diumenge, 5 de gener de 2014

REFLEXIONS D'UNA NIT DE REIS


Fa anys, molts anys, esperava aquesta nit amb candeletes. La  màgia d'aquesta nit omplia casa nostra, tots els racons! La nostra família no tenia diners, no teníem probablement moltes de les coses que se troben avui a qualsevol llar, i els regals tampoc no eren abundants, ben aviat escassos. No obstant, el cabàs amb herba i el poal amb aigua no faltava mai a la porta de casa!

Recordo que anàvem a la cavalcada de reis del poble, des de ben petits, i les cametes ens tocàven al cul quan sentíem que cridaven el nostre nom. Quanta il·lusió! Com tremolàvem tots per l'emoció! Com patíem quan tardaven a cridar-nos! Però sempre marxàvem cap a casa amb algun regalet!!! Devia ser que ens havíem portat bé!!!
Tot això ho he tornat a viure amb els menuts de la casa, any rera any, i ara que ja són grans trobo a faltar la màgia d'aquesta nit!
En algun moment que no hem notat, també s'han fet grans com nosaltres! Encara ens fem regals, encara ens agrada rebre'n, crec que això serà durant la resta de les nostres vides, però no sé què donaria per poder tornar a viure aquells moment d'infantesa, d'il·lusió, d'innocència!
Avui, quan parlem amb altres grans, i parlem de què demanaríem a la carta de reis, n'hi ha que diuen la pau, d'altres que s'acabi la violència, uns altres llibertat... jo voldria afegir que voldria que la innocència dels menuts durés més, molt més, perqué temps tindran de prendre consciència de la realitat, i ara per ara han de gaudir de la seva edat.
No he escrit la meva carta als Reis, com molts de vosaltres, suposo, però igual si l'escric aquesta nit encara hi seré a temps, què trobeu?

4 comentaris:

Joana ha dit...

Mònica...
ai, quina melangia...és ben veritat que el temps passa tan de pressa, que la infantesa dels nostres infants s'esmuny entre els dits...
Avui hem deixat al gran a la universitat, anava a la biblioteca a estudiar, obren les 24 hores!, mentre tornàvem en el cotxe pensava, com passa el temps, quina nit de Reixos més diferent d'aquelles en què havíem passat una bona estona de fred esperant l'arribada de la cavalgada... Es fan grans i en el nostre record quedarà per sempre la seva infantesa, ells no se'n recordaran, tal vegada algun dia si tenen un fill... Però jo sempre guardaré en el meu record totes i cadascuna de les nits de reis que vam viure, amb la il·lusió i la alegria que sols els infants tenen, amb la innocència que dius tu.
M'has emocionat, una abraçada, cusineta.
Muaks
Joana

Mònica Subirats ha dit...

Ei, gràcies pel teu comentari! De ben segur que la nit de Reis continuarà sent especial per tots nosaltres, crec que encara ens queda algo d'allò que teníem de menuts, la il·lusió per les petites coses!!!!! Una abraçada, cosineta!!! Muaks

La Small-Band ha dit...

Aqui no has posat res dels canelons BA del dinar de reis. Vaja!

Bon Comentari... Excelent com la bechamel!

7 de gener la digestió arriba al seu FI. Per FIN...

Mònica Subirats ha dit...

Ivan!!!!!!!!!!! hahaha tu i els canelons!!!!!!!!!!! hahaha sort que te'ls vas acabar tots!!!!!!!!!! hahaha