FRENEMIES

Searching around I came across with this word and the explanation of its meaning, so I thought it'd be useful to some of my readers, for it also includes quotes and sayings, which I love so much.

"False friends, sometimes also called frenemies, are people who pretend to be a friend and then turn out to be just the opposite. They are individuals who get close to you for the specific reason to make fun of you behind your back, delight in the misery you endure, and find out about your life so they can gossip about it later.

Because we generally want to see the best in people, we may give false friends several chances to prove that they are more than an enemy in disguise. However, when you discover a false friend in your life, you should distance yourself from them. Life is too short to be surrounded with people who don't really care about you. To help you remember that sentiment, here are some quotes about false friends.

Christian Nestell Bovee

"False friends are like our shadow, keeping close to us while we walk in the sunshine, but leaving us the instant we cross into the shade."

Have you ever had friends who just couldn't be there for you when things turned dark? They want to hang out with you during the good times, but the minute things get hard they leave you behind. Often these types of people will wait until they think you're "over" your hardship, and then call you up wanting to be friends again as if nothing had happened.

Ralph Waldo Emerson

"To laugh often and much; to win the respect of intelligent people and the affection of children; to earn the appreciation of honest critics and to endure the betrayal of false friends; to appreciate beauty; to find the best in others; to leave the world a bit better whether by a healthy child, a garden patch or a redeemed social condition; to know even one life has breathed easier because you have lived. This is to have succeeded."

I like this quote because it helps put the "betrayal of false friends" in perspective when it comes to the whole of your life. When you recognize a false friend, you may feel a bevy of emotions ranging from hurt to shock. You might also wonder why you didn't see the way they really were sooner.

But this quote reminds me that if you open yourself up to friends, occasionally you may be burned. It's part of life, and if it happens to you, know that you aren't alone. Emerson suggests here that dealing with a false friend is even part of being a "success" in life. In other words, put it in perspective and move on. There are too many good people in the world to waste spending energy on the ones who aren't.

Scottish Proverb

"False friends are worse than bitter enemies."

This quote speaks to the fact that it is almost easier to deal with someone who you know from the start is not on your side than someone who you thought was a friend but is really not.

Oscar Wilde

"Always forgive your enemies -- nothing annoys them so much."

I adore this quote because it really sums up the best way to deal with a frenemy. You can confront them if you wish, but afterward you just have to move on. This can be difficult, to be sure, because when a friend betrays you the first thing you might want to do is figure out why. But rather than drive yourself crazy trying to figure out why someone who claimed to be your friend is trying to hurt you, you'd be better off just focusing your time on the real friends in your life."

GRÀCIES A TOTES I A TOTS!!!!!!!!!!!

A punt perquè s'acabi el dia del meu aniversari, nomès us puc donar les gràcies a totes i a tots pels vostres auguris i les vostres paraules de carinyo i tendresa cap a mi. No us oblidaré mai i us estaré sempre molt i molt agraïda per tot el que me doneu dia a dia i especialment avui!

MOLTES GRÀCIES!!!!!!!! I MOLTS BESETS!!!!!!!!!!

Què se n’ha fet de la llibertat d’expressió?

Què se n’ha fet de la llibertat d’expressió, tant a la vida privada com a la pública? Perquè hi ha impresentables que se dediquen a escoltar el que fan i diuen els altres i no tenen el que s’ha de tenir per enfrontar-se cara a cara amb la persona en qüestió? Doncs senzillament perquè se tracta de gent que no valen res, gent que pretenen semblar bones persones quan realment només són uns covards i se pensen que usat el seu poder econòmic poden fer i desfer al seu gust. Algun d’aquest covards desprès difon el que ha sabut per mitjans il·legals però com és un covard i no vol que ningú sàpigue què ha fet i perquè, doncs s’inventa que algú altre li ha contat. I comença el cicle de “aquell m’ha dit que aquella això i allò” tergiversant la realitat com només els impresentables, i covards poden fer-ho.

