SANT JORDI A PARÍS, AMB EL SÀGAR!

 

De vegades la vida ens regala moments i persones que ens omplen tant, però tant, que són allò que atresorarem la resta de la nostra vida. Jo he tingut la gran sort de coincidir en aquest món amb un ésser meravellós que no para de fer-me viure moments que ni em podia imaginar. El Sàgar! Els que em coneixeu ja sabeu de qui parlo, de l'home més meravellós en aquest planeta, la persona que més m'estima d'aquest món, la que més es preocupa per mi i la que fa de tot per a que em senti feliç a tota hora!

El darrer cap de setmana de febrer estàvem a Mataró per a passar el pont junts amb la meva padrina. El Sàgar em va explicar que aquest any tenia una conferència a París justament el dia de Sant Jordi! Per a nosaltres és el millor dia de l'any! Però bé, ho podíem celebrar abans, no seria cap problema perquè la feina és la feina! Però, em va proposar d'anar-hi el cap de setmana després de Sant Jordi i compensar-me la seva absència en un dia tan bonic per a nosaltres. Evidentment que li vaig dir que sí, però que amb dos dies no en tindríem prou, o sigui que em vaig agafar uns dies sense remuneració a l'institut i cap a París que vam marxar!

Vam llogar un apartament a un barri super tranquil de París, on ens refugiàvem desprès de tot un dia patejant per la ciutat de la llum, i realment ho agraíem!

Va ser tot tan fàcil, però tan fàcil des que vam arribar a l'aeroport Charles De Gaulle. Tothom encantador, super amables i proporcionant-nos tota la informació per a poder-nos desplaçar per la capital sense cap dubte ni pagant una fortuna. 

Estàvem encantats de ser a una de les ciutats més boniques del món! Val a dir que per a mi París sempre ha significat la meva primera sortida a l'estranger quan era petita amb els pares que eren emigrants no gaire lluny de París. París representa un abans i un després a la meva vida i, cada cop que hi he anat ja de gran, m'he sentit a casa meva. Ara però feia 32 anys de l'últim cop que hi vaig anar. 32 anys! Això és molta part de la vida! O sigue que com diu la dita "París bé val una missa!" jo la canviaria per "París bé val una visita cada any!".

Comencem amb la ruta que vam fer? Vinga, som-hi!

Dimarts 22 d'abril: "Colors, contradiccions i cims: primeres passes a Montmartre"

Volia trobar les paraules més precises per evocar la diversitat que vull descriure (el barri com un "arc de Sant Martí humà"), les contradiccions simbòliques (com els candaus de l’amor) i el punt culminant físic i emocional de la visita: el Sacré Coeur al capdamunt del turó. Podria haver-ne usat d'altres com ara:

• "Montmartre: el barri que batega amb mil veus i un sol cor"

• "Un matí a Montmartre: entre l’art, l’amor i la ironia"

• "Pujant cap al Sacré Coeur, baixant cap als pensaments"

Montmarte! Aquest barri va ser la nostra primera destinació. Vam baixar a l'estació metro d'Abbesses. Va ser com aterrar a un món ple de color. Realment ens trobàvem a una ciutat multicultural sense cap dubte! Soroll, música d'arreu del món, miressis on miressis el que veies era un arc de Sant Martí humà. Em va encantar! Vam patejar pel barri, però la nostra destinació era visitar la Basílica del Sacré Coeur. Sempre m'ha fascinat aquella escalinata! I arribar-hi entre la barreja dels parisencs de mena i els milers de turistes que s'hi arreplegaven va ser realment curiós. La visita a la basílica ens va omplir de bons sentiments i d'alegria per ser-hi. No és que ens encantés el seu estil arquitectònic, realment no es troba entre els nostres preferits, però va valdre molt  la pena la visita! 

En sortir, El Sàgar es va deixar fer fotos i tot amb un garbuig de "candaus de l'amor" que rovellaven les valles a l'entorn dels jardins de la basílica. Quina cosa tan lletja, per favor! I en venien! No ho entenc. no ho entenem! L'amor no és lligar ningú, l'amor no és encadenar ningú. No s'entén que s'hagi agafat un candau com a símbol de l'amor, increïble! 

Però bé, ... Vam estar patejant per Montmartre, fent-nos fotos al Moulin de la Galette, després al Moulin Rouge... i vam tornar a casa molt cansats, però amb la il·lusió de ser a París, i junts!

Dimecres 23 d’abril: Entre llibres i pedres sagrades

Tot i que per a nosaltres el 23 d’abril és sinònim de roses, llibres i amor, aquest any el vam viure d’una manera ben diferent però igualment màgica: caminant per la Rive Gauche de París. La nostra primera parada va ser a la majestuosa Notre-Dame, que tot i les ferides visibles de l’incendi, continua sent imponent i plena d’història. Hi havia alguna cosa especial en aquella visita: potser era l’aire de renovació, potser l’espiritualitat que encara s’hi respira. Ens vam passar una estona davant la façana, deixant que el temps s'aturés.

