La Provença, una visita que s'ha fet esperar

Una servidora sempre ha estat enamorada de la llengua francesa des que als 7 anys vam anar a viure-hi amb els pares durant uns mesos no gaire lluny de París. Els meus records d'aquells temps resten frescos i bonics com els mesos que hi vam viure. Des de llavors el francès ha format part de la meva vida, l'he llegit, l'he escoltat, l'he parlat, l'he estudiat... I sempre m'hi he sentit molt i molt enganxada. Durant el confinament vaig llegir un llibre, "Un any a la Provença" de Peter Mayle. M'hi vaig enamorar! I vaig començar el somni de passar-hi un any sencer com feien els protagonistes del llibre, uns anglesos afincats a la bonica terra de la Provença. Ja m'hi veia passejant entre camps d'espígol, agafant el cotxe i visitant els innumerables poblets de la regió, menjant als bistros casolans, comprant als mercats setmanals, sortint al porxo de la caseta i gaudir d'una bona posta de sol mentre em prenia el te i llegia una bona novel·la... Molt de pel·lícula, oi? Doncs, finalment hi vaig poder anar uns dies a l'octubre i fer una ullada a aquella regió tan preuada i val a dir que en vaig tornar encara més enamorada! Sóc una mica curcó i no vaig parar de dir-li al meu company, el Sàgar, que quan ens jubilem ens n'anirem a viure un any a la Provença. Tots dos parlem francès. A tots dos ens agrada viatjar, bé, a mi per llocs una mica més europeus que a ell ha ha ha, a tots dos ens encanta el formatge! Diguem que la qüestió és que la nostra visita a la Provença va representar un pas endavant en la meva il·lusió de passar-hi un any com al llibre. També he de dir que la companyia hi va fer molt per a poder gaudir al 100% d'aquells dies! I ara us ho resumiré! Tenim una parella d'amics amb els que ens avenim molt bé (de fet l'Ester deu ser la persona amb qui tinc més coses en comú del món mundial) i sempre deiem de fer una sortideta junts, tres o quatre dies. Així que uns mesos abans vam fer un llistat de llocs on ens agradaria anar tots junts: Noruega, la Provença, la Borgonya, Madeira (sí, ja sé què esteu pensant, som uns borratxos o uns entesos en vi ha ha ha) ni una cosa ni l'altra, simplement tenim uns gustos similars i vam decidir començar pel que ens quedava més a prop, la Provença! Vam escollir una caseta als afores d'Arles que ens permetia deixar el cotxe i patejar la ciutat. Però anem a pams! El primer és el primer! Vam sortir de Mataró, en Kilian conduint evidentment, i vam fer cap a Narbonne (el Sàgar i jo hi havíem anat ara fa just dos anys i ens va encantar!). Vam aprofitar per recórrer els carrers que ja coneixíem i visitar alguna que altra església, catedral, etc. Un fart en vam tenir per a dinar! Quins horaris aquests francesos! ( Primer punt negatiu ). Finalment vam trobar un lloc, a una terrassa, on poder seure i menjar alguna cosa mig saludable que no portés massa salses carregoses perquè jo no tinc bones digestions (Segon punt negatiu ). La vida és un mocadoret petit petit! Mentre dinàvem vaig veure passar dos antics alumnes meus del meu institut anterior. Quina alegria! (Per les dues parts, eh?) Trobar-te genteta que has conegut de ben jovenets i ja estan a 3r de carrera!!!! Molt contenta per ells! Em van alegrar el dia, i molt!