Fins ara la gent teníem la possibilitat de dir i fer el que ens donés la gana a casa nostra i a moltes parts del món. Avui, malauradament, aquest projecte —neutralitat, llibertat i verificabilitat dels seus actes— estan en risc de veure's compromesos a Itàlia amb l'apartat 29 de l'anomenat DDL intercettazioni (projecte de llei sobre escoltes telefòniques).

L'esmentat projecte de llei, que està sent discutit en aquests dies pel Parlament italià, entre d'altres coses, obliga a tots els llocs de la Xarxa a publicar, dins de les 48 hores de que la sol·licitud hagi estat realitzada, i sense cap comentari, una rectificació sobre qualsevol contingut que el sol·licitant consideri perjudicial per a ell o la seva imatge.

Per desgràcia, l'avaluació de com de "perjudicials" siguin aquests continguts no estarà sotmesa a la decisió d'un jutge tercer i imparcial, sinó únicament a l'opinió i sensibilitat de la persona que es percep perjudicada.

Per tant, segons el que preveu l'apartat 29, (El Projecte de llei - "Norme in materia di intercettazioni telefoniche etc"., p. 24, el punt a) de l'apartat 29 diu literalment:

«Per a llocs informàtics, inclosos la premsa diària i els diaris difosos electrònicament, les declaracions o les rectificacions s'han de publicar dins de les 48 hores següents a quan aquestes van ser demanades, amb les mateixes característiques gràfiques, la mateixa metodologia d'accés al lloc i la mateixa visibilitat de la informació a què es refereixen.»)

aquell que se senti afectat per un contingut informatiu present en un bloc, un diari en línia, pot invocar el dret —independentment de la veracitat de la informació percebuda com a perjudicial— de demanar la publicació d'una "rectificació", que contradigui i desmenteixi aquests continguts, fins i tot prescindint de les referències proporcionades.

On hem d’arribar amb coses com aquesta? Com ens hem de veure en tot un segle 21? Però que no tenen dos dits de fronts els personatges aquests o què? Que se pensen que encara estem a l’edat mitjana i tenen dret de cuixa? Au va, senyors, si és que se’ls pot qualificar d’això, facin el favor de respectar les llibertats de la gent i de comportar-se com cal, colla d’impresentables! Només ens faria falta ara que per culpa d’uns intolerants, mafiosos i impresentables no puguéssem escriure als nostres blocs allò que volem, sempre i quan siguin fets verídics, evidentment. Però qui se pensen que són? I com poden sortir desprès a les fotos i no demostrar amb les seves cares de psicòpates que el que volen és prendre’ns la nostra llibertat. No reculem! No reculem! I si no els agrada el que tenen o el que veuen al seu abast, doncs pleguin, que de bona gent n’hi ha molta i a vostès no els trobarà a faltar ningú!

AVUI FA UN ANY

" Algú recorda on es trobava avui fa un any i no és precisament una data assenyalada ?

La memòria de vegades ens porta a la ment moments passats, no cal que sigui la data del nostre aniversari, o de l’aniversari d’algú en concret, ni d’un esdeveniment molt notori. No. Només ens cal que algú ens hagi dit alguna cosa en algun moment per a que en qualsevol fracción de temps ens torni a la ment. Què fa que ens passin coses d’aquest tipus? Doncs no ho sé. Però sí que puc dir que, per sort o per desgràcia, la meva memòria és molt bona, molt, i recordo amb vividesa moments, converses i paraules dites fa molt temps o poc, com és el cas d’ara. I no, ni estic boja, ni parlo sola, ni me conesto a mi mateixa, ni m'invento les coses.

Aquest any he hagut de viure moments força durs a nivell personal, i he hagut de congelar una gran part de la meva vida durant molt de temps. Ara, però, que la meva vida torna més o menys “a la normalitat” m’han vingut a la memòria moltes converses, i paraules dites per altres persones ara fa un any i que tenia com a “arxivades” en algun lloc de la meva ment.