Després, una parada obligada: la llibreria Shakespeare & Co.. Si alguna vegada heu estat allà, ja sabeu què vull dir quan dic que és molt més que una llibreria. És un petit santuari pels amants de la literatura, amb racons íntims, escales estretes, i aquell aroma de llibres vells que em fa sentir que el món té sentit. Just m'acabava de llegir la novel·la "La llibretera de París" de la Kerri Maher i que parla dels inicis d'aquesta joia llibretera.  Ens hi vam perdre (literalment!) durant una bona estona.

Després vam passejar pel quartier Latin, visitant l’església de Saint-Séverin, amb els seus vitralls que semblaven ballar amb la llum de la tarda. I com no, vam fer una visita cultural a una llibreria que ens encanta: L’Harmattan, especialitzada en ciències socials i literatures d’arreu del món, i després vam assistir a una conferència del Sàgar a l’Auditorium Le Monde sobre "Quand la crise climatique accentue les injustices sociales : quelles solidarités apporter ? " convidat per l'ONG francesa Secours Populaire Français. 

En acabar, vam tornar a casa satisfets d'una jornada tan atípica però tan interessant! Una diada de Sant Jordi ben parisenca! Els llibres ja ens els havíem regalat uns dies abans, però ens en vam fer algun altre aquell dia! 

Dijous 24 d’abril: De l’impressionisme als gratacels d’emocions

Aquest dia ens vam regalar una immersió artística. El matí el vam començar al Musée d’Orsay, un dels museus que més m’impressiona, tant pel seu contingut com per l’espai en si. Vam haver de fer cua una bona estona perquè tot i ser després de les vacances i en un dia entre setmana, París sempre està plena de gent que es vol nodrir de les belleses que s'hi troben. Vam veure obres de Van Gogh, Monet, Renoir, Gauguin o Degas en aquella antiga estació de tren reconvertida en temple de l’art, em va fer venir pell de gallina.

El Sàgar i jo no deixàvem de mirar-nos amb complicitat cada cop que una obra ens emocionava, sobre tot jo,  —que va ser pràcticament a cada sala!

A la tarda vam caminar fins la Tour Eiffel, un tòpic? Sí. Però quin tòpic tan bonic! La vam mirar des de lluny, des de prop, de costat... I no vam pujar-hi (les cues ens ho van posar fàcil per decidir, però sobre tot no hi vam pujar per la meva por a les altures!), però vam gaudir com nens fent-nos fotos al Champ de Mars i observant la gent. Heu llegit bé, fent-nos fotos i demanant altra gent que ens en fecin (cosa que el Sàgar va accedir a fer tot i que no li agraden les fotos ha ha ha, l'amor!) Fins i tot vam sortir a la premsa! 

Finalment, vam visitar el Musée Quai Branly, dedicat a les arts i civilitzacions d’Àfrica, Àsia, Oceaniai les Amèriques. Un lloc sorprenent, que et fa pensar en com d’ampli i divers és el món. No obstant, també ens fa pensar en l'espoli que les antigues nacions colonialistes i imperialistes han causat en el món sencer, però d'això ja en tractarem a una altra entrada.

Divendres 25 d’abril: Un dia per a pensar i sentir

Aquest dia el vam dedicar a llocs que ens fan reflexionar. Primer, tornada a Shakespeare & Co. —sí, repetim! És com quan trobes un cafè on et sents com a casa. Vam agafar un parell de llibres per portar a casa.

Després vam anar a l’Institut du Monde Arabe, un edifici espectacular tant per dins com per fora. L’exposició que hi havia sobre la memòria de la diàspora ens va emocionar molt i va donar peu a converses profundes sobre identitat, arrels i migració.

Tornada a L’Harmattan (sí, també repetim!) i després passeig pel Panthéon, on vam veure com els ciutadans de França volen retre homenatge als grans noms de la història francesa. Finalment, per tancar el dia, vam passar pel Centre Pompidou, on l’art contemporani ens va deixar entre sorpresos i meravellats. Vam poder visitar dues plantes solament perquè estaven a punt de tancar el centre per reformes que duraran 8 anys! Afortunats? I tant! París és això també: contrastos, estímuls, interrogants.

Dissabte 26 d’abril: Una cloenda de luxe

Per acabar la nostra estada, vam visitar la Bibliothèque Nationale de France. Un lloc imponent, tranquil i carregat de coneixement. Ens hi vam passar unes quantes hores, tafanejant col·leccions, respirant silenci i llegint. Va ser la manera perfecta de posar un punt i seguit a aquest viatge. No un punt final, perquè sabem que hi tornarem.

París, sempre París...

Tornar a París després de tants anys ha estat una experiència transformadora. No només per la ciutat en si, sinó pel fet de viure-la amb el Sàgar, amb qui cada petit detall es converteix en una celebració de vida. Hem rigut, hem reflexionat, hem caminat fins a fer-nos mal els peus, hem menjat croissants i formatges com si no hi hagués demà (ni de conya! Però quedava bé a l'article, eh?) i hem compartit mirades que no necessiten paraules.

Tinc clar que París ja no és només la ciutat on vaig anar per primer cop de petita. Ara és, també, la ciutat on he tornat a créixer, a estimar i a somiar.

Gràcies, París. I gràcies, Sàgar, per fer-me viure, per fer-me sentir, per fer-me escriure.