DONOSTI, retrobada amb la Conchi

El País Basc i Donosti en concret són uns indrets on no m'importa tornar, i on no hi torno amb la freqüència que m'agradaria, ho he d'aceptar. Són incomptables els viatges que hi he fet i he de dir que cada cop m'enamoren. Com diu el Sàgar, si hi hauria d'anar al menys un cop l'any! Bé, enguany vam decidir anar a Errenteria i Donosti durant el pont de desembre per a retrobar-nos amb la Conchi. Vaig conéixer la Conchi l'agost de 1999 mentre feiem un tour en bus per Itàlia. De seguida vam fer bons lligams. Llavors ella viatjava amb l'Alberto, el seu meravellós marit. L'Alberto ens va deixar fa dos anys i escaix per culpa d'una malaltia lletja que se'l va emportar i ens va deixar molt tristos a tothom que l'estimàvem. És ben dur no poder estar amb la gent que estimes en moments així perquè no ets família de primer o segon grau, quan de vegades te sents més propera a persones tan meravelloses com ells que a alguns membres de la teva família de sang, i crec que això li passa a moltes persones. Doncs, vaig parlar amb la Conchi per saber si estaria disponible aquestes dates i així poder passar uns dies amb ella, i ens va confirmar que sí, que hi seria. El darrer cop que hi vam ser vam anar-hi en cotxe, però aquesta vegada vam triar el tren, més sostenible i més relaxat, la veritat! Ella ens va venir a trobar a l'estació de Donosti i va ser com si ens haguéssem vist el dia abans, com sempre que ens hem reunit. És tan bonica! I una marassa!

Vam poder descansar, seure i xerrar, parlar de les emocions, dels records, dels bons temps i dels no tan bons. Estar amb la Conchi és sempre un plaer dels grans! Mira que ara ja fa anys que ens coneixem, i ens estimem encara que passem temsp sense veure'ns en persona. Aquests darrers dos anys han passat força coses a totes dues cases i fins ara no hem pogut concretar una visita, però ha valgut la pena. La Conchi és un cul inquiet i no para mai! Ens va portar a Donosti a patejar la ciutat i gaudir de l'ambient nadalenc, i fred i plujós, però un plaer dels grans! Ella també n'està enamorada de Donosti i no li fa pal agafar el transport públic, sigui el bus o el topo, per arribar-s'hi. Així que cada dia vam fer una sortideta cap a la capital, de vegades fins i tot matí i tarda. Simplement genial!

Vam aprofitar per visitar el famós pessebre de Plaza Guipúzcoa. I també vam veure els llums de Nadal arreu de la ciutat.

De la mateixa manera, la Conchi ens va acompanyar quan ens vam retrobar amb la Itxaso, l'Aitor i l'Intza a Tabakalera, perquè feia fred i plovia i era el millor lloc per a poder passar una tarda amb la petita Intza, que encara no coneixíem. I vam xalar molt!

A més, vam poder gaudir d'un mercadet de segona mà al Kursaal, i, evidentment,jo m'hi vaig comprar un vestidet molt cuqui! Pel mercat de Nadal al passeig, el Sàgar es va comprar dues fígures típiques del Nadal basc, l'Olentzero i la Maridomingui, per a ampliar la seva col·lecció de peces de pessebres d'arreu.

En resum, van ser pocs dies però intensos en visites i emocions. I vaig poder gaudir d'aquestes dues persones tan meravelloses que formen part de la meva vida, la Conchi i el Sàgar.

La vida és molt bonica quan tens gent tan preciosa al teu costat.