Si jo parlés ara del que estava fent fa un any, o de les converses que vaig tenir, més com a oient que com a emissor, a certa gent li molestaria. Però no cal recordar a ningú el que fan veure que no han dit ni fet mai, però que volen oblidar costi el que costi. Allà cadascú amb la seva consciència si en tenen, cosa que poso en dubte que en tinguin. Però, com que la vida posa a tothom al seu lloc, més aviat o més tard la veritat surt a la superfície i amb les proves a la mà, a veure qui és el/la viu/viva que diu que tot és mentida.

Avui fa un any jo em trobava amb una gent lluny de casa, només un parell dels quals encara formen part de la meva vida i m’estimen molt, i d’altres, gràcies a la fortuna, ja no. Avui fa un any vaig servir de tapadora per a una d’aquestes persones. Avui fa un any aquesta persona semblava ser algú molt diferent de qui és avui. Avui fa un any me’n vaig adonar què volia de mi aquesta persona. Avui fa un any me va preparar pel que va venir unes setmanes més tard. Avui fa un any era lluny de casa i dels meus. Avui fa un any..."

Aquest és part d'un relat que forma part d'algun dels meus escrits personals. Si algú es sent identificat amb aquest troç de redacció, no cal que me calumnii ni s'ofengui, sinò que més aviat reflexioni, perquè quan te sents identificat amb alguna cosa que llegeixes, sigui bona o dolenta, alguna cosa tindrà de veritat, o no?

PER MOLTS ANYS, GUILLEM!!!!!!!!!!!!!!

Avui Guillem fa 8 anys! Ja és tot un homenet!!!!!!!!!!!!!
Carinyo, PER MOOOOOOOOOOOOOLTS ANYS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! T'ESTIMO MOLT!!!!!!!!!!!

BANC DEL TEMPS

Ahir me van dir el nom d'aquesta activitat, i la veritat és una cosa semblant al que ja fem al grup de balls de Campredó, a un nivell d'amics i coneguts, evidentment, però he considerat que seria interessant donar una mica d'informació i explicar en què consisteix aquest sistema que pot ser força interessant per molts de nosaltres.

Què és el Banc del Temps?
El Banc del Temps és el primer banc que funciona sense diners. En aquest banc únicament es pot dipositar temps que podràs intercanviar amb els altres a través de la prestació de serveis.
És un tipus de projecte que vol promoure l'intercanvi gratuït de serveis entre persones, fomentant l'oportunitat de conèixer i confiar en els altres per tal de resoldre necessitats de la vida quotidiana, o simplement proveir els socis amb moments de lleure, com és el nostre cas, mentre ballem i riem, sense que això ens costi diners a cap de nosaltres.

El funcionament d'un banc del temps sol ser molt simple, però pot variar en funció de les persones adscrites i/o el que vol cadascun dels membres
Cada persona ofereix uns serveis o activitats i, a canvi, pot demanar serveis d'altres socis i sòcies. Cada persona adscrita disposarà d'un llistat dels serveis que es poden intercanviar i d'un talonari de temps que utilitzarà en cada moment que usi el seu temps a favor d'una altra persona.

Quins serveis es poden intercanviar?
Al Banc del Temps els serveis que s'intercanvien els proposen els mateixos socis. Per exemple, es poden intercanviar serveis puntuals com: practicar idiomes, acompanyar gent gran a comprar, reparacions domèstiques, passejar gossos, passar textos a l'ordinador, tasques de jardineria, assessorament laboral, ensenyar diferent tipus de balls, etc.

En resum, El Banc del Temps és una iniciativa comunitària d'intercanvi de temps, que emula simbòlicament el funcionament d'un banc, però en el qual allò que es "presta" i es "rep" és temps dedicat a serveis a les persones. És un projecte de millora de la convivència entre les persones que viuen o treballen en un mateix indret, a través de l’intercanvi del seu temps, i ha assolit en aquests darrers anys un èxit de participació tant a nivell local, com a nivell estatal o internacional, molt per damunt del que era previsible. Els bancs del temps a Catalunya s’impulsen habitualment des dels ajuntaments en col·laboració amb la xarxa associativa i veïnal, sovint amb el suport de l’Associació Salut i Família que coordina la Xarxa Estatal de Bancs del Temps.