La Torre de Font de Quinto és un dels monuments templers més importants de les Terres de l'Ebre, a l'igual que la Casa del Prat. Són, a la vegada, els veritables emblemes de Campredó. Difícilment trobarem una altra població, on s'hagi arrelat tant la simbologia d'edificis medievals, que formen part de tots els escuts de les associacions locals, s'han convertit en lloc d'aplec ciutadà en dates emblemàtiques, i sobre els quals s'han anat difonent tota mena de llegendes populars amb el pas dels anys.
La reivindicació de la seua restauració va ser una tasca cívica ciutadana molt il·lustrativa que va durar diverses dècades. I és que era de denúncia tots els anys de desídia amb l'important patrimoni nostrat, que el van deixar en una situació veritablement vergonyosa. Justament, ens podem anar enrera fins a l'any 1906, moment en què el setmanari republicà i catalanista El Faro feia la següent referència a la nostra torre, en un article en què difonia l'esveltesa de la veïna torre de la Carrova:
Devant per devant n'hi há un'altra, al altre costat de riu, empero aquesta té la construcció més modesta y's troba en un estat de conservació tan deficient, que amenassa desaparéxer s'hi fa rés pera evitarlo (hem conservat la grafia original).
Més de cent anys després, una magnífica conferència, organitzada pel Grup de recerca històrica, a càrrec d'un dels grans especialistes en el món templer als Països Catalans, el Dr Joan Fuguet, fill del Montblanc, va provocar l'enuig immens d'un alt responsable polític tortosí, en veure com la ciutadania en ple s'entusiasmava amb la idea d'una restauració que se'ns negava des de les institucions. Novament es titllava de radicals i de destructors aquells que s'interessaven per la restauració patrimonial i demanaven eficiència en la gestió.
En canvi, s'ha capgirat la truita i de quina manera. Ara ens podem sentir més que orgullosos de les activitats que s'hi han fet, i de l'alta implicació institucional. Quin goig poder visitar l'àrea actualment, i comprovar el fruit de la dedicació i imaginació de tots plegats: des de Campredó, Tortosa o la Generalitat. Una restauració adequada, un ideal projecte d'interpretació, i finalment, una magnífica adequació dels terrenys circumdants, li estan donant un toc esplèndid a aquesta impressiva i històrica construcció templera.
Des de Soldevila, hem fet reivindicació durant anys, i hem treballat colze a colze amb les institucions (amb la traducció dels textos dels panels interpretatius, l'organització de visites guiades, la difusió escolar, etc.). També amb la creació de la marca Campredó Templer, com podeu trobar en el bloc http://campredotempler.blogspot.com/, que ens permet anar aplegant tota la informació sobre els monuments que s'ha anat recopilant al llarg dels anys. Recentment, una nova iniciativa popular ajudarà a difondre la identitat templera: la creació de capgrossos templers, que sortiran en activitats festives i populars.
Campredó, orgull templer...
(del bloc de l'Emigdi Subirats)
La reivindicació de la seua restauració va ser una tasca cívica ciutadana molt il·lustrativa que va durar diverses dècades. I és que era de denúncia tots els anys de desídia amb l'important patrimoni nostrat, que el van deixar en una situació veritablement vergonyosa. Justament, ens podem anar enrera fins a l'any 1906, moment en què el setmanari republicà i catalanista El Faro feia la següent referència a la nostra torre, en un article en què difonia l'esveltesa de la veïna torre de la Carrova:
Devant per devant n'hi há un'altra, al altre costat de riu, empero aquesta té la construcció més modesta y's troba en un estat de conservació tan deficient, que amenassa desaparéxer s'hi fa rés pera evitarlo (hem conservat la grafia original).
Més de cent anys després, una magnífica conferència, organitzada pel Grup de recerca històrica, a càrrec d'un dels grans especialistes en el món templer als Països Catalans, el Dr Joan Fuguet, fill del Montblanc, va provocar l'enuig immens d'un alt responsable polític tortosí, en veure com la ciutadania en ple s'entusiasmava amb la idea d'una restauració que se'ns negava des de les institucions. Novament es titllava de radicals i de destructors aquells que s'interessaven per la restauració patrimonial i demanaven eficiència en la gestió.
En canvi, s'ha capgirat la truita i de quina manera. Ara ens podem sentir més que orgullosos de les activitats que s'hi han fet, i de l'alta implicació institucional. Quin goig poder visitar l'àrea actualment, i comprovar el fruit de la dedicació i imaginació de tots plegats: des de Campredó, Tortosa o la Generalitat. Una restauració adequada, un ideal projecte d'interpretació, i finalment, una magnífica adequació dels terrenys circumdants, li estan donant un toc esplèndid a aquesta impressiva i històrica construcció templera.
Des de Soldevila, hem fet reivindicació durant anys, i hem treballat colze a colze amb les institucions (amb la traducció dels textos dels panels interpretatius, l'organització de visites guiades, la difusió escolar, etc.). També amb la creació de la marca Campredó Templer, com podeu trobar en el bloc http://campredotempler.blogspot.com/, que ens permet anar aplegant tota la informació sobre els monuments que s'ha anat recopilant al llarg dels anys. Recentment, una nova iniciativa popular ajudarà a difondre la identitat templera: la creació de capgrossos templers, que sortiran en activitats festives i populars.
Campredó, orgull templer...
(del bloc de l'Emigdi Subirats)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada