Translate

dijous, 26 de febrer del 2009

DEL BLOC DE L'EMIGDI

Apunt enlloc de post, segons el Termcat


"Fa uns mesos vaig escriure un apunt sobre la denominació Bloc o Blog, que va portar un interessant debat amb nombrosos comentaris i opinions diverses. El món de les noves tecnologies ens aporta constantment noves paraules i, de vegades, costa un cert temps acostumar-nos a usar el terme més correcte en llengua catalana. Justament ahir la correctora i amiga Isabel Bobes, d'Ulldecona, va fer-me arribar una informació interessant per a tots els blocaires que fa referència a la denominació Apunt per als articles que anem penjant en els blocs. Fins ara molts solíem escriure l'expressió He fet un post, que ara haurem de canviar per He fet un apunt.

Apunt El Consell Supervisor del TERMCAT acaba d’aprovar la forma apunt com a denominació catalana per fer referència a qualsevol text que un o una internauta penja en un fòrum o en un bloc (en anglès, post). Els apunts també poden ser, de vegades, imatges o altres arxius associats.
El Consell Supervisor considera que, segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d'aquest concepte, entre d'altres, les formes aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, quan el text té una certa especialització i extensió, article. S’ha prioritzat la forma apunt (i el verb relacionat fer un apunt) perquè és una alternativa al manlleu anglès que ja té una certa difusió en català i té el suport dels i les especialistes consultats; a més, pot considerar-se una denominació lingüísticament i semànticament adequada —a partir del significat del verb apuntar, del qual deriva apunt—; i és una designació semànticament àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d'ús i fer referència a textos de diferents nivells d'especialització, de diferent extensió i de diferent format. Podeu consultar aquest terme a la Neoloteca, el diccionari en línia amb tots els termes normalitzats: http://www.termcat.cat/neoloteca."

dimecres, 25 de febrer del 2009

PUBLICACIÓ DE LES OBRES COMPLETES DE JOAN CID I MULET VOLUM I



Ahir va ser publicat el llibre "Les Obres Completes de Joan Cid i Mulet" volum 1, editat per l'Ajuntament de Jesús, a cura de l'Emigdi Subirats i Sebastià i amb la correctora lingüística l'Araceli Aguiló i Marqués.
Aquesta edició compta amb un pròleg de l'alcalde de Jesús, Pere Panisello i Chavarria, on explica com van començar els treballs per a la publicació de l'obra d'aquest insigne escriptor de Jesús, mort a l'exili a Mèxic el 1982. Amb la col.laboració de l'historiador Emigdi Subirats i Sebastià i les diferents entitats de la població i de l'àrea de cultura van aconseguir recuperar l'obra literària de l'escriptor, fins i tot dues de les seves obres inèdites: "El Presidiari" i "L'Idiota" i un seguit d'actes culturals per reconèixer la qualitat d'aquest escriptor mort a l'exili.
Un cop acabat el pròleg, l'Emigdi Subirats fa un preludi intrductori on ens presenta l'autor com a novelista ebrenc, ens fa cinc cèntims de la seva novel.lística i ens fa un breu estudi de le sobres que componen aquest primer volum, "A l'Ombra del Montsià", "Rosa Maria", i "Destins". Així mateix, ens fa saber que en segon volum s'hi trobaran les novel.les escrites a Mèxic en llengua castellana: "La Ruta incógnita", "Nosotros los locos" i la inèdita"Siembra". En el tercer volum inclouran els seus dos reculls poètics, "Roses Blanques" i "Les ales del neguit" i dos dels seus manuscrits teatrals que van poder recuperar ("L'Idiota" i "El Presidiari").

diumenge, 22 de febrer del 2009

WEB QUEST FOR 4th ESO STUDENTS

YOU CAN’T WEAR THAT HAT!

My name is Rachel

1. There’s a market every Sunday in London called Spitalfields market. I often go there to look for clothes and CDs. Today, I’m taking Abby there for the first time. Dan and Hanif are coming along too. Hanif likes shopping for clothes, but Dan isn’t really into fashion. He prefers buying CDs.

2. Hanif wears trendy clothes. Bright colours really suit her because of her black hair and dark skin. She often wears hats too. Dan looks good in a pair of jeans and a T-shirt, he wears hats but he doesn’t wear bright colours, I don’t know why but they really don’t’ suit him.

3. Abby: “That hat is so cool, Dan. Buy it!”

Dan: “How do I look, Rachel?”

Rachel laughing: “You look like a potato”

It was only a joke but Dan didn’t take it very well. He looked hurt for a moment, and that’s unusual for him – he’s usually really cheerful. I tried to explain, but made it worse.

Rachel: “I’m sorry, but that hat isn’t you. It’s too … trendy”.

Dan: “Oh, right. So I’m old-fashioned, am I?”

Help! Why are relationships so difficult?


Answer the questions:

  1. What do Rachel, Hanif and Dan each like shopping for?
  2. What suits Hanif?
  3. What clothes suit Dan?
  4. According to Rachel, what doesn’t suit Dan?
  5. Does Rachel offend Dan on purpose?
  6. Why is Rachel surprised when Dan gets upset?
  7. What happens when Rachel tries to explain?

True or false:

  1. The market is open every day
  2. It’s Abby’s first time at the market
  3. Hanif often wears hats
  4. Rachel thinks relationships are easy.

Describe what Rachel, Abby and Dan are wearing in detail.

Write a 3-paragraph composition about what you like to wear, use the present simple and frequency adverbs structures:

Paragraph 1: My image

I think/ don’t think I’m …

I usually wear …

However, I sometimes wear …

Paragraph 2: Three things that I love

I really like … I also love …

The third thing …

Paragraph 3: Three things that I hate

I don’t like … The second thing …

The third thing …


dimecres, 18 de febrer del 2009

DIJOUS JARDER


Demà dijous 15 de febrer se celebra el Dijous Jarder, també anomenat Dijous Llarder o Dijous Gras. La tradició diu que el Dijous Jarder senyala l'inici del Carnestoltes, que s’acaba amb l'enterrament de la Sardina, el Dimecres de Cendra, quan s’inicia la Quaresma. Era costum que per Dijous Jarder es berenés truita, truita de carxofa o truita de salsitxes o botifarra, però no crec que avui en dia es conservin aquestes tradicions culinàries.
Antigament la gent de Campredó anava a berenar a la Torra, a Solicrú, als Pinets, al Povet, o a la montanya d'algú.
Quan era menuda anava amb la gent de l’escola a berenar als Pinets, i de més gran, cap a 6è d’EGB, anàvem a la Torra o al Povet.


Mentre estudiava BUP i COU a l’institut Joaquim Bau de Tortosa, ens ajuntàvem alguns companys de classe a l’insti, sobre tot xiques, i anàvem a passar el dia a algun xalet d’alguna d’elles, i aprofitàvem per fumar tranquiles sense que algú ens pugués descobrir, anàvem això sí sempre a peu des de Tortosa. Un cop allí, feiem el que tot adolescent de l’època feia, jugar, dinar, parlar de les nostres coses, etc. El cert és que encara avui recordo aquells temps i, al meu parer, molta altra gent ho recordarà tota la seva vida.

dilluns, 16 de febrer del 2009

AVUI ARRIBA PETER!


Avui dimarts 17 de febrer arriba el meu "fill adoptiu" anglès! I les meves alumnes estan totes molt emocionades per poder treure'l en cap de setmana, i practicar l'anglès (això potser no tant). En fi, que a partir d'avui hauré de fer de "mama" d'un infant de 18 anys! Que la sort ens acompanyi!
De totes maneres, estic segura que el noi és un bon jan i que ens portarem d'allò més bé, i, comptant amb l'ajut dels meus alumnes, seguríssim que Peter no s'avorrirà per aquestes terres. El que veig més complicat? Que ell aprengui català! Perque 6 setmanes no donen per gaire i, amb tota seguretat les noies i els nois de l'escola li parlaran en anglès, que ja els hi va bé.
De moment ja tenen plans pel cap de setmana amb sopar i sortida de carnestoltes, i suposo que a ell li vindrà de gust! Però això ja s'ho faran tots ells que per això són adolescents!
Pel que fa a la ciutat natal de'n Peter, he trobat aquesta informació a la xarxa:
"Nuneaton is most famous for its associations with the 19th century author George Eliot, who was born on a farm on the Arbury Estate just outside Nuneaton in 1819 and lived in the town for much of her early life.
Nuneaton is also the birthplace of film director Ken Loach, and the former 'standards and morality' campaigner Mary Whitehouse. It was also the birthplace and home of the game show host Larry Grayson.
In fiction, Nuneaton is referred to as 'Milby' in the George Elliot novel Scenes of Clerical Life (1858).
During the industrial revolution in the 19th century, Nuneaton developed a large textile industry. Other industries which developed in the town included brick and tile making and brewing. By 1901 the population of Nuneaton had grown to 25,000.
Due largely to munitions factories located in Nuneaton, the town suffered heavy bombing damage during World War II. The heaviest bombing raid on Nuneaton took place on the 17th May 1941, when 100 people were killed, 380 houses were destroyed, and over 10,000 damaged, a few smaller raids took place on the town, most notably on the 25th June 1942. As a result of the bombing, much of the town centre was re-built in the post war years.
On April 1, 1974 Nuneaton's council was merged with that of nearby Bedworth to form the borough of Nuneaton and Bedworth.
Nuneaton's traditional industries like textiles and manufacturing have declined drastically in the postwar years. Due to its good transport links, Nuneaton is now largely a commuter town for nearby Coventry and Birmingham. However electronics and distribution remain major economic activities in the town".

