Enguany Setmana Santa va caure força tard, amb la qual cosa el temps era realment bo, fins i tot massa calor, però vam preparar cada moment amb moltes ganes perquè la Laura i el Rogelio tornaven a visitar-nos a Terres de l'Ebre!
Van arribar dijous al vespre i el Sàgar els va anar a recollir a l'aeroport per a acompanyar-los amb el bus fins a casa. Això de disposar d'un bus a diferents hores del dia a la gent de TTEE ens va molt bé per anar i tornar de l'aeroport, tenint en compte que es podria allargar fins a més tard el darrer bus perquè si no podem agafar el de les 21.30h ja ens toca o fer nit a Barcelona o que algú ens vingui a recollir, i la veritat, són dos hores de cotxe o sigui que contiuo dient que la companyia de busos del territori potser ho hauria d'ampliar, i no solament en cap de setmana.
Bé, tornem al tema que ens importa ara, els dies de vacances amb els cosins de Palma! Aquests dos éssers meravellosos que estimem amb bogeria!
Van arribar cansats del viatge i un plateret de sopeta casolana els hi va semblar joia! Vam xerrar, vam riure i els vam posar al dia d'on aniríem divendres. I a dormir que el dia següent era llarg i cansat! Això sí, la Laura i jo vam planejar les nostres caminades matineres, les dues soles per xerrar i que els dos bonics que teníem a casa descansessin per a més tard.
PRIMERA ETAPA: TARRAGONA!
Caminada matinadora amb la Laura fins el Poet, lloc emblemàtic per a la gent del poble de Campredó i per on passàvem quan anàvem a plegar garrofes i olives de jovenets. Costa amunt tota l'estona, però les vistes ben be s'ho valen! Esmorzar i cap a la ciutat gran de Tarraco!
Cap dels dos havien visitat mai la ciutat i ben val una visita, ni que sigui d'un dia! Vam aparcar i vam pujar per la Rambla en busca d'un cafè per agafar forces i, en acabar, cap a l'Amfiteatre romà! Què bonic és! Els va encantar, i al Sàgar i a mi també. Jo feia molts d'anys que no hi havia estat i sempre és com veure un lloc nou!
D'allí, vam continuar pel Foro romà i el Museu Arqueològic. No tinc paraules per descriure el que vam veure allí, tenint en compte que la torre del museu va ser presó durant la Guerra Civil Espanyola, i el lloc on van torturar i matar mon iaio Ramon, el pare de ma mare. Patejar per aquells túnels, veure totes aquelles coses et remou per dins.
Havíem reservat a dinar a un restaurant a la part alta de Tarragona, i el lloc va ser ben bonic, com el menjar, deliciós! Evidentment, havíem de patejar per cremar tota aquella teca i cap a la Catedral que vam anar, però era tancada perquè era divendres sant i sortien les confraries pels carrers de Tarragona. Doncs, vam continuar cap a les muralles de Tarragona, fotos, fotos, fotos...
i després vam anar cap al barri del Serrallo, el barri mariner de la ciutat. Feia calor, i estàvem cansats, o sigui que a poc a poc vam tornar cap al parking de la Rambla on havíem deixat el cotxe. Vam pagar i vam tornar cap a casa amb tranquil·litat. Sopar, xerradeta, plans per l'endemà i a dormir!
SEGONA ETAPA: PENYÍSCOLA!
La Laura i jo ens vam tornar a llevar ben aviat per poder fer una segona caminada, aquest cop Via Verda direcció Tortosa. Vam caminar rapidet i vam arribar fins l'antiga fàbrica d'Anguera i vam tornar. És un goig poder fer aquestes caminades amb ella compartint tantes coses tant meues com seues!
Esmorzem i cap a Penyíscola! No vam tenir en compte que era dissabte i Penyíscola estava a petar de gent, la platja també i cap lloc, ni pagant, per poder deixar el cotxe! Ja em veia anat fins a Benicarló i tornant a peu ha ha ha. Però no! Vam trobar un foradet al passeig marítim i allí vam aparcar! Una bona caminada fins el castell, però era el que havíem anat a visitar, o sigui que cames endavant!
Vam pujar fins dalt de tot del castell, i també feia molts d'anys que no hi havia anat, la qual cosa em va portar records dolços del darrer cop que vaig estar a Penyísola amb la Pauline, la meva mama anglesa que ja fa molt que ens va deixar.
Un dia fantàstic amb els cosins i un dinar espectacular al restaurant Voramar, que també feia molt que no hi anava! Un restaurant als peus del castell que va ser creat pel padrí d ema cunyada fa moltíssim temps i que ara és portat pels cosins d'Araceli. Un tracte exquisit, unes vistes meravelloses i el menjar insuperable!
Com feia tanta calor després vam tornar cap a casa, que teníem un bon troç i ja havíem patejat tot lo que podíem.
Llavors, sopar a casa tranquil·lets, plans per l'endemà i a dormir!
TERCERA ETAPA: AMPOSTA, LLACS DE CAMPREDÓ, VIA VERDA FINS AMPOSTA, ARRÒS DE "PATO" i La RÀPITA!
La Laura i jo vam fer la Via Verda fins a Amposta en una horeta i quart. Les vistes i el camí impressionants! I fins i tot vam travessar el pont penjant a peu! Els que em coneixeu, sabeu el problema que tinc amb les altures, i la Laura igual! Però com som dos dones valentes, allà que vam anar! I el Sàgar i el Rogelio ja ens esperaven a l'altra part de pont.
Vam visitar la zona del castell i del Fosso, i els vam anar explicant cosetes de la ciutat. Volíem agafar el vaixell La Perla, però ens havíem errat de data quan vam fer la reserva i no teníem plaça, o sigui que vam tornar cap a Campredó.
Però primer vam passar pels llacs del poble, que ells no coneixien, i després vam fer cap a casa i ens vam menjar un arròs de "pato" que sabia que els agradava molt!
Per la tarda, després de descansar, vam anar a La Ràpita i vam patejar una mica més. No podíem fer tard perquè la Laura i el Rogelio se'n tornaven cap a casa el matí següent i no fos cas que els canséssem massa!
Així que les vacances ja s'havien acabat amb els cosins, i , com sempre, una meravella de dies! Comptant el temps que ens queda per a reunir-nos un altre cop!
Va ser un goig poder gaudir de 5 dies i 4 nits amb els cosins de Palma. Com jo sempre dic, la família et toca i els amics te'ls tries, però en aquest cas, la Laura i el Rogelio ho són tot, els cosins bonics i els amics del cor! Us estimem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada