروع بدعم من الوكالة الإسبانية للتعاون الإنمائي الدولي (AECID) ضمن برنامجها للابتكار.

كما زار الوفد تعاونية "أوليفيرا" الرائدة، التي تجمع بين الزراعة، الإدماج الاجتماعي والإنتاج المستدام في قلب قرية فالّبونا دي ليس مونجز. وتوقفوا أيضاً في مدن مثل تارغا وفالس، حيث تبادلوا الأفكار مع كيانات أخرى تعمل في مجال الزراعة البيئية والاقتصاد الاجتماعي.

في برشلونة، شاركوا في لقاءات مع مجموعات وحركات اجتماعية، مما عزّز الروابط وبنى جسور تضامن بين نضالات الجنوب العالمي والحركات التغييرية المحلية. لقد كان أسبوعًا مليئًا بالتعلم المشترك، لكنه أيضًا مليء بالمشاعر، بقصص المقاومة، وبرؤى للمستقبل.

انضممت إليهم يوم السبت بدافع شعور يصعب وصفه بالكلمات. فأنا أعرف بعض أعضاء هذا الوفد عن قرب، وأحملهم في قلبي، لأنهم يحبون ويهتمون بـساغار، رفيق حياتي. مشاركتي معهم، الإصغاء إليهم، احتضانهم، كان بمثابة عودة إلى البيت. تجولنا معًا في بعض أركان برشلونة، وحتى أننا قمنا برحلة بحرية قصيرة على متن "لاس غولوندريناس". استقبلنا البحر باتساعه المفتوح، كأنه وعدٌ بالحرية.

بالنسبة لإحدى الفلاحات، كانت تلك أول مرة ترى فيها البحر. وكانت تلك اللحظة — النظرة الصامتة، الدهشة، والحنان — محفورة في الروح. فلكثير من الفلسطينيات والفلسطينيين، البحر قريب لكنهم لا يستطيعون الوصول إليه. رغم أنهم يعيشون على بعد كيلومترات قليلة من الساحل، إلا أن الاحتلال يحرمهم من الوصول إليه. البحر، هذا الرمز العالمي للحياة، للانفتاح، للهروب والأفق، قد حُرِموا منه. ولهذا، فإن رؤيته، لمسه، استنشاق رائحته والشعور بنسيمه، يصبح فعلًا سياسيًا عميقًا ومؤثرًا. في تلك الأمسية، لم يكن البحر مجرد مشهد طبيعي: كان حقًا مُستعادًا، جرحًا مفتوحًا، وفي الوقت نفسه، أملًا.

هذه الزيارة لم تكن فقط مساحة للتعلم والتبادل، بل كانت أيضًا فعلًا من التضامن النشط بين الشعوب. لأن الأرض، والتعاون، والكرامة هي بذور تنمو بشكل أفضل عندما تُزرع بشكل جماعي.