Vam continuar xafant la ciutat després de dinar perquè vists els horaris dels francesos, vam haver de dinar a hora d'ells i gairebé no havíem tingut temps de visitar massa coses. On s'ha vist que a una ciutat turística com Narbonne tanquen els edificis a visitar a la 1 de la tarda! I els dinars de 12:30 a 13:30! (Torno al primer punt negatiu! No ho entendré mai!). I carretera i manta direcció Arles! Hi vam arribar amb molta facilitat. Ens esperava el nostre anfitrió, que ens va rebre molt amablement i ens va ensenyar la casa amb tota l'amabilitat del món (Punt positiu). En allotjar-nos, vam posar-nos les jaquetes i vam tirar cap al centre de la vil·la perquè ens esperava la Muriel, una amiga francesa del Sàgar que, per coses del destí, ara estava treballant a Arles! Va ser molt agradable conéixer-la perquè el Sàgar me n'havia parlat molt d'ella de quan estaven tots dos al Senegal (Us en recordeu que us havia dit que a ell també li agradava viatjar? Doncs, és un Tintín). La Muriel ens va portar a sopar a una placeta recollida (Quins horaris encore!) i allí la vam fer petar fins que el fred ens va fer tornar a casa. Estàvem cansats del viatge, però el dia ens havia cundit i de valent!

L'endemà, cap a Marsella! (un altre somni fet realitat). Recordo que fa anys, vaig llegir un text on se li preguntava al rei François I de França quina era la primera ciutat del seu país, i ell va contestar que Marsella.I quan li van preguntar per París, ell va dir que París era París (Hi hem de tornar evidemment!) però que Marsella era la primera. Somnis d'adolescent que volia visitar aquella ciutat que semblava tan carismàtica i tan plena de vida. Oh, si vam xalar! Vam patejar la ciutat amb tantes ganes! (Hi tornarem, evidemment!) Un dia no dóna per a conéixer un espai tan meravellós, només per a fer ganes de tornar-hi! Marseille és un lloc fantàstic per perdre-s'hi (tret dels horaris ditxosos dels restaurants!). Hi tornarem de ben segur!

I l'endemà vam visitar un preciós poblet anomenat Saint Rémy de Provence (oh la la, quelle beauté! C'est bien joli!) Vam patejar, vam fer un cafè (Tercer punt negatiu, el cafè arreu de França és ben dolent!), vam comprar al mercat setmanal per a fer el dinar a casa (oh la la vam dinar a horaris normals!!!!) i vam gaudir d'un poblet d'encís que ens va arribar al coret (Us he dit que me'n volia anar a passar un any a la Provença?).

Per la tarda vam decidir patejar per Arles perquè ens quedaven molts de llocs per a visitar i ens vam centrar en la ciutat que ens acollia (anteriorment havia acollit en Vincent Van Gogh, però això ja són figues d'un altre paner!). Vam gaudir descobrint la ciutat de dia ja que la primera visita l'havíem fet de nit, carrers antics, misteriosos, estrets, ara la ciutat era oberta, clara diàfana (continuaven amb els horaris extravagants, però ja ens hi anàvem acostumant). I vam gaudir d'un sopar amb ous ferrats a casa, regats d'un bon vi blanc (diguem que ens el vam tragar l'Ester i jo perquè aquest dos homes que portem ni se'l van mirar!) i ens vam preparar per sortir ja cap a casa el dia següent. Un viatge llarg, encara més per a mi que faria doscents i pico kilòmetres més cap al sud, però això ja és cosa meva.

Vam aprofitar el darrer matí per visitar racons d'Arles que ens havien quedat pendents la tarda abans, vam dinar allí (i sant tornem-hi, horaris excèntrics!) i apa, cap a casa! Reflexionant-hi des de la perspectiva del temps, va ser una mini-escapada fantàstica que ens va servir per anar fent boca i per tenir ganes de repetir, i ho farem. No sé si al final hi anirem a viure un any a la Provença, possiblement els horaris que tenen i el cafè dolent seran decisius, però sí que m'hi agradaria passar-m'hi una temporada i barrejar-me entre la gent provençana, anar a comprar el pa i fer el cafè (dolent, però què hi farem!) a la plaça del poblet, llegir-me un llibre al porxo de la caseta, gaudir del paisatge de la Provença allà on et trobes, poder parlar una llengua que m'encanta i sentir-me una més, i no una simple turista. Sóc una somiatruites, i què passa?