Estaria bé que els meus alumnes intentessin esbrinar alguna cosa més sobre Nuneaton i m'escriguessin una redacció d'aquelles que no me fan gairebé mai, però, de totes maneres...

BENVINGUT PETER!

diumenge, 15 de febrer del 2009

HISTÒRIES DEL PARADÍS, de Xavi Sarrià

CATALÀ
Com a campredonencs, ens ha fet una especial il·lusió comptar amb la presència de Xavi Sarrià al nostre poble per presentar el seu llibre "Històries del paradís". Va tenir lloc ahir dissabte 14 de febrer a les 18 hores al Casal Francesc Llop. Li vam preparar com a acte central d'aquest cicle de presentacions que ha anat fent per diverses poblacions de les Terres de l'Ebre.
El xaval de Benimaclet és un actiu blocaire a Vilaweb. El seu bloc Obrint pas està rebent milers de visitants i s'ha convertit en tot un fenomen propagandístic. Enguany Obrint pas fa una aturada musical després de 15 anys de treball ininterromput. Xavi Sarrià, llicenciat en filologia catalana per la Universitat de València, s'ha introduït dintre de l'àmbit de l'escriptura, afecció que li bé des de molt jovenet, i ha aconseguit publicar un recull de contes que els situaríem dintre de l'àmbit de la literatura social. Destaquem també el compromís nacional d'aquest xaval de Benimaclet (l'Horta), que té el plaer de presentar el seu llibre arreu de la nació catalana setmana a setmana.
A Campredó, vàrem escoltar podcasts de caire social, vàrem visitar l'exposició "Srebrenica de l'oblit a la memòria", amb imatges colpidores de la guerra dels balcans, es varen llegir contes, i vàrem passar una estona agradable amb la companyia d'un simpàtic músic que s'ho passa bé amb les seues creacions narratives.

ESPAÑOL
Como campredonenses, nos hizo una especial ilusión contar con la presencia de Xavi Sarrià en nuestro pueblo para presentar su libro "Històries del paradís". Fue ayer sábado 14 de febrero a las 18 horas en el Casal Francesc Llop. Lo preparamos como acto central de este ciclo de presentaciones que ha estado haciendo por varias poblaciones de las Terres de l'Ebre. El chaval de Benimaclet es un activo blogger en Vilaweb. Su bloque Obrint pas está recibiendo miles de visitantes y se ha convertido en todo un fenómeno propagandístico. Este año Obrint pas hace un paro musical tras 15 años de trabajo ininterrumpido. Xavi Sarrià, licenciado en filología catalana por la Universitat de Valencia, se ha introducido dentro del ámbito de la escritura, afición que le viene desde muy joven, y ha conseguido publicar un libro de cuentos que los situaríamos dentro del ámbito de la literatura social. Destacamos también el compromiso nacional de este chaval de Benimaclet (l'Horta), que tiene el placer de presentar su libro en cualquier parte de la nación catalana semana a semana. En Campredó, escuchamos podcasts de cariz social, visitamos la exposición "Srebrenica de l'oblit a la memòria", con imágenes estremecedoras de la guerra de los Balcanes, leímos cuentos, y pasamos un rato agradable en compañía de un simpático músico que se lo pasa bien con sus creaciones narrativas.

ITALIANO
Come abitanti di Campredó abbiamo sentito una particolare emozione per la presenza di Xavi Sarrià nel nostro piccolo paese per presentare il suo libro "Històries del Paradís". È stato ieri Sabato 14 febbraio alle ore 18 nel Casal Francesc llop. Quest' atto è diventato il centro di questo ciclo nel cui ha fatto le presentazioni del suo libro nelle varie città e paesi nelle Terres de l'Ebre. Il ragazzo di Benimaclet è un blogger attivo nel Vilaweb. Il suo blocco Obrint Pas riceve migliaia di visitatori ed è diventato un fenomeno di propaganda. Quest'anno Obrint Pas ha smesso di suonare dopo 15 anni di lavoro continuo, ma soltanto per un pò. Xavi Sarrià, laureato in Filologia catalana nell'Università di Valencia, è stato introdotto nell'ambito di applicazione della scrittura, un hobby che lui ha avuto da molto giovane, ed è riuscito a pubblicare un libro di racconti brevi che rimangono all'interno del settore sociale della letteratura. Notiamo anche l'impegno nazionale di questo ragazzo di Benimaclet (L'Horta), che è lieto di presentare il suo libro, in ogni parte della nazione catalana ogni settimana. A Campredó, abbiamo ascoltato dei podcast di carattere sociale, abbiamo visitato la mostra "Srebrenica de l'oblit a la memòria", con delle immagini scioccanti della guerra nei Balcani, abbiamo letto delle storie e abbiamo trascorso dei momenti piacevoli in compagnia di un musicista che la passa alla grande con le sue creazioni narrative.

FRANÇAIS
Comme habitants de Campredó, on a eu une illusion spéciale pour disposer de la présence de Xavi Sarrià chez nous pour présenter son livre "Històries del paradís". C'était hier le samedi 14 février à 18 heures dans le Casal Francesc Llop. Nous l'avons préparé comme l'acte central de ce cycle de présentations qu'il faisait dans quelques villes et villages des Terres de l'Ebre. Le gars de Benimaclet est un actif blogger à Vilaweb. Son bloc Obrint pas reçoit des milliers de visiteurs et est devenu tout un phénomène de propagande. Cette année Obrint pas fait un arrêt musical après 15 ans de travail ininterrompu. Xavi Sarrià, licencié en philologie catalane par l'Universitat de Valence, s'est introduit dans l'enceinte de l'écriture, du penchant qui lui vient depuis très jeune, et il est réussi à publier un livre de contes que nous situerions dans l'enceinte de la littérature sociale. On détache aussi le compromis national de ce gars de Benimaclet (l'Horta), qui a le plaisir de présenter son livre dans toute la nation catalane semaine après semaine. À Campredó, on a écouté des podcasts d'une tournure sociale, on a visité l'exposition "Srebrenica de l'oblit a la memòria", avec des images violentes de la guerre des Balkans, on a lu des contes, et nous avons passé des moments très agréables en compagnie d'un musicien sympathique qui jouit de ses créations narratives.


ENGLISH
As inhabitants of Campredó, it made us a special illusion count on the presence of Xavi Sarrià in our village to present his book "Històries del paradís". It was yesterday Saturday the 14th of February at 6 p.m. in the Casal Francesc Llop. We prepared it as the central act of this cycle of presentations that he has been doing around several towns and villages in Terres de l'Ebre. The lad from Benimaclet is an assets blogger in Vilaweb. His blog Obrint pas is receiving thousands of visitors and has turned into a whole propaganda phenomenon. This year Obrint pas has momentaneously stopped playing after 15 years of uninterrupted work. Xavi Sarrià, graduated in Catalan philology at the University of Valencia, has interfered inside the ambience of the writing, a hobby that he has had since he was a teenager, and has managed to publish a storybook that we would place as social literature. We emphasize also the national commitment of this lad from Benimaclet (l'Horta), who is pleased in presenting his book in any part of the Catalan nation week by week. In Campredó, we listened to social podcasts, we visited the exhibition "Srebrenica, de l'oblit a la memòria", with horrifying images of the war of the Balkans, we read stories, and we had a lovely time in the company of a nice musician who has a great time with his narrative creations.

dissabte, 14 de febrer del 2009

Valentine's Day History

There are varying opinions as to the origin of Valentine's Day. Some experts state that it originated from St. Valentine, a Roman who was martyred for refusing to give up Christianity. He died on February 14, 269 A.D., the same day that had been devoted to love lotteries.

Legend also says that St. Valentine left a farewell note for the jailer's daughter, who had become his friend, and signed it "From Your Valentine".


Other aspects of the story say that Saint Valentine served as a priest at the temple during the reign of Emperor Claudius. Claudius then had Valentine jailed for defying him.


Gradually, February 14 became the date for exchanging love messages and St. Valentine became the patron saint of lovers. The date was marked by sending poems and simple gifts such as flowers. There was often a social gathering or a ball.

Hundreds of years ago in England, many children dressed up as adults on Valentine's Day. They
went singing from home to home. One verse they sang was:

Good morning to you, valentine;

Curl your locks as I do mine

---Two before and three behind.

Good morning to you, valentine.


In Wales wooden love spoons were carved and given as gifts on February 14th. Hearts, keys andkeyholes were favourite decorations on the spoons. The decoration meant, "You unlock my heart!"


In the United States, Miss Esther Howland is given credit for sending the first valentine cards. Commercial valentines were introduced in the 1800's and now the date is very commercialised. The spirit of good continues as valentines are sent out with sentimental verses and children exchange valentine cards